Séquia major, patrimoni oblidat / Joan Pifarré Vidal
Pifarré i Vidal, Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 21-26 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article recull aspectes històrics, culturals, geogràfics, agraris, econòmics, socials i polítics vinculats a la Séquia Major o, com s'anomenava antigament, Séquia del Segrià. Volem fer una aproximació des de diferents àmbits per valorar l'impacte d'aquest antic reg lleidatà que data de mitjans de segle xii i que és un dels més antics de Catalunya. La construcció de la Séquia Major durant la regència d'Alfons "el Cast" va permetre tancar el perímetre de regadiu per la part nord-oest de Lleida. El marge nord-est i sud de Lleida estava regat per la Séquia de Fontanet i la d'Alcarràs, d'origen andalusí. La Séquia Major va formar l'Horta tal com l'entenem avui en dia. I no solament la va configurar com un espai agrari, també com un espai social on actualment hi viuen prop de 5000 habitants amb una llarga tradició "agrocultural". Cal reivindicar aquest important patrimoni material i immaterial de Ponent.

Sobre la cronologia i la història del castell de Raimat / Josep Manuel Martínez París
Martínez París, Josep Manuel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 27-33 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fins ara es desconeixia la veritable cronologia de l'edifici del castell de Raimat, bastit en el mateix emplaçament on hi havia hagut una fortalesa almenys des del segle xii. Diferents institucions i historiadors l'han datat en el segle xvii en el seu aspecte actual, hipòtesi que es demostra errònia a la llum de les contundents evidències gràfiques i arxivístiques aportades en aquest article. El monument conservat és, bàsicament, una obra de la segona meitat del xix, alçada al mateix emplaçament de les restes del castell originari, arruïnat durant la Guerra de Successió. Els anys 1932-1935 Rafael Masó, arquitecte noucentista, va reformar la planta baixa, acabant de conferir al castell el seu aspecte present.