português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ARQUITECTURA POPULAR []
References found:
732   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 37
go to page                         


1 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pedra seca / Ramon Huguet
Huguet, Ramon


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 2 (maig 2004), p. 4-7 : il. (El reportatge


Matèries: Arquitectura popular ; Tècniques de construcció ; Pedra seca ; Barraques de vinya
Àmbit:Cervelló
Cronologia:[2043]
Accés: https://recercacervello.cervemakers.com/revista-el-gresol/
Localització: Biblioteca Municipal de Cervelló


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 732
select
print

Bookmark and Share
Rumb als prats / Elisenda Rosàs i Tosas
Rosàs i Tosas, Elisenda


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 144 (primavera 2023), p. 6-7 : il. (Municipal



Matèries: Patrimoni cultural ; Arquitectura popular ; Segones residències
Àmbit:Alcanar
Cronologia:2023
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Deteriorament i la "destrucció" de les nostres masies. Té aturador? / Enric Subiñà
Subiñà i Coll, Enric


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 40 (octubre 2009), p. 19-20 : il. (Patrimoni
Notes.


Matèries: Patrimoni cultural ; Degradació i destrucció ; Masies ; Arquitectura popular
Àmbit:Argentona
Cronologia:[2009]
Accés: https://raco.cat/index.php/Fonts/article/view/142744
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Desmitificant els Masos. Reivindicant la Història / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 4-11 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

El mas és una institució molt mitificada a Catalunya, un element de memòria i identitat. En aquest article volem reivindicar una visió històrica i, per això, s'aporten elements que permeten entendre'ls des de la diversitat de la geografia, de les relacions socials, de les diferenciacions socials internes, dels usos al llarg del temps i altres elements que poden contribuir a aquesta visió històrica. Al final es proporciona una bibliografia per aprofundir en els aspectes que es desenvolupen.


Matèries: Masos ; Masies ; Arquitectura popular ; Pagesia ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Explotacions agràries ; Estructura agrària ; Societat rural ; Relacions socials
Àmbit:Bages
Cronologia:[1300 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/426570
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evolució dels espais interiors de les masies de la Catalunya Central / María del Agua Cortés Elía
Cortés Elía, Maria del Agua


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 12-19 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 
Notes i bibliografia.

Fem un breu repàs de l'evolució històrica de les masies per entendre els canvis de cada etapa, l'evolució de la distribució interna i la relació dels espais de la casa amb les activitats que s'hi han desenvolupat. Analitzar l'evolució dels diferents espais ens permet conèixer els usos i la voluntat d'especialització, així com altres aspectes relacionats amb la vida privada. La masia és un habitatge en contínua evolució, però l'adaptació i evolució el darrer mig segle ha provocat pèrdua d'informació. Aquest text ens ajudarà a entendre l'interès d'aquest patrimoni des d'una perspectiva poc freqüent i com afrontar el futur dels nous usos.


Matèries: Masies ; Arquitectura popular ; Elements arquitectònics
Àmbit:Catalunya Central
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/426632
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mas la Culla, talaia de Manresa durant set segles / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 20-27 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 
Fonts.

S'exposen els resultats de l'estudi historicoarquitectònic i arqueològic fet el 2021 a la Culla, un mas fortificat amb categoria de bé cultural d'interès nacional (BCIN) que avui forma part del nucli urbà de Manresa. La intervenció tenia com a finalitat informar sobre l'afectació d'un projecte de millora de l'accessibilitat. Es traça una proposta evolutiva del mas en 10 fases, que s'inicia abans del segle XIII. Destaquen la reforma del segle XIV que dotà el mas original d'una estructura de palau gòtic, la construcció d'una primera torre defensiva al segle XVI i l'aixecament de la torre de la façana sud a inicis del segle XIX.


