Dues àmfores de la forma Dressel 2 de l'Ager Tarraconensis, conservades al Museu Bíblic de Tarragona / Enric Colom Mendoza, Ramon Járrega Domínguez
Colom Mendoza, Enric


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 167-175 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem l'estudi de dues àmfores senceres conservades al Museu Bíblic Tarraconense, de proce-dència submarina, però que semblen haver estat produïdes a l'ager Tarraconensis Deuen procedir d'un o dos naufragis o, menys probablement, de pèrdues de càrrega, poc després d'ésser embarcades, possiblement en el seu trànsit cap a la península itàlica, o un altre indret del Mediterrani occidental.

Variabilitat en la composició de la pasta ceràmica d'una mateixa peça : anàlisi química (drx) d'una mateixa àmfora de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) / Aureli Álvarez, Júlia Miquel, Cèsar Carreras
Alvarez Pérez, Aureli


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 29-47 : il.
Bibliografia.

En els darrers anys, els estudis de caracterització de pastes ceràmiques mitjançant la difracció de raigs X (DRX) i la fluorescència de raigs X (FRX) han arribat a identificar amb certa precisió les produccions d'un mateix taller ceràmic. Aquests estudis es basen en la composició química de les pastes ceràmiques definits per percentatges d'elements químics individuals. El present article analitza com la variabilitat resulta natural en un mateix taller, i fins i tot en una mateixa ceràmica de grans dimensions (per exemple, àmfora). Aquesta variabilitat suggereix que les terrisseries properes tindrien una pasta similar que seria molt difícil distingir tan sòls a partir de les diferències menors en percentatges d'elements químics. S'ha seleccionat un mateix exemplar d'àmfora partida en 3 fragments per fer un total d'unes 13 mostres que s'han analitzat de forma independent per tal de demostrar la variabilitat de la pasta, amb resultats clarament diferenciats. Per tant, la mateixa àmfora reflexa també variacions en pasta en funció de la part escollida com a mostra.

L'Àmfora tarraconense 1. Característiques, procedència, àrees de producció, cronologia / Josep M. Nolla, J. Ma Solias
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 6-7 (1983-1984) , p. 107-144 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les Àmfores de la Necròpolis paleocristiana de Tarragona / Ricard Pascual i Guash
Pascual i Guasch, Ricard


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, año LXIV-LXV (enero 1964-diciembre 1965 1964-1965), p. 3-28 : il.
Notes a peu de pàgina.

Conté: Invasió àrab de Tarragona; Reconquesta de Tarragona. Conferències llegides al Teatre del Centre d'Acció Popular Catòlica el 25 de gener i el 8 de febrer de 1925.

Doble ánfora con inscripción ibérica / Pedro Batlle Huget, Pbro.
Batlle i Huguet, Pere


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLIII, fasc. 3 (julio-septiembre 1943), p. 54-55: il.
A la capçelera del número surt, per error, "Año LXIII". Notes.

Les Àmfores ibèriques de la Catalunya meridional / Joan Sanmartí Grego, Jordi Morer de Llorens, Ramón Bruguera
Revilla Calvo, Víctor


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 19 (1998) , p. 267-290
Bibliografia.

Una excavació realitzada en les proximitats de Tortosa (Tarragona, Baix Ebre) en 1987 va permetre localitzar part d'una gran vila d'època imperial. El sector excavat corresponia a la zona interior d'un complex aterrazado i estava format per una sèrie de dependències organitzades entorn d'un pati. La cronologia se situa entre els segles I i V d. C.

Ánforas romanas de Llafranc / Juan Badía
Badia i Homs, Joan


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año V, núm. 6-7 (junio-julio 1966), p. 4-6

Anfores [sic] romanes en una platja de la Costa Brava / E. F. M.



En: 241832 Palafrugell : Festa Major '68. Palafrugell : Gràf. Braso, 1968. p. 36

Importaciones etruscas en Mas Gusó (Bellcaire d'Empordà, Girona, Cataluña) / Alba Varenna, Josep Casas i Genover
Varenna, Alba


En: Pyrenae. vol. 47, núm. 1 (2016) , p. 119-142

Entre los materiales de importación que aparecen con relativa frecuencia en Mas Gusó durante el siglo VI aC, las producciones etruscas ocupan un lugar destacado, junto con otras tanto o más fre-cuentes o más raras, según los casos, que ayudan a completar el repertorio de recipientes cerámicos característicos del período, habitualmente auténticos fósiles directores para fechar no solo los diferen-tes niveles arqueológicos que se formaron a lo largo del siglo, sino también otras producciones locales de cronología generalmente más imprecisa. Finalmente, el análisis comparado con los materiales de Empúries pone de manifiesto la estrecha relación entre ambos yacimientos.

La Producció del centre terrissaire del Mujal o el Roser (Calella) / Albert Martín Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 221-236 : il


El centre productor de El Mujal-El Roser és un dels més grans de la Laietània i un dels que ha aportat major quantitat de material amforal corresponent a les formes Tarraconense 1, Pascual 1 i Dressel 3. La majoria d'aquestes àmfores procedeixen dels abocadors i de la zona adjacent als tallers de producció que es van excavar el 1988. Les estratigrafies documentades en aquesta intervenció reflecteixen una evolució en la fabricació de les àmfores que ha aportat dades molt significatives, com és el cas de l'existència d'una fase inicial que fabrica Tarraconense 1 amb exclusivitat, la aparició posterior de les Pascual 1, la presencia d'una fase primerenca de la producció de les Dressel 3 que intenta imitar els prototips itàlics d'aquesta forma a finals del segle I aC, la fabricació alterna d'aquestes últimes i les Pascual 1, així com també la continuïtat de la producció d'aquestes Pascual 1 fins almenys el decenni 60-70 dC.

