Els Escenaris del 6 d'octubre : revolució i contrarevolució a l'Europa dels anys 30 / Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


Barcelona : Pòrtic, 2014
161 p. : il. ; 24 cm (Visions) 
ISBN 9788498093087

El 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Va ser la resposta de la Generalitat a les polítiques dels ministres del Govern espanyol de la reaccionària CEDA. El gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. La repressió immediata de l'exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres entitats catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més. Ara que es compleixen 80 anys d'aquesta efemèride, l'historiador Jaume Barrull analitza aquells dies amb claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. (Editorial).

El Primer procés contra Catalunya : repressió i resistència després del 6 d'octubre de 1934 / Pere Bosch i Cuenca
Bosch i Cuenca, Pere


Vic : Eumo Editorial, 2019
217 p. ; 22 cm (Punts de vista) 
Bibliografia.
ISBN 9788497666763

El 6 d'octubre de 1934, en un gest extrem contra la involució conservadora del règim republicà, el president Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. La conseqüència és una repressió desproporcionada, que vol liquidar l'autogovern i els avenços socials conquerits a Catalunya. El país viu en un estat d'excepció que es perllonga fins poc després de les eleccions del 16 de febrer de 1936. El govern català i els ajuntaments són intervinguts, el Parlament és ocupat militarment, s'expulsen pagesos de les seves terres, se suspenen diaris, milers de ciutadans són empresonats. L'escenari polític i la peripècia vital d'aquells mesos se'ns dibuixen en trenta-dos capítols que poden llegir-se de manera independent i ens retornen el batec de la revolta. A partir de literatura històrica i memorialística, però sobretot basant-se en el que va publicar la premsa de l'època, Pere Bosch dona veu als protagonistes d'aquells fets, en un relat apassionant que ens evoca també episodis d'un octubre molt més recent. (Editorial).

Els Fets d'octubre de 1934 a Catalunya : entre l'acció de govern i la mobilització social / Manel López Esteve
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 631-649 () 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

Els Fets d'Octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d'interpretar de la història de la Segona República a Catalunya. Aquesta tesi planteja una caracterització de l'Octubre català que, al costat de l'acció del govern català i el conflicte institucional, tingui present la totalitat de dimensions i la diversitat de components del mateix. Partint del reconeixement del caràcter multiforme i del fet que la mobilització d'octubre s'explica pel temor de les forces de l'esquerra que l'ascens al govern de la CEDA conduís a l'aniquilació de la República democràtica, es planteja una explicació dels fets que tingui present que el moviment insurreccional es va nodrir de la fractura social i la confrontació sociopolítica, i del temor a perdre els guanys socials aconseguits i les expectatives que bona part de les classes subalternes consideraven possible realitzar aprofundint o anant més enllà de la República del 14 d'abril. D'aquesta manera, al llarg de la tesi s'analitza tant l'acció del govern català i el confl icte institucional com, especialment, la dimensió social i popular del 6 d'Octubre a través de l'acció del moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres, les bases del republicanisme esquerrà i la repressió posterior a la desfeta.

Evitar l'error de Companys! : Tarradellas i la llicó dels Fets d'Octubre / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Edicions de 1984, 2014
157 p. ; 21 cm (De bat a bat, 28) 
Referèncias bibliogràfiques.
ISBN 9788415835431

En el marc del procés sobiranista actual, el catalanisme té més present que mai la data del 6 d'octubre de 1934. Aleshores, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola i va acabar a la presó. Vuitanta anys després, polítics, periodistes i tertulians empren el gest del president de la Generalitat per defensar o negar les possibilitats d'una proclamació unilateral d'independència. En aquest joc, la figura de Josep Tarradellas s'usa sovint com a sinònim de moderació, del polític que no se salta les regles establertes. Aquest assaig dóna la volta a aquesta visió i presenta un polític que va patir les conseqüències derivades dels anomenats Fets d'Octubre. Contra la imatge de moderació, Tarradellas va extreure una lliçó d'aquell moment per no repetir el que ell va considerar l'error de Companys: no mantenir la unitat del catalanisme i supeditar la política catalana a l'espanyola. (Editorial).

