La Meva Garrotxa : un antic i oblidat país / [ressenya de:] Narcís Soler i Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 6 (1991) , p. 81-82
Ressenya de:
- Llongarriu i Montsalvatje, Ramon. La Meva Garrotxa : un antic i oblidat país. Olot : Llibres de Batet, 1990

El Paleolític a la Garrotxa / Narcís Soler i Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 2 (Primavera 1987), p. 37-48 : il.
Bibliografia. Títol i abstract en anglès.

El Palau Episcopal de Girona : mil anys d'història d'un laberint arquitectònic / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera i Aradilla, Miquel Àngel Fumanal i Pagès, Narcís Soler i Masferrer



Girona : Museu d'Art de Girona, [2024]
277 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.
ISBN 9788410393264

Des de la seva obertura al públic, l'any 1979, l'antic Palau Episcopal de Girona és la seu del Museu d'Art de Girona. Es tracta d'un edifici imponent, una veritable joia de l'arquitectura medieval i, essent la casa del bisbe, el principal centre de poder de la ciutat de Girona durant segles. Ha viscut una història llarga i a vegades convulsa, plena de modificacions i de reformes, però sense perdre ni l'ànima del seu origen antic ni l'espectacularitat monumental que l'ha caracteritzat sempre. El llibre El Palau Episcopal de Girona. Mil anys d'història d'un laberint arquitectònic és l'estudi més complet que s'ha realitzat mai d'aquest edifici extraordinari. Un edifici que és un "laberint", com indica el títol, perquè a l'estructura original, aixecada al segle XII, s'hi han anat incorporant diversos cossos i elements, modificant estructures i afegint motius ornamentals, a mesura que passaven els segles. L'estudi de l'edifici va ser proposat inicialment pel museu, fa uns anys, als arqueòlegs i historiadors Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, coneixedors profunds de la història urbana i constructiva de la ciutat de Girona, i de seguida fou incorporat també al grup d'autors l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal. L'expertesa i la combinació d'habilitats de tots tres han permès la redacció d'una monografia que marca un abans i un després, no solament per al coneixement del palau gironí sinó per a tota la recerca al voltant de les residències episcopals de l'edat mitjana arreu d'Europa. El llibre s'estructura en dues parts, una primera dedicada a la descripció del palau en el seu actual estat, i una segona de caràcter històric, en la qual es detallen fil per randa totes les etapes de construcció i de reformes de l'edifici durant els seus mil anys de vida. Cal destacar també la col·laboració, amb un epíleg, de qui va ser primer director del museu, el també arqueòleg Narcís Soler, que explica la darrera etapa de transformació de l'edifici durant les dècades finals del segle XX, és a dir, el seu pas de residència episcopal a museu d'art obert al públic. (Editorial).

Recensió: Alcalde i Gurt, G. [et.al]. Procés d'ocupació de la balma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 7400 i 5480 Cal aC / Narcís Soler i Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Cota zero : revista d'arqueologia i ciència, núm. 23 (2008) , p. 149-151
Ressenya de:
- Alcalde i Gurt, G., [et.al]. Procés d'ocupació de la balma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 7400 i 5480 Cal aC / G. Alcalde i Gurt, [et al.]. Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa : Universitat de Girona : Ajuntament de Tortellà, 2008 (Publicacions Eventuals d'Arqueolohgia de la Garrotxa, 7)

Les Coves de Reclau / Julià Maroto, Narcís Soler
Maroto i Genover, Julià


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 10 (tardor-hivern 2012), p. 82-83 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 

El Món mediterrani després del pleniglacial : 18.000 - 12.000 BP : col·loqui, Banyoles 1995 / directors del col·loqui: Josep M. Fullola i Narcís Soler



Girona : Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona : Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, 1997
443 p. : il., gràf., map., plàn. ; 30 cm (Sèrie monogràfica, 17) 
Textos en català, castellà, francès i anglès.

Les Mostres de Prehistòria Gironina a la Fontana d'Or i al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles / Narcís Soler i Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: 156181 El Paleolític a les comarques gironines. [Girona] : Associació Arqueològica de Girona, 1976. p. 12-13

El Magdalenense en la provincia de Gerona / Pere Alsius ; Narcís Soler (ed.)



