La Família Coll, Badalona i la finca de can Coll i Pujol : de ca l'Esparter a la urbanització Coll i Pujol (1777-1924) / Anna Hernández Tudela, Francesc Palacio Serra
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 43-82 : il.
Notes.

Destruïda i venuda a trossos als anys vint, Can Coll i Pujol, antigament coneguda com a Ca l'Esparter , va ser una important finca rústica de Badalona, així com una casa d'estiueig. Va ser propietat d'una família barcelonina, els màxims exponents de la qual van ser els germans Joan i Ramon Coll i Pujol, el primer advocat, polític i alcalde de Barcelona, i el segon, metge. Aquesta finca és, sens dubte, un excel·lent exemple d'una masia ensenyorida, de la mateixa manera que ho va ser en el seu moment la també badalonina de Ca l'Arnús; tanmateix, Can Coll i Pujol va esdevenir simbòlica, en una data molt matinera, de la destrucció i pèrdua d'un patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la ciutat que van lamentar posteriorment els badalonins. No obstant això, disposem de magnífiques fotografies de la casa i de la finca que han permès reconstruir-la i fer-nos una idea de la seva magnificència, alhora que hem estudiat a la família Coll i l'estreta relació que van tenir amb Badalona des de finals de segle XVIII.

El Llegat artístic d'Evarist Arnús : la Torre Arnús de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas / Anna Hernández Tudela
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 81-118 : il.
Notes.

En aquest article pretenem explicar el patrimoni artístic que va deixar Evarist Arnús a Badalona, partint dels estudis que s'han publicat al llarg dels anys i incorporant les noves aportacions que han sorgit fruit de la nostra investigació. Els protagonistes d'aquest text són l'asil de Sant Andreu de Pere Falqués (1885), el bust de marbre d'Arnús d'Andreu Aleu i Teixidor (1885), l'escultura de bronze de Pere Carbonell i Huguet a la plaça del Doctor Niubó (1891), el Monument d'Evarist Arnús a la Rambla (1895) i molts especialment la Torre Arnús i el seu jardí romàntic, obra de l'arquitecte acadèmic Josep Oriol Mestres i Esplugas (1859).

Els Camps Elisis de Lleida : 1864-1938 / Romà Sol i Clot, Carme Torres i Graell
Sol i Clot, Romà


Lleida : Ajuntament de Lleida, DL 1996
105 p. : il. ; 23 cm (La Banqueta : quaderns de divulgació ciutadana, 24)  /  (Banqueta, 24) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8489781028

Els autors Romà Sol i Carme Torres, fan un recorregut per la història del parc més emblemàtic de la ciutat e Lleida, inaugurat el 12 de maig de 1864 i batejat amb el nom de Camps Elisis. Els diferents capítols que conformen la publicació són fruit de la investigació d'aquests dos estudiosos de la història de Lleida, i en alguns casos les tesis recollides desmenteixen les llegendes idealitzades sobre els orígens del parc. Testimonis gràfics recollits en aquest número donen a conèixer al ciutadà actual la fesonomia del parc en altres èpoques i l'activitat cultural i social que hi bullia.

Arquitectes jardiners de Barcelona 1888-1992 / Eva Jiménez Gómez, Xavi Llobet i Ribeiro
Jiménez Gómez, Eva


Barcelona : Altrim Publishers, 2023
142 p. ; 29 cm
Col·lboren: Ajuntament de Barcelona i Universitat Politècnica.
ISBN 9788412274769

Aquest llibre pretén ser un reflex de Les vides de Giorgio Vasari i de Homenots de Josep Pla en la mesura que, a través del retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona durant un segle, ia través d'una aproximació estètica als parcs i als jardins, ens permet descobrir i retratar una tradició de jardins a Barcelona. Seguint aquestes vuit figures centrals, aquest llibre revela un ofici heretat i transmès de generació en generació d'arquitectes de jardins. Un llegat que partia de la gran Barcelona i la cultura de masses, la pausa dominical i la construcció de l'Eixample, permetent descobrir noves facetes de nosaltres mateixos i del projecte comú de Barcelona.

