português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
NUBIOLA DE CASTELLARNAU, XAVIER []
References found:
Showing:
1 .. 8   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 8
select
print

Bookmark and Share
El Maresme yeyé : la postal turística 1960's - 1980's / Xavier Nubiola i Alexis Serrano
Nubiola de Castellarnau, Xavier


El Papiol : Efadós, 2022
315 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788418243905

El que teniu a les mans no és l'enèsim llibre de fotografies antigues del Maresme i prou. És un llibre molt especial. Tal com els lectors copsaran en només fullejar-lo, aquest és un llibre de fotografies antigues, però no és la clàssica història gràfica. Crida l'atenció, sobretot, el fet que gairebé la totalitat de les imatges són a color, ja que abasten un temps relativament proper, una forquilla que abraça sobretot les dècades dels seixanta i dels setanta, fet que per si sol ja justificaria el títol. El Maresme yeyé reflecteix en les seves pàgines els anys de l'eclosió del turisme de masses de sol i platja a la comarca, que comportà molts canvis en l'àmbit urbanístic, paisatgístic, econòmic i social. Aquells anys modificaren de manera ostensible els pobles de la comarca, i suposaren una ruptura respecte a l'harmònica conjunció històrica prèvia. La majoria de les imatges són postals, un element gairebé arqueològic en els nostres temps, en què compartir imatges és tan fàcil, gràcies als smartphones i a l'ús de les xarxes socials. Aquest volum, de fet, és una reflexió de com els fotògrafs i els editors que les creaven hi mostraven una imatge de la comarca molt determinada. Podríem dir que les postals eren alhora un record dels emissors que ens visitaven i un reclam per fer néixer en els receptors l'interès per la realitat que hi havia darrere de cadascuna d'aquestes instantànies. (Editorial).



Matèries: Crònica gràfica ; Col·lecció de postals ; Fotografies ; Turisme ; Incidència del turisme ; Turisme de masses ; Impacte ambiental ; Urbanisme
Àmbit:Maresme
Cronologia:1960 - 1980
Autors add.:Serrano Méndez, Alexis
Localització: B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. de Cabrils; B. Can Milans (Caldes d'Estrac); B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Antoni Comas (Mataró); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); B. Serra i Moret (Pineda de Mar); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. Pública (Sant Pol de Mar); B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Vall d'Alfatà (Santa Susanna); B. Can Llaurador (Teià); B. Can Baratau (Tiana); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura del tren : el ferrocarril Barcelona-Mataró / Xavier Nubiola de Castellarnau, Cecília Vallès
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 202105 El Patrimoni Cultural Immaterial : el batec de la gent del Maresme : XIII Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. [Cabrils] : Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Cabrils : Col·lectiu el Bou i la Mula, 2020. p. 217-232


El ferrocarril a Mataró des de la seva inauguració al 1848 ha estat un element catalitzador de cultural popular i creació artística. Forma part de la memòria col·lectiva, s'ha fixat com un element de la cultura etnogràfi ca, tot generant obres culturals en els àmbits científi c, històric, literari, festiu, artístic i musical: poemes, música, auques, novel·les, llegendes, gravats, pintura, audiovisuals. Generació rere generació, durant cent setanta anys, la producció cultural no s'ha tallat mai. Podem afi rmar que el tren a Mataró és patrimoni etnològic, amb múltiples manifestacions, des de tots els vessants de la producció cultural, que en el seu conjunt ha creat un patrimoni cultural intangible, la "cultura del tren", que segueix viva i en contínua evolució tan a Mataró com a la comarca del Maresme i Barcelonès.


Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Patrimoni cultural
Àmbit:Mataró ; Barcelona ; Maresme
Cronologia:[1848 - 2019]
Autors add.:Vallès, Cecilia
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/380998/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Serra i Moret (Pineda de Mar); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Vall d'Alfatà (Santa Susanna); B. Can Llaurador (Teià); B. Can Baratau (Tiana); B. Popular (Tordera); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Línia del Litoral 2: entroncament ferroviari de Maçanet-Massanes i estació fantasma de Martorell de la Selva / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 113-132 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils ; Estacions de ferrocarril ; Obres públiques ; Infraestructures de transport
Àmbit:Malgrat de Mar ; Blanes ; Tordera ; Maresme ; Selva
Cronologia:1845 - 2013
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/365214
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Línia del Litoral 1: entroncament ferroviari de Maçanet-Massanes i estació fantasma de Martorell de la Selva / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2017, núm. XXXIV (2018) , p. 157- 171 : il.
Sessió celebrada el 18 de novembre de 2017. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils ; Estacions de ferrocarril ; Obres públiques ; Infraestructures de transport
Àmbit:Martorell - Maçanet de la Selva ; Maresme ; Selva
Cronologia:1857 - 2013
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/347435
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Infrastructures hidràuliques de drenatge del ferrocarril de Barcelona-Mataró-Maçanet/Massanes pel litoral / Xavier Nubiola Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 238-251

Bibliografia.

El ferrocarril de Mataró, inaugurat el 28 d'octubre de 1848, va ser el primer a construir ponts pel litoral per creuar les lleres de rius i rieres. Els ponts inicials de la línia es van construir íntegrament de fusta1, pel menor cost i rapidesa de construcció. Mentre que les petites obres de drenatge, es van fer en fàbrica de maó, ajuntada amb morter de calç i sorra, però sent algunes obertes, també eren cobertes de fusta2. Amb diferència, el pont de major longitud era el del riu Besòs, d'uns 334 metres, seguit pel de la riera d'Argen-tona, d'uns 116 metres. El projecte es va confiar als anglesos, l'enginyer Joseph Locke i el contractista Mackenzie & Brassey. A causa de les elevades despeses de manteniment dels ponts de fusta, el 1851 es pren la decisió de substituir-los successivament en els anys següents per fàbrica de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler. La línia es va continuar fins a l'entroncament amb el ferrocarril de Granollers, sota la direcció de l'enginyer català Joaquim Carrera Sayrol, però ja sense quasi cap obra de fusta.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Infraestructures de transport ; Litoral ; Recursos hídrics ; Ponts ; Materials de construcció
Àmbit:Barcelona ; Mataró ; Maçanet de la Selva ; Massanes
Cronologia:[1848 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/353580/444590
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Veritable història de la locomotora de Mataró / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2016, núm. XXXIII (2016) , p. 35-37 + [p. 107-138 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2016. Bibliografia. Notes. Inclou apèndix gràfic.


Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Vehicles ; Construcció ; Maquinària industrial ; Enginyeria
Àmbit:Mataró ; Catalunya
Cronologia:[1845 - 1950]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/331058
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Influencia del ferrocarril en l'urbanisme del Maresme / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 237-249


El tren té molt a veure amb el paisatge, urbanisme, demografia i economia del Maresme. A inicis del segle XX la companyia MZA va decidir fer grans inversions per millorar la qualitat del servei. Va construir grans i modernes estacions de passatgers i va separar les zones del servei de passatgers i de mercaderies, destinant les antigues estacions a la càrrega i descàrrega. Va instal·lar la doble via i renovar el balast i carrils, junt amb moltes altres millores tècniques en seguretat, comunicacions i maquinària. L'electrificació va arribar amb el tren i va contribuir a la modernització dels sistemes de producció. El tren de la costa va ser en el primer terç de segle un transport ràpid, freqüent, còmode i segur, al nivell de la modernitat europea. Un cas que mostra que el ferrocarril, tractat amb projecció de futur, és un factor dinamitzador del territori .


Matèries: Urbanisme ; Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils ; Infraestructures de transport ; Estacions de ferrocarril ; Electrificació ; Transport ferroviari
Àmbit:Maresme
Cronologia:[1848 - 1936]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/335659/426472
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. de Cabrils; B. Can Milans (Caldes d'Estrac); B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); B. Enric Miralles (Palafolls); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. Pública (Sant Pol de Mar); B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Can Llaurador (Teià); B. Can Baratau (Tiana); B. Popular (Tordera); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Arqueologia industrial del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró (1848) / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2015, núm. XXXII (2016) , p. 43-45 + [p. 159-168 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 28 de novembre de 2015. Notes i bibliografia.


Matèries: Arqueologia industrial ; Patrimoni cultural ; Ferrocarrils ; Objectes de museus ; Fonts documentals
Àmbit:Mataró ; Barcelona
Cronologia:1848
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/321562
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3