Salut pública i hospitals a Vilafranca del Penedès (1976-2018) / Enric Tomàs Guix
Tomàs Guix, Enric


En: 229674 Els Conflictes al Penedès històric : Actes del VI Seminari d'Història del Penedès : Vilanova i la Geltrú, 20-21 d'octubre de 2017. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2021

La Preocupació per la salut i la lluita contra la malaltia / [Josep M. Sánchez Ripollès]
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 235-247

Puig-reig i la salut pública al primer terç del s. XX / Rosa Serra Rotés, Josep Artero Traserra, Núria Pons Serra
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 27-37 : il. (Dossier. Epidèmies i medicina al Berguedà) 
Notes.

En el cas de Puig-reig, durant el primer terç del s. XX, les polítiques sobre salut pública van marcar, amb més o menys compromís, l'agenda de tots els governs locals, impulsades sempre pels sanitaris en general i molt especialment pels metges que van exercir la seva professió a Puig-reig en aquests anys.

"Calenturas malignas" : l'epidèmia de 1727 a Riudoms / Manel Tarés Lagunas, Pedro Otiña Hermoso
Tarés i Lagunas, Manel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 240 (abril-juny 2022), p. 16-17 : il. (Història) 
Bibliografia i notes.

L'estiu de 1727, la vila de Riudoms i altres localitats pròximes patiren una greu epidèmia que afectà greument la població. Les autoritats municipals maldaren per gestionar aquella situació en un context de sortida d'una llarga etapa de postguerra en què destacava la forta càrrega fiscal i l'elevat endeutament dels municipis. D'altra banda, les autoritats superiors borbòniques reberen les notícies de les malalties amb temor, però reaccionaren amb gran lentitud i descoordinació. Malgrat el desconeixement científic sobre les causes biològiques de les malalties infeccioses, l'experiència històrica portà els afectats a identificar alguns elements propiciadors en l'existència d'aigües estancades pròximes a la població, en grans bassals provocats pels forts aiguats que podien corrompre els pous de proveïment o en els camps negats de conreus d'arròs que viciaven, segons es creia, els aires de la rodalia.

L'Hospitalet de Llobregat. El proceso de incorporación de la Salud Mental Comunitaria al espacio público. 1979-2018 / Mercedes Delgado Anguísola
Delgado Anguísola, Mercedes


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 59-92 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present document tracta de la construcció i assentament d'un espai social de l'àmbit de la salut mental comunitària en la vida pública de l'Hospitalet de Llobregat durant quatre dècades, 1979-2018. El treball recull el context i les perspectives diverses que evidencien el procés de persones, agents, organitzacions i institucions per a ferlo possible. En aquest desenvolupament, a més de fer presents la salut i la malaltia mental en la vida personal i social, s'han entreteixit formes i modalitats organitzatives de treball i col·laboració en l'espai públic entre els diferents agents i també s'han ampliat a àmbits de la vida social allunyats, en principi, d'aquests temes. Tota l'evolució, tot i que amb grans i importants avanços, no deixa d'estar en construcció i necessita continuar per a abordar i assentar reptes encara pendents.

Public health in Catalonia between 1885 and 1939 / Ferran Sabaté i Casellas
Sabaté i Casellas, Ferran


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 10 (2017) , p. 43-57
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

In the 50-year period falling between two health emergencies, a cholera epidemic and the Spanish Civil War (1885-1936), Catalonia underwent a profound transformation in all aspects of life. This was expressed in an awakening and desire for modernisation and the recovery of its national personality. In the first 25 years, which dovetailed with the Modernist era, Catalan society became aware of its situation - in the field of health, as well - and civil society and towns started testing grassroots solutions. In the second stage, with the creation of the Mancomunitat de Catalunya and the influence of Noucentisme, a "regional state" began to be built which planned and initiated improvements in the health conditions all over the land, albeit with many limitations.