Arquitectes jardiners de Barcelona 1888-1992 / Eva Jiménez Gómez, Xavi Llobet i Ribeiro ; pròleg Eduard Bru i Bistuer
Jiménez Gómez, Eva


Barcelona : Altrim Publishers, 2021
113 p. ; 29 cm
ISBN 9788412274769

Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria.Seguint el fil d'aquests vuit personatges, aquest llibre posa al descobert un ofici heretat i transmès de generació en generació d'arquitectes jardiners. Un llegat iniciat amb la Barcelona gran i la cultura de masses, el descans dominical i la construcció de l'Eixample, que ens fa descobrir noves facetes de nosaltres mateiðxos i del nostre projecte comú que és Barcelona.

Los Alcaldes constitucionales de ésta ciudad d. Ramon Maresch y Coll, d. José Antonio Generes, d. Ignacio Gali, d. Francisco Milans y el Baron de Maldá. Conviniendo á la conservación de lso paseos y jardín público evitar los escesos que por lo comun cometen en ellos los muchachos, y personas indiscretas ... [Material gràfic]
Maresch i Coll, Ramon


Barcelona : [s.n.], 1822
1 cartell ; 40 cm
Text escrit a dues columnes separat per un filet. Text datat: Barcelona 15 de enero de 1822.

Els Woevodsky : de Sant Petersburg a Cap Roig / Josep Víctor Gay
Gay, Josep Víctor


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 178 (1996) , p. 40-42 : il. (Història) 

Projecte de un parc municipal per a la ciutat de Figueres : 1917



En: La Construcción. Año II, n. 17 (Dic. 1917), p. 6-10
Dibuixos, plantes. Arq.: Ricard Giralt Casadesús.

Jardins d'Empúries : la jardineria en època romana : [Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries entre el 3 de juliol i el 18 de setembre de 2005] / [direcció: Xavier Aquilué]



[Girona] ; l'Escala : Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries : Ajuntament de l'Escala, [2005]
123 p. : il. col. ; 22 * 24 cm
ISBN 8439368143

El Primer zoològic de Catalunya / David Gutiérrez
Gutiérrez, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 241 (abril 2022), p. (Reportatges) 

Jardins de paper : exposició 2011



Peralada : Museu del Castell de Peralada, 2011
1 f. pleg. : il. ; 20 * 44 cm + 1 punt de llibre

Avantprojecte d'ajardinament dels exteriors d'un geriàtric a Torroella de Fluvià [Fitxer informàtic] / Pau Llovera Guitart ; [dirigit per: Josep Claramunt Blanes]
Llovera Guitart, Pau


2009
Dirigida per: Claramunt Blanes, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, 2009
1 disc d'ordinador
Projecte final de carrera (Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria).

Projecte d'un garden center i d'una construcció annexa en una parcel·la de 2800 m2, al terme municipal de Torroella de Fluvià (Girona) / Agnès Ferrer Nierga ; [dirigit per: Aina Gelabert Baldrich, Josep Maria Auleda Amorós]
Ferrer Nierga, Agnès


2001
Dirigida per: Gelabert Baldrich, Aina; Auleda Amorós, Josep Maria. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Superior d'Agricultura. Departament d'Hortofructicultura i Jardineria, 2001
4 vols. ; 30 cm
Treball de fi d'estudis. Conté: v.1: Memòria i annexes; v.2: Plànols; v.3: Plec de condicions; v.4: Pressupost. El volum 2 inclou 18 plànols.

Socioeconomic status determines floristic patterns in suburban domestic gardens implications for water use and alien plant dispersal in the Mediterranean context [Fitxer informàtic] / Josep Padullés Cubino ; [dirigida per: Josep Vila Subirós, Carles Barriocanal Lozano]
Padullés Cubino, Josep


2015
Dirigida per: Vila Subirós, Josep; Barriocanal Lozano, Carles. Universitat de Girona. Departament de Geografia, 2015
1 recurs electrònic
Text en català i anglès.