Matèries: Masos ; Masies ; Arquitectura popular ; Arqueologia
Matèries:Mas la Culla de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[900 - 2000]; 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/426673
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Can Font de la Serra. Un mas als límits del terme / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 28-33 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

Can Font és un dels pocs masos que ha sobreviscut dins la trama urbana de la ciutat de Manresa. Amb orígens clarament medievals, era conegut com el mas Serra i era una de petites masies del terme. Passades les crisis baixmedievals serà l'única gran propietat de la zona. L'article recull la successió familiar fins que al segle XVII esdevindrà Can Font de la Serra. L'estudi també ha permès saber de l'incendi que l'edifici va patir a mitjan segle XIX i aporta dades sobre les reformes posteriors que el van convertir en casa d'estiueig i posteriorment en centre d'interpretació.


Matèries: Masos ; Masies ; Arquitectura popular ; Arquitectura popular ; Explotacions agràries ; Patrimoni cultural ; Equipaments culturals
Matèries:Can Font de la Serra de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1200 - 2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/426674
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Manel Martínez i Garcia Naturalista i divulgador del patrimoni arquitectònic rural de la Conca de Barberà / Christian Pomares Latorre
Pomares i Latorre, Chistian


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 41 (2023) , p. 9-24 : il. (Homenatges
Número Homenatge a Manel Martínez Garcia i a Modest Corbella Sambola.

Voldria destacar que el Manel és d'aquelles persones autodidactes que pertanyen a l'imaginari col·lectiu del món local, on gràcies al seu treball i a la seva dedicació esdevenen referents en molts aspectes del patrimoni històric, natural i cultural d'un territori, que es mouen per la seva passió, per la seva identitat a un lloc vital i pel seu caràcter tossut, persistent i transparent i que, gràcies a això, la resta de persones que compartim amb ell aquest espai o aquests aspectes de la vida tenim l'oportunitat i la sort d'aprendre al voltant de tot això; perquè, a més de ser un estudiós, per damunt de tot és un divulgador amb majúscules de tot el que indaga i aprèn.


Matèries: Homenatge ; Historiadors ; Patrimoni natural ; Patrimoni cultural ; Arquitectura popular ; Masies
Matèries: Martínez i Garcia, Manel (1962-....)
Àmbit:Vimbodí i Poblet ; Conca de Barberà
Cronologia:1962 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Aplec/article/view/423740
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 732
select
print

Bookmark and Share
La Volta de canó a l'arquitectura tradicional : les cabanes de volta de la Fatarella (Terra Alta) / Cèlia Mallafré Balcells
Mallafré Balcells, Cèlia


Tarragona : Publicacions URV, 2022
92 p. : il. col. ; 21 cm (Universitat Rovira i Virgili
Bibliografia.
ISBN 9788413650425

L'autora ens presenta els resultats dels seus estudis sobre les cabanes de volta en el context de la tesi doctoral titulada Pedra en sec: herència constructiva, coneixements i tècnica. Registre i anàlisi de construccions de pedra en sec per mitjà de tècniques digitals. El seu objectiu era aprofundir en les possibilitats d'utilitzar les conegudes com a tècniques de captura massiva de dades (en aquest cas, la fotogrametria digital) en el registre i anàlisi de construccions de pedra en sec. El llibre, doncs, tracta de donar veu a les cabanes, explicant la història, la cultura, la tècnica constructiva i l'aprofitament dels recursos d'un món agrícola on la pedra conté tot un saber constructiu necessari que cal preservar. (Plecs).



Matèries: Pedra seca ; Arquitectura popular ; Societat rural ; Tècniques de construcció ; Cabanes de vinya
Àmbit:Fatarella, la
Cronologia:[0000 - 2022]
Autors add.:Universitat Rovira i Virgili
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 732
select
print

Bookmark and Share
Cadaqués : camins de pedra seca i paretaires / Jean Louis Barthe, Maurizio Mattioli, Joan Ferré, Mercè Donat



Figueres : Brau, 2024
124 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788418096709

El món de la pedra seca és indestriable del paisatge del cap de Creus i en marca la personalitat. Aquest llibre ens ofereix, d'una banda, quatre recorreguts dins l'espai del parc natural que ens mostren un reguitzell d'elements de pedra seca significatius i representatius d'aquesta tècnica i, de l'altra, un seguit d'entrevistes amb els que podríem anomenar els darrers paretaires, que van aprendre dels grans mestres l'art de col·locar sàviament la pedra una a una. Durant dècades, els habitants d'aquests paratges aspres i rocallosos varen ser capaços de transformar-los en el que Josep Pla anomena "un immens jardí de pedres" i ara som nosaltres els que tenim el deure de valorar aquest ric patrimoni que hem heretat. (Editorial).