La Sanitat pública a Catalunya entre 1885-1939 / Ferran Sabaté i Casellas
Sabaté i Casellas, Ferran


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 10 (2017) , p. 161-174
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

En el període de cinquanta anys transcorreguts entre dues emergències sanitàries: una epidèmia de còlera i la Guerra Civil espanyola (1885-1936), Catalunya experimentà una profunda transformació en tots els àmbits de la vida. Es manifestà un desvetllament i una ànsia de modernització i de recuperació de la seva personalitat nacional. En els primers vint-i-cinc anys, coincidents amb l'etapa modernista, la societat catalana prengué consciència de la seva situació també de la sanitària i inicià l'assaig de solucions des de la base: la societat civil i els municipis. En la segona etapa, amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, començà la construcció d'un "estat regional" que, amb moltes limitacions, planificà i inicià la millora de les condicions sanitàries de tot el territori, sota la influència del Noucentisme.

De les infeccions en temps del Dr. Frias i Roig al coronavirus Sars-CoV-2. Una proposta per a Reus : la importància de la salut bucal / Margarita Gonzalvo-Cirac
Gonzalvo Cirac, Margarita


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Vària) 
Número monogràfic: Revista del Centre de Lectura : 100 anys de la 3a època. Resums en català, anglès i castellà.

Aquest estudi presenta una sèrie d'indicadors demogràfics, de malaltia i de salut bucal a Reus en el marc del coronavirus. Què faria el Dr. Frias i Roig en la nostra època? Les dades que es presenten proporcionen una visió general de la situació amb característiques i comportaments de la població, així com dels canvis que s'han experimentat, les atencions i cures a tenir en compte. Finalment, es plantegen unes recomanacions després de la infecció per coronavirus SARS-CoV-2 i la salut bucal. Si bé, per a la fi de la pandèmia, cal capacitar, com ja ho va fer el Dr. Frias i Roig, els pacients i la població en general, d'accions sobre prevenció i salut pública.

Presentació de l'article sobre Pasteur del Dr. Alexandre Frias / Andreu Pujol del Pozo
Pujol del Pozo, Andreu


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Vària) 

Presentació d'un article que fa prop de cent anys va escriure Alexandre Frias a la Revista del Centre de Lectura parlant de Louis Pasteur i que es considera oportú rescatar, sobretot tenint en compte la pandèmia de la COVID-19.

La Pandèmia de grip espanyola a les comarques tarragonines (1918-19) / Frederic Samarra
Samarra i Sancho, Frederic


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Vària) 

Repàs de l'evolució de la grip espanyola a les comarques tarragonines (1918-19) en relació amb la manera d'afrontar-la institucionalment així com en relació amb l'evolució i els mètodes antisèptics aplicats per tal d'evitar-ne el contagi, tenint en compte els diferents punts de vista mèdics.

Dels metges de capçalera als grans centres hospitalaris / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 117-130 : il. (La sanitat) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

La Gestió de la infodèmia a Catalunya durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19 / Sergi Xaudiera
Xaudiera, Sergi


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 49-56 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

Durant la primavera del 2022 ens vam entrevistar amb diferents treballadors públics responsables de la gestió de la infodèmia de la Covid-19, amb l'objectiu de documentar i estudiar com diferents unitats de la Generalitat van actuar per mitigar els efectes de la infodèmia. Tot seguit, vam reunir-nos amb representats de les dues principals organitzacions de fact-checking a Catalunya per identificar com havien respost a la infodèmia i què en podíem aprendre. Aquest estudi local permet conèixer el comportament de la comunitat catalana i adaptar-ne les intervencions, ja que la majoria d'estudis previs es basen en la comunitat de parla anglesa.

