La Presó de Berga a l'octubre del 34 / Manel Escobet Giró
Escobet i Giró, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 49-56 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 

La reacció espanyola pels fets d'octubre del 1934 no es podia limitar sols al càstig dels protagonistes directes. Com és costum en aquest estat, la seva relació amb els seus súbdits necessita, malauradament, d'un complement indispensable: la repressió. En aquest escenari van detenir mils de càrrecs polítics municipals d'esquerres arreu de Catalunya i els detinguts del Berguedà en la versió del partit judicial de Berga varen passar, molts, per la presó de Berga. Aquí presentem ara un document històric de primer ordre: Les fotografies que es varen fer en aquells moments a la presó de Berga. És tracta de set fotografies de grups de persones empresonades. Han passat 90 anys. No sabem que en quedi cap de viva. I tot plegat dificulta tan la identificació com la interpretació dels vincles que uneixen alguns grups fotografiats.

Denuncia de D. José Mestres Casanova contra 27 vecinos de Montmeló / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 15 (novembre 2025), p. 18-24 : il.

El 8 de febrer de 1939, quan a penes havien transcorregut uns pocs dies des que Montmeló va ser ocupat per les tropes nacionals, Sr. José O. Mestres Casanova va presentar en la Delegació de Seguretat de Barcelona una extensa denúncia contra 27 veïns de Montmeló als quals feia culpables de diferents fets esdevinguts al poble durant la Guerra Civil.

La Repressió política a Constantí durant l'etapa del Front Popular (1936-1939) / Josep Estivill Pérez
Estivill i Pérez, Josep


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 145-248 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Estudi de la repressió política a Constantí durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) contra les persones, empreses i organitzacions considerades contràries al règim republicà. Es documenta la destrucció dels objectes de l'Església; la detenció, judici, empresonament, desterrament i assassinat de persones; la incautació dels seus béns i la depuració dels treballadors públics. També es recullen episodis de vida en la clandestinitat, mostres de resistència i solidaritat entre veïns i exili.

Epistolari de Lluís Gil Coll, de Constantí, des de la presó franquista de Tarragona (març-juliol de 1939) / Josep M. Grau Pujol, Roser Mestres Ollé
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 249-319 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Estudi i transcripció de les cartes que Lluís Gil Coll, pagès de Constantí, empresonat polític a Tarragona, envia a la seva muller Teresa Garriga, de forma clandestina a través de les visites, la majoria sense passar per la censura oficial i redactades en llengua catalana. Un germà seu i dues ties també foren jutjats i empresonats. El contingut principalment versa sobre la tramesa d'aliments, medicaments, roba, calçat, paper i tinta per escriure, a més de sabó per l'higiene personal; sense oblidar la recerca d'avals abans del judici militar. Es constata l'important paper de les dones en aquell moment, la saturació de la presó, la precaució de no comentar gaires coses amb els veïns a fi de no despertar enveges, la preocupació per les terres, el refugi en la religió, l'ambient carcerari i l'enyorança de la família.

1936-1939. El tractament del conflicte a l'educació pública de Catalunya des de la memòria democràtica / Axel Baiget Morreres, Victor Ferreira Villalonga, Sònia Mañé Orozco
Baiget Morreres, Axel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 315-328 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Des d'alguns Camps i Entorns d'Aprenentatge del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, s'ha vist la necessitat de tenir en compte tant recordar i ensenyar a l'alumnat les lluites que hi ha hagut al nostre país per aconseguir i defensar una societat més justa i democràtica, com dignificar les persones que han patit o han mort en la lluita per aquests ideals. Les propostes didàctiques dissenyades s'emmarquen en els fets de la Guerra Civil, l'exili i la repressió franquista, sota una perspectiva vinculada a la memòria democràtica.

Una Geografía de la deportación de inmigrantes en Barcelona (1950-1960) / Miguel Díaz Sánchez
Díaz Sánchez, Miguel


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 67 (Primavera 2023), p. 143-164 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'article prendrà com a element d'estudi la política de deportació de persones migrants duta a terme a Barcelona a mitjan passat segle. Assenyalarem l'origen, el desenvolupament i la clausura d'aquesta dinàmica repressiva de la immigració en la capital catalana sota una perspectiva que combini els seus aspectes polítics, econòmics i socials. Però fonamentalment intentarem reconstruir un "itinerari de la deportació" utilitzant els llistats nominals conservats de les persones deportades (8.859 registres). Aquests llistats, confeccionats per l'Ajuntament i el Govern Civil de Barcelona, contenen informació summament interessant per a escometre aquest objectiu, i amb això, explorar una de les escasses vicissituds que quedar per analitzar respecte a aquesta qüestió en la capital catalana. Finalment, també suposen un element documental "alternatiu" de gran valor per a definir la importància de les xarxes migratòries i la historicitat de les dinàmiques territorials que van dominar l'escenari migratori catatà i espanyol durant aquests anys.