Matèries: Arquitectura popular ; Pedra seca ; Instal·lacions agràries ; Patrimoni cultural
Àmbit:Cadaqués
Cronologia:[0000 - 2024]
Autors add.:Barthe, Jean Louis ; Mattioli, Maurizio ; Ferré, Joan ; Donat, Mercè
Localització: B. Comarcal (Blanes); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 732
select
print

Bookmark and Share
Disseny i construcció d'una barraca / Lídia Rebull i Chapa
Rebull i Chapa, Lídia


199?
32 f. : il. ; 30 cm
A la portada: I.E.S. Ramon Berenguer IV.



Matèries: Arquitectura popular ; Pescadors ; Estudi antropològic
Àmbit:Ebre, delta de l'
Cronologia:[199?]
Autors add.:Parc Natural del Delta de l'Ebre ; IES Ramon Berenguer IV d'Amposta


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 732
select
print

Bookmark and Share
Villa Carmen ha estat escollida com a model de restauració / Redacció



En: Alcanar. Alcanar, Núm. 243 (juliol 2001), p. 26-27



Matèries: Masies ; Restauració i conservació ; Arquitectura popular
Àmbit:Alcanar
Cronologia:[2001]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 732
select
print

Bookmark and Share
Les Barraques del Delta de l'Ebre : records d'una vivència [Enregistrament de vídeo] / direcció: Àlex Fornós Bel ; realització: Santi Valldepérez ; guió i documentació: M. Carme Queralt Tomàs



Sant Jaume d'Enveja ; Amposta : Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja : Museu Comarcal del Montsià, DL 2009
1 videodisc (DVD) (27 min) : col., so

Retrat de la vida quotidiana a les barraques del delta de l'Ebre explicat per una desena de persones que hi van viure o les van construir.



Matèries: Arquitectura popular ; Vida quotidiana ; Habitatge ; Pescadors ; Pagesia ; Història oral ; Documents audiovisuals
Àmbit:Ebre, delta de l' ; Montsià ; Baix Ebre
Cronologia:[0000 - 2009]
Autors add.:Queralt i Tomàs, M. Carme ; Farnós i Bel, Àlex (Dir.) ; Valldepérez i Cruañes, Santi (Dir.)
Autors add.:Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja ; Museu del Montsià
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Francesc Balagué (Sant Jaume d'Enveja); B. Municipal (Mas de Barberans); B. Delta de l'Ebre (Deltebre)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 732
select
print

Bookmark and Share
El Mas a Masdenverge : paisatge, memòria i formes de vida rural / Laura Tomàs Valldepérez
Tomàs Valldepérez, Laura


Masdenverge : Ajuntament, 2016
200 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788460892021



Matèries: Pagesia ; Masos ; Activitats agrícoles ; Arquitectura popular ; Agricultura ; Societat rural
Àmbit:Masdenverge
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Ajuntament de Masdenverge
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 732
select
print

Bookmark and Share
Barraques, marges i pous : el paisatge de la pedra en sec a Freginals / autors dels textos: Pep Badia, Àlex Farnós, Miquel Subirats ; il·lustracions: Miquel Subirats ; col·labora: Museu de les Terres de l'Ebre



Freginals : Ajuntament de Freginals, 2021
131 p. : il. col. ; 22 * 30 cm



Matèries: Arquitectura popular ; Pedra seca ; Barraques de vinya ; Instal·lacions agràries ; Pous
Àmbit:Freginals
Cronologia:[2021]
Autors add.:Badia, Pep ; Farnós i Bel, Àlex ; Subirats Villalbí, Miquel
Autors add.:Ajuntament de Freginals ; Museu de les Terres de l'Ebre
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Municipal (L'Ampolla); B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (Ascó); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Mas de Barberans); B. Municipal (Masdenverge); B. dels Muntells Josep Sancho Subirats (Sant Jaume d'Enveja); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Sebastià Juan Arbó (La Ràpita); B. Francesc Balagué (Sant Jaume d'Enveja); B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Municipal (Torre de l'Espanol); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 732
select
print

