português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
NOGUERA GUILLEN, JAUME []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 3
go to page          


1 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Necrològiques : Joan Sanmartí Grego / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, David Asensio, Jordi Morer, Rafel Jornet, Maite Miró, Josep Pou, Joan Santacana



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 257-263 : il


Matèries: Necrologia ; Professors ; Arqueòlegs ; Cultura dels ibers ; Biobibliografia
Matèries: Sanmartí i Grego, Joan (1955-2022)
Matèries:Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Àmbit:Barcelona ; Tarragona ; Catalunya
Cronologia:1955 - 2022
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme ; Noguera Guillén, Jaume ; Asensio i Vilaró, David ; Morer de Llorens, Jordi ; Jornet i Niella, Rafel ; Miró i Alaix, Maria Teresa ; Pou Vallès, Josep ; Santacana i Mestre, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/426815
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Arquitectura i urbanisme a la Ibèria septentrional (s. VI-II aC.) / Maria Carme Belarte Franco, Maite Miró Alaix, Jaume Noguera Guillén
Belarte Franco, M. Carme


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 31 (2009) , p. 73-106 : il.
Bibliografia.

En el marc d'aquest congrés sobre construcció i arquitectura a Tàrraco presentem un estat de la qüestió sobre alguns aspectes entorn de l'arquitectura i l'urbanisme a la Ibèria septentrional. La recerca duta a terme per diferents investigadors i equips en els darrers anys ha permès un millor coneixement de la societat ibèrica de l'àrea septentrional, i en general mostra que aquesta era més complexa del que tradicionalment s'havia considerat. El coneixement actual dels assentaments mostra un sistema de poblament altament jerarquitzat i organitzat amb diferents nivells; igualment, la recerca sobre l'ús de l'espai a l'interior dels assentaments, tant pel que fa a l'arquitectura domèstica com a les construccions de caràcter públic, reforcen aquesta idea de complexitat social que es consolida durant el període ibèric ple i que caracteritza l'aparició dels estats arcaics ibèrics.


Matèries: Cultura dels Ibers ; Construcció ; Materials de construcció ; Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Arqueologia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[600 - 100 aC]
Autors add.:Miró i Alaix, Maria Teresa ; Noguera Guillén, Jaume
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/314894
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 46
select
print

Bookmark and Share
Guerra i conflicte en el curs inferior de l'Ebre en època romano-republicana: les intervencions arqueològiques a la Palma, Camí del Castellet de Banyoles i les Aixalelles / Jaume Noguera, Edurad Ble, Pau Valdès
Noguera Guillén, Jaume


En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 383-397 : il

Bibliografia.



Matèries: Epoca romana ; Arqueologia ; Guerra púnica II ; Estructures arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Jaciment de les Aixalelles d'Ascó
Àmbit:Tivissa ; Ascó ; Palma d'Ebre, la
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Ble Gimeno, Eduard ; Valdès, Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 46
select
print

Bookmark and Share
L'Assentament ibèric de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre). Intervencions 2011-2015 / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 316-331 : il

Bibliografia.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Edat del ferro ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de Sebes de Flix
Àmbit:Flix
Cronologia:2011 - 2015
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Olmos, Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 46
select
print

Bookmark and Share
Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre), intervencions entre 2010 i 2013 / Maria Carme Belarte, Meritxell Monrós González, Jaume Noguera Guillén, Meritxell Oliach Fàbregas



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 301-315 : il

Bibliografia.



Matèries: Cultura dels ibers ; Fortificacions ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet
Àmbit:Benifallet
Cronologia:[2010 - 2013]; [s. V - II aC.]
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme ; Monrós González, Meritxell ; Noguera Guillén, Jaume ; Oliach i Fàbregas, Meritxell
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 46
select
print

Bookmark and Share
Intervencions aqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, Montsià). 2014-2015 / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, David Garcia i Rubert, [et al.]



