Connectivitat rural a l'antiguitat : un estudi de cas del nord-est de la Hispània Tarraconense / César Carreras Montfort, Pau de Soto
Carreras Montfort, César


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 43-66 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El paisatge rural representa un dels pilars fonamentals sobre els quals es van construir l'economia i la societat a l'antiguitat. En aquest article s'analitzen les estructures de comunicació i transport que van permetre que els espais rurals es vinculessin amb els centres urbans propers i amb territoris més allunyats. De forma capil·lar, la productivitat rural es va estendre vers altres mercats, fomentant una economia pròspera especialment durant l'època romana. Per exposar aquest fenomen es pren com a exemple el cas de la província Tarraconense.

D'Aqua Alba a Gualba : els orígens d'un poble / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 187-198 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'objecte d'aquest treball és ajudar a conèixer quins van ser els orígens d'un dels pobles de l'entorn del Montseny, Gualba, esmentant els primers vestigis materials i estudiant les primeres fonts documentals que hi fan referència, primer com a Aqua Alba i més endavant ja com a Gualba. Per fer-ho ha estat obligat recórrer a bibliografia, amb especial atenció al Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, on figura la documentació més antiga relacionada amb aquest terme, un territori que va tenir un lloc molt important entre les possessions del monestir a l'alta edat mitjana. També s'analitzaran les relacions no sempre amistoses amb les cases feudals de l'època, primer la de les Agudes-Montseny i, anys a venir, la casa de Cabrera propietària del proper castell de Montsoriu. En tot aquest llarg procés és de destacar també l'Acta de Consagració de la parròquia de Sant Vicenç que va tenir lloc l'any 1099, un fet que va marcar també una empremta en la història del poble i el dels pagesos aloers o emfitèutics que havien posat en cultiu les seves terres des de temps molt antics.

Resistències perifèriques d'Espanya a la conquesta romana / Rafael Ballester i Escales
Ballester i Escalas, Rafael


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 9-11
Resum de la lliço jubilar.

Projecte d'estudi del paisatge arqueològic antic a l'Ager Tarraconensis / Josep Guitart i Duran i Marta Prevosti i Monclús
Guitart i Duran, Josep


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 33 (gener 2006), p. 13-15 : il. (Tema central) 

Història militar de Catalunya, I. Dels ibers als carolíngis / Francesc Hernàndez Cardona, Francesc Riart Jou
Hernàndez i Cardona, Francesc


2a ed.
Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2025
304 p. : il. ; 24 cm

En aquesta nova edició revisada, F. Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ofereix un treball innovador de base científica sobre les opcions geoestratègiques per defensar i dominar el territori, sobre la poliorcètica a les terres catalanes i sobre la violència entre els catalans al llarg de la història. L'obra compta amb una cinquantena de fotografies per volum i centenars de dibuixos a cura de Francesc Riart. En el primer volum, l'autor reorienta aspectes tan destacats com el paper decisiu de la cavalleria en el procés de formació nacional de Catalunya, analitza la capitalitat del territori en relació amb la capacitat defensiva, repassa el paper dels predecessors dels catalans al territori (ibers, romans, visigots, andalusins, francs.) i reinterpreta batalles fonamentals (com ara la d'Empúries, pedra de toc de la romanització). (Editorial).

Apunts per a una historiografia de l'arqueologia reusenca / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: 122794 ; Anguera i Nolla, Pere (Ed.). Reus : Historiografia de Reus, 2008. p. 25-43

Reus antic / Jaume Massó i Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: 133665 Història general de Reus. vol.1 : Dels orígens fins a la fi de l'edat mitjana ; Anguera, Pere (Ed.). Reus : Ajuntament de Reus, 2003. p. 35-84

El Teatre Grec i Romà : VIIIè Simposi Societat Espanyola d'Estudis clàssics. Secció catalana Reus 23,24 i 25 d'abril de 1985

Societat Espanyola d'Estudis clàssics. Secció catalana. Simposi (8è : 1985 : Reus )


Barcelona : [la secció], 1986
212 p. ; 21 cm
ISBN 8460046494

Introducció a la investigació arqueològica amb la ciència de xarxes / Tom Brughmans, Ada Cortés Vicente
Brughmans, Tom


En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 211-232 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

La ciència de xarxes és una disciplina que ha tingut un impacte exponencial en la recerca i en molts aspectes de la societat, especialment en els últims anys. La utilització de xarxes per comprendre i analitzar la nostra realitat s'ha aplicat en estudis de matemàtiques, sociologia, biologia i moltes altres especialitats. L'arqueologia, com a ciència que sap aprofitar desenvolupaments d'altres disciplines, ha experimentat en els últims anys un interès creixent en l'ús de la ciència de xarxes que ha servit per comprendre d'una forma més holística la realitat del nostre passat. Aquest article ofereix una visió introductòria de l'estudi arqueològic de xarxes i les seves potencialitats en la recerca, inserint-la en l'àmbit català i l'arqueologia clàssica.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.

Archeologie de la haute et moyenne vallée du Vidourle, de l'âge du Fer á l'an mille / Maxime Scrinzi
Scrinzi, Maxime


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 269-277
 (El poblament) 
Bibliografia.

