Cansó del comte d'Urgell, en Jaume lo desditxat / dictada per n'Albert de Quintana y Combis
Quintana i Combis, Albert de


La Bisbal d'Empordà : Estampa d'en Joan Gener, 1870
18 p. ; 21 cm
A port.: Llorejada ab l'englantina d'or en los Jochs Florals de Barcelona de 1870.

El Infante Alfonso de Aragón no asistió a la toma de Balaguer (1413) / Antonio M. Aragó
Aragó i Cabañas, Antoni M.


Zaragoza : Heraldo de Aragón, 1962
14 p. ; 25 cm
Referències bibliogràfiques. A la part inferior de la coberta: Escuela de Estudios Medievales. Consejo superior de investigaciones científicas.

Lleida i el darrer compte d'Urgell / per J. Lladonosa Pujol
Lladonosa i Pujol, Josep


En: Ilerda. Lérida, núm. XXIX (1966-1968) , p. 251-252 (Historia) 

Jaume d'Urgell, el Dissortat / Domènec Carrové i Viola ; frontispici gravat al boix per A. Ollé i Pinell
Carrové i Viola, Domènec


Balaguer : Arts Gràfiques Romeu, 1968
185 p. : il. ; 25 cm

Cecilia d'Urgell, germana de Jaume el dissortat. Darrera representant d'aquesta família comtal a Catalunya / Virginia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virginia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 25 (2011) , p. 277-303 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Abstracts en castellà i anglès.

Història del Comtat d'Urgell i de l'ùltim comte, Jaume el Dissortat / Lluís Pujal i Carrera
Pujal i Carrera, Lluís


[La Pobla de Segur] : [Història i Cultura del Pallars], DL 2002
233 p., [3] f. de làm. : il. ; 24 cm (Història i cultura del Pallars) 

Els Barons de Catalunya i el Compromís de Casp / S. Sobrequés i Vidal
Sobrequés i Vidal, Santiago


Barcelona : Rafael Dalmau, cop. 1966
66 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 86) 

El problema de la successió de la Corona catalano-aragonesa a la mort de Martí l'Humà i la cèlebre Sentència de Casp és un tema que ha apassionat els historiadors. Encara ben recentment el pròleg del venerable degà de la historiografia castellana, Ramon Menéndez Pidal, en el volum IV de la Historia de España per ell dirigida, ha estat objecte d'una brillant impugnació per part d'un dels més prestigiosos historiadors catalans.

El Dissortat comte d'Urgell / Àngels Masià de Ros
Masià de Ros, Àngels


Barcelona : Rafael Dalmau, cop. 1960
60 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 11) 

Com totes les terres muntanyenques que foren bressol dels diversos nuclis hispànics reconqueridors, el comtat d'Urgell es formà en el curs mig del Segre, tenint com a principal missió de dificultar l'avançament dels musulmans, que des de les planes que més tard anomenarem pla d'Urgell, maldaven per arribar a les Gàl·lies. La Catedral d'Urgell va ésser consagrada l'any 839. Un segle més tard, 940, quan morí sense descendència el comte Sunifred, el comtat es va unir al de Barcelona.