Girona : Documenta Universitaria, 2015
431 p. : il., gràf., taules ; 23 cm
També disponible en versió electrònica.
ISBN 9788499843056

"El Magdaleniense en la provincia de Girona" es una obra muy importante sobre la prehistoria de Cataluña que Pere Alsius dejó en gran parte inédita. Aunque no está fechada todos los indicios indican que fue redactada durante los primeros años del siglo XX y quizás terminada en 1906. Se conservan varios borradores, y muy especialmente la versión definitiva, formada por un manuscrito de 531 páginas y un álbum de 68 láminas. Esta última versión es la que aquí se edita. Todavía hay una versión más reciente, incompleta, redactada para adaptarla a la publicación por pequeños entregas en la revista Cataluña, donde se llegaron a publicar, entre 1907 y 1908, cinco capítulos, los que en el manuscrito y en esta edición van del IV al VIII. (Editorial).

Les Excavacions arqueològiques del 1999 a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) / Narcís Soler, [et al.]
Soler i Masferrer, Narcís


En: 257446 V Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Olot ; Barcelona ; Girona : Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Diputació de Girona : Ajuntament d'Olot : Consell Comarcal de la Garrotxa : Museu Comarcal de la Garrotxa, 2000. p. 18-21

The Role of small prey in human subsistence strategies from Early Upper Palaeolithic sites in Iberia: the rabbits from the Evolved Aurignacian level of Arbreda Cave / Lluís Lloveras, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Richard Thomas, Marta Moreno García, Jordi Nadal Lorenzo, Narcís Soler i Masferrer



En: Journal of Quaternary Science. vol. 31, núm. 5 (2016) , p. 458-471

In the western Mediterranean, changes in hunter-gatherer subsistence strategies have been identified from the Early Upper Palaeolithic. These changes are characterized by broadening of diet and intensification of small prey exploitation. In the Iberian Peninsula region, intensified small prey exploitation is evidenced by the hunting of large quantities of European rabbit (Oryctolagus cuniculus), which are usually a ubiquitous feature of faunal assemblages from archaeological sites. Before interpretations of the significance of such assemblages can proceed, however, it is necessary to confirm their anthropic origin, as a wide range of predators are agents of accumulation. The taphonomic signatures observed for predators are here applied to the analysis of leporid (rabbits and hares) remains from the Evolved Aurignacian layer of Arbreda Cave (north-east Iberia). The aims of this work are two-fold: (i) to identify the agent/s of accumulation; and (ii) to assess possible changes in small prey use during the Middle to Upper Palaeolithic transition. Our results suggest that rabbit assemblages were probably hunted and consumed by humans and that rabbits became a primary resource in hunter-gatherer diet from the Early Upper Palaeolithic.

Palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the Latest Pleistocene of L'Arbreda Cave (Serinyà, Girona, northeastern Iberia) inferred from the small-mammal (insectivore and rodent) assemblages / Juan Manuel López-García, Narcís Soler i Masferrer, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Gabriel Alcalde, Maria Bennàsar, Francesc Burjachs i Casas



En: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. vol. 435 (2015) , p. 244-253

L'Arbreda Cave is one of the southernmost of the Reclau Caves (Serinya, Girona, northeastern Iberian Peninsula), located between the west margin of the Pla d'Usall and the Serinyadell river, at an altitude of about 211 m a.s.l. The Pla d'Usall forms part of the Banyoles-Besald Basin, which is bounded by Eocene and Neogene reliefs. It is filled with sediments of Plio-Pleistocene age. The cave is a shelter formed by travertine cascades with a degree of karstification, and contains sedimentary deposits ranging from the end of the Middle Pleistocene to the Early Holocene, thus constituting an important archaeo-palaeontological record for an understanding of the prehistoric occupation of northeastern Iberia. It is one of the most complete and best-dated terrestrial sequences in Iberia from the Mousterian to the Early Holocene period. In this paper we present a palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the sequence based on non-flying small mammals (insectivores and rodents) and pollen analyses. The environmental and climatic results, together with the absolute dating of the sequence and direct comparison with NorthGRIP delta O-18 and the sea-surface temperatures (SST) of the Alboran Sea, allow us to identify various climatic periods within our sequence: a cold period between interstadials 12 and 10 in Level I, probably interstadial 10 in Level H-2 the Last Glacial Maximum (LGM) in Levels C and B, the Bolling-Allered interstadial (B/A) in Level A, and the Preboreal/Boreal (Pr/B) in the Terra Rossa.

