The Role of small prey in human subsistence strategies from Early Upper Palaeolithic sites in Iberia: the rabbits from the Evolved Aurignacian level of Arbreda Cave / Lluís Lloveras, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Richard Thomas, Marta Moreno García, Jordi Nadal Lorenzo, Narcís Soler i Masferrer



En: Journal of Quaternary Science. vol. 31, núm. 5 (2016) , p. 458-471

In the western Mediterranean, changes in hunter-gatherer subsistence strategies have been identified from the Early Upper Palaeolithic. These changes are characterized by broadening of diet and intensification of small prey exploitation. In the Iberian Peninsula region, intensified small prey exploitation is evidenced by the hunting of large quantities of European rabbit (Oryctolagus cuniculus), which are usually a ubiquitous feature of faunal assemblages from archaeological sites. Before interpretations of the significance of such assemblages can proceed, however, it is necessary to confirm their anthropic origin, as a wide range of predators are agents of accumulation. The taphonomic signatures observed for predators are here applied to the analysis of leporid (rabbits and hares) remains from the Evolved Aurignacian layer of Arbreda Cave (north-east Iberia). The aims of this work are two-fold: (i) to identify the agent/s of accumulation; and (ii) to assess possible changes in small prey use during the Middle to Upper Palaeolithic transition. Our results suggest that rabbit assemblages were probably hunted and consumed by humans and that rabbits became a primary resource in hunter-gatherer diet from the Early Upper Palaeolithic.

The Application of actualistic studies to assess the taphonomic origin of Musterian rabbit accumulations from Arbreda Cave (North-East Iberia) / Lluís Lloveras, Marta Moreno Gracía, Narcís Soler i Masferrer
Lloveras Roca, Lluís


En: Archaeofauna: International Journal of Archaeozoology. vol.19 (2010) , p. 99-119

Distinguir los restos arqueológicos de lepóridos que son consecuencia del consumo antrópico de aquellos acumulados por otros depredadores es esencial para la correcta comprensión de las actividades de subsistencia de nuestros antepasados, especialmente en la Península Ibérica y la región mediterránea, donde estos taxones son muy abundantes. En los últimos años hemos llevado a cabo diversos trabajos actualísticos con restos de lepóridos con la finalidad de identificar diferencias entre los patrones tafonómicos característicos de los distintos tipos de depredadores (humanos, rapaces diurnas y nocturnas, y carnívoros terrestres). En este trabajo los patrones observados para cada uno de estos depredadores se aplican al análisis de los restos arqueológicos de lepóridos del nivel musteriense I de la cueva de la Arbreda (Noreste de la Península Ibérica). Los resultados obtenidos no solo aportan nuevos datos sobre acumulaciones de pequeñas presas en el Paleolítico Medio sino que al mismo tiempo nos permiten evaluar la perspectiva metodológica desarrollada en el análisis de muestras actuales.

El Gat a la Catalunya medieval i postmedieval. Registre i usos culturals / Lluís Lloveras, Jordi Nadal, Albert Garcia, Silvia Albizuri Canadell, Josep Anton Molina Vallmitjana



En: 257397 Interaccions entre felins i humans : III Jornades d'Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València: homenatge a Innocenci Sarrión Montañana. [València] : Museu de Prehistòria de València : Diputació de València, 2017

Estratègies cinegètiques i aprofitament animal en el pas del MIS-3 al MIS-2 al nord-est de la península Ibèrica [Fitxer informàtic] / Isaac Rufí Casals ; [dirigida per: Narcís Soler i Masferrer ; co-directors: Lluís Lloveras Roca, Joaquim Soler i Subils]
Rufí Casals, Isaac