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 258-275



Matèries: Cultura dels ibers ; Estructures funeràries ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Necròpolis de les Esquarterades d'Ulldecona
Àmbit:Ulldecona
Cronologia:[2014 - 2015]
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme ; Noguera Guillén, Jaume ; Garcia i Rubert, David
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Estudi diacrònic de la Cubeta de Mora (Ribera d'Ebre, Tarragona) des d'època tardorepublicana a l'antiguitat tardana / Jaume Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 267-286
Bibliografia.

Les prospeccions arqueològiques en el curs inferior del riu Ebre, concretament en la cubeta de Móra (Ribera d'Ebre, Tarragona) han permès identificar una sèrie de jaciments d'època romana. Una anàlisi exhaustiva d'aquesta nova documentació ens permet presentar un quadre evolutiu del poblament rural, alhora que proposem diferents models d'ocupació de l'espai i la seva possible interpretació històrica.


Matèries: Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Poblament ; Estructures arqueològiques
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[1 - 500]; 1987
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsPrehistoriaCastello/article/view/260938
http://hdl.handle.net/10234/46064
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De aldeas autónomas al Estado tribal centralizado de Ullastret : Análisis arqueológico de la organización sociopolítica de los indigetes (S.VII-III a.C.) [Fitxer informàtic] / David Jesús Cebrián Martínez ; [dirigida per: Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén]
Cebrián Martínez, David Jesús


2023
Dirigida per: Sanmartí, Joan; Noguera Guillén, Jaume. Universitat de Barcelona, 2023
1 recurs en línia (294 p.)
Bibliografia.

Partiendo de una concepción materialista de la historia y el apoyo metodológico que aporta el marco teórico de la Arqueología del Paisaje, la presente tesis doctoral aborda, a través del análisis arqueológico y espacial, los procesos de formación y evolución de la organización sociopolítica -objetivo central- de uno de los pueblos indígenas ibéricos, los indigetes. Pero además, la alusión en las fuentes literarias al etnónimo indigetae pone de manifiesto la existencia de una entidad étnica que, según el núcleo de evidencias manejadas, surge con la eclosión de la cultura ibérica. Por ello, por primera vez, se analiza la etnogénesis de este grupo social en relación con el desarrollo del orden político para comprender el papel de fenómenos clave, como la reproducción ideológica y las luchas de poder en la articulación de esta área cultural prerromana. El estudio conjunto de estas dos realidades, reforzado con una lectura minuciosa del paisaje social, ha permitido la configuración de modelos de sociedad para cada fase histórica examinada en este trabajo.El objeto de estudio para hacer frente a la línea de investigación principal es el paisaje. La ordenación espacial del paisaje social en la Indigecia es una expresión de las estrategias de cambio sociocultural del grupo social y la matriz de vertebración de la sociedad, que tiende a dibujar sus formas sociopolíticas y de ejercicio del poder en la construcción territorial. De hecho, el examen territorial-paisajístico llevado a cabo contribuye al estado de la cuestión poniendo de relieve que la geografía política del territorio se ha ido transformando en torno al proceso de jerarquización del orden social y el sistema de poder. Esto es, el mapa de la Indigecia modela un paisaje simbólico en el Ibérico Antiguo, y un paisaje políticamente centralizado y unificado, delimitado por fronteras políticas, en el Ibérico Pleno.El enfoque para analizar el horizonte Ibérico Antiguo se ha centrado en evaluar la territorialidad política y la primera articulación del espacio según patrones jerárquicos. A este respecto se ha formulado una propuesta teórico-metodológica desde una óptica novedosa, basada en el análisis de tres indicadores espaciales, visibilidad, mapa de costes, y polígonos Thiessen, que son valorados en combinación con la delimitación de cuencas hidrográficas. El objetivo de este planteamiento es comparar los límites de las unidades espaciales con los de una región natural. El método opera como una cadena de estructuras espaciales que permite plantear pautas de comportamiento territorial para realizar una aproximación a la estructuración de la organización sociopolítica. A partir de los resultados alcanzados, se han podido definir las formas del paisaje en este periodo histórico y documentar un modelo de sociedad de jefatura compleja con una base de poder heterárquica. Por otra parte, durante la fase del Ibérico pleno, la investigación ha desvelado indicios de un proceso de territorialización que apunta al tránsito de un ordenamiento político descentralizado hacia formas de jerarquización social centralizada, características de sociedades estatales. Esta dinámica se hace evidente en la amortización de los oppida de Mas Castellar de Pontós y Peralada, y la consiguiente concentración de poder en Ullastret, como manifiesta la enorme ampliación de su perímetro fortificado y la reformulación de su urbanismo. Por último, con este marco estructural como referencia, se ha tratado de analizar los elementos del registro arqueológico que permiten hacer lecturas sobre el surgimiento de formas de configuración política centralizada conducentes a establecer el modelo de sociedad estatal. Criterios como la organización en populi de la Iberia septentrional, la estructura social, y la reclamación de un territorio, han llevado a proponer y desarrollar el concepto de estado tribal centralizado." .