El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (el Pla de l'Estany) / Narcís Soler i Masferrer, Sònia Ramió i Iglesias, Alba Solés i Coll
Soler i Masferrer, Narcís


En: Treballs d'arqueologia, Núm. 19 (2013) , p. 53-68

Diverses cavitats travertíniques del paratge del Reclau, al municipi de Serinyà (Pla de l'Estany, Girona, Catalunya), foren ocupades pels homes prehistòrics al llarg del paleolític mitjà i del superior, com també, encara que menys, durant el neolític i el calcolític. Fa més de setanta anys que s'hi investiga i, recentment, s'ha creat, al mateix paratge, el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, amb l'objectiu d'explicar al públic la civilització dels grans caçadors prehistòrics paleolítics. Els jaciments més excavats, que són la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet i la cova de l'Arbreda, han estat protegits i preparats per ser visitables. El Parc és troba situat a la vora de la carretera de Banyoles a Besalú, junt al riu Serinyadell, en una zona d'interès pel seu medi geològic, faunístic i floral, com també per les restes de les antigues activitats relacionades amb l'aigua. Pel seu valor arqueològic, ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El Parc ofereix aparcament, zona d'esbarjo, un audiovisual, visites guiades o amb audioguia, tallers d'activitats prehistòriques i atenció especialitzada a escolars. Properament, podrà unir-se, mitjançant senderes, a unes altres àrees properes a Serinyà que contenen coves prehistòriques, com ara la Margenera i la Bora Gran.

The Application of actualistic studies to assess the taphonomic origin of Musterian rabbit accumulations from Arbreda Cave (North-East Iberia) / Lluís Lloveras, Marta Moreno Gracía, Narcís Soler i Masferrer
Lloveras Roca, Lluís


En: Archaeofauna: International Journal of Archaeozoology. vol.19 (2010) , p. 99-119

Distinguir los restos arqueológicos de lepóridos que son consecuencia del consumo antrópico de aquellos acumulados por otros depredadores es esencial para la correcta comprensión de las actividades de subsistencia de nuestros antepasados, especialmente en la Península Ibérica y la región mediterránea, donde estos taxones son muy abundantes. En los últimos años hemos llevado a cabo diversos trabajos actualísticos con restos de lepóridos con la finalidad de identificar diferencias entre los patrones tafonómicos característicos de los distintos tipos de depredadores (humanos, rapaces diurnas y nocturnas, y carnívoros terrestres). En este trabajo los patrones observados para cada uno de estos depredadores se aplican al análisis de los restos arqueológicos de lepóridos del nivel musteriense I de la cueva de la Arbreda (Noreste de la Península Ibérica). Los resultados obtenidos no solo aportan nuevos datos sobre acumulaciones de pequeñas presas en el Paleolítico Medio sino que al mismo tiempo nos permiten evaluar la perspectiva metodológica desarrollada en el análisis de muestras actuales.

Variabilité des modalités de débitage et des productions lithiques dans les industries moustériennes de la grotte de l'Arbreda, secteur alpha (Serinyà, Espagne) / Jean-Pierre Duran, Narcís Soler i Masferrer
Duran, Jean Pierre


En: Bulletin de la Société préhistorique française. vol. 103, núm. 2 (2006) , p. 241-262