2022
Dirigida per: Soler i Masferrer, Narcís. Universitat de Girona, 2022
1 recurs electrònic

Amb la finalitat de comprendre com les societats caçadores-recol·lectores s'adaptaren a l'empitjorament climàtic que desembocà al darrer màxim glacial, la recerca d'aquesta tesi doctoral es focalitza en l'estudi de les restes osteoarqueològiques dels contextos residencials del Gravetià mitjà ibèric (c. 28,5-31 ka cal BP) i del Gravetià final (c. 23,5-30 ka cal BP) de la cova de l'Arbreda (Serinyà). El metòdic examen de les restes faunístiques de petits mamífers (erinaceids i lepòrids), carnívors i ungulats ha permès assolir el principal propòsit perseguit: aprofundir en el coneixement de les estratègies i pràctiques de caça així com dels hàbits alimentaris i l'aprofitament de les matèries primeres d'origen animal al nord-est de la península durant el pas del MIS-3 al MIS-2. L'anàlisi arqueozoològica indica una caça dirigida, principalment, cap a la predació de grups familiars de cavalls i cérvols pel que fa als ungulats, i del conill i l'eriçó pel que respecte a les petites preses. L'estudi tafonòmic apunta a una explotació intensiva dels productes derivats de la caça. Els ungulats foren objecte d'un aprofitament exhaustiu: es documenten diversos tipus d'activitats de carnisseria, l'obtenció del moll de l'os i l'ús de l'os com a combustible, així com la confecció d'útils "poc elaborats". Les carcasses de les petites preses foren aportades d'una peça al jaciment, on foren processades, cuinades i consumides. L'anàlisi de distribució espacial revela que les comunitats caçadores-recol·lectores s'establiren en unes àrees concretes del jaciment, sobretot a tocar de la paret nord de la cova, lloc que durant el Gravetià es trobava protegit per la cornisa de tova calcària. El baix nivell de complexitat de l'organització espacial de les àrees d'activitat dona suport a la idea que les ocupacions no haurien estat gaire prolongades. A partir dels indicadors d'estacionalitat, s'ha pogut reconèixer que si bé s'haurien produït ocupacions al llarg de l'any, aquestes haurien tingut lloc de manera més destacada entre primavera i tardor durant el Gravetià mitjà i entre primavera i principis d'estiu durant el Gravetià final.

MonBones : dieta, salut, economia i societat en contextos monàstics de Barcelona (s. XIV - XIX) des d'una perspectiva arqueològica. Primeres dades aportades per la fauna / Lluís Lloveras Roca, Carme Rissech, Jordi Nadal, Víctor Asensio, Carme Miró, Santiago Riera



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 123-142 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Utilitzant les restes esquelètiques com a centre de gravetat i combinant el poder explicatiu de mètodes recentment desenvolupats (anàlisi isotòpica i morfomètrica); (2) diferents enfocaments teòrics (arqueozoologia, tafonomia, bioantropologia, paleopatologia); i (3) les evidències documentals i arqueològiques, el projecte MonBones aprofundeix en la vida de quatre comunitats monàstiques pertanyents a dos ordes femenins i dos masculins. Així mateix, per tal de poder comparar els resultats obtinguts amb un context urbà laic, s'estudien les restes recuperades a altres intervencions de Barcelona, especialment el Born CCM. Les dades obtingudes són analitzades segons la població, l'edat, el gènere i la condició social. La integració de tots aquests resultats proporcionarà, per primer cop, evidències per examinar la vida monàstica des d'una perspectiva de conjunt a cada monestir, i més general de Barcelona. En aquest article volem donar a conèixer aquest projecte i presentar algunes de les dades preliminars obtingudes a partir de l'estudi de la fauna recuperada en dos dels contextos analitzats: l'abocador del monestir de Pedralbes i les ocupacions de la casa Corrales (el Born). Demostrem així la potencialitat d'aquestes eines, fonamentades en l'estudi de les restes òssies, de cara a resoldre qüestions com les conductes alimentàries entre la població laica i religiosa de Barcelona durant l'edat mitjana i l'edat moderna.

Estudio bioantropológico de los restos humanos procedentes de la unidad funeraria (UF) 221 del antiguo convento de Santa Caterina (1243-1836), Barcelona / Antony Cevallos Alava, Carme Rissech Badallo, Josefa Huertas Arroyo, Lluís Lloveras Roca



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 171-216 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Estudi bioantropológico de les restes esquelètiques de la UF 221 del convent de Santa Caterina. Els resultats indiquen un número mínim de 62 individus: quinze masculins, set femenins i cinc immadurs medievals (segles xiii-xiv), i dotze masculins, vuit femenins i quinze immadurs moderns (segles xv-xvi). S'observen diferències de robustesa, alçada, estat de salut i activitat física entre aquests individus i els monjos del convent, entre els medievals i els moderns, i comparats amb altres períodes peninsulars. En tots els casos, els valors medievals són superiors. Es tracta d'individus laics, d'algun gremi i estatus social alt.

Estudi bioantropològic de les restes humanes exhumades al Convent de Sant Agustí Vell (S. XIV-XVI) de Barcelona / Carme Rissech Badalló, Blanca Revuelta, Oscar Creo, Anna Llauradó, Montserrat Jové, Lluís Lloveras



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 143-170 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats de l'anàlisi bioantropològica de les restes esquelètiques del convent de Sant Agustí Vell indiquen 33 individus: setze procedents de les fosses del pati davant la porta de la església, quatre de les fosses del claustre i un NMI de tretze individus estimats a partir dels ossos aïllats recuperats en els sediments dels enterraments. S'observen diferències d'activitat física, robustesa i estatura entre aquests individus i els d'altres contextos contemporanis. Es tracta d'individus laics i monjos; aquest darrers no tenien un estatus social gaire alt, però al final de la seva vida van tenir accés a proteïna animal, fet que pot estar relacionat amb l'èxit que va acabar assolint el convent. Els laics probablement estaven relacionats amb el gremi d'adobers.

