Paisatge i poblament a la conca minera del Priorat / Margarida Genera i Monells, Joan Carles Melgarejo i Draper
Genera i Monells, Margarida


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 141-155
 (El poblament) 
Bibliografia.

Ens proposem fer una aproximació al poblament de la conca minera del Priorat en època romana, basant-nos en la informació obtinguda a través de la recerca multidisciplinària, específicament, en els camps de la geologia i l'arqueologia. Es tracta d'un territori encara poc conegut des del punt de vista arqueològic, sobretot pel que fa al món clàssic, en contrast amb altres períodes cronològics. L'existència d'un gran potencial en georecursos en aquest sector de la Tarraconense va contribuir a la instal·lació de diferents grups humans gairebé de forma ininterrompuda des de les primeres fases de la prehistòria, amb què es va configurar un paisatge singular, en un medi predominantment miner, però a la vegada amb grans extensions de terrenys fèrtils, que al llarg de més de dos mil·lennis ha propiciat l'obtenció de productes agrícoles de gran qualitat com són el vi i l'oli, entre molts altres.Amb aquest objectiu, es defineix el marc geològic a partir de les diferents explotacions mineres de la zona i s'analitzen els possibles circuits seguits pel transport i la comercialització, així com els principals establiments d'època romana localitzats fins ara.

La Mineria a la comarca de la Selva / Abraham López Asamar
López Asamar, Abraham


Girona : Quadrivium, 2015
79 p. il. ; 19 cm
ISBN 9788492604883

La Mineria a la Selva en el segle XIV / Eufemià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


La Selva del Camp : Analecta Selvatana, 1959
33 p. ; 22 cm (Analecta Selvatana, 16) 

Extracció minera a la Selva del Camp [Fitxer informàtic] / Aleu Andreazini Sabaté ; [dirigit per: M. Elena Pedrocchi]
Andreazini i Sabaté, Aleu


2009
1 recurs electrònic

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2008. L'objectiu d'aquest treball és localitzar i descriure algunes de les mines que s'havien explotat al municipi de la Selva del Camp -comarca del Baix Camp, Tarragona - durant el segle XIX i inici del XX. També es pretén estudiar els minerals extrets en aquestes mines i recollir-ne mostres. Finalment, s'investiga la situació de les mines en el context geològic general i quin és l'origen dels filons explotats. La metodologia seguida ha tingut diverses fases. Primerament, s'ha obtingut informació bibliogràfica i cartogràfica sobre la geologia de la Selva del Camp. En segon lloc, s'ha obtingut informació sobre les mines que s'explotaven al terme a l'Arxiu Municipal i s'han localitzat les mines en un mapa. En tercer lloc, s'ha recollit informació oral sobre la ubicació i l'explotació de les mines amb entrevistes a gent gran del poble. Posteriorment s'ha realitzat un treball al camp per buscar les mines. Un vegada trobades s'han descrit confeccionant esquemes del seu recorregut, localitzant les escombreres i recollint-ne mostres. Finalment s'han estudiat les mostres al laboratori i s'ha elaborat una col·lecció. Els resultats de la recerca mostren que les mines explotaven filons metàl·lics formats per precipitació de sulfurs i òxids dins de les llicorelles del carbonífer-permià. Els minerals explotats eren principalment galena, mena del plom i pirolusita, d'on s'obtenia manganès. Es recomana crear algun itinerari per donar difusió a aquest patrimoni.

Pla d'explotació i restauració per reapertura d'una explotació minera [Fitxer informàtic] / Jaume Morell Salvadó ; [dirigit per: Marc Bascompta Massanes]
Morell Salvadó, Jaume


