La Lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià : regadiu, molins i conflictes / [ressenya de:] Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 189 (abril 2023), p. 21 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià : regadiu, molins i conflictes / Ricard Ramon Sumoy. Valls : Cossetània Edicions, 2022

Les Aigües de l'Ebre a la zona litoral catalana : l'aqüeducte que hi ha projectat afecat la comarca de Valls / R. Castells i Miquel
Castells i Miquel, Rafael


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVII, Núm. 327 (marzo 1974), p. 3-5

El Plan de Aguas de Cataluña : el "Plan Muñoz" y nuestras comarcas / R. Castells
Castells i Miquel, Rafael


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXIX, Núm. 148 (diciembre 1957), p. 4-5

Cerdanya. Camins de natura : Estanys, saltants, rius, gorges i paisatges amb encant / Núria Boltà i Vilaró
Boltà i Vilaró, Núria


El Papiol : Farell Editors, 2023
110 p. : il. col. ; 23 cm (Llibres de Muntanya, 61) 
ISBN 9788417116736

En aquesta guia de Cerdanya, oferim un ampli ventall de 25 excursions força variades i de diferents llargades: des de passejos de menys d'una hora fins a excursions de vuit quilòmetres amb l'objectiu de gaudir del paisatge, tant per l'Alta com per la Baixa Cerdanya. Es tracta d'itineraris per camins a l'abast de tothom que pretenen animar, qui encara no ho hagi fet, a iniciar-se en la respectuosa i sostenible pràctica del senderisme. La guia va dirigida a totes aquelles persones que volen conèixer aquesta comarca de manera progressiva, sense presses, sense fites impossibles d'assolir, però amb ganes d'aprendre l'essència més genuïna del seu ric patrimoni: des de llacs, boscos i camins de ribera, passant per fonts en entorns idíl·lics, així com nuclis de pobles molt ben conservats, santuaris, velles fortaleses, castells o petites ermites amagades. (Editorial).

Les Cançons de l'aigua / Andreu Loncà, [et al.]



Lleida : Ajuntament de Lleida, DL 1997
[52] p. : il. col. ; 22 cm (Nadales, 2) 
ISBN 8489781125

L'aigua és el centre d'interès, l'aigua lenta i aturada, la rural, la civil i l'obrera. I les cançons de l'aigua es van desgranant a través de la ploma de quatre escriptors: Andreu Loncà, Vidal Vidal, Antoni López i Maria Pons i de les imatges copsades per Manel Rey Cascales.

Les Condicions físiques de Valls i el seu terme / [Francesc X. Salat, Jordi Garcia, Jordi Blay]
Salat i Brúnel, Xavier


En: 153499 Valls i la seva història. Vol. I : Territori i societat. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2003. p. 19-50


Inclou informació sobre geologia, clima, aigües, coberta vegetal, qualitat de l'aire, tractament de residus i espais verds.

Estudi de les característiques físiques i químiques de l'aigua de les llacunes de Rambla de l'Ametlla de Mar. Mesures de producció "in situ".Diagnosi de base per a l'elaboració d'un Pla Especial de Protecció / Margarita Menéndez López, Elisenda Fores i Planells
Menéndez López, Margarita


[S.l.] : Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia : Parc Natural del Delta de l'Ebre, 1995
90 f. : il. ; 30 cm
Bibliografia. A la coberta: Departament d'Ecologia Universitat de Barcelona, Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Notes per a l'estudi de l'entorn físic de la Riba : el relleu i la hidrografia / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Miscel·lània ribetana. La Riba, Num. 1 (1985) , p. 11-28

Aguas subterráneas del campo de Tarragona : investigaciones hechas entre Alió y Puigpelat / Silví Thos i Codina
Thos i Codina, Silví


Barcelona : A. López Robert, 1889
23 p. ; 27 cm

El Pla de Sta. Maria dins del sistema hidrogeològic de Banyoles / David Brusi i Belmonte
Brusi i Belmonte, David


1987
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Geodinàmica externa i Hidrogeologia, 1987
86 f., relligat ; 26 cm
Tesina (llicenciatura). Mecanoscrit (Impressora).

