português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
SOCIETAT RURAL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 101
ir a la página                         


1 / 2011
seleccionar
imprimir
Text complet
Dels paisatges agroforestals i ramaders a la gentrificació i els deserts alimentaris del turisme de muntanya (1900-2020) : una proposta de transició agroecològica per l'entorn pirinenc del Parc Natural del Cadí-Moixeró [Fitxer informàtic] / Ferran Canudas Gorgas ; [dirigida per: Enric Tello, Ana María Moragues Faus]
Canudas Gorgas, Ferran


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2024
Dirigida per: Tello, Enric; Moragues Faus, Ana María. Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa, 2024
1 recurs en línia (233 p.)

En aquesta Tesi Doctoral analitzo les transformacions soecioeconòmiques i paisatgístiques del Cadí-Moixeró des del 1900 fins a l'actualitat, identificant la gentrificació i la desertització alimentària com a principals esculls per avançar cap a un nou model de sostenibilitat territorial basat en l'agroecologia. La tesi es vincula al projecte Betula (www.betula.larada.coop) de la cooperativa l'Arada Creativitat Social, i metodològicament avança des de l'acció participativa i comunitària basada en la creació d'espais oberts de diàleg i circulació de sabers per encaminar-se cap a la sostenibilitat territorial. La tesi es divideix en tres capítols, amb una introducció i una conclusió generals. El primer capitol, també publicat coma article, analitza la història socioecològia del Cadí-Moixeró a través de l'anàlisi cartogràfica, fotografies diacròniques, entrevistes d'història de vida i tallers participatius. Els resultats mostren que la terciarització econòmica i la fi de la gestió integrada dels usos productius del sòl han donat lloc a una transició forestal cap a una menor diversitat paisatgística. Això amenaça tot el ventall de serveis ecosistèmics del paisatge que fan que la zona sigui atractiva per a un model turístic de muntanya més diversificat i sostenible. El segon capítol es centra en l'anàlisi de les dues principals barreres socioterritorials identificades: la gentrificació habitacional i la desertització alimentària. Des d'un enfocament d'investigació i acció participativa que combina anàlisis geogràfiques i socioeconòmiques, la recerca constata com s'ha reduït la producció local d'aliments i la capacitat d'accedir-hi a causa de la creació de deserts i miratges alimentaris, els efectes de desplaçament provocats per l'evolució del mercat de l'habitatge, i altres greus impactes en els patrons de mobilitat i la vida quotidiana dels residents. En conjunt, l'anàlisi revela un procés de gentrificació territorial entès com el procés d'apropiació dels recursos locals -com ara el sòl, els habitatges, les infraestructures, la mà d'obra i l'aigua- per satisfer les demandes dels nous residents o els visitants, fet que es tradueix en la reestructuració econòmica de la zona, en canvis en el paisatge (des dels entorns alimentaris fins als usos del sòl), en les geometries del poder local, i en la despossessió i marginació de les necessitats de les comunitats locals. L'anàlisi també revela com aquests processos de gentrificació territorial més profunds afecten la capacitat de garantir drets essencials -com el dret a l'alimentació i l'habitatge- i limiten les perspectives de futur de les poblacions residents tot l'any. El tercer i últim capítol finalitza amb una proposta de transició i articulació agroecològica, identificant resistències agroalimentàries que encara persisteixen al territori com a llavors de futur. Els resultats mostren que, malgrat que hi ha un bon gruix d'iniciatives, encara estan poc interconnectades entre elles i amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Cal que s'articulin cadenes més directes entre productors i consumidors a través d'un sistema alimentari local de base agroecològica articulat amb a un altre més ampli a escala de ciutat-regió amb la participació activa de les entitats de l'Economia Social i Solidària (ESS), els moviments socials de l'entorn, i les transformacions afavorides per una intervenció pública combinada amb accions impulsades des de sinergies público-comunitàries com el projecte Betula de la cooperativa l'Arada - Creativitat Social on es du a terme aquesta recerca.


