Catalans a les costes onubenses en els segles XVIII i XIX. La participació de Sitges (i VII) / David Jou i Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXIV, núm. 94 (agost 2000), p. [1-8]
Notes.

Catalans a les costes onubenses en els segles XVIII i XIX. La participació de Sitges (VI) / David Jou i Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXIII, núm. 91 (novembre 1999), p. [6-8]
Notes.

Catalans a les costes onubenses en els segles XVIII i XIX. La participació de Sitges (V) / David Jou i Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXIII, núm. 89 (maig 1999), p. [4-8]
Notes.

Catalans a les costes onubenses en els segles XVIII i XIX. La participació de Sitges (IV) / David Jou i Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXIII, núm. 88 (febrer 1999), p. [4-8]
Notes.

Catalans a les costes onubenses en els segles XVIII i XIX. La participació de Sitges (II) / David Jou i Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXII, núm. 87 (novembre 1998), p. [6-8]
Notes.

Catalans a les costes onubenses en els segles XVIII i XIX. La participació de Sitges (I) / David Jou i Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXII, núm. 86 (agost 1998), p. [6-8]
Notes.

La Flauta y el tamboril rociero. Aproximación histórica, musical y humana / José-Manuel Castellano Márquez
Castellano Márquez, José Manuel


En: 204607 Col·loquis del flabiol 2006. Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, 2007. p. 49-84 : il.

Bibliografia i discografia.

Representant qualificat de l'actual generació de joves intèrprets de la flauta rociera, l'autor fa una detallada presentació de l'instrument i de la seva circumstància en els nostres dies. Naturalment, descriu el paper del tamborilero a la Romería del Rocío, l'esdeveniment que ha estat i és determinant per al manteniment i l'expansió d'aquesta pràctica instrumental; però informa igualment de la presència de tamborileros en moltes altres romerías, i de l'existència de diversos estils interpretatius.

Catalanes en isla Cristina: Aportación al estudio de la presencia de Sitges en la antigua isla de la higuerita / ressenya de Ventura Sella i Barrachina
Sella i Barrachina, Ventura


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 59 (maig 1998), p. 35-36 (Bibliografia penedesenca) 
Ressenya de:
. Catalanes en isla Cristina: Aportación al estudio de la presencia de Sitges en la antigua isla de la higuerita. Davis Jou Andreu, 1995

Isla Cristina. Dos-cents cinquanta anys de l'arribada del mataroní Josep Faneca i Zaragoza (1757-2007) / Manuel Cusachs i Corredor
Cusachs i Corredor, Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 94 (abril 2009), p. 21-27 : il. (Estudis) 
A meitat del segle XVIII es produí un terratrèmol que afectà greument Lisboa, la capital portuguesa, que causà moltes morts i danys materials i que, també, modificà la configuració geogràfica del sud-oest de la península Ibèrica. Els pescadors catalans i valencians que hi feinejaven, van crear unes instal·lacions on guardar els ormeigs per pescar i salar el peix, la sardina, que calia vigilar quan s'acabava la temporada de pesca. La primera persona que anà a viure com a guarda en una petita península, encara sense nom, depenent del municipi de la Redondela, va ser el mataroní Josep Faneca l'any 1757, considerat el primer habitant d'aquell nou raval que anys a venir seria la Figuereta i, anys després, Isla Cristina, a la província d'Huelva. Manuel Cusachs i Corredor, periodista i historiador mataroní, rememora l'esdeveniment del qual ja fa dos-cents cinquanta anys. Notes.

Catalanes en isla Cristina: Aportación al estudio de la presencia de Sitges en la antigua isla de la higuerita / David Jou Andreu ; pròleg de Carlos Martínez Shaw ; edició de Rafael López Ortega
Jou i Andreu, David


Isla Cristina : [López Ortega], 1995
152 p. : il. ; 22 cm (Cuadernos de Isla Cristina, 5) 
Versió castellana de Angeles Rivero i Luis Antón. Bibliografia i fonts. Notes. Índex de noms. Inclou diferents apèndixs documentals.
ISBN 84-605-2693-3

Monografia: Casa de Huelva, maig 1992 / Casa de Huelva de l'Hospitalet de Llobregat

Casa de Huelva de l'Hospitalet de Llobregat.


En: 054057 Jornades Associacionisme: espai, realitat i perspectives, 1993. f. [8]

Text mecanografiat.

Manuel Duque: pinturas (1955 - 1983) / [Montaje de la exposición: Comisión de Artes Plásticas de Durango ; Coordinación: Ioseba Aizpurua ; Catálogo: Ayuntamiento de Durango, Departamento Cultural de la caja de Ahorros Vizacina ; introducció: Joaquín Sala-Sanahuja]



Durango : Caja de Ahorros Vizcaina. Departamento Cultural, 1983
[41] p. : pral. il. ; 32 cm
Exposició realitzada a les Sales Municipals de Cultura de Durango, al juliol-setembre de 1983. Bibliografia. Inclou una relació de les exposicions de l'artista.

Barcelona 92: Exposició de pintures olis del Pintor de Jabugo Manuel López González: Casal de Cultura Robert Brillas



Esplugues de Llobregat : Ajuntament. Conselleria de Cultura, 1986
[2] p. : il. ; 21 cm
Text extret de la crítica d'El Correo Catalán.

Rafael Plaza: Exposición de óleos y dibujos, del 17 al 27 de junio / [Col·laboració



Sant Feliu de Llobregat : [Can Ricart. Casal de Cultura i la Joventut, 1982?]
[3] p. : il. ; 22 cm
Textos en català i castellà.

Els Sitgetans a Isla Cristina : aportació a l'estudi de les migracions catalanes a l'Espanya dels segles XVIII i XIX / David Jou i Andreu ; Antoni Jutglar (Pr.)
Jou i Andreu, David


Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 1982
177 p. : il., gràf. ; 21 cm (Estudis Sitgetans, 9) 
Bibliografia i fonts documentals. Inclou apèndix.
ISBN 84-748-1949-0

Després de la desfeta de 1714, el catalans començaren a sortir, en quantitats importants, del Principat i van colonitzar, amb la seva iniciativa i esperit d'innovació, la major part de les costes d'Espanya, des del Cantàbric fins a Andalusia. Un dels llocs on van ser, fou, des de 1720, la població d' Ayamonte, a Huelva, tocant a Portugal, i, cap a 1756, també una mica més l'est, a la Higuerita avui Isla Cristina. A la Higuerita hi degué haver, des del començament, sitgetans, i fou el 1776 quan s'hi va establir Francesc Miravent, el fill del qual, Josep Miravent, fou el primer rector de l'Illa. I molts altres fills de Sitges van anar, després d'ell, a viure al municipi andalús. (GES).