Arbreda, sector alpha, excavated in 1972 by J.M. Corominas, presents a Mousterian stratigraphy more than 3 m deep (levels 30 to 44), dated between the beginning of isotopic stage 5 and stage 3. The seven Mousterian stratigraphic units (G to A) were deposited during palaeoclimates that were very humid and cool/humid (G to F), cold to very cold (E to C), then cool-temperate (B to A). The different industrial complexes of Arbreda can be typologically attributed to a typical Mediterranean Mousterian at the eastern fringe of the Pyrenees, but with strong Charentian influences. The abundant lithic material (nearly 14 000 pieces), and the extraordinary diversity of raw materials (porphyry, hornblende, sandstone, limestone, Lydian stone and several types of quartz, quartzite and flint) in large quantities, make it possible to apply different technological approaches. Adaptive capacities, an understanding of different rock mechanics and technical cultural traditions are examined using a diachronic approach, which takes into account the variability of production techniques for each rock type. With a chronological approach, and all rock types together, a general evolution of production techniques and modalities as well as the different associations used by these Mousterian groups over a period of 80 000 years is brought to light, whereas a relatively strong typological stability is evident throughout the stratigraphy. This continuity implies a certain cultural continuity. These studies are favoured by the continuity of knapping techniques, which are mainly Discoid and Levallois. It thus becomes possible to define the evolution and major technological associations in their different modalities.

Las Cuevas prehistóricas de Serinyà (Pla de l'Estany, Girona) / David Brusi i Belmonte, Rogelio Linares Santiago, Julià Maroto, Lluís Pallí i Buxó, Raquel Pujadas, Sònia Ramió i Iglesias, Carles Roqué i Pau, Narcís Soler i Masferrer



En: Boletín Geológico y Minero. vol. 116, núm. 3 (2005) , p. 247-256

Las cuevas del Reclau, ubicadas dentro del actual Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (Pla de l'Estany, Girona), son abrigos formados por la precipitación de travertinos de cascada afectados por fenómenos de karstificación. Estas cavidades, aunque modestas, fueron en su inicio de proporciones suficientes para facilitar la sucesiva ocupación humana. En su evolución, sufrieron además caídas de bloques y rellenos de sedimentos terrígenos. Así han llegado a nuestros días prácticamente colmatadas en su totalidad y con gran parte de sus cubiertas originales caídas. A mediados de la década de los 40 del siglo XX se iniciaron las excavaciones arqueológicas de sus rellenos, las cuales, con algunas interrupciones, han continuado hasta la actualidad. Las cuevas fueron ocupadas por los humanos desde finales del Pleistoceno Medio hasta el Holoceno. Las etapas principales de ocupación correspondieron a las culturas del Paleolítico Medio y del Paleolítico Superior. Dada la existencia de estos yacimientos singulares, se está llevando a cabo en el lugar un proyecto de parque arqueológico, que se abrió al público, en su primera fase, el verano de 1997. De esta manera, se han protegido y adaptado a su visita las tres cuevas principales (Arbreda, Mollet, Reclau Viver) y se han acondicionado sus accesos. Igualmente se ha construido un edificio de recepción y un área de actividades. Actualmente se ofrecen visitas programadas y concertadas, que incluyen la proyección de un audiovisual, la visita de una sala de exposición permanente un recorrido guiado por las tres cuevas y la participación en actividades prehistóricas.

El Disseny del parc arqueològic de les coves del reclau (Serinyà, Pla de l'Estany) / Narcís Soler, David Otega i Cobos
Soler i Masferrer, Narcís


En: Treballs d'arqueologia, N. 5 (1998) , p. 35-43

Contextualización arqueológica y paleontológica de los félidos pleistocenos de Serinyà / Juliá Maroto i Genover, Ferran Millan, Silvia Albizuri, Joaquim Soler, Narcís Soler i Masferrer



En: 257397 Interaccions entre felins i humans : III Jornades d'Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València: homenatge a Innocenci Sarrión Montañana. [València] : Museu de Prehistòria de València : Diputació de València, 2017

Estratègies cinegètiques i aprofitament animal en el pas del MIS-3 al MIS-2 al nord-est de la península Ibèrica [Fitxer informàtic] / Isaac Rufí Casals ; [dirigida per: Narcís Soler i Masferrer ; co-directors: Lluís Lloveras Roca, Joaquim Soler i Subils]
Rufí Casals, Isaac