Matèries: Tesis doctorals ; Paisatge ; Societat rural ; Agricultura ; Ramaderia ; Desenvolupament sostenible ; Turisme ; Medi geogràfic ; Ecologia ; Parcs naturals
Matèries:Parc Natural del Cadí-Moixeró
Àmbit:Cadí, serra de ; Moixeró, serra de ; Cerdanya ; Berguedà ; Alt Urgell
Cronologia:1900 - 2020
Autors add.:Tello, Enric (Dir.) ; Moragues Faus, Ana María (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/692694


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2011
seleccionar
imprimir
Memòries de Salo : vivències d'aquestes contrades al llarg del segle XX / Miguel Gómez ; edició de Marina Vilaseca
Gómez, Miguel


[Manresa?] : L'Arada SCCL, 2024
211 p. : il. ; 23 cm

Memories de Salo. Vivències d'aquestes contrades al llarg del segle XX és el resultat de gairebé deu anys de feina veïnal i participada acompanyada per la cooperativa l'Arada i impulsada per l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages i associacions del municipi. És el tercer llibre que relata la memòria popular dels pobles de Sant Mateu de Bages, tasca que va iniciar Castelltallat (amb la publicació d'un llibre el 2017) i va continuar Sant Mateu de Bages (2019).Amb una quarantena llarga de testimonis, Memònúes de Safo reconstrueix la vida a aquest poble amb un peu a la comarca del Solsonès. El caràcter rural de la vida de Salo el fa protagonista tant de les novel·les d'Eduard Girbal de principis de segle XX, com posseïdor d'un patrimoni rural monumental i propi de masies catalanes benestants, i d'un patrimoni efímer i fonamental com les petites masoveries. Unes masoveries, les més orientals, que conreaven vinya, van beure del moviment rabassaire del Bages i van protagonitzar l'èxode de principis de segle XX, quan les colònies tèxtils apuntaven un futur millor. Als peus de l'Espai Natural Serra de Castelltallat, Salo manté una important cultura forestal, present en moltes de les vivències que relata aquest llibre, acompanyades d'una important vida associativa i cultural present fins a l'actualitat. (Editorial).



Matèries: Memòries ; Societat rural ; Associacions ; Anecdotari
Matèries: Gómez, Miguel (1977-....)
Àmbit:Salo - Sant Mateu de Bages
Cronologia:[1977 - 2000]
Autors add.:Vilaseca, Marina (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2011
seleccionar
imprimir
Puig-Reig desaparegut / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


El Papiol : Edadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda, 232. Comarca del Berguedà) 
ISBN 978-84-19736-86-4

Sort en tenim de les velles fotografies que ens ajuden a entendre d'on venim i qui som! Les de Puig-reig, amb les seves colònies i la seva pagesia, ens documenten un passat llunyà que ja no tornarà. Són les imatges d'uns anys de transformació i dinamisme que van protagonitzar els nostres avantpassats, un llegat d'alt valor, ple d'esforç, de reptes, de compromisos, d'il·lusions, de tips de treballar, i també de desenganys i de maldecaps. Mireu-les atentament perquè hi descobrireu tot un món desaparegut. (Editorial).



Matèries: Crònica gràfica ; Fotografies ; Vida quotidiana ; Medi geogràfic ; Societat rural ; Colònies industrials
Àmbit:Puig-reig
Cronologia:[0000 - 1960]


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2011
seleccionar
imprimir
L'Estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viária de l'ager Iessonensis / Esther Rodrigo i Requena
Rodrigo i Requena, Esther


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 201-216
 (El poblament
Bibliografia.

Aquest treball és una aproximació a l'evolució del poblament rural i de la xarxa viària del territori de la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra) des d'època republicana fins al baix Imperi. Aquesta evolució ve marcada per la fundació d'una ciutat ex novo i la implantació d'un parcel·lari centuriat, amb la introducció de nous sistemes d'explotació del camp que representen un canvi substancial respecte del món ibèric.



Matèries: Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Societat rural ; Poblament ; Evolució demogràfica ; Xarxa viària ; Estructura urbana ; Desenvolupament urbà ; Romanització ; Arqueologia
Matèries:Ciutat romana d'Iesso
Àmbit:Guissona
Cronologia:[s. III - s V dC]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2011
seleccionar
imprimir
Aportacions de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-V dC) / Marta Flórez i Santasusana, Arnau Trullén, Arnau Garcia i Molsosa
Flórez i Santasusana, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 183-199
 (El poblament
Bibliografia.

Des de l'any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d'un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d'aquest projecte, s'ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.



