Els Catòlics perpetuencs davant la Segona República, trencaments i continuïtats / Ernesto Vilàs Galindo
Vilàs Galindo, ErnestoEn:
175472 El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2017. p. 41-67
Bibliografia.
La Segona República va ser un intent de modernització de les estructures socials, polítiques, fins i tot econòmiques a Espanya i a Catalunya. Eren molts els organismes i institucions que calia reformar: l'escola, l'exèrcit, la propietat agrària, l'església. Aquesta última, com a institució, havia donat suport a les estructures de poder conservador al llarg del període de la Restauració. La nova república, clarament d'esquerres, va voler acotar el paper social de l'església. Les reformes que es van implementar van ser interpretades per la jerarquia eclesiàstica com un atacat als fonaments de la religió catolica a l'Estat, suposadament majoritaria. La conferència que es presenta explica com, des de Santa Perpètua de Mogoda, els representants, formals o no, del catolicisme s'enfrontaren a aquest ambient de laïcisme militant. La parròquia local vinculada tradicionalment amb els grans propietaris locals i impulsora de la dictadura de Primo de Rivera al poble, durant aquests anys va defensar les seves posicions fent servir com a eina eficaç el setmanari de les Joventuts Catòliques, la publicació Ressò Perpetuenc i als grups dels moviments catòlics de base en què es sostenien.
