Tecnologia lítica i variabilitat de les indústries del Pleistocè Mitjà i Superior Inicial del nord-est de la Península Ibèrica i sud-est de França: Nivell G e la Caune de l'Aragó, la Selva i conques del Rosselló, Ter i Lacustre de Banyoles / Joan Garcia i Garriga; dirigida per Eudald Carbonell Roura i Xosé Pedro Rodríguez Álvarez
Garcia i Garriga, Joan2005
Dirigida per: Rodríguez Álvarez, Xosé Pedro; Carbonell, Eudald. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2005
2 v. VII, 826 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia. Inclou apèndix estadístic. A la part superior de la portada: Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia.
Aquesta Tesi Doctoral titulada: Tecnologia lítica i variabilitat de les indústries del Plistocè mitjà i superior inicial del nord-est de la Península Ibèrica i sud-est de França: Nivell G de la Caune de l'Arago, la Selva i conques del Rosselló, Ter i lacustre de Banyoles, té com a principals objectius científics l'estudi dels processos tecnològics del Paleolític inferior en aquestes àrees geogràfiques, i la seva implicació en la conducta paleoecosocial de les societats humanes prehistòriques. A partir de l'estudi de jaciments que es troben ubicats en diferents ecosistemes (planes de Taltaüll, Rosselló, Ter, la Selva i conca lacustre de Banyoles), i de les seves indústries procedents de dipòsits sedimentaris conservats en cova (sòl G de la Caune de l'Arago) o abric (nivells inferiors de Mollet I), a l'aire lliure sobre la superfície d'antics paleosòls (Puig d'Esclats, Casa Nova d'en Feliu i Can Burgés), en planes d'inundació fluvials (Domeny Industrial), a peu de dipòsits desmantellats per dinàmiques erosives de vessant (Costa Roja, Mas d'en Galí i Puig d'en Roca III) i en antigues terrasses fluvials fòssils (terrasses de Mas Ferréol, de la Plane d'en Bourgat i de la Butte du Four-Llabanère), s'aborden aquestes problemàtiques des de la reflexió i conceptualització dels instruments metodològics del Sistema Lògico-Analític.
La hipòtesi que es presenta per definir la dinàmica evolutiva de les indústries del Plistocè mitjà i superior inicial en el nord-est peninsular i sud-est francès gira a l'entorn de la interrelació tecnològica que s'estableix entre els Sistemes Operatius Tècnics amb bifaços i Levallois per una banda, i entre els que desenvoluparen altres instruments i sistemes d'explotació alternatius per l'altra. Es proposa un esquema evolutiu caracteritzat per l'absolut dinamisme i flexibilitat adaptativa de les indústries estudiades, que deixen en franca evidència les limitacions conceptuals dels Modes que Graham Clark (1977) definí. Aquests plantejaments tenen implicacions en els patrons conductuals a nivell cultural, de subsistència i territorialitat, que es defineixen a partir de la presència d'unes mateixes estructures tecnològiques operatives i conceptuals o "tradicions tècniques", en una mateixa unitat ecològica o regional durant el Paleolític inferior. La proposta presentada també està fonamentada en un model general de poblament i ocupació del territori basat en l'existència de comunitats homínides fortament arrelades a la vida permanent en uns mateixos biòtops i sistemes ecològics (regions en el sentit ampli de la paraula). La seva explotació i aprofitament maximal durant el Plistocè mitjà i superior inicial, degueren permetre la subsistència i evolució de poblacions que es pogueren perpetuar en espais diferenciats al llarg del Paleolític inferior.
Es tractaria en definitiva d'un comportament ecològic netament estructural, que permetria definir a les comunitats humanes que generaren els registres litotècnics estudiats, i que està basat en l'existència d'una complexa xarxa de territoris i regions ben jerarquitzats i organitzats, però separats entre ells -no pas per accidents geogràfics que actuessin com a espais limítrofs o fronterers, sinó per l'existència de poblacions culturalment diferenciades-. Els resultats obtinguts en les anàlisis litotècniques, també han permès documentar patrons adaptatius diferencials (reflectits en el grau de variabilitat tecnològica de les indústries) entre les diverses àrees geogràfiques per part dels homínids mesoplistocens. Les dades empíriques que han permès defensar aquesta hipòtesi, provenen de l'estudi de tres paràmetres: el de les àrees de captació de les matèries primeres necessàries per la talla -destaca l'existència d'uns patrons de captació estrictament local de les roques-, el de l'anàlisi dels sistemes de producció tècnics propis de cada unitat regional, i el de l'interval diacrònic obtingut per aquests assentaments, tant per cronologia relativa, com per mitjà de l'aplicació de les tècniques de datació absolutes.