Trotski i la república catalana / Pelai Pagès
Pagès i Blanch, Pelai


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 404 (setembre 2014), p. 38-41 : il. (Documents) 
Notes. Inclou traducció del document: El conflicte català i les tasques del proletariat. Lleó Trotski (estiu 1934).

L'estiu de l'any 1934, el dirigent revolucionari Lev Trotski adreçava una carta al Secretariat Internacional de la Lliga Comunista Internacional, en què feia diverses consideracions crítiques sobre la situació política a Catalunya i no dubtava a reclamar una República Catalana encapçalada pels treballadors. L'Avenç us ofereix, per primer cop, la traducció al català d'aquest document, que Pelai Pagès situa en el seu context històric.

6 d'octubre : La desfeta de la revolució catalanista de 1934 / Enric Ucelay-Da Cal, Manel López Esteve i Arnau Gonzàlez Vilalta
Ucelay Da Cal, Enric


Barcelona : Base, 2014
640 p. ; 24 cm (Base històrica, 119) 
ISBN 9788416166190

Què fou el "6 d'Octubre"? Constantment, la premsa i els comentaristes de les insistents tertúlies matinals de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d'octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l'encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d'un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i 2014? Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català als d'Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d'obrir foc contra l'exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l'ordre. El govern català i els sectors separatistes s'arronsaren i fugiren per les "clavegueres". Alhora, certs sectors de l'obrerisme marxista -i alguns anarquistes- cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l'estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d'entreguerres? (Editorial).

Octubre de 1934 / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 394 (octubre 2013), p. 64-67 : il. (Mirador) 
Notes.
Ressenya de:
- López i Esteve, Manel. Els Fets d'octubre de 1934 a Catalunya : més enllà de l'acció governamental / Manel López i Esteve, pròleg de Josep Fontana. Barcelona : Editorial Base, 2013

La Creació del mite Lluís Companys : el 6 d'octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo / Arnau González i Vilalta, Gisela Bou i Garriga ; pròleg Anna Sallés
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Barcelona : Base, 2007
452 p. ; 24 cm (Base històrica, 22) 
ISBN 9788485031726

Basat en l'apassionant correspondència inèdita entre Companys i el seu advocat madrileny, aquest llibre descobreix aspectes fins ara desconeguts de la personalitat del president de la Generalitat.

Els Fets d'octubre de 1934 a Catalunya : més enllà de l'acció governamental / Manel López Esteve ; director de la tesi: Josep Fontana Lázaro
López i Esteve, Manuel


Dirigida per: Fontana Làzaro, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2012
808 p.; 30 cm

Els fets d'octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d'interpretar de la història de la Segona República a Catalunya. Aquesta tesi planteja una caracterització de l'octubre català que, al costat de l'acció del govern català i el conflicte institucional, tingui present la totalitat de dimensions i la diversitat de components del mateix. Partint del reconeixement del caràcter multiforme i de que la mobilització d'octubre s'explica pel temor de les forces de l'esquerra de que l'ascens al govern de la CEDA conduís a l'aniquilació de la República democràtica, és planteja una explicació dels fets que tingui present que el moviment insurreccional es va nodrir de la fractura social i la confrontació sociopolítica, i del temor a perdre els guanys socials aconseguits i les expectatives que bona part de les classes subalternes consideraven possible realitzar aprofundint o anant més enllà de la República del 14 d'abril. D'aquesta manera, al llarg de la tesi s'analitza tant l'acció del govern català i el conflicte institucional com, especialment, la dimensió social i popular del 6 d'octubre a través de l'acció del moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres, les bases del republicanisme esquerrà i la repressió posterior a la desfeta.