El Complot de Garraf (1925) / [ressenya de] Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2025), núm. 16 (Ressenya) 
Ressenya de:
. El Complot del Garraf (1925) / Joan Crexell i Playà. Terrassa : Rafael Dalmau, Editor, 2025

L'Establiment de l'estat centralista a Girona : l'actuació de Carles Llauder (1845-1849) / Jordi Bohigas i Maynegre, Lluís Buscató i Somoza
Bohigas i Maynegre, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 405-440 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Els governadors civils foren una peça bàsica, àmpliament emprada durant el segle XIX, per assegurar el control social i polític del territori pel nou Estat espanyol sorgit de la revolució liberal. Aquest treball se centra en l'estudi de la figura d'un dels primers prohoms que ocuparen el càrrec a la província de Girona amb una certa normalitat: el polític moderat Carles Llauder i Freixes (1812-v.1870). El seu mandat destaca tant pel llarg període en què exercí el càrrec, poc més de quatre anys, com per les iniciatives administratives, polítiques i culturals que hi desenvolupà.

Sidonio Pintado Arroyo. Història d'un mestre de primera ensenyança / Jordi Moreno
Moreno Rovira, Jordi


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 403 (febrer 2005), p. 50-57

Els Represaliats pel franquisme a la Selva del Camp (1939-1950)



En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 99 (2005) , p. 17

Els Empresonats de la Selva del Camp a Tarragona el 1940 : una mostra de la repressió franquista / Josep M. T. Grau i Pujol, Roser Puig i Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 50 (gener 1991), p. 10-11 : il.
Notes.

Les Veus oblidades. Dones represaliades pel franquisme / Asunción Badia Gimeno
Badia Gimeno, Asunción


En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 34 (juliol 2024), p. 2-4 : il.
Notes. Bibliografia.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona : la segona Setmana Tràgica. Combats i víctimes / Just Casas i Soriano
Casas i Soriano, Just


Barcelona : Base, [2025?]
672 p. ; 24 cm (Base Històrica, 218) 
ISBN 9791387728175

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, suposaren un punt d'inflexió durant la Guerra Civil (1936-1937). Les tensions entre la Generalitat de Catalunya i les forces polítiques i sindicals que li donaven suport, d'una banda, i la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), per altra, esclataren de forma violenta. La guspira detonant, fou l'intent d'assalt de l'edifici central de la Telefònica de la plaça de Catalunya per part de Forces de Seguretat i Assalt de la Generalitat i que desembocà en una lluita generalitzada pels carrers de Barcelona durant gairebé una setmana, fins a la intervenció final del Govern de la República i les seves forces de Seguretat i Assalt arribades a Barcelona. Qui fou responsable final d'aquella intervenció? Josep Tarradellas Joan (ERC) conseller en cap? O el mateix Lluís Companys Jover (ERC) president de la Generalitat? L'edifici de la Telefònica, havia esdevingut tot un símbol del procés revolucionari, estava gestionada per les dues grans sindicals CNT i UGT i el que per uns fou una provocació més en l'intent de revertir total o parcialment el procés revolucionari, per altres, fou un acte de Govern lògic i legítim, entenent que la Telefònica havia d'estar controlada pel govern legítim de Catalunya, la Generalitat. Aquesta obra, des del rigor històric, pretén donar respostes a moltes de les preguntes que giren al voltant d'aquest mes de maig que marcà la nostra història. (Editorial).

Els últims de la Model : Les històries que mai es van explicar / Juan Pablo de Gándara de Toreno
Gándara de Toreno, Juan Pablo de


Barcelona : Editorial Base, 2025
280 p. ; 24 cm (Base Narrativa) 
ISBN 9791387728106

Amb la fi de la Guerra Civil espanyola l'any 1939, la presó Model i la temuda comissaria de Via Laietana, número 43, esdevenen escenaris principals del sofriment i la repressió a la ciutat de Barcelona. En aquest context tan ombrívol, se situa aquesta novel·la, basada en fets reals i amb la col·laboració d'alguns dels testimonis que visqueren els fets en primera persona. Les ombres d'aquells anys marcats per la tortura, la por i la resistència dels empresonats, esdevenen aquí l'eix vertebrador d'una obra que no només sacseja, sinó que també revela. Amb una prosa que atrapa, aquest llibre és un viatge cap als abismes de la condició humana i al misteri de la veritat oculta. (editorial).