Els Conflictes al Penedès històric : Actes del VI Seminari d'Història del Penedès : Vilanova i la Geltrú, 20-21 d'octubre de 2017 / edició a cura de: Dolors Garcia Martínez, Joan Solé Bordes, Josep Anton Calvet Butí

Seminari d'Història del Penedès (6è : 2017 : Vilanova i la Geltrú )


Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2021
482 p. : il. ; 23 cm (Institut d'Estudis Penedesencs, 225) 
ISBN 9788415017479

Conté:
- 232997  Gavaldà i Torrents. Antoni. La Pagesia de base als segles XX i XXI : la cerca d'una subsistència en permanent conflicte.
- 232998  Vidal i Pla. Jordi. Assassins o bandolers : algunes reflexions sobre la lluita de bàndols a Vilafranca entre 1600 i 1640.
- 232999  Vidal i Pla. Jordi. La Violència contra l'autoritat. Poder i conflicte en la Universitat i Batllia de Vilafranca. (1587-1713).
- 233000  Cuscó i Clarasó. Joan. Construcció de la identitat contemporània.
- 233001  Rovira i Alemany. Pere. L'Incipient moviment obrer internacional. La vaga dels paperers del 1870, 1a d'abast provincial, a les conques de l'Anoia i el Bitlles; i una mica més.
- 233002  Sabaté i Piqué. Gemma. Amagant un conflicte. Troballa d'una inscripció.
- 233003  Tomàs Guix. Enric. Salut pública i hospitals a Vilafranca del Penedès (1976-2018).
- 233004  Aymamí i Domingo. Gener. Coves utilitzades en temps de guerra i bandolerisme al Penedès.
- 233005  Solé i Armajach. Josep. Dos conflictes en un poble del Penedès (segles XVIII-XIX).
- 233006  Soler i Becerro. Raimon. Conflicte social, contesa política i gènere en dos municipis rabassaires: Castellet i la Gornal i Subirats, 1934.
- 233007  Balta i Moner. Jaume. Conflictes de la família en el Gran Penedès: Vilafranca versus Vilanova-Vilanova versus Vilafranca. Desconeixement o rivalitat territorial.
- 233008  Comas i Güell. Montserrat. Incidència de la Guerra Civil i primera postguerra a la Biblioteca Museu Balaguer.
- 233009  Marrugat i Cuyàs. Ramon. Els Conflictes en la toponímia penedesenca.
- 233010  Morgades. Joan B. Conflictes en l'aprofitament de l'aigua del Riudebitlles.
- 233011  Rovira i Alemany. Pere. Torrelavit i la vall de Mediona. Bitlles. Conflictes entorn de l'aigua (segles XIX i XX).
- 233012  Benito i Julià. Roger. Els Conflictes del dia a dia a través del llibre de la cort del batlle Ferrer d'Esplugues (Vilafranca 1387-1390) .
- 233013  Benito i Julià. Roger. Un Triangle amorós medieval (Vilafranca del Penedès 1324).
- 233014  Arnabat i Mata. Ramon. La Conflictiva recepció de la revolució soviètica a Vilafranca del Penedès, 1917-1936.
- 233015  Ferrer i Pumareta. Jordi. La Cartografia topogràfica i urbana de Francesc Macià per al sanejament de Vilanova i la Geltrú.

Prevenció i salut per a famílies



Núm. 1 (2008) - núm. 5 (2009)
Tàrrega : Pla de Prevenció de Drogodependències : Oficina de Serveis a la Joventut, 2008-2009
5 núm. : il. ; 22 cm. Bimensual.
Sense designació cronològica.

El Cultiu de l'arròs a l'Escala : entre el benefici econòmic i el conflicte social / Rafel Bruguera, Lluís Colomeda
Bruguera i Batalla, Rafael


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 3 (juliol 2012), p. 96-99 : il.
Bibliografia. Notes.

L'Alimentació com a política pública : la carta alimentària de la regió metropolitana de Barcelona / Oriol Estela Barnet
Estela Barnet, Oriol


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 23 (2020-2021) , p. 63-68 (Articles) 

L'article tracta de la complexitat d'un sistema alimentari d'àmbit metropolità com el de Barcelona. L'alimentació és una necessitat primària, un dels elements bàsics per a la vida de les persones que requereix ser elevada al rang de política pública. L'alimentació és una qüestió personal i també política amb impactes significatius a nivell social, ambiental i econòmic. Es fan imprescindibles plantejaments transversals i supramunicipals per a fer valer i defensar l'alimentació com a dret fonamental. La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) és un instrument per afavorir el consens entre actors i acompanyar la transició vers un sistema alimentari més just, sostenible i saludable en el territori metropolità.

