"Ad Opera de Populeto" : el finançament de les obres de Poblet a partir de les deixes dels segles XII i XIII / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 55-72 : il. (Història Medieval) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es basa en l'anàlisi de les deixes "ad opera" vinculades al cenobi de la Conca, com a tals destinades a sufragar les obres durant l'etapa de construcció de les principals edificacions que conformen el conjunt monumental pobletà. Hom passa revista als donadors, la composició i el destí concret d'algunes de les deixes registrades, a fi d'intentar posar una mica més de llum sobre els diferents processos constructius desenvolupats al monestir, especialment durant el període 1163 1249. En darrer terme, s'incideix en l'aparició, en el si de la comunitat monàstica, d'un ofici específic, el d'obrer, com a gestor dels diferents tipus de béns adscrits a l'Obra.

El Llegat Pedrolo de l'Arxiu Comarcal de Tàrrega : (l'escriptor estava relacionat amb Montblanc) / Gener Gonzalvo i Bou
Gonzalvo i Bou, Gener


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 91 (setembre 1994), p. 38-41 (Història, literatura) 

Francesc Lluch i Rafecas i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer : el donatiu, els quaderns, el plànol de Vilanova i la Geltrú, l'epistolari i altres afers / Jordi Ferrer i Pumareta
Ferrer i Pumareta, Jordi


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 15 (Octubre 2022), p. 78-103 : il. (Articles) 
Notes i bibliografia.

Francesc Lluch i Rafecas va intervenir en la majoria de projectes i actuacions que van afaiçonar la Vilanova i la Geltrú del tercer quart del segle XIX, tant des del vessant tècnic com polític, amb la idea de modernitzar-la i liberalitzar-la. Aquest article tracta sobre les principals relacions entre Lluch i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on hi ha documents imprescindibles per perfilar la seva biografia.

"Valls, segle XIX" un llibre de Cèsar Martinell i Brunet / Jaume Aguadé i Sordé
Aguadé i Sordé, Jaume


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 315 (febrero 1973), p. 1-4
Ressenya de:
. Valls, segle XIX: Les idees. Les armes. El treball. Dos dies tràgics de l'any 1869 / Cèsar Martinell i Brunet ; Pere Altès i Serra (Pr.). Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 1972

Un Important llegat de don Cèsar Martinell i Brunet al Museu de Valls / Davensol
Ventura i Solé, Daniel (Davensol)


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLV, Núm. 311 (septiembre 1972), p. 3-4

La Formació i gestació del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segle XII-XIII) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXI (2004) , p. 7-32 : il. map. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Del Ripoll al Gaià : naixement, formació i consolidació del patrimoni santescreuenc a la Catalunya Nova (1150-1233) / Joan Papell i Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XV-XVI (1992-1993), núm. 75-78 (1996) , p. 9-29
Notes a peu de pàgina.

Cervera i Santes Creus : unes quantes notícies de les relacions de la capital segarrenca i el monestir del Gaià / [ressenya de] Josep-J. Piquer i Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. IV, núm. 35 (1972) , p. 302 (Bibliografía sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
- Fort i Cogul, Eufemià. Cervera i Santes Creus: unes quantes notícies de les relacions de la capital segarrenca i el monestir del Gaià. Lleida : "Ilerda", núm. XXXI, p 158-1874, 1971

Excerpta documental de Santes Creus



En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. II, núm. 15 (1962) , p. 222-229

La família Gurí dóna les primeres imatges sobre la postguerra vallenca / Gemma Casalé
Casalé Frutos, Gemma


En: Diari de Tarragona, Núm. 5285 (23 de gener 2002), p. 23

1239, octubre 1. Donació [Fitxer informàtic]



1239
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Arnau de Mont-ral fa donació al seu nebot Bernat de Gurb de tots els seus béns, entre els quals, el castell de Gurb i totes les seves possessions a Osona, Catalunya i altres llocs, reservant-se per a ell el mas Falcó i 100 sous.

1238, juny 21. Donació [Fitxer informàtic]



1238
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

La senyora Adelaida, vídua de Ramon de Gurb, fa donació al seu fill Bernat de Gurb de la casa forta de Mont-ral, que és a la parròquia de Sant Andreu de Gurb, amb totes les seves dependències i possessions.