El Convento de Santa Caterina : estudio bioantropológico de una muestra de las inhumaciones del claustro gótico y la cabecera del ábside / José Antonio Trujillo Ligero, Carme Rissech Badallo, Lluís Lloveras Roca, Josefa Huertas Arroyo



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 217-242 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Estudi bioantropológico de les restes esquelètiques de la UF 221 del convent de Santa Caterina. Els resultats indiquen un número mínim de 62 individus: quinze masculins, set femenins i cinc immadurs medievals (segles xiii-xiv), i dotze masculins, vuit femenins i quinze immadurs moderns (segles xv-xvi). S'observen diferències de robustesa, alçada, estat de salut i activitat física entre aquests individus i els monjos del convent, entre els medievals i els moderns, i comparats amb altres períodes peninsulars. En tots els casos, els valors medievals són superiors. Es tracta d'individus laics, d'algun gremi i estatus social alt.

Les Restes d'aus recuperades a la Casa Corrales (el Born). Reflexions al voltant del consum d'aviram a Barcelona entre els segles XIV i XVII / Lluís Lloveras Roca, Antoni Fernández Espinosa, Lluís Garcia Petit, Santiago Riera Mora, Carme Miró i Alaix i Jordi Nadal Lorenzo



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 148-159 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article es presenten els resultats de l'anàlisi de les restes d'aus recuperades a l'excavació de la Casa Corrales (El Born, Barri de la Ribera) durant la campanya de 2016. El material prové de les unitats estratigràfiques corresponents a les ocupacions baixmedievals i modernes, datades entre finals del segle XIV i inicis del segle XVIII. L'estudi demostra la certa importància dels recursos alimentaris procedents de les aus i com aquesta es va anar incrementant amb el pas del temps. L'espècie més abundant és Gallus gallus domesticus, que segurament es dedicava prioritàriament a la producció d'ous i que finalment era amortitzada per a la carn. La resta d'espècies, domèstiques o salvatges, són molt menys representades i en algunes casos podríem pensar en el seu aprofitament no només per carn sinó per a les plomes.

La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l'holocè a l'altiplà del Moianès / Jordi Nadal, Lluís Lloveras, Pilar Garcia-Argüelles i Jofre Costa



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 69-83 : il.
Bibliografia.

La Balma del Gai (Moià, Bages) és un petit abric que s'obre en el torrent que porta el mateix nom, a una altura de 760 metres sobre el nivell del mar, però en un entorn de relleus suaus. El jaciment fou descobert per Joan Surroca l'any 1974 i des del 1994 el SERP de la Universitat de Barcelona hi fa excavacions programades. Presenta una seqüència estratigràfica molt simple, formada per tres nivells. De fet, les ocupacions epipaleolítiques es concentren en un d'aquests en concret, el nivell I, de no més d'un metre de potència. Tanmateix, aquí es constaten dues de les fases evolutives d'aquest epipaleolític a la conca mediterrània de la península Ibèrica: el microlaminar o epimagdalenià i un sauveterroide o geomètric tipus filador. Us presentem ara els resultats d'aquests 20 anys d'intervencions.

Les Restes de fauna de Montlleó. Per què estudiar les restes òssies? com ho fem? / Lluís Lloveras i Jordi Nadal
Lloveras Roca, Lluís


En: 195788 Montlleó : el paleolític superior a la Cerdanya : resultats de 20 anys de recerca arqueològica : homenatge a Oriol Mercadal Fernàndez ; Mangado, Xavier (Coord.). Barcelona : Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques : Societat Catalana d'Arqueologia, 2018

La gestió dels recursos animals de baixa aportació càrnica durant les ocupacions epipaleolitíques de la Balma del Gai / Elisabet Volart, Lluís Lloveras, Jordi Nadal, [et al.]



En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum IX, núm. 51 (2r. semestre 2014), p. 5-14 : il.
Bibliografia.

L'explotació maximal dels recursos faunísics baixos en aportació càrnica, com són els autopodis -mans i peus- dels herbívors, amb poca massa muscular però alt contingut en greix, ha estat sovint considerada com a reflex d'un període d'escassetat alimentària. A la Balma del Gai, l'elevat grau de fragmentació en els autopodis d'hervívors podria respodre a la seva maximització per a pal·liar una crisi de subsistència.

El consum de gasteròpodes terrestres durant les ocupacions epipaleolítiques i paleonutricionals / Alícia Estrada, Lluís Lloveras, Jordi Nadal, [et al.]



En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum VII, núm. 41 (2n. semestre 2009), p. 21-33