"No seria a fer deman a vespre lo foc" : procés contra castelló Amargant, beguí de la Bisbal d'Empordà (1320) / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, ElvisEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 187-198
Notes. Resum en català i anglès.
Segons consta en un dels processos conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, el març de l'any 1320 Castelló Amargant, de la Bisbal d'Empordà, va ser condemnat a passar un any a la porta de l'església per haver pronunciat "verba temeraria", per haver agredit un sacerdot i, sobretot, per portar l'hàbit dels beguins i viure en comunitat. De les respostes de diferents testimonis, es dedueix que era seguidor del frare franciscà Pere Joan Oliu (1248-1298), de la ciutat de Narbona, i que en difonia les idees apocalíptiques tot dient que l'Anticrist vindria abans de quinze anys, que "tot hom se perdria" i que les "mulieres comederent filios suos". Així s'havia d'encetar, segons les seves prediccions, una etapa de sis-cents anys de pau i vida seguint de prop els Evangelis. Pere Joan defensava una distinció entre el diner i el capital, cosa que permetia als mercaders defensar-se de les acusacions d'usura. També era contrari al matrimoni i preferia la castedat, com Crist. I no refusava les almoines. A partir de l'accés al papat de Joan XXII (1316-1334), els seguidors de Pere Joan Oliu van començar a ser perseguits pels inquisidors. Havien esdevingut heretges. Seguint les ordres del famós inquisidor Bernat Gui, tres beguins van ser cremats a Narbona el 1319, tres més a Capestanh i una noia a Besiers el 1320. Castelló Amargant va veure la pira crematòria de Capestanh, a tocar de Narbona. Això el degué fer tornar a terres gironines. Ja era ben conscient de com de relliscós era el terreny que trepitjava: deia, fins i tot, que si ell "volia dir ço que sabia. no seria a fer deman a vespre lo foc", és a dir, que si explicava tot el que havia vist, aniria de dret a la foguera. Però no se'n va poder estar: a la Bisbal d'Empordà, a la casa del jurista Pere de Lapard, va defensar uns quants beguins condemnats injustament pel papa i es reia d'ell i de l'Església perquè els llibres de Fra Pere Joan havien estat enviats a llocs segurs, com Grècia i la terra dels sarraïns. Unes dones el van sentir, de seguida ho van explicar al rector i, abans que no se n'hagués adonat, ja estava confessant els seus actes davant del bisbe de Girona. Per sort, després de jurar i tornar a jurar que no hi tornaria mai més, el bisbe va ser benvolent amb ell.