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Indigets ; Societat ; Estructura social ; Poder polític ; Paisatge ; Ordenació del territori ; Arqueologia ; Tesis doctorals
Matèries:Ciutat ibèrica d'Ullastret
Àmbit:Ullastret
Cronologia:[s. VII - III aC.]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan (Dir.) ; Noguera Guillén, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/687956
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evolució del poblament de la foia de Móra des del Bronze final a l'Antiguitat Tardana, anàlisi i evolució del territori [Fitxer informàtic] / Jaume Noguera Guillén : [dirigida per: Joan Sanmartí]
Noguera Guillén, Jaume


1997
Dirigida per: Sanmartí, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1997
2 vols. (109, [17], [116] f.) : il., map., gràf.
Tesi de llicenciatura. També disponible en versió digital. Bibliografia. Índexs.


Matèries: Arqueologia ; Nuclis de població ; Medi geogràfic ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Bronze final ; Edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Poblament
Àmbit:Móra d'Ebre
Cronologia:[s. IV aC - s. I aC]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2445/185872
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 46
select
print

Bookmark and Share
La Musealización del Castellot de la Roca Roja de Benifallet. (Baix Ebre, Tarragona). Reflexiones para una valoración crítica / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Joan Santacana
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 375-384 : il

Bibliografia.

La musealización del yacimiento del Castellot de la Roca Roja, realizada en 2009, ha consistido en una intervención relativamente sencilla, que puede dividirse en diferentes aspectos: preservación de las estructuras documentadas, securización del conjunto, acondicionamiento del camino de acceso e instalación de elementos de museografía didáctica. La intervención sobre las estructuras se ha basado en la simple consolidación de los muros, así como en la deposición de una capa de grava de diferente color según se trate de habitaciones o calles, para facilitar la comprensión del conjunto al tiempo que se evita el crecimiento de vegetación. La securización ha consistido en la instalación de un puente metálico en la zona de acceso y de cables de acero del tipo "quitamiedos". Por otra parte, se ha acondicionado un camino de acceso que permite llegar a pie desde el embarcadero, situado al pie del yacimiento. Finalmente, los elementos de museografía se ubican tanto en el interior del poblado como en el exterior, frente a la muralla, e incluso en el embarcadero y a lo largo del camino. Se trata de módulos interactivos que contienen información sobre el yacimiento y lo sitúan en su contexto cronológico y cultural.



Matèries: Cultura dels ibers ; Estructures arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Museus arqueològics
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet
Àmbit:Benifallet
Cronologia:2009
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Santacana i Mestre, Joan
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 46
select
print

Bookmark and Share
La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Ilercavons ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Exèrcit ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:200 aC
Autors add.:Asensioi Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafael
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 46
select
print

Bookmark and Share
Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Fortificacions ; Estructures arqueològiques ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:s. V - s. III aC
Autors add.:Bea i Castaño, David ; Belarte Franco, M. Carme ; Diloli i Fons, Jordi ; Noguera Guillén, Jaume ; Sardà Seuma, Samuel
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 46
select
print

Bookmark and Share
Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre, Tarragona) / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 95-102 : il.