Matèries: Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Poblament ; Societat rural ; Medi geogràfic ; Sistemes d'informació geogràfica ; Bases de dades ; Arqueologia
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[s. V aC - s. V dC]
Autors add.:Trullén, Arnau ; Garcia i Molsosa, Arnau
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2011
seleccionar
imprimir
Les Árees funeràries de l'ager Tarraconensis (segles I-III dC) / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 119-140
 (El poblament
Bibliografia.

Aquest treball és un estudi de cas sobre les pràctiques i els rituals funeraris a les necròpolis romanes de l'ager Tarraconensis durant l'època romana (segles i-iii dC). L'objectiu d'aquest article és identificar i analitzar els rituals celebrats in agro. En el territorium de Tarraco, les àrees funeràries eren una part important dels assentaments rurals. Unes foren ubicades a les fronteres dels fundi, d'altres al costat de la costa, arran de mar. Cada àrea funerària és un cas particular; per això és necessari estudiar la seva evolució de manera conjunta amb el paisatge rural circumdant. La dinàmica relacionada amb les relacions espacials entre enterraments, vies i assentaments rurals (villae o granges) es reflecteix molt clarament en els monumenta funeraris. A través d'aquestes construccions, els grans propietaris reforçaren el vincle entre la terra i la família. D'altra banda, també proposem una visió global dels rituals funeraris. S'han estudiat els objectes relacionats amb aquests i hem detectat pràctiques ituals com ara libacions i ofrenes d'aliments.



Matèries: Epoca romana ; Societat rural ; Estructures funeràries ; Ritus funeraris ; Aixovars funeraris ; Arquitectura ; Jaciments arqueològics ; Sepulcres ; Restes humanes ; Objectes arqueològics ; Arqueologia
Àmbit:Camp de Tarragona ; Alt Penedès ; Garraf
Cronologia:[s. I - III dC]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2011
seleccionar
imprimir
Assetti centuriati romani. Problemi di metodo a partire dai casi della Venetia et Histria / Guido Rosada, Maria Teresa Lachin
Rosada, Guido


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 23-35
 (El paisatge
Bibliografia.

Il cittadino romano nel momento in cui si rapportava a quanto lo circondava distingueva da un lato la natura loci, intesa come paesaggio morfologico, fisico, spazio spesso condizionante la presenza dell'uomo, dall'altro il territorium, inteso con implicazione giuridica, confinaria e in ogni caso come area soggetta a uno ius. Grazie alle tecniche dell'agrimensura si dava forma alla natura loci che veniva bonificata, divisa e assegnata, diventando così territorium, attraverso le centuriazioni, di cui a partire dalla metà dell'800 sono state individuate le prime tracce in particolare nell'Italia nord-orientale (decima regio, in seguito Venetia et Histria). Tuttavia quello che oggi possiamo riconoscere sul terreno spesso non è altro che il frutto, nei secoli, di continue riorganizzazioni e risistemazioni, più o meno consapevoli, degli antichi disegni agrari che restano e dovranno restare, in futuro, memoria del passato e monumento della storia del paesaggio.



Matèries: Nuclis de població ; Poblament ; Societat rural ; Paisatge ; Exèrcit ; Epoca romana ; Arqueologia
Àmbit:Venècia - Itàlia
Cronologia:[s. III aC - III dC]
Autors add.:Lachin, Maria Teresa
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2011
seleccionar
imprimir
Paisatge, poblament, cultura material i història de l'ager Tarraconensis. Resultats i comparacions / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 13-22
 (El paisatge
Bibliografia.

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s'extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l'estudi entorn del conjunt de l'espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i també d'altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s'està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L'evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l'època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Poblament ; Societat rural ; Medi geogràfic ; Paisatge ; Economia ; Indústria vinícola ; Indústria tèxtil ; Indústria del metall ; Objectes arqueològics ; Epoca romana ; Epoca musulmana ; Arqueologia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Camp de Tarragona ; Tarragona
Cronologia:500 aC i el 714 dC
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2011
seleccionar
imprimir
Jornades rurals sobre la joventut : Cambrils, Solsonès, 28, 29 i 30 de juliol de 2006 = Youth and rural world days [Fitxer informàtic]

Jornades Rurals sobre la Joventut (2006 : Cambrils )


Cambrils : CREC, 2006
1 CD-Rom



Matèries: Congressos ; Joventut ; Societat rural
Àmbit:Cambrils - Odèn
Cronologia:2006
Autors add.:Consell Nacional de la Joventut de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2011
seleccionar
imprimir
Text complet
Àlbum d'imatges de l'Hospitalet de l'Infant : Paisatges, retrats i activitats (1884-1965) [Fitxer informàtic] / Ferran Castellví Miralles, Alfons Tejero Farnós
Castellví Miralles, Ferran


Hospitalet de l'Infant : Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant, 2017
1 recurs en línia (62 p.)

