De cara al mar : estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana / Enric Garcia i Domingo
Garcia i Domingo, Enric


En: Revista d'etnologia de Catalunya, Núm. 38 (2012) , p. 126-131

Escapades marineres : gaudim del mar a l'hivern a l'Ametlla, Cambrils, Arenys i l'Estartit



En: Descobrir Catalunya. Barcelona, Núm. 251 (gen. 2019)

Al·legacions d'unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 139-153


Mataró va celebrar amb entusiasme l'arribada del tren el 1848 a l'estació situada a ponent de la ciutat, però la projectada prolongació cap a Arenys de Mar en línia recta per la platja, provoca la reacció en contra dels mataronins que volen protegir les activitats marineres: drassanes, varador i ancoratge de vaixells, navegació de cabotatge amb descarrega de mercaderies i pesca. Per la seva gran activitat relacionada amb el mar, Mataró va ser capital de la província marítima del seu nom i abastava des de Tossa a Montgat. En record, la bandera de la província marítima és la del municipi des de 1985. La discussió va durar més de cinc anys fins a la inauguració del tram Mataró-Arenys el 1857. Des del primer moment es farà evident la ja pronosticada necessitat de construir esculleres de pedra per protegir la via dels temporals marítims. Actualment l'activitat marítima es concentra al port, mentre que la platja es pels banyistes compartida amb el tren i la carretera N-2, tot i que pateix la regressió de la sorra per la mala gestió del litoral i el canvi climàtic.

La Torre de Mar: llavor i pal de paller de la parròquia de Santa Maria d'Arenys / Francesc Forn Salvà
Forn i Salvà, Francesc


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 61-69


La Torre de Mar fou el pal de paller entorn del qual es creà la nova població d'Arenys de Mar. La Torre de Mar no fou un element defensiu més, ni una altra torre de moros, sinó que allò que els arenyencs aixecaren fou una autèntica Fortalesa. La Torre fou l'element desencadenant que comportà la transformació del que era el barri de Ribera de Sant Martí d'Arenys en una nova entitat amb personalitat pròpia. Un cop enllestida la Fortalesa, el pas següent fou la creació d'una capella sota l'advocació de Sant Elm ubicada a la planta baixa de l'edificació. La Torre passà a ser lloc de trobada, reunió i recer espiritual de la gent marinera de Sant Martí. Amb la confiança i l'autoestima que la Fortalesa i la capella els donaren, la gent de la Ribera emprengueren el camí que portà a la constitució d'una primera parròquia dedicada a l'Assumpció de la Verge. El procés culminà amb les obres d'una nova església parroquial i la creació del primer organisme de regiment municipal amb jurats, consellers i clavari l'any 1599. La delimitació del terme municipal aquell mateix any completà la formació d'un nou municipi: Santa Maria d'Arenys de la Mar.

La Germandat de Sant Elm al Maresme a l'època moderna. Un exemple d'organització assistencial de la gent de mar / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 25-34


Aquesta comunicació té per objectiu aprofundir en l'organització, gestió i eficàcia de la Germandat de Sant Elm al Maresme. Aquesta organització va ser creada pels mariners per tal d'alliberar als germans captius. Per aquest motiu, tots els seus membres estaven obligats a lliurar una quantitat anual a l'organització. A partir de l'anàlisi de les actes de creació d'aquestes germandats a Mataró, Arenys de Mar i Canet de Mar, així com de les successives reestructuracions i modificacions que aquesta organització assistencial va patir durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII resseguirem la seva evolució al llarg de les centúries i tractarem de copsar la seva efectivitat.