Els Fets d'octubre de 1934 a Catalunya / Manel López Esteve ; [pròleg de Josep Fontana]
López i Esteve, Manuel


Barcelona : Editorial Base, 2013
465 p. : il. ; 24 cm (Base historica, 99) 
Notes. Bibliografia.
ISBN 9788415711179

Els fets del 6 d'octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d'interpretar de la història contemporània de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català pel president de la Generalitat Lluís Companys fou, per a uns, una gesta heroica; per a uns altres, un error gravíssim. En qualsevol cas, va marcar un punt d'inflexió en la història del país. Per primera vegada, l'obra de Manel López ens ofereix una anàlisi i una visió globals del que succeí arreu de Catalunya entre el 4 i el 6 d'octubre de 1934. Fonamentada en una amplíssima i sòlida base documental, recollida en multitud d'arxius locals i comarcals del país, l'obra va més enllà del relat centrat en l'actuació del govern català i ens explica amb detall un 6 d'octubre fins ara gairebé desconegut. És el 6 d'octubre dels rabassaires, del moviment obrer dels grans centres industrials, dels joves separatistes; dels centres republicans i catalanistes de les comarques, i també de la repressió implacable desfermada després de la derrota arreu del país. En síntesi, un 6 d'octubre on totes les dimensions d'aquells fets apareixen perfectament integrades i on s'articula una clara explicació del seu significat històric.

Els Fets d'octubre de 1934 a Catalunya : més enllà de l'acció governamental [Fitxer informàtic] / Manel López Esteve ; director de la tesi: Josep Fontana Lázaro
López i Esteve, Manuel


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, DL 2012
Dirigida per: Fontana Làzaro, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2012
1 recurs electrònic (808 p.)

Els fets d'octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d'interpretar de la història de la Segona República a Catalunya. Aquesta tesi planteja una caracterització de l'octubre català que, al costat de l'acció del govern català i el conflicte institucional, tingui present la totalitat de dimensions i la diversitat de components del mateix. Partint del reconeixement del caràcter multiforme i de que la mobilització d'octubre s'explica pel temor de les forces de l'esquerra de que l'ascens al govern de la CEDA conduís a l'aniquilació de la República democràtica, és planteja una explicació dels fets que tingui present que el moviment insurreccional es va nodrir de la fractura social i la confrontació sociopolítica, i del temor a perdre els guanys socials aconseguits i les expectatives que bona part de les classes subalternes consideraven possible realitzar aprofundint o anant més enllà de la República del 14 d'abril. D'aquesta manera, al llarg de la tesi s'analitza tant l'acció del govern català i el conflicte institucional com, especialment, la dimensió social i popular del 6 d'octubre a través de l'acció del moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres, les bases del republicanisme esquerrà i la repressió posterior a la desfeta.

Els Museus d'art de Barcelona des de la Dictadura de Primo de Rivera fins a la proclamació de l'Estat català : 1923-1934 : la consolidació d'un model museogràfic [Fitxer informàtic] / Eva March i Roig ; director: Joan Sureda i Pons
March i Roig, Eva


Dirigida per: Sureda i Pons, Joan. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història de l'Art, 2006
1 disc òptic (CD-ROM); 12 cm
Programa de doctorat Història, Teoria i Crítica de les Arts: art català i connexions internacionals. Bienni 2004-2006. Notes. Bibliografia. Annexos.

Els Museus d'art de Barcelona des de la Dictadura de Primo de Rivera fins a la proclamació de l'Estat català : 1923-1934 : la consolidació d'un model museogràfic / Eva March i Roig ; director: Joan Sureda i Pons
March i Roig, Eva


Dirigida per: Sureda i Pons, Joan. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història de l'Art, 2006
2 vol. (434, 473, XLV p. (algunes pleg.)) : il., plàn.
Programa de doctorat Història, Teoria i Crítica de les Arts: art català i connexions internacionals. Bienni 2004-2006. Notes. Bibliografia. Annexos. També disponible en cd-rom.