L'augment recent dels espais urbans de baixa densitat a la costa mediterrània ha comportat un increment del nombre de jardins privats. La present tesis estudia la flora, les característiques i les pràctiques de gestió de 258 jardins privats a la comarca de l'Alt Empordà. També es van calcular les necessitats hídriques dels jardins d'acord amb la seva composició i estructura vegetal, i es va determinar si es podien predir a partir de les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i culturals de les llars. Dels 635 tàxons identificats, el 68 per cent eren exòtics. A més, 39 espècies han estat considerades com a potencialment invasores a Espanya, encara que només 25 són presents dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. La distribució de la flora del jardins es va relacionar significativament amb diferents gradients socioeconòmics i demogràfics, com ara la taxa d'ocupació, l'origen dels residents, el nivell d'ingressos o el percentatge de membres en atur.

Complex esportiu hípic al Parc de la Resclosa [Fitxer informàtic] / Berta Masnou Malgosa ; [dirigit per: Jonathan Tugores Kirtley]
Masnou Malgosa, Berta


2007
Dirigida per: Tugores Kirtley, Jonathan. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, 2007
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Terramar (Sitges) plan objetivo y económico de la empresa



Barcelona : Oliva de Vilanova, 1920
11 p. ; 26 cm

Parque de Can Robert : proyecto : Joan Forgas, Dolors Ylla-català, Pep Buxadé, Elena Valls



En: Paisajismo : revista técnica para el profesional de la jardinería, N. 22 (2008) , p. 28-35 : il.
Fotografies, plantes. Text bilingüe català-francès. Tambè disponible en castellà-anglès.

Proposta de millora del Jardí de l'Hort de Can Falç a Sitges [Fitxer informàtic] / Ariadna Ibàñez Bach ; [dirigit per: Xavier Fàbregas Bargalló]
Ibàñez Bach, Ariadna


2019
Dirigida per: Fàbregas Bargalló, Xavier. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El jardí de l'Hort de Can Falç el trobem ubicat a Sitges, a prop de la plaça del Cap de la Vila. Antigament aquest espai era l'hort de la família de la casa Can Falç, fins que aquesta va cedir el terreny a l'Ajuntament de Sitges. El consorci va dur a terme el projecte que coneixem actualment com a Jardí de l'Hort de Can Falç, transformant l'hort de la casa en un jardí pluridisciplinar. Tot i que és un espai destinat a la població i a realitzar actes del municipi, actualment es troba en molt mal estat, amb una vegetació pobre, camins plens de forats, escales fetes malbé, dues basses d'aigua inutilitzades i mobiliari urbà molt degradat. Per fer la proposta s'ha tingut en compte l' interès que té la seva localització per tal de crear un espai verd i alhora que continuï sent un espai apte per a les diverses activitats culturals del poble, ja que el casc antic no disposa d'espais d'aquest caire. La idea central és recuperar l'estructura que tenia el jardí quan encara era un hort recuperant les terrasses que el formaven. Es mantindrà la divisió actual del jardí en dos parts: una plaça cimentada per a dur a terme els diferents actes del municipi, i una part enjardinada amb camins i vegetació alta per tal de crear un espai ombrívol i fresc. En aquest últim espai, es plantegen plantacions de noves espècies i el trasplantament d'aquells exemplars que es puguin aprofitar.

El Parc Gumà i Ferran / Miquel Altadill i Giner
Altadill i Giner, Miquel


Vilanova i la Geltrú : [l'autor], 2006
40 p. : il. ; 29 cm

Parcs i Jardins / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú



Vilanova i la Geltrú : Ajuntament, [1998?]
[8] p., 1 plàn. pleg. : il. col. ; 30 cm