Aplicación de parámetros geoeléctricos en el estudio de las aguas subterráneas (Cuenca de Valls, Tarragona) [Fitxer informàtic] / Àlex Sendrós Brea-Iglesias ; [dirigit per: Albert Casas i Ponsatí]
Sendrós Brea-Iglesias, Àlex


2012
Dirigida per: Casas i Ponsatí, Albert. Universitat de Barcelona. Institut de Recerca de l'Aigua, 2012
1 recurs electrònic
Treball final de máster (Aigua. Anàlisi Interdisciplinària i Gestió Sostenible).

Las aguas subterráneas constituyen un factor fundamental para la vida en la tierra, siendo el soporte de numerosos ecosistemas, así como del desarrollo humano. Sin embargo se trata de un recurso vulnerable y afectarlo provoca consecuencias no deseables en el acuífero que pueden perdurar largos periodos de tiempo, tanto en lo que se refiere a la cantidad de recurso disponible como a su calidad. El conocimiento de la conductividad hidráulica y la transmisividad hidráulica (para caracterizar la cantidad) y el tiempo de tránsito en la zona no saturada (para garantizar la calidad), es necesario como dato inicial en modelos numéricos para predecir el comportamiento del agua subterránea en el medio geológico. La correcta caracterización de estos parámetros es importante en acciones como la explotación y gestión de agua potable y riego, así como en la definición de perímetros de protección de las captaciones, en modelos de simulación y de gestión orientados a plantear regulaciones de los sistemas de explotación y monitoreo de las aguas subterráneas. Es de gran relevancia en la realización del modelado numérico (problema directo e inverso) de flujo y transporte. Además, se puede destacar su empleo en estudios de episodios de contaminación ya sea puntual o difusa, en la elección de emplazamientos para el almacenaje de residuos y en la planificación de descontaminación de acuíferos entre otras. Existen diferentes métodos para determinar las propiedades físicas e hidráulicas de los suelos, lo que permite evaluar la eficiencia predictiva de esas funciones en determinados emplazamientos. Existen métodos directos e indirectos para determinar la conductividad hidráulica, la transmisividad hidráulica y el tiempo de tránsito. Los métodos geofísicos y en particular los métodos eléctricos se encuentran entre los indirectos. Están considerados como métodos más rápidos y menos costosos que las perforaciones para obtener muestras de laboratorio. También son métodos más útiles en zonas vulnerables a la contaminación debido a que, la perforación de nuevos pozos puede establecer nuevas vías preferenciales de paso de los contaminantes hacia el acuífero. El presente trabajo muestra un nuevo procesado de los datos de una gran campaña, con la metodología de sondeos eléctricos verticales (SEV), desarrollada por el IGME en la zona de la Cuenca de Valls (Tarragona).

L'Abocador de brosses de Garraf i les seves possibles conseqüències bioespeleològiques : segona edició / Josep Antoni Herrera Sancho
Herrera i Sancho, Josep Antoni


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 37 (2021) , p. 90-172 : il. (Col·laboracions) 
Títol original de la primera edició de 1974: (Ponència publicada a "Comunicacions IV Simpòsium de Bioespeleolo-gia de 1974" (pàgs. 119 a 128) coorganitzat pel l'Escola Catalana d'Es-peleologia (C.C.B.E. de la F.C.M.) i el Grup Espeleològic Pedraforca. Di-pòsit Legal: B-12787/74). Publicació exhaurida. 2a edició, traduïda, corregida científicament i adaptada a l'any 2022 pel seu propi autor. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El massís de Garraf té una conca hidrològica d'uns 233 Km2 sobre roques calcàries del Cretàcic i Juràssic de fins a uns 1.000 m de profunditat. L'abocador del massís de Garraf, de residus sòlids urbans sense cap tri-atge previ, projectat al 1972, inaugurat al 1974 i clausurat definitivament al 2021, conté més de 30 milions de metres cúbics de brossa i ocupa més de 87 hectàrees de residus procedents de Barcelona i la seva àrea metro-politana. És un cas únic i singular a Europa de greu contaminació en carst calcari. Les analítiques oficials del 2021 confirmen la contaminació severa de les aigües subterrànies i pels biogasos tòxics als avencs pròxims a l'abocador. Aquesta recerca aporta dades actualitzades i demostra que el Dr. Josep Antoni Herrera i Sancho ja va publicar al 1974, acabat d'inaugurar l'abo-cador, en un simposi especialitzat celebrat a Barcelona, una ponència en que ja preveia totes i cadascunes d'aquestes conseqüències de contami-nació del medi, sobretot amb la finalitat d'evitar el desastre mediambi-ental que ja es veia venir. La segona edició de la mateixa, que ara teniu a mans, us permetrà conèixer amb detall tot allò més imprescindible sobre aquest mega-abocador urbà i les seves conseqüències mediambientals a llarg termini.