2023
Dirigida per: Bascompta Massanes, Marc. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC, 2023
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Aquest projecte te per objecte l'estudi de la viabilitat, tant econòmica com tècnica, de l'explotació d'una pedrera porfírica. Consta d'una memòria amb el pla de restauració i l'estudi econòmic i tres annexes: 1. Document de seguretat i salut, 2. Plànols, 3. Plec de prescripcions particulars. Es tracta d'una explotació a cel obert, localitzada al nord-est del terme municipal de Riudecols (Baix Camp). El material extret s'utilitza per la fabricació de diferents granulometries d'àrids pel sector de la construcció, principalment la fabricació de formigons, mescles bituminoses, sub-bases per a carreteres, camins i altres utilitats similars en obra civil. Des d'un punt de vista tècnic, l'activitat minera es realitza mitjançant bancs descendents en profunditat, simultàniament amb una restauració integrada. L'arrencament es realitzarà mitjançant perforació i voladura, així com una posterior càrrega i transport del material amb mitjans mecànics fins a les plantes mòbils de fabricació dels àrids. El projecte planteja l'extracció d'un volum total de 10.600.834 m3.Tenint en compte la xifra de reserves explotables i el ritme de producció anual previst, el temps d'explotació del jaciment contemplat en aquest projecte serà de, com a mínim, 27 anys des de l'estat actual de la pedrera. Per a la reactivació de l'explotació serà necessari sol·licitar un préstec de 8.661.759,00 _ per a la inversió inicial de compra de maquinaria, obra civil i altres inversions com un taller, la compra de la pedrera, sistemes informàtics, etc. Durant els pròxims anys, la pedrera tindrà costos financers i d'explotació (Matèries primes, energètics, personal contractat, manteniment de la maquinaria i altres complementaris). L'estudi realitzat demostra que el projecte es tècnicament i econòmicament rentable i viable.

Pla d'explotació i restauració per reapertura d'una explotació minera [Fitxer informàtic] / Jaume Morell Salvadó ; [dirigit per: Marc Bascompta Massanes]
Morell Salvadó, Jaume


2023
Dirigida per: Bascompta Massanes, Marc. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC, 2023
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Aquet projecte te per objecte l'estudi de la viabilitat, tant econòmica com tècnica, de l'explotació d'una pedrera porfírica. Consta d'una memòria amb el pla de restauració i l'estudi econòmic i tres annexes: 1. Document de seguretat i salut, 2. Plànols, 3. Plec de prescripcions particulars. Es tracta d'una explotació a cel obert, localitzada al nord-est del terme municipal de Riudecols (Baix Camp). El material extret s'utilitza per la fabricació de diferents granulometries d'àrids pel sector de la construcció, principalment la fabricació de formigons, mescles bituminoses, sub-bases per a carreteres, camins i altres utilitats similars en obra civil. Des d'un punt de vista tècnic, l'activitat minera es realitza mitjançant bancs descendents en profunditat, simultàniament amb una restauració integrada. L'arrencament es realitzarà mitjançant perforació i voladura, així com una posterior càrrega i transport del material amb mitjans mecànics fins a les plantes mòbils de fabricació dels àrids. El projecte planteja l'extracció d'un volum total de 10.600.834 m3.Tenint en compte la xifra de reserves explotables i el ritme de producció anual previst, el temps d'explotació del jaciment contemplat en aquest projecte serà de, com a mínim, 27 anys des de l'estat actual de la pedrera. Per a la reactivació de l'explotació serà necessari sol·licitar un préstec de 8.661.759,00 _ per a la inversió inicial de compra de maquinaria, obra civil i altres inversions com un taller, la compra de la pedrera, sistemes informàtics, etc. Durant els pròxims anys, la pedrera tindrà costos financers i d'explotació (Matèries primes, energètics, personal contractat, manteniment de la maquinaria i altres complementaris). L'estudi realitzat demostra que el projecte es tècnicament i econòmicament rentable i viable.

La Puzolana



Olot : Minas de Olot S.A., 1987
1 fullet (tríptic); 30 cm

Reseña, acompañada de todos los datos y documentos justificativos, que publica la sociedad El Veterano, para dar un conocimiento exacto de la riqueza mineralójica que posee y de los proyectos que va a realizar para su explotación

Veterano Cabeza de Hierro.


Barcelona : Impr. de Alberto Frexas, 1849
52 p. ; 22 cm + 1 map. pleg
Inclou: Mapa que comprende el proyecto general de un Ferrocarril ... [Ogasa-Rosas, Ogasa-Olot, S. Juan de las Abadesas-Camprodon] ... / por D. Juan Bautista Perera.

La Cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio / Núria Rafel i Fontanals, Xosé Lois Armada
Rafel i Fontanals, Núria


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2023
190 p. : il. col., map., taules ; 32 cm (Bibliotheca praehistorica Hispana, 39) 
També disponible en versió digital. Bibliografia.
ISBN 9788400112349

La cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio. Se presentan en esta obra los resultados de un proyecto de larga dura ción dedicado al estudio del área minero-metalúrgica Molar-Bellmunt-Falset en la protohistoria, así como a la caracterización de las comunidades locales del Baix Priorat (Tarragona) y de la incidencia del fenómeno comercial fenicio en su seno. En los capítulos iniciales se analizan los datos conocidos sobre las explotaciones mineras y el poblamiento prehistórico, una antesala de lo que serán a partir del siglo IX ane los desarrollos que constituyen el núcleo del libro. La presentación de los datos relativos a los yacimientos protohistóricos del Baix Priorat (Avenc del Primo, Puig Roig, Tosseta y, sobre todo, la necrópolis y el poblado de Calvari) es la base sobre la cual se analizan e interpretan diversos procesos que tienen lugar en este ámbito geográfico entre los siglos IX y VI ane: el abastecimiento de cobre y la explotación y circulación del plomo, la interacción de las comunidades locales con el mundo fenicio (la cronología, las causas, los modos de los contactos y los productos intercambiados) o la estructuración territorial y social del poblamiento protohistórico. Los autores enfatizan el carácter endógeno de las transformaciones que posibilitaron la integración de estas comunidades en unas redes suprarregionales que abarcan desde el sur de Francia hasta el sudoeste ibérico o algunas islas del Mediterráneo.

La Mina de la mort / text de Genís Frontera
Frontera i Vila, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 271 (octubre 2024), p. 28-39 : il. (Segle XX) 

El 3 de novembre del 1975, trenta miners van morir a l'explotació de Fígols que l'empresa Carbones de Berga tenia a la localitat de Cercs. Quasi cinquanta anys després dels fets, una investigació conjunta dels equips de 'Sàpiens' i del programa 'Sense ficció' de TV3 treu a la llum tots els detalls del cas.

Records de les mines de Corçà / Irene Vila Ardiaca i Teresa Vinyoles Vidal
Vila Ardiaca, Irene


En: La Cabanera. Àger, núm. 22 (hivern 20243), p. 19-23: il. (Territori. Patrimoni natural) 

La Mina d'en Negrín. Història i recuperació patrimonial de la Mina Canta de la Vajol com a espai de memòria / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 295-318 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mina de la Vajol és coneguda pels esdeveniments que va protagonitzar com a dipòsit del patrimoni econòmic i artístic del govern de la Segona República, dependent directament del Ministeri d'Hisenda en el context de la Guerra d'Espanya d'entre 1936 i 1939. L'edifici que s'hi va construir el 1937 s'ha convertit en un espai de memòria excepcional, visitable i obert al públic a través del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera gràcies a diferents intervencions promogudes per l'Ajuntament de la Vajol i la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Joaquim de Romà (1795-1863) : el projecte de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Roses i la vigència del contracte emfitèutic / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 137-158 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joaquim de Romà va obtenir la concessió de les mines de carbó de Surroca i Ogassa el 1838 i les va cedir en contracte emfitèutic a la societat El Veterano, el 1844, amb la finalitat de posar-les en explotació. Joaquim de Romà es reservava un cens per cada quintar de carbó extret. Joaquim de Romà preveia un elevat benefici si el carbó era portat als centres consumidors, fet que passava pel transport des de la mina al litoral, i Roses era la primera opció. El projecte va ser fallit. Una altra línia de ferrocarril, la de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, el 1880, va portar el carbó a la fàbrica.

La Cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento, protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio / [ressenya de:] David Garcia i Rubert
Garcia i Rubert, David


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 229-231 (Recensions) 
Ressenya de:
- Rafel Fontanals, N.; Armada, X-L.. La Cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento, protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio. Madrid : CSIC, 2023 (Bibliotheca Praehistorica Hispana, XXXIX)

Una Històrica desconeguda: La mina de ferro de la font d'en Fargues / Carlota Giménez
Giménez i Fernández, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 26-31 : il.
Notes. Fonts.

De vegades hi ha fets que per circumstàncies del moment (econòmiques, conjunturals, socials, d'interessos privats, etc.) esdevenen d'una manera o d'una altra i. les conseqüències futures poden ser ben diferents segons com es desenvolupen els esdeveniments que hi tenen lloc. La zona de la font d'en Fargues, en el barri del mateix nom del districte barceloní d'Horta-Guinardó, va ser a partir del primer terç del segle XX i fins els anys setanta un lloc d'esbarjo de fontades i aplecs. Tenia molta anomenada i la freqüentació era important. I com que buscant una cosa de vegades se'n troba una altra, a l'Arxiu Nacional de Catalunya vaig trobar un expedient que em va cridar l'atenció per ser un tema d'allò més insòlit: el barri de la Font d'en Fargues hagués pogut tenir una explotació minera... o no.