1200, novembre 19. Donació [Fitxer informàtic]



1200
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Berenguer de Queralt i la seva muller Elisenda, donen a Bernat de Mont-ral, els drets de domini directe que els correspòn, sobre el mas on viu Pere Pradell, diversos camps i peces, el mas Oller i altres possessions, de manera que ell tindrà aquests dominis en feu. Els donants reconeixen haver rebut 200 morabatins per la seva donació.

1200, novembre 19. Donació [Fitxer informàtic]



1200
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Berenguer de Queralt i la seva esposa Elisenda fan donació en feu a Bernat de Mont-ral d'un mas que té Pere de Pradell, un camp que té Ramon Feliu, una peça de terra de Bernat Martí, una terra que pertanyia al mas Oller, tot el mas jussà que s'estèn a partir del camí que va de Vic a Mont-ral, una trilla que té Ramon Novell, i el camp de Pujol que té Ferrer Muntaner i també el camp que té Pere Dac. Tot plegat a canvi de 200 morabatins.

La Influència dels Barons de Casa Fleix en l'important desenvolupament del Cementiri de Lleida (de 1833 a 1921) / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 13-20 : il. (Urbanisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Construir de bell nou el cementiri d'una ciutat sempre comportarà problemes, i el creixement de la ciutat suposarà la seva ampliació: "a tal ciutat tal cementiri". En el cas de Lleida, les ampliacions han estat, des de la meitat del segle xix i fins a primers del segle xx, una complicitat entre els barons de Casa Fleix i l'Ajuntament. Les cessions de terrenys, facilitats pels opulents Fleix, han permès la construcció de nombroses sepultures i panteons d'amplitud considerable, tot i que les circumstàncies o l'infortuni no han permès que ni els barons Domènec Fleix Solans, en Josep Hostalrich Fleix i l'últim dels barons, en Enric Hostalrich Colomer, descansin en la seva ciutat natal. Al mausoleu que podem veure al departament dedicat per la ciutat a Sant Anastasi, on no hi són les seves despulles, ni les d'en Josep ni les d'Enric, ni tan sols podem concretar amb seguretat on es troben. Els documents existents ens ho demostren. La baronia fou, dins de la cort d'Espanya, un recordatori de l'existència de la ciutat de Lleida.

La "Maleta sabadellenca" : les fotografies de Maria Codina Duran, Joan Vila-Puig, Santiago Vila-Puig Codina i Joan Morera Ribalta / Engràcia Torrella, Núria Gil Farré, Joan Serra Renom, Dolors Guixà Martínez
Vila-Puig Codina, Santiago


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 268-279 : il. (Des de l'Arxiu) 

El Llegat de Joan Fuster / Brígida Alapont Ferri
Alapont Ferri, Brígida


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 18-19 : il. (Patrimoni) 

Lluís Bonal, la història d'un botiguer i de milers de fotografies. Un llegat on es retrata la transformació de Mollet al llarg de 27 anys (1983-2010) / Ramon Company Estadella
Company Estadella, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 175-180 : il. (Memòria oral) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Lluís Bonal i Solà (Barcelona, 1945), sempre va viure a Mollet fins el 2010, quan es jubila i marxa a Vilabertran, a l'Alt Empordà. Va ser el propietari de Confeccions Bonal, una botiga de roba, de tradició familiar, fundada pels seus pares, l'any 1934. A partir de 1983 combina la professió de botiguer amb l'afició per la fotografia i decideix iniciar un sistemàtic reportatge fotogràfic, on retrata i documenta, sota el títol "Mollet a disset anys de l'any 2000", els profunds canvis urbanístics que experimentava la ciutat. Finalment, el reportatge s'allargarà fins al 2010. Un llegat i un testi moni d'una llarga etapa de Mollet que es pot consultar a l'Arxiu His tòric de Mollet del Vallès (AHMVA) gràcies a la donació que n'ha fet l'autor. Es tracta de 9.234 fotografies perfectament documentades i etiquetades per tal d'identificar-les correctament.

La Fàbrica de productes làctics de Castelló d'Empúries / Marisa Roig Simon
Roig i Simon, Marisa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIII, núm. 50 (desembre 2021), p. 37-39 (Dossier especial: 50 butlletins) 

Martí Estany, el col·leccionista de l'objecte artístic de petit format / per Josep Capsir
Capsir i Maiz, Josep


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 751-752 (juliol-agost 2022), p. 36-39 : il.