Bibliografia.

Presentamos en este trabajo el resultado de las intervenciones efectuadas en el yacimiento de Sebes entre los años 2010 y 2011, donde hemos podido documentar la existencia de un asentamiento ibérico de nueva planta fechado en la segunda mitad del siglo VI a.C., poco tiempo después del abandono del asentamiento del Hierro I, ubicado en la parte más alta de la colina de Sebes. La proximidad entre los dos asentamientos y los restos materiales recuperados parecen indicar un ligero traslado poblacional, dentro de una dinámica interna de cambio en la sociedad ibérica, en una etapa de transición previa a la consolidación de un nuevo modelo poblacional durante el siglo v a.C.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de Sebes de Flix
Àmbit:Sebes - Flix
Cronologia:s. VI aC
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Olmos Benlloch, Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 46
select
print

Bookmark and Share
Novedades sobre el mundo funerario en la Ribera d'Ebre / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 17-35 : il. plàn

Bibliografia.

La excavación de las necrópolis de incineración de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre) y Sebes (Flix) aportan nuevos datos sobre el estudio del mundo funerario en esta zona. Ambas presentan una fase de utilización durante la Primera Edad del Hierro (siglos VII-VI a.C.), caracterizada por un predominio de estructuras tumulares, junto a las que se documentan otras variantes (urnas funerarias sin túmulo, deposiciones de huesos sin urna, ofrendas funerarias, estructuras empedradas sin urna, etc.). En ambas necrópolis, los estudios antropológicos muestran que todos los grupos de edad estaban representados. Los materiales cerámicos y ajuares presentan gran similitud entre las diferentes sepulturas, lo que sugiere una cierta igualdad en el tratamiento de los difuntos. La existencia, en ambos casos, de dos áreas diferenciadas, podría indicar una separación en función de grupos familiares.



Matèries: Edat del ferro ; Prehistòria ; Ritus funeraris ; Estructures funeràries ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de Santa Madrona de Riba-roja d'Ebre ; Jaciment de Sebes de Flix
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Riba-roja d'Ebre ; Sebes - Flix
Cronologia:s. VII - VI aC
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Olmos Benlloch, Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 46
select
print

Bookmark and Share
Los Campamentos romanos en el curso inferior del río Ebro durante la segunda guerra púnica / J. Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Limes XX. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Instituto Histórico Hoffmeyer : Instituto de Arqueología de Mérida : Ediciones Polifemo, 2009



Matèries: Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Exèrcit ; Guerra púnica II ; Frontera ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Ebre, riu
Cronologia:[0000 - 2006]
Autors add.:International Congress of Roman Frontier Studies (20th : 2006 : Lleó )
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 46
select
print

Bookmark and Share
La Necròpolis protohistòrica de Santa Madrona : Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre / Maria Carme Belarte Franco, Jaume Noguera Guillén
Belarte Franco, M. Carme


Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2007
122 p. : il. ; 30 cm (Hic et nunc, 2) 
Bibliografia. Text en català i en anglès, conclusions en anglès.
ISBN 9788493469870



Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures funeràries ; Sepulcres ; Cultura dels ibers ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de Santa Madrona de Riba-roja d'Ebre
Àmbit:Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[0000 - 2007]
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume
Autors add.:Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 46
select
print

Bookmark and Share
L'Assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols : Ginestar, Ribera d'Ebre / Joan Sanmartí, Maria Carme Belarte, Joan Santacana, David Asensio i Jaume Noguera



Barcelona : Àrea d'Arqueologia, Universitat de Barcelona, [2001]
244 p. : il., gràf., plàn., quadres ; 30 cm (Arqueo mediterrània, 5/2000) 
ISBN 8492396954