La clausura de l'Orfeó Català i el F.C. Barcelona (1925) / Joaquim Montclús i Esteban
Montcús i Esteban, Joaquim


: Rafael Dalmau, 2025
176 p. ; 20 cm (Al guió del temps) 

Durant el període de la Dictadura del general Primo de Rivera les trajectòries de l'Orfeó Català i del F. C. Barcelona, dues institucions cabdals de la societat catalana, van transcórrer de manera molt paral·lela.El F. C. Barcelona va organitzar un partit de futbol per a homenatjar l'Orfeó Català, que havia dut a terme diversos concerts amb molt d'èxit a Roma a principi del maig de 1925. El 14 de juny es van enfrontar el F. C. Barcelona, campió de Catalunya i d'Espanya, i el C. D. Júpiter, campió aquella temporada de la segona categoria d'Espanya. La xiulada a la Marxa Reial per part d'una bona part dels assistents al partit va desencadenar una repressió que ja tenia precedents: la Dictadura no tolerava manifestacions que li desagradessin, per moderades i allunyades del camp polític que fossin.Al llibre La clausura de l'Orfeó Català i el F. C. Barcelona (1925), Joaquim Montclús exposa la recerca sobre el tancament governatiu de les entitats respectives amb motiu dels fets del juny de 1925. La investigació parteix de la documentació de diversos arxius, fonamentalment de l'expedient obert al F. C. Barcelona localitzat al Govern Civil, i arriba al moll de l'os de la història general de Catalunya, que va patir la repressió cultural i cívica durant aquella dictadura. (Editorial).

Persones processades de cada poble: Cambrils de Mar / Josep Recasens Llort
Recasens i Llort, Josep


En: 114840 La Repressió franquista a la comarca del Baix Camp : exclosa la ciutat de Reus : 1939-1950. Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 2005. p. 89-125

Memòries de l'oblit : la repressió franquista a la Selva del Camp durant la postguerra / Ginesta Salvadó
Salvadó, Ginesta


2017
2 vols. (117, 45 fulls) : il. col. ; 30 cm
Treball de recerca de batxillerat. Presentat al: "Premi de Treball de Recerca de Batxillerat 2020". L'autora és Ginesta Salvadó, segons una nota manuscrita. A la portada: La Selva del Camp. Institut Joan Puig i Ferreter. Curs 2016-2017. Departament de Ciències Socials.

Recuperació de la memòria i manipulació d'una imatge / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Om : revista de Riudoms. Any XXXIV, Núm. 376 (octubre 2001), p. 11-14
Publicat també a "El Punt" edició Camp de Tarragona el dia 16 d'agost de 2006.

Violència exaltada : els espais de repressió franquista a la Selva del Camp / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Corbella, Núm. 5 (2019) , p. 25-44

Militarización, destrucción urbana y asimilación forzada de ciudades de la Corona de Aragón (1707) / Gerard Pamplona Molina
Pamplona Molina, Gerard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 41 (2023) , p. 419-444 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder, prestigio e influjo de las mujeres en la modernidad". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Arran de la guerra de Successió de la Monarquia Hispànica, els territoris de la Corona d'Aragó van ser ocupats militarment i, jurídicament, van perdre les seves constitucions i furs. En 1707, el context militar sortit després d'Almansa es va tornar favorable als interessos de Felip V. En les operacions posteriors, Xàtiva i Lleida van ser arrasades i remodelades per part dels exèrcits felipistes per a adaptar-les a les noves necessitats militars i sociopolítiques, la qual cosa va generar una nova realitat que va facilitar el sotmetiment dels naturals d'aquests regnes "rebels" A partir de les fonts arxivístiques procedents d'Espanya i França, complementades per memòries dels coetanis i documentació britànica, en aquest treball analitzarem els mecanismes de dominació social i control polític efectuats en les poblacions de Lleida i Xàtiva després de les seves conquestes en 1707. Aprofundirem en la comprensió dels mecanismes repressius i càstig que van afavorir la consolidació de Felip V en el tron i obtenir el control de les zones hostils, a més de constatar l'impacte que van tenir les seves directrius per a l'esdevenir de totes dues urbs. Complementarem l'anàlisi mitjançant una comparació internacional de diferents casos paradigmàtics del període per a emmarcar-los dins d'uns fenòmens repressius d'abast internacional. En el seu conjunt, això ens permetrà obtenir una visió més precisa sobre les estratègies de control que, mitjançant la construcció de grans fortaleses i unes guarnicions militars permanents, van intentar eliminar qualsevol indici de dissidència social i van obrir la porta a un procés d'assimilació sociopolític.