La Cultura de l'aigua a la Vall d'en Bas / [ressenya de] Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 185 (abril 2022), p. 20 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Cultura de l'aigua a la Vall d'en Bas : molins hidràulics i agricultura. Arquitectura i història de les activitats preindustrials a l'entorn de l'Alt Fluvià / Xavier Solà, Arnau Brosa, Xevi Collell, Jesús Gutiérrez, Joan Pujolriu, Jaume Borràs. Olot : PEHOC, 2021

Un Judici sobre les aigües de Martorelles. Justícia, poder i molins a començaments del segle XI
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 9-35 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Pergamí, transcripció i resum del document. Resums en català i anglès.

Un judici de l'any 1027 a Martorelles serveix per observar els canvis que es van produir en la societat dels comtats catalans a començaments del segle XI. El plet havia de dirimir el conflicte generat pel pas de les aigües que travessaven les propietats dels demandants i anaven a nodrir uns molins. El demandat adduïa que el rec funcionava des de feia temps, tot i que no podia demostrar-ho. Els litigants eren personatges poderosos que formaven part de l'entorn del president del tribunal, Gombau de Besora. Aquest va acabar amb la disputa a través d'un acord que no perjudicava cap de les parts. Era una manera de resoldre els conflictes que trencava amb la forma habitual de solucionar els litigis i esdevindria general més endavant. Gombau de Besora argumentava que la seva proposta impedia que s'haguessin de destruir els molins. Els molins eren una eina fonamental en el canvi que s'estava produint en el sistema de producció alimentari basat en els cereals. Les novetats en el sistema de producció venien determinades pel creixement demogràfic i econòmic del moment.

Melcior Guàrdia, Mas Dordal i el projecte d'irrigació del terme municipal d'Almacelles al darrer terç del segle XVIII / per Enric Vicedo i Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 127-154 : il. (Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'any 1774, Melcior Guardia esdevenia senyor d'Almacelles prèvia compra de la senyoria del terme a la corona, la qual cosa es traduïa en respondre de l'enorme endeutament que s'havia acumulat després de decennis de despoblament. El seu objectiu era tenir-ne el control integral, per la qual cosa s'endeutà amb el Capítol de Lleida per a els delmes del terme. Encarrega el disseny del nou poble de planta octogonal a l'arquitecte barceloní Mas Dordal. Tol i que els contractes emfitèutics no es materialitzen fins l'any 1800 amb el seu fill Jaume, a poc a poc s'anaren incorporant els pobladors que havien de posar en cultiu una part del terme. El gran problema era el dèficit hídric de la zona, fet comú a la zona plana de la Catalunya occidental. Per lot això, a partir de l'any 1780 el mateix Mas Dordal rebé l'encàrrec de planificar una sèquia que prengués l'aigua del riu Noguera Ribagorçana, una mica més avali de l'origen de la sèquia de Pinyana. En aquest treball s'estudia la realitat econòmica d'Almacelles, els informes i treballs realitzats per crear el nou rec i les gestions per implicar el Capítol de Lleida i els marquesos de Llupià i Alfarrà, fins el moment en que Guàrdia opta per incorporar-se al projecte del canal de Tamarit, projectat per l'enginyer Inchauste. Analitzem també els suggeriments que fa Dordal per la concreció d'un rec que tardarà més de cent anys en regar les terres d'Almacelles.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