La Versió catalana del Corpus Internationale des Timbres Amphoriques i la seva projecció digital / Josep Guitart, Cèsar Carreras
Guitart, Josep


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 215-220 : il


El programa internacional "Corpus des Timbres amphoriques", patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans pretén la publicació de totes les marques d'àmfora trobades als diversos països de la Unió Acadèmica Internacional, seguint uns protocols i un estàndards ben definits. El desig final és que aquest gran catàleg de marques i la seva distribució permetin reconstruir, a la llarga, els grans circuits comercials del món grecorromà. Per aquesta raó, tota la documentació amb fotografies en colors i detalls inèdits s'està reproduint en un portal web a Internet per tal que sigui accessible en línia en diverses llengües, i que permeti identificar les marques i àmfores catalanes a partir de les seves pastes o per fragments de la seva epigrafia.

Una Aportación al conocimiento de la producción anfórica romana en Tarragona. El horno de l'Aumedina, Tivissa (Ribera d'Ebre) / Ramón Pallarés Comas, Francisco Gracia Alonso, Jordi Miro i Canals
Pallarès Comas, Ramon


En: Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses, núm.13 (1987) , p. 275-290

En 1920, al ampliarse el Camino Real que conducía desde Mora, por el Coll de Fatges y Vandellós, a l'Hospitalet de l'Infant, se destruyeron partes de un complejo industrial pertenecientes a una villa romana en las partidas de L'Aumedina y La Sort, en el término municipal de Tivissa (Ribera d'Ebre). Este hecho provoca una amplia dispersión de restos arqueológicos, dejando, incluso, al descubierto testimonios arquitectónicos de un horno, sin que, desgraciadamente, los mismos fueran objeto de estudio; con la excepción de M. Bru y Barra que habla del interés de los habitantes de Tivissa por algunos fragmentos cerámicos en los que figuraba la marca TIBISI, debido a su analogía fonética con el nombre de la cercana población, más aun cuando el mismo aparecía sobre restos de clara filiación romana.

Hornos romanos en Tivissa (Ribera d'Ebre) / Víctor Revilla
Revilla Calvo, Víctor


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 4-5 (1982-1983) , p. 187-196 : il.

Algunes consideracions sobre el forn d'àmfores de Tivissa / per Josep Ma. Nolla, J. Padró i E. Sanmartí
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Informació arqueològica, Núm. 30 (maig-agost 1979), p. 151-153

El Camí de Bràfim (Puigpelat, Alt Camp) : un nou taller productor d'àmfores vineres de la forma Dressel 2-4 / Joan Canela Gràcia, Ramon Járrega Domínguez, Jordi López Vilar
Canela Gràcia, Joan


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, Núm. 38-39 (2016-2017) , p. 65-79

Inscripció ibèrica, grafits i marques amfòriques prodecents de la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Riucorb, Urgell) / Ignasi Garcés i Estalló, M. Torres Benet
Garcés i Estalló, Ignasi


En: Sylloge Epigraphica Barcinonensis, núm. 9 (2011) , p. 29-48

Es donen a conèixer diversos objectes singulars localitzats en superfície en els jaciments ibèric i romà de la Fogonussa, que romanien inèdits en la població de Sant Martí de Maldà, municipi de Sant Martí de Riucorb. La selecció està formada per una vora d'àmfora grecoitàlica tardana, que conté una inscripció ibèrica, dues nanses de vasos contenidors ibèrics amb grafits i tres nanses d'àmfora ibèrica estampillades, una d'elles amb la figura d'un griu.

Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle I a.C. a la costa catalana / Albert Martin Menéndez
Martin i Menéndez, Albert


En: 225580 Actes du congrès de l'Escala-Empuries, 1er-4 mai 2008. Marseille : SFECAG. Société française d'étude de la céramique antique en Gaule, 2008

Bibliografia.

Es presenta el material anfòric recuperat a dos derelictes situats a les Illes Formigues (Palamós) i Cala Bona (Cadaqués). El present treball mira de reconstruir, en la mesura del possible, la composició del carregament dels dos vaixells i analitzar també el significat d'aquesta coincidència d'àmfores diverses dins desl mateixos transports.

El Derelicte de Bon Capó i les rutes comercials al nord-est peninsular als segles III-II aC / Gustau Vivar, Rut Geli
Vivar Lombarte, Gustau


En: Empúries. Barcelona, núm. 56 (2009-2011) , p. 157-168 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Àmfores tardoantigues de possible producció tarraconense (Tipus Keay 68 I 91) / Josep A. Remolà, Lluís Piñol
Piñol Masgoret, Lluís


En: Empúries. Barcelona, núm. 51 (1998) , p. 227-236 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Biblografia. Resums en castellà, anglès i francès.

La Ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana / [ressenya de] Joaquim Tremoleda
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Empúries. Barcelona, núm. 51 (1998) , p. 317-318 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Notes.
Ressenya de:
. La Ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana / P. Berni Miller. Barcelona : Universitat de Barcelona, 1997 (Instrumenta, 2)