Els Orígens dels carrers de Sant Jaume, de Sant Rafael i Rial de Sa Clavella : breu estudi sobre la urbanització del sector de la Torre del Pobrehome de ponent (Arenys de Mar, s. XVIII) / David Castañeda Massaguer
Castañeda i Massaguer, David


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 85-92 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Formació i evolució urbana de les viles del Maresme en època moderna : el cas d'Arenys de Mar (s. XVI - s. XVIII) / David Castañeda Massaguer
Castañeda i Massaguer, David


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2022, núm. XXXIX (2023) , p. 133-158 : il.
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2022. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

El Camí Ral entre la Marina i el Vallès: el Fondo de Can Rossell / Gaspar Casals Coll, Francesc Forn Salvà
Casals i Coll, Gaspar


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 177-194
 (Comunicacions) 

La Serralada Litoral, sobretot els massissos del Montnegre i el Corredor han suposat un obstacle important per la comunicació entre la Marina i el Vallès. El pas més important per comunicar les dues comarques ha estat, des de temps immemorial, el camí que partint de les sorres de la Riera a Arenys de Mar, puja cap a Arenys de Munt i des de la masia de Can Rossell s'enfila fins al Collsacreu, cap a Vallgorguina i Sant Celoni. El camí, que des de l'Edat Mitjana figura com a camí públic i més tard com a camí ral, ha estat una via de comunicació essencial que possibilità les importants relacions comercials, socials, jurídiques i de parentesc entre la batllia d'Arenys i la vila i mercat de Sant Celoni. Al llarg del segle XVI, el camí fou aprofitat pels nombrosos i continuats transports de troncs i fusta cap a les drassanes d'Arenys de Mar. Llavors esdevingué el Fondo de Can Rossell.

Estudiants de Sant Feliu de Guíxols a l'estudi dels pilots d'Arenys de Mar / J.M. Pons Guri
Pons i Guri, Josep Maria


En: 156365 Patrimoni i història local : jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas. Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu, DL 1996. p. 85-90

Artistes oblidats de la pintura catalana de paisatge del segle XX : Joan Colom Agustí i Eusebi Díaz Costa [Fitxer informàtic] / Judit Esteba Mármol ; [dirigit per: Maria-Josep Balsach]
Esteba Mármol, Judit


2019
Dirigida per: Balsach, Maria Josep. Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Història de l'Art).

El treball estudia les obres d'art de Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 - Barcelona, 1969) i Eusebi Díaz i Costa (Oix, 1909 - La Bisbal d'Empordà, 1964), mestre i aprenent, amb la intenció de mostrar les grans característiques d'unió que apareixen en les seves obres amb altres artistes o moviments coetanis en l'època i, fins i tot, anteriors. Ambdós artistes van treballar diverses modalitats artístiques: en una primera etapa de la seva vida, la pintura paisatgística, i en una segona etapa, la ceràmica artística i decorativa. Gràcies a la figura d'Eusebi Díaz i Costa, el qual dedica els últims anys de la seva vida en terres bisbalenques realitzant decoració ceràmica, provaré de ressaltar la importància de la ceràmica en la Bisbal d'Empordà.

Josep Maria Pons i Guri i la Torre dels Encantats. De l'arqueologia a la història jurídica / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 139-148


Josep Maria Pons i Guri, patriarca cultural d'Arenys i de la comarca natural, portà a terme un immens treball per protegir i salvaguardar el nostre patrimoni històric i cultural. Al mateix temps, va desenvolupar una producció científica extraordinària que ha comportat un punt d'inflexió en la recerca històrica no només dels Arenys o de la Marina de la Selva, sinó del nostre país. La seva entrada en el món de la història es produí a través de l'arqueologia, amb les excavacions de la vil·la romana de Vall de Maria i, sobretot, del poblat ibèric de la Torre dels Encantats. La seva passió per la història es veié complementada per la seva dèria pedagògica amb la creació del Museu d'Arenys. Les iniciatives que s'han dut a terme des de Caldes d'Estrac, o la proposta de José Luis Maya, van intentar infructuosament revitalitzar el primitiu projecte de Pons i Guri.

Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar / Ramon Bruguera Riera, David Castanyeda Massaguer
Bruguera i Riera, Ramon


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 35-46


A partir de la desaparició del Centre d'Estudis Josep Baralt, l'Associació Grup Búnquers Arenys (entitat dedicada a la conservació i divulgació del patrimoni de la Guerra Civil Espanyola a la nostra població) ha hagut de vetllar pel patrimoni arquitectònic i arqueològic d'Arenys de Mar. En aquest sentit, aquest article vol fer una aproximació, no tan sols en relació amb les primeres troballes arqueològiques, sinó també de les actuacions dels últims anys que han permès actualitzar i ampliar el patrimoni arqueològic del municipi.

Le Précontinent catalan entre le Cap de Begur et Arenys de Mar Espagne : structure et sédimentation récente : thèse de 3ème cycle, Géologie régionale, structurale et appliquée / Jorge Serra Raventós; dirigida per Oriol Riba i Arderiu
Serra i Raventós, Jordi


1976
Dirigida per: Riba i Arderiu, Oriol. Université Paul Sabatier Toulouse III, 1976
161, XXIX f : il.; 30 cm + 1 mapa
Mecanoscrit fotocopiat. Bibliografia.

El inicio de mi especialización en el campo de la oceanografía, y más concretamente de la sedimentología marina, lo he podido adquirir en los últimos años en el "Centre de Recherches de Sédimentologie Marine de Perpignan" y el Departamento de Estratigrafía de la Universidad de Barcelona. En los proyectos de trabajos de estos dos centros hemos conducido el análisis de las correlaciones tectónico-sedimentarias a la plataforma continental central catalana, esperando que en un futuro próximo podremos extenderlo a sectores más meridionales. El objeto del presente estudio, guardando las líneas de los que lo han precedido es el análisis de la interacción entre la tectónica y el fenómeno sedimentario registrado en el recubrimiento de la plataforma continental. Diversos autores, sean clásicos o contemporáneos, han puesto siempre de relieve el papel esencial de la neotectónica en la formación del actual Mediterráneo. En la zona estudiada, las manifestaciones de este tipo son del todo evidentes. La primera parte de la memoria está dedicada al estudio del recubrimiento sedimentario a través del análisis de los perfiles sísmicos, permitiéndonos establecer al mismo tiempo la repercusión de la tectónica en la disposición de las series recientes. Delimitarnos igualmente las grandes unidades morfológicas del precontinente. La segunda parte consiste en el estudio del sedimento por los metodos clásicos, comprendiendo los análisis granulométricos, mineralógicos, geoquímicos y faunísticos; esta serie de análisis nos permite definir algunos de los factores que determinan la naturaleza del sedimento y su deposición, así como la evolución y cronología de los últimos estadios del Cuaternario. En la tercera y última parte exponemos las conclusiones que se desprenden de nuestro estudio, extendiéndolas a las consecuencias que implican para la evolución del Mediterráneo occidental.

El Precontinente catalán entre Cap Begur y Arenys de Mar (Provs. de Gerona y Barcelona): estructura y sedimentación reciente [Fitxer informàtic] / Jorge Serra Raventós; dirigida per Oriol Riba i Arderiu
Serra i Raventós, Jordi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Riba i Arderiu, Oriol. Universitat de Barcelona. Departament d'Estratigrafia, 1975
1 recurs electrònic