El Sis d'octubre de 1934 a Arenys de Munt / Agustí Barrera i Puigví
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2006, núm. XXIII (2007) , p.85-92 : il.
Notes. Bibliografia.

La Figura de Lluís Companys i la Catalunya de principis del segle XX / Josep Maria Pons i Altés
Pons i Altés, Josep Maria


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 19 (2006) , p. 289-299 : il.
Notes. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és conèixer millor la imatge pública de Lluís Companys abans de la Guerra Civil, esbrinar amb quines idees i referències va ser associat, i com es manipulà interessadament la seva figura per part de la premsa catalana de l'època. Remarca especialment dues qüestions que foren constants en la seva trajectòria política i que afectaren decisivament en la seva projecció: la implicació en els moviments obrer i camperol, i la polèmica sobre la sinceritat del seu catalanisme.

La Selva / Josep Maymí
Maymí i Rich, Josep


En: 122978 El somni republicà. el republicanisme a les comarques gironines ; Pujol, Enric (Dir.). Barcelona : Viena : Diputació de Girona, 2009. p. 220-227 : il.
 (El republicanisme comarca per comarca) 
Notes.

Els Fets del sis d'octubre / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


En: 122978 El somni republicà. el republicanisme a les comarques gironines ; Pujol, Enric (Dir.). Barcelona : Viena : Diputació de Girona, 2009. p. 68-69 : il.
 (Evolució general del republicanisme català) 

L'Obra de Govern de la Generalitat republicana (1931-1936) / Francesc Bonamusa
Bonamusa i Gaspà, Francesc


En: 122978 El somni republicà. el republicanisme a les comarques gironines ; Pujol, Enric (Dir.). Barcelona : Viena : Diputació de Girona, 2009. p. 58-65 : il.
 (Evolució general del republicanisme català) 

El Sis d'octubre del president Companys: el federalisme com a defensa de les llibertats contra el feixisme / Elena Lorente, Manuel Simó
Lorente, Elena


Lleida : Pagès, 2004
286 p. ; 24 cm (Guimet, 74) 
Bibliografia.
ISBN 8497791169

La motivació per investigar sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934 i les seves seqüeles sorgeix quan dos veterans periodistes barcelonins tenen accés a una còpia inèdita del sumari militar que es va seguir contra el president de la Generalitat, Lluís Companys, i altres 37 persones, arran de la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. A partir de la causa militar 81/1934, els autors realitzen una tasca de recerca per a poder accedir al màxim possible de documents històrics que donin fe dels judicis i sentències que es derivaren d'aquell Sis d'Octubre. La investigació s'ha orientat a mostrar la història com a vivència per part dels seus protagonistes. Els seus testimonis, els dels militars i jutges, i també la visió dels periodistes i advocats implicats, són els eixos que vertebren aquesta obra. És la triple perspectiva de la història, el dret i el periodisme.

Els Fets del 6 d'octubre / explicats per Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


[Barcelona] : Pòrtic, cop. 2009
151 p. : il. ; 21 cm (Història nacional, 6Pòrtic història nacional) 
Bibliografia.
ISBN 9788498090789

El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola. Era la resposta del president de la Generalitat catalana a l'entrada de tres ministres de la reaccionària CEDA al Govern espanyol. Per als republicans de tot Espanya això significava una clara involució en el context de la Segona República, proclamada tres anys abans. Però el gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. De fet, va ser una revolució imposada des del Govern i no des del poble. La repressió immediata de l'exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres associacions catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el Govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més. Ara que es compleixen 75 anys d'aquesta complexa efemèride, l'historiador Jaume Barrull de la Universitat de Lleida analitza aquells dies amb gran claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. Tot plegat demostra no solament que el moviment no va ser obra de quatre exaltats sinó que cal considerar aquells fets com un pròleg de la Guerra Civil.