Llibre digital a partir de l'exposició fotogràfica "Àlbum d'imatges de l'Hospitalet de l'Infant: paisatges, retrats i activitats (1884-1965)", que va organitzar el Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant el desembre de 2013-gener de 2014. Aquest àlbum vol ser una aproximació a la realitat de la vila de l'Hospitalet de l'Infant abans de l'arribada de la indústria i el primer turisme, explicada de la millor manera que entenem que es pot fer: amb imatges. Les fotografies estan acompanyades d'uns textos breus, que completen la informació visual i la documenten, sempre que ha sigut possible, aportant-hi dades referents a la ubicació geogràfica, les persones que hi apareixen, la data, etc. Amb aquesta iniciativa, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant ha volgut iniciar les primeres accions envers la recuperació del material gràfic i documental de la nostra vila. (CEHLI).


Matèries: Crònica gràfica ; Fotografies ; Societat rural ; Vida quotidiana
Àmbit:Hospitalet de l'Infant, l' - Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Cronologia:1884 - 1965
Autors add.:Tejero Farnós, Alfons
Autors add.:Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant
Accés: http://www.celhi.cat/album_imatges_hospitalet.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2011
seleccionar
imprimir
Presentació d'estudis agraris sobre el Baix Camp / Josep M. Toda
Toda i Serra, Josep M.


En: Catalunya Sud. Tarragona (23 de juliol 1987), p. 14



Matèries: Centres d'estudis locals ; Congressos ; Agricultura ; Societat rural
Matèries:Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1987
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2011
seleccionar
imprimir
La Rasa de Batlle : passat, present i futur / [Arnau Delgado Nollas]
Delgado Nollas, Arnau


[La Selva del Camp] : [l'autor], [2020?]
88 f. : il. col. ; 30 cm



Matèries: Masos ; Masies ; Societat rural
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:[0000 - 2020]
Localització: B. Pública (La Selva del Camp)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2011
seleccionar
imprimir
Les Dones del meu poble durant els estius d'infantesa / Rosina Ballester
Ballester, Rosina


En: Borja. Les Borges del Camp, Núm. 222 (sesembre - gener 2021-2022)



Matèries: Dona ; Memòries ; Infància ; Societat rural
Àmbit:Borges del Camp, les
Cronologia:[0000 - 2000]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2011
seleccionar
imprimir
Les Dones



Les Borges del Camp : Alpic, [2021]
34 p. : il. col. ; 30 cm
Número monogràfic de la revista La Borja, núm. 222 (desembre 2021, gener i febrer 2022).



Matèries: Dona ; Societat rural ; Participació social ; Entrevistes
Àmbit:Borges del Camp, les
Cronologia:[2021 - 2022]


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2011
seleccionar
imprimir
Montroig 1930-1936 : quan la ginesta floria : abans que el serè escampi la memòria (1) / Martí Rom
Rom, Martí