El inicio de mi especialización en el campo de la oceanografía, y más concretamente de la sedimentología marina, lo he podido adquirir en los últimos años en el "Centre de Recherches de Sédimentologie Marine de Perpignan" y el Departamento de Estratigrafía de la Universidad de Barcelona. En los proyectos de trabajos de estos dos centros hemos conducido el análisis de las correlaciones tectónico-sedimentarias a la plataforma continental central catalana, esperando que en un futuro próximo podremos extenderlo a sectores más meridionales. El objeto del presente estudio, guardando las líneas de los que lo han precedido es el análisis de la interacción entre la tectónica y el fenómeno sedimentario registrado en el recubrimiento de la plataforma continental. Diversos autores, sean clásicos o contemporáneos, han puesto siempre de relieve el papel esencial de la neotectónica en la formación del actual Mediterráneo. En la zona estudiada, las manifestaciones de este tipo son del todo evidentes. La primera parte de la memoria está dedicada al estudio del recubrimiento sedimentario a través del análisis de los perfiles sísmicos, permitiéndonos establecer al mismo tiempo la repercusión de la tectónica en la disposición de las series recientes. Delimitarnos igualmente las grandes unidades morfológicas del precontinente. La segunda parte consiste en el estudio del sedimento por los metodos clásicos, comprendiendo los análisis granulométricos, mineralógicos, geoquímicos y faunísticos; esta serie de análisis nos permite definir algunos de los factores que determinan la naturaleza del sedimento y su deposición, así como la evolución y cronología de los últimos estadios del Cuaternario. En la tercera y última parte exponemos las conclusiones que se desprenden de nuestro estudio, extendiéndolas a las consecuencias que implican para la evolución del Mediterráneo occidental.

Una Tovallola de combregar. Fe, vida i art tèxtil / Joan Miquel Llodrà
Miquel Llodrà, Joan


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 52-64 : il.
Notes.

Amb motiu de l'exposició Un mar de tul. El ret fi o punta d'Arenys , celebrada al Museu d'Arenys de Mar, ha estat mostrada al públic una peça pertanyent al Museu de Badalona: la tovallola de com- bregar de l'aixovar de Concepció Caritg. A banda dels brodats de simbologia eucarística, aquest delicat teixit és guarnit amb un vo- lant de ret fi, tècnica de punta al coixí, amb fons de tul, caracterís- tica de molts pobles mariners de la costa de Barcelona. Al voltant d'aquesta punta, l'autor hi desenvolupa unes quantes reflexions per conèixer millor aquesta varietat de randa -força desconegu- da per al gran públic- i l'entorn social, cultural i històric en el qual va sorgir: de les mans de les puntaires, de condició ben humil, a les de la burgesia benestant, dels pocs que es permeteren aquest tipus de creacions en fil.

El Carrer de Sant Joan : una urbanització tardana al vell nucli de Sa Boada. Santa Maria d'Arenys, s. XVIII / David Castañeda Massaguer
Castañeda i Massaguer, David


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 19-22 (p. 53-61)
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021.

L'Herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull (1919-1996) / Agustí Barrera
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 69 (p. 237-242)
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021.

Desaparició d'un costum popular. Qui se'n recorda? / Assumpta Roig Jover
Roig Jover, Assumpta


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 240 (abril-juny 2022), p. 18-21 : il. (Història) 
Aquest text és una a adaptació de l'article publicat per la mateixa autora a la revista Sot de l'Aubó, núm. 78, el desembre de 2021.

No cal dir que el costum de fumar la canalla per la diada de la Puríssima, coneguda com la Mare de Déu Fumadora, descrit per Eugeni Perea i el costum que a Canet vaig practicar durant la meva infantesa és el mateix.

Del Balís al Túnel. Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar / Lluís Grau
Grau i Molist, Lluís


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 267-273


Ponència sobre el muntatge de l'exposició de dibuixos de l'edificació (existent, desapareguda o projectada) per part de Núria Gifra a l'espai comprès entre la via del tren i la costa i que abasta des de la Riera del Balís a Sant Vicenç de Montalt fins el túnel del tren entre Arenys de Mar i Caldes d'Estrac i que es titula Del Balís al Túnel Sant Vicenç de Montalt Caldes d'Estrac Arenys de Mar.

Desaparició d'un costum popular. Qui se'n recorda? / Assumpta Roig Jover
Roig Jover, Assumpta


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 78 (2021) , p. 30-33 : il.
Notes.

A partir de records personals sobre la diada de la Mare de Déu Fumadora l'autora s'endinsa en l'evolució d'un costum fins a la seva extinció, empesa sobretot per raons sanitàries. Ho fa de la mà de folckloristes, historiadors, escriptors i articulistes.