Matèries: Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Bronze final ; Primera edat del ferro ; Arqueologia ; Prehistòria
Matèries:Jaciment del Barranc de Gàfols de Ginestar
Àmbit:Ginestar
Cronologia:[0000 - 2001]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan ; Belarte Franco, M. Carme ; Santacana i Mestre, Joan ; Asensio i Vilaró, David ; Noguera Guillén, Jaume
Autors add.:Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Campaments romanorepublicans en el curs inferior de l'Ebre / Jaume Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Cota Zero: revista d'Arqueologia i Ciència, núm. 22 (2007) , p. 13-16

Des de l'any 2006 el Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) de la Universitat de Barcelona desenvolupa un projecte de recerca arqueològica que té com a objectiu la identificació i estudi dels assentaments militars romans d'època republicana en el curs inferior del riu Ebre. En aquests moments la investigació se centra en dos jaciments: la Palma (l'Aldea, Baix Ebre) i el Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Epoca romana ; Estructures arqueològiques ; Exèrcit ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de La Palma a l'Aldea ; Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Aldea, l' ; Tivissa ; Baix Ebre ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[2006 - 2007]
Accés: http://hdl.handle.net/2445/122243
https://www.raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/92234/


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d'Almos (Tivissa, Ribera d'Ebre). Col·lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus / Xabier Cela Espín, Jaume Noguera Guillén, M. Carme Rovira Hortalà
Cela i Espín, Xabier


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental, núm. 30 (1999) , p. 91-121

Presentem en aquest treball una revalorització d' aquest jaciment a partir de I'estudi amb criteris actualitzats del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueologiques desenvolupades en el curs inferior de I'Ebre. Per últim, s'analitzen les possibles interpretacions d'aquest conjunt, i les seves implicacions en els inicis de la iberització en aquesta zona.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Edat del ferro ; Museus arqueològics
Matèries:Jaciment del Coll del Moro de Serra d'Almos ; Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus
Àmbit:Serra d'Almos, la - Tivissa ; Reus
Cronologia:[1999]
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Rovira i Hortalà, M. Carme
Accés: http://hdl.handle.net/2445/24002
http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145040/


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 46
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Las Necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona) / Maria Carme Belarte Franco, Assumpció Malgosa Morera, Jaume Noguera Guillén, Pau Olmos Benlloch, Giampaolo Piga



En: Trabajos de Prehistoria. vol. 70, num. 2 (2013) , p. 295-314

Se presentan los resultados de las recientes intervenciones arqueológicas realizadas en la necrópolis del Hierro I de Sebes (Flix, Tarragona). Se ha precisado la extensión de la necrópolis, su duración, los rituales funerarios y la estructura social de la población mediante técnicas y métodos de carácter interdisciplinar (antropología, carbono 14, prospecciones geofísicas). Se ha constatado la coexistencia de túmulos y urnas y la agrupación de las estructuras en dos áreas. Sobre esta base se pretende mejorar el conocimiento de las necrópolis de cremación en un territorio de contacto entre diferentes tradiciones de enterramiento. Se dan a conocer datos inéditos procedentes del estudio antropológico de los huesos cremados de Sebes y de las dataciones radiocarbónicas de algunos de ellos. Estos datos, considerados en conjunto con los del resto de la necrópolis, permiten relacionarla más con las necrópolis tumulares leridanas que con las del Bajo Aragón-Terra Alta.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Estructures funeràries ; Edat del ferro ; Prehistòria ; Datació arqueològica ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de Sebes de Flix
Àmbit:Sebes - Flix
Cronologia:[2013]
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme ; Malgosa i Morera, Assumpció ; Noguera Guillén, Jaume ; Olmos Benlloch, Pau ; Piga, Giampaolo
Accés: http://hdl.handle.net/2445/122242


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 3
go to page          

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3