Arqueologia minera del Bassegoda / Ernest Lluch
Lluch i Martín, Ernest


En: Gra de Fajol : papers i materials de la Garrotxa. Olot, núm. 2 (octubre 1980), p. 55-56 : il.

Opcions de restauració i reutilització postulables per a les arees excavades i denudades a la concessió minera "Santa Margarida" n. 3.140 : termes municipals d'Olot i Santa Pau (Girona) / Josep Maria Riera Tusell, Miquel Riera Tusell
Mallarach i Carrera, Josep Maria


Vall de Bianya : [s.n.], 1980
122 p. : il. ; 30 cm

Revisió d'un programa de restauració d'una pedrera del municipi de Tortellà, La Garrotxa [Fitxer informàtic] / Xavier Sabaté Rovira ; [dirigit per: Jordi Oliveras Mejías, Lluís Sanmiquel Pera]
Sabaté Rovira, Xavier


2018
Dirigida per: Oliveras Mejías, Jordi; Sanmiquel Pera, Lluís. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC, 2018
1 recurs elctrònic
Treball final de grau.

El present Treball Final de Grau (TFG) està enfocat a la revisió d'un Programa de Restauració d'una pedrera ubicada en el Municipi de Tortellà, La Garrotxa. Diferents condicionants són els que determinen la impossibilitat de dur a terme la Restauració aprovada per la Secció de Mines de Girona (1997) previ informe favorable del Departament de Medi Ambient. L'estat actual de la zona afectada pel treballs extractius resta allunyat d'allò que es va projectar en al Programa de Restauració; així doncs, la inviabilitat d'assolir la morfologia final genera la necessitat de establir una revisió del Programa de Restauració vigent. Donada la realitat actual, cal que la revisió redefineixi una nova morfologia final de restauració la qual permeti la integració dels actuals relleus amb l'entorn paisatgístic, la millora edàfica i la posterior revegetació dels espais afectats. Així doncs, La Revisió del Programa de Restauració incorpora uns apartats descriptius de caràcter general i sobre el medi físic i natural, una anàlisi de la situació actual i la descripció dels principals impactes generats. És a partir de l'anàlisi de l'estat actual i les mancances de restauració, que es realitza la valoració de les diferents alternatives de restauració. Finalment, es defineixen les mesures restauradores tant per a la morfologia com la vegetació, un calendari d'actuacions, el pressupost de les actuacions, els annexos i els plànols.

Picapedrers, miners, calciners / Jordi Nierga, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 26 (tardor-hivern 2020), p. 31-77 : il. (Dossier) 

Conté: Una terra de picar pedra / Jordi Nierga ; erra trencada / Llorenç Planagumà ; A Ogassa, entre el pic i l'aixada / Joan Garcia ; Jornades de fins a deu hores / Josep Clara ; La Crestella de Setcases / Miquel Perals ; Els Picapedrers de Sant Joan les Fonts / Xavier Valeri ; Les Mines de l'Alta Garrotxa / Joan Carreres ; Les Pedreres de Beuda / Pere Cerro ; Un Artesà de l'alabastre / Pere Cerro ; Del "tamborell" a la pala excavadora / Pere Cerro ; En Joan de la calç / Josep Vilar ; La Pedrera del Comuns de Tortellà / Josep Vilar ; En Bosc, un home de pedra picada / Jordi Nierga ; Josep Coma / Jordi Nierga ; El Basalt de Castellfollit / Paula Núñez Gubert. ; En Perot, del punxó a l'aixada / Paula Núñez Gubert ; Els Calciners de Sant Jaume / Ester Carreras. ; A les Planes, tascons i buixardes / Marta Carbonés ; En Josep Plana i la pedra seca / Marta Masó Escobairó ; La "Pedra ferral" de Sant Feliu de Pallerols / Xavier Solà ; El Do de l'aigua / Anna Noguer ; El Travertí del Pla de L'Estany / Jaume Colomer ; Lloses per la construcció / Jaume Colomer ; L'Ultim picapedrer d'en Bas / Ramon Estéban Bochaca ; Mata i els artesans de la pedra / Eva Güibas Guilana ; Els Duran, pouaters de Camós / Miquel Rustullet ; Josep Serra / Berta Artigas Fontàs ; Calç, guix i ciment al Pla de l'Estany ; Els Forns oblidats de la Llémena / Laia Juez.

A Ogassa, entre el pic i l'aixada / Joan Garcia, text
Garcia, Joan


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 26 (tardor-hivern 2020), p. 36-38 : il. (Dossier. Picapedrers, miners, calciners)