La Font del Sors de Seva, una font del segle XVIII / Anna Soler Colomer
Soler Colomer, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 233-244 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La font del Sors, de Seva, està ubicada a prop de la casa pairal del Sors i antigament era una de les principals fonts d'abastiment d'aigua potable d'aquesta població. La font està presidida per l'escut de la família Casanova i en un lateral hi ha la inscripció "Fon redificada en lo ay 1775". Anteriorment a aquesta data, en Francesc de Casanova, com a administrador de la propietat del Sors, promou un plet contra el Comú o Ajuntament de Seva per defensar els seus drets sobre la font i l'aigua. A partir d'un document manuscrit inèdit, escrit al voltant de 1725-1735, a on s'exposen els arguments de la denúncia presentada pels propietaris del Sors i les raons de la defensa per part dels regidors del Comú descobrim com la font es va construir per primera vegada el 1716, com era la deu originària i podem endevinar el perquè de la seva reedificació.

Quatre anys investigant la composició mineral de les fonts del Montseny / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 89-100 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant quatre anys s'ha analitzat químicament 223 fonts de la Reserva de la Biosfera del Montseny. El 2020 s'ha dut a terme una investigació a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, per estudiar un tractament estadístic a fi de trobar similituds i diferències dels paràmetres analitzats. Les anàlisis estadístiques han determinat diferències mineralògiques en les aigües de les fonts de tres zones del Montseny. Les anàlisis de components principals i de clústers ha determinat quins paràmetres són els diferenciadors de cada zona. El Montseny oest té una mineralització alta a causa de la gran quantitat de roca calcària present. Les zones est i nord del Montseny són d'aigües de mineralogia dèbil. La seva diferenciació ha estat realitzada per l'altitud de les mostres. Aquesta recerca permetrà valorar químicament l'aigua de les fonts segons la guia del MITECO.

Anàlisi estadística multivariable de l'aigua de les fonts del Montseny / Òscar Farrerons Vidal, Joana Lalueza Baró, Núria Camp Torres
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 101-123 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant quatre anys s'ha analitzat químicament 223 fonts de la Reserva de la Biosfera del Montseny. El 2020 s'ha dut a terme una investigació a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, per estudiar un tractament estadístic a fi de trobar similituds i diferències dels paràmetres analitzats. Les anàlisis estadístiques han determinat diferències mineralògiques en les aigües de les fonts de tres zones del Montseny. Les anàlisis de components principals i de clústers ha determinat quins paràmetres són els diferenciadors de cada zona. El Montseny oest té una mineralització alta a causa de la gran quantitat de roca calcària present. Les zones est i nord del Montseny són d'aigües de mineralogia dèbil. La seva diferenciació ha estat realitzada per l'altitud de les mostres. Aquesta recerca permetrà valorar químicament l'aigua de les fonts segons la guia del MITECO.

IX Trobada d'Estudiosos del Montseny : comunicacions presentades el 18 i 19 de novembre de 2016 al Teatre Municipal de la Garriga

Trobada d'Estudiosos del Montseny (9a : 2016 : La Garriga )


Barcelona ; Girona : Diputació de Barcelona : Diputació de Girona, 2018
566 p. : il. col., gràf., taules ; 30 cm (Eines. Territori i Parcs Naturals, 4) 

El massís del Montseny és un territori tan extens com complex. Les sinergies que es donen entre les persones i els equips de recerca que hi treballen, i que volen compartir coneixements per conservar i millorar el patrimoni natural i cultural, són imprescindibles com a suport de la tasca que fa l'equip gestor del Parc. En la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny, que va tenir lloc els dies 18 i 19 de novembre de 2016 al Teatre Municipal de la Garriga, es van presentar 31 comunicacions centrades en diferents temes vinculats al patrimoni natural i cultural del Parc, des de la fauna o la flora fins a la història i l'etnografia, passant per l'ecologia, la climatologia, l'ús públic o qüestions més directament lligades a la gestió del Parc. Ara, amb aquesta publicació, tenim de nou l'oportunitat d'accedir amb més calma i profunditat a aquest coneixement tan necessari per a la preservació d'un espai tan emblemàtic de la nostra geografia com és el Montseny.