De la source à la mer, sur plus de 80 kilomètres, la vallée du Vidourle traverse les différents aspects du géo-système bas-languedocien. Cévennes, collines calcaires, garrigue et Camargue s'y juxtaposent en un paysage diversifié. Cet "amphithéâtre naturel" constitue donc un terrain d'étude privilégié pour l'étude spatio-temporelle du peuplement de l'Âge du Fer au haut Moyen-Âge. Cette étude s'appuie sur de nombreux travaux archéologiques (fouilles, prospections, ...) ayant permis de constituer une importante base de données. L'association de ces recherches permettrait de comprendre le comportement de l'homme vis-à-vis d'un fleuve à travers ses déplacements et sa façon d'aménager le territoire, mais également d'apporter des éléments de réponse sur le rôle du cours d'eau dans cet aménagement.

Paisatge i poblament a la conca minera del Priorat / Margarida Genera i Monells, Joan Carles Melgarejo i Draper
Genera i Monells, Margarida


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 141-155
 (El poblament) 
Bibliografia.

Ens proposem fer una aproximació al poblament de la conca minera del Priorat en època romana, basant-nos en la informació obtinguda a través de la recerca multidisciplinària, específicament, en els camps de la geologia i l'arqueologia. Es tracta d'un territori encara poc conegut des del punt de vista arqueològic, sobretot pel que fa al món clàssic, en contrast amb altres períodes cronològics. L'existència d'un gran potencial en georecursos en aquest sector de la Tarraconense va contribuir a la instal·lació de diferents grups humans gairebé de forma ininterrompuda des de les primeres fases de la prehistòria, amb què es va configurar un paisatge singular, en un medi predominantment miner, però a la vegada amb grans extensions de terrenys fèrtils, que al llarg de més de dos mil·lennis ha propiciat l'obtenció de productes agrícoles de gran qualitat com són el vi i l'oli, entre molts altres.Amb aquest objectiu, es defineix el marc geològic a partir de les diferents explotacions mineres de la zona i s'analitzen els possibles circuits seguits pel transport i la comercialització, així com els principals establiments d'època romana localitzats fins ara.

Apunts sobre la utilització dels topònims medievals per al coneixement del món antic: el cas del Camp de Tarragona / Ramón Marrugat i Cuyàs
Marrugat i Cuyàs, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 75-88
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Aquesta comunicació fa un toc d'atenció sobre la importància dels estudis que relacionen els noms medievals amb els estudis d'història antiga del Camp de Tarragona, ja que aporten informació útil per al coneixement del món antic. El repoblament medieval va aprofitar el substrat anterior, i aquí s'analitza la base de l'etiologia dels topònims i la seva supervivència.

De l'ager Tarraconensts a la marca extrema d'Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberá i el Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 57-73
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Es presenta un estat de la qüestió sobre el poblament o despoblament de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat (província de Tarragona) entre la conquesta islàmica (713-714) i la conquesta feudal (segles XI-XII). A partir de les traces de la documentació diplomàtica, arqueològica i toponímica es planteja que el territori no va estar despoblat, sinó que realment hi havia població, ja sigui d'arrel antiga, andalusina o feudal.

Hèstia, l'antefixa / Joaquima Nolla Gasulla
Nolla Gasulla, Joaquima


Hospitalet de l'Infant : Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant, DL 2015
19 p. : il. ; 21 cm (Col·lecció narrativa, 1 ) 

Ruinas del antiguo pueblo de Oleastrum : manuscrit inèdit de 1865 conservat a la Real Academia de la Historia, Madrid / Bonaventura Hernández Sanahuja ; introducció, edició i notes a cura de Jaume Massó i Joan Menchon
Hernández Sanahuja, Bonaventura


L'Hospitalet de l'Infant : Foment Cultural, 1991
31 p. : il. ; 22 cm (Quaderns d'història local, 1) 
Títol a la coberta: L'Hospitalet i Oleastrum.

L'Escultura de Bacus procedent del Murtrar (Riudoms) / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, Núm. 33 (fgener 2006), p. 4-5 : il.

Baix Camp



En: 064571 Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Epoca romana, antiguitat tardana. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1993. p. 187-188


Inclou: Forn Ceràmic del barranc de la Premsa Cremada (Botarell) ; la Llosa (Cambrils) ; L'Esquirol (Cambrils) ; Mas del Rofes (Reus) ; Velòdrom (Mont-roig) ; Mas dels Barenys (Riudoms).

Hispània hel·lenística sense passar per Roma / Rafael Ballester
Ballester y Castell, Rafael


En: 271068 Miscel·lània en homenatge a Salvador Vilaseca i Anguera : 1975-1985. Reus : M.J. Massó : R. Capdevila : M. Magrinyà, [1985]. p. 11-19

Emporion i Rhode il·lustrades : la Disertación sobre las colonias de griegos en Cathaluña de Josep Vega i de Sentmenat (1780) i les primeres recerques sobre la fundació d'establiments grecs al Mediterrani occidental / Raimon Graells i Fabregat, Marta Santos Retolaza, Josep de Vega i de Sentmenat ; [pròleg de Adolfo Jerónimo Domínguez Monedero]
Graells i Fabregat, Raimon


Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2023
379 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques. Índex. Conté: Disertación sobre las colonias de griegos en Cathaluña / Josep de Vega i Sentmenat. Censura que por comision de la Academia hizo de la primera parte de dicha Disertacion / Pedro Nolasco Mora.
ISBN 9788494523496