2022
Dirigida per: Soler i Masferrer, Narcís. Universitat de Girona, 2022
1 recurs electrònic

Amb la finalitat de comprendre com les societats caçadores-recol·lectores s'adaptaren a l'empitjorament climàtic que desembocà al darrer màxim glacial, la recerca d'aquesta tesi doctoral es focalitza en l'estudi de les restes osteoarqueològiques dels contextos residencials del Gravetià mitjà ibèric (c. 28,5-31 ka cal BP) i del Gravetià final (c. 23,5-30 ka cal BP) de la cova de l'Arbreda (Serinyà). El metòdic examen de les restes faunístiques de petits mamífers (erinaceids i lepòrids), carnívors i ungulats ha permès assolir el principal propòsit perseguit: aprofundir en el coneixement de les estratègies i pràctiques de caça així com dels hàbits alimentaris i l'aprofitament de les matèries primeres d'origen animal al nord-est de la península durant el pas del MIS-3 al MIS-2. L'anàlisi arqueozoològica indica una caça dirigida, principalment, cap a la predació de grups familiars de cavalls i cérvols pel que fa als ungulats, i del conill i l'eriçó pel que respecte a les petites preses. L'estudi tafonòmic apunta a una explotació intensiva dels productes derivats de la caça. Els ungulats foren objecte d'un aprofitament exhaustiu: es documenten diversos tipus d'activitats de carnisseria, l'obtenció del moll de l'os i l'ús de l'os com a combustible, així com la confecció d'útils "poc elaborats". Les carcasses de les petites preses foren aportades d'una peça al jaciment, on foren processades, cuinades i consumides. L'anàlisi de distribució espacial revela que les comunitats caçadores-recol·lectores s'establiren en unes àrees concretes del jaciment, sobretot a tocar de la paret nord de la cova, lloc que durant el Gravetià es trobava protegit per la cornisa de tova calcària. El baix nivell de complexitat de l'organització espacial de les àrees d'activitat dona suport a la idea que les ocupacions no haurien estat gaire prolongades. A partir dels indicadors d'estacionalitat, s'ha pogut reconèixer que si bé s'haurien produït ocupacions al llarg de l'any, aquestes haurien tingut lloc de manera més destacada entre primavera i tardor durant el Gravetià mitjà i entre primavera i principis d'estiu durant el Gravetià final.

La Incorporació de plantes i animals a l'alimentació humana al llarg de la història / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 11-54 : il. (Conferències) 
Text que complementa la conferència que, amb el mateix títol, va tenir lloc a la biblioteca Carles Rahola el dia 7 de febrer de 2023 dins el cicle "Mirades sobre la història de la cuina i l'alimentació a Girona" organitzat pel IEG i el Museu d'Història.

En cada època i en cada lloc l'alimentació de prehumans i humans s'ha basat en els recursos que tenien al seu abast sense haver de transformar-los i en els que podien obtenir i fer comestibles gràcies a llur cultura i tecnologia. En els temps més remots els canvis en l'alimentació foren lents, motivats per les variacions en el clima, la progressiva adaptació al medi i la incipient tecnologia. El domini i utilització del foc va comportar un canvi decisiu en l'alimentació i les relacions humanes. Durant el paleolític els humans eren caçadors i recol·lectors i, per tant, depenien dels animals que es movien pel seu territori i les plantes que hi vivien. A partir del neolític hi ha un canvi decisiu gràcies a la incorporació de nous recursos en forma de plantes i animals domèstics, que en molts llocs no eren autòctons i hi arribaven de lluny, i a les innovacions en l'emmagatzemament, tractament i consum dels recursos. En època antiga les conquestes d'Alexandre, l'Imperi Romà i el Xinès van permetre l'intercanvi de plantes i animals en gran part del Vell Món. En època medieval continuarà l'arribada de nous productes amb l'expansió de l'Islam i el comerç de les espècies i del peix fumat o salat. En època moderna entra en contacte el Vell Món amb Amèrica i Oceania, on l'alimentació es basava en plantes i animals propis d'aquests continents, on havien estat domesticats. Els dos mons, Vell i Nous, aniran intercanviant plantes i animals fins avui. Finalment en època contemporània la industrialització, els contactes a llarga distància i les migracions han accelerat els canvis fins a la progressiva globalització actual dels recursos i les pràctiques alimentàries.

Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2022-2023 / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 495-504 (Notes i documents d'arxiu)