Tarragona : Arola Editors, 2024
375 p. ; 24 cm
ISBN 9788412894417

Poc o gens sabem del Mont-roig dels anys de la Segona República, abans de la Guerra Civil, des d'aquell 14 d'abril de 1931 fins al cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Les informacions que la majoria de mont-rogencs tenen són vagues, imprecises. Responen a un context més general i són sobre Catalunya o Espanya. Aquelles luctuoses dates de la Guerra Civil (1936-1939) oculten les del 1931 al 1936. Calia que cerquéssim el que encara quedava de la memòria oral, que la contrastéssim amb les informacions escrites existents a la premsa històrica i en arxius. El furient serè (mestral) és un vent sec i fred del nord-oest que s'ho emporta tot mar enllà. És l'inexorable pas del temps. Si no conreem la història de Mont-roig també acabaria perdent-se mar enllà. El llibre presenta tres nivells d'informació: un de molt resumit sobre el context social i polític general d'Espanya; un altre, més concret, sobre la situació a Catalunya i, finalment, el relat concret i exhaustiu de la vida social i política de Mont-roig. En aquest relat hi participa, d'una manera rellevant, la vida quotidiana a Mont-roig. És el dia a dia enmig de la trasbalsada vida política. A l'inici de hi ha un resum dels fets socials i polítics rellevants de finals del segle xix fins al 1930. Sempre descrivint amb detall els relacionats amb Mont-roig. He partit d'unes memòries del meu pare Josep Martí Tost, més algunes converses enregistrades, fa anys, a familiars i també textos memorials de la revista. En aquells anys, del 1931 al 1936, per a molts (i ). (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Societat rural ; Vida quotidiana ; Vida política
Àmbit:Mont-roig del Camp
Cronologia:1930 - 1936
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Joan Miró (Mont-roig del Camp); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2011
seleccionar
imprimir
Ruta de les barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp / [Esther Bargalló i Martí Rom]
Bargalló, Esther


Mont-roig del Camp : Centre Miró, [2015]
1 fullet despl. : il. ; 20 * 16 cm pleg.



Matèries: Arquitectura popular ; Guies ; Pedra seca ; Barraques de vinya ; Instal·lacions agràries ; Societat rural
Àmbit:Mont-roig del Camp
Cronologia:2015
Autors add.:Rom, Martí
Autors add.:Centre Miró de Mont-roig del Camp
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2011
seleccionar
imprimir
Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona : las barracas de Montroig / por S. y M. L. Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


[S.l.] : [s.n.], [196?]
[10] p., [4] p. de làm. : il. ; 24 cm



Matèries: Arquitectura popular ; Societat rural ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Barraques de vinya
Àmbit:Mont-roig del Camp
Cronologia:[0000 - 1960]
Autors add.:Vilaseca Borràs de Pallejà, Lluïsa
Localització: B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2011
seleccionar
imprimir
Text complet
Transformació de la societat agrària, de la forma de vida i de la mentalitat, de l'economia i del paisatge rural (1930-1970). Un exemple del Baix Camp. Mont-roig / Maria Antònia Ferrer i Bosch
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, núm. 5 (1982-1983) , 133-153 : gràf

La industrialització de forma progressiva concretament a Catalunya- ha afectat també els municipis bàsicament agraris de les comarques de Tarragona i ha transformat no solament la seva agricultura sinó també la seva societat i fins i tot la manera de pensar i de viure de la gent.L'estudi del municipi de Montroig és una mostra del treball que estic dirigint al nostre departament d'Història Contemporánia. L'ambició és conèixer com ha evolucionat el Camp i quines han estat les causes de la seva transformació, si és que n'hi ha hagut, com ha canviat la societat i quin futur i espera.


Matèries: Transformació agrària ; Agricultura ; Societat rural ; Economia ; Industrialització ; Transformació del paisatge ; Desenvolupament urbà ; Urbanisme
Àmbit:Mont-roig del Camp
Cronologia:1930 - 1970
Accés: http://hdl.handle.net/20.500.11797/RP3977
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2011
seleccionar
imprimir
Records de la Mussara / Anton Agustench i Bonet
Agustench i Bonet, Anton


Reus ; Vilaplana : Pragma : Ajuntament de Vilaplana, 2005
99 p. : il. ; 21 cm (En negre, 4) 
ISBN 8493375284



Matèries: Medi geogràfic ; Anecdotari ; Societat rural
Àmbit:Mussara, la - Vilaplana
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Ajuntament de Vilaplana
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Mestre Josep Taverna (Alforja); B. Municipal (Cambrils); B. Municipal Marina Capdevila (Castellvell del Camp); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública (La Selva del Camp); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2011
seleccionar
imprimir
Records de la Mussara / Anton Agustench i Bonet
Agustench i Bonet, Anton


Vilaplana : Ajuntament de Vilaplana, 2000
109 p. : il. ; 21 cm



Matèries: Medi geogràfic ; Anecdotari ; Societat rural
Àmbit:Mussara, la - Vilaplana
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Ajuntament de Vilaplana
Localització: B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 101
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3