El Paludisme a l'Urgell al segle XVIII / Miquel Àngel Farré Targa
Farré i Targa, Miquel Àngel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 105-121 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història) 

Aquest article reflecteix la dura realitat epidèmica i sanitària de la vila de Tàrrega i la comarca del Urgell durant el segle XVIII, una època marcada per constants sobresalts epidèmics a conseqüència del paludisme. El paludisme va tenir una gran incidència a les terres de Lleida durant el segle XVIII, especialment a la dècada dels anys vuitanta, quan es va manifestar amb més intensitat. En aquest curt espai de temps dues grans epidèmies van alterar la salut i el dia a dia dels pobladors de la comarca i el pla de l'Urgell: l'epidèmia de febres pútrides entre els anys 1780 i 1783 i l'epidèmia de tercianes del 1785. En aquest context, i atesa l'extensió de les epidèmies, la Junta Reial de Sanitat va comissionar els metges i epidemiòlegs catalans més rellevants de l'època -molts de ells formats a la Universitat de Cervera- per combatre-les. Entre ells destaca la figura del doctor Josep Masdevall, metge i científic natural de Figueres, creador d'un mètode curatiu per fer front a les epidèmies, l?opiata Masdevall. Els seus èxits curatius li van valer el nomenament com a Inspector General d'Epidèmies del Principat de Catalunya, i va arribar a ser un dels personatges més rellevants de la salut pública espanyola de la segona meitat del segle XVIII. Finalment, l'article es complementa amb els informes de camp redactats pels metges comissionats de cadascuna de les epidèmies.

Visió retrospectiva de les epidèmies , de com es van combatre i els efectes sobre la població / Francesc Cremades Rodríguez
Cremades Rodríguez, Francesc


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 123-139 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història) 

La Mort Negra que va visitar Europa el 1347 es va convertir en una malaltia endèmica i va persistir al continent, amb episodis de gran intensitat, fins a finals del segle XVII. En aquest article es repassen els períodes de més virulència que, al llarg dels tres segles i mig, es van produir a terres catalanes, a les comarques lleidatanes, i especialment a l'Urgell. Com a font s'ha recorregut a documents que ens van arribar alguns autors coetanis i a dades que consten en arxius catalans. Agraïm a Camps i Surroca ia Camps i Clemente la seva extraordinaria recollida de dades arxivístiques, extremadament útils. S'han comparat les circumstàncies d'aquelles èpoques amb les actuals degudes al covid-19, i concloem que a la profilaxi som hereus d'aquells avantpassats.

Les Epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV i XVI / Francesc de Rocafiguera i Garcia
Rocafiguera i Garcia, Francesc de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 75-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els llibres d'acords permeten conèixer les determinacions del consell municipal en el govern de la ciutat, també en moments de dificultat. Un d'aquest moments és quan hi ha risc imminent d'arribada d'epidèmia, quan el consell ha de prendre mesures preventives de diferents tipus per evitar que la malaltia entri a la ciutat i mesures pal·liatives en cas que les preventives no ho impedeixin. La base d'aquest article són aquests acords que permeten conèixer aquestes mesures i els recursos per aplicar-les.

Una Barrera física per a molts problemes sanitaris : la clausura del morbo (Vic, Osona, S. XVI-XIX) / Anna Bach Gómez, Elisenda Foradada Vilarrasa
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 149-167 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Muralla del Morbo forma part d'un dels recintes closos de la ciutat de Vic. La seva construcció i desenvolupament engloba la ciutat medieval i els ravals sorgits a partir del segle XIII. Aquesta construcció mostra les necessitats polítiques, sanitàries, militars i econòmiques de la ciutat durant el segle XVI, si bé la muralla presenta constants reformes fins al segle XIX. Només és a partir d'aquest moment, i en el context de creixement urbanístic, que la ciutat va aconseguir trencar aquesta segona barrera física i conceptual fins a perdre, en l'actualitat, bona part del seu traçat.