Bookmark and Share
L'Arquitectura rural, un patrimoni per estudiar i per protegir / Joan Maluquer Ferrer
Maluquer i Ferrer, Joan


En: 150346 Herència patrimonial i sectors socioeconòmics. Benicarló : Onada, 2008. p. 229-235



Matèries: Arquitectura popular ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Patrimoni cultural ; Fundacions
Matèries:Fundació Mas i Terra
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[0000 - 2008]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Ascó); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Pública de Tarragona; B. Popular (Ulldecona); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Pública de Corbera d'Ebre


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitectura vernacular del Delta de L'Ebre. Construccions tradicionals i de proximitat [Fitxer informàtic] / Joan Lucas Bo ; [dirigit per: Montserrat Bosch González, Juan Ramón Rosell Amigó]
Lucas Bo, Joan


2015
Dirigida per: Bosch González, Montserrat; Rosell Amigó, Juan Ramón. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de grau. III Premi del CAATEEB al millor Projecte Fi de Carrera del curs 2014/15 i 2015/16.

El Treball Fi de Grau que es presenta es troba dintre de l'àmbit de la construcció sostenible, ecològica i del respecte amb el medi ambient. El què es pretén és donar a conèixer, a partir d'un repàs general de la construcció tradicional i de proximitat existent en els països mediterranis, la història i les característiques constructives de l'arquitectura vernacular del Delta de l'Ebre. Partint de les semblances amb altres tipologies constructives tradicionals presents en el litoral mediterrani, s'aprofundirà en les barraques deltaiques, contextualitzant-les en el marc històric i cultural de la zona. Explicant-les, no solament des de la vessant tècnica (estructura, tancaments, materials, etc.), sinó també des de l'ús quotidià que en feien els habitants de l'època. Posteriorment, i utilitzant com a exemple dues barraques reconstruïdes a la llacuna La Tancada, s'explicaran les particularitats de la construcció de proximitat de la zona. Representant amb un mapa de proximitat la ubicació de cadascun dels materials utilitzats en la construcció, podent observar la situació en que es troben respecte l'emplaçament de les barraques. Per concloure, es duran a terme una sèrie d'estudis sobre el funcionament de les barraques deltaiques mitjançant diferents assajos realitzats en laboratori, principalment càlculs de transmitàncies i impermeabilitats.


Matèries: Arquitectura popular ; Masies ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Tècniques de construcció ; Desenvolupament sostenible ; Construcció
Àmbit:Ebre, delta de l' ; Montsià
Cronologia:[0000 - 2015]
Autors add.:Bosch González, Montserrat (Dir.) ; Rosell Amigó, Juan Ramón (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/25817
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 732
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aixecament arquitectònic i estudi historico-constructiu del Mas de Font [Fitxer informàtic] / Pere Borràs Barbero ; [dirigit per: Sonia Loewe Baranger]
Borràs Barbero, Pere


2011
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2011
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El projecte que es presenta a continuació és un aixecament arquitectònic i estudi historicoconstructiu del Mas de Font, una masia situada al Delta de l'Ebre, al sud de Catalunya. Va ser construïda entre finals del segle XIX i principis del XX, i presenta una sèrie de característiques molt diferents a les altres masies de la zona. És una masia formada per tres cossos, el central més elevat que els laterals. A la seva vessant oest presenta una construcció auxiliar amb funció d'aixopluc. Les naus laterals disposen de planta baixa i planta pis (PB+P1) mentre que la nau central té un pis més (PB+P1+P2). L'objectiu principal d'aquest estudi era el coneixement a fons de l'edifici, tenint en compte diferents vessants, per tal d'entendre quan i per què es va construir, com i amb quins materials, quin era el seu ús, i en quin estat es troba actualment. Seria el pas previ a la intervenció, i la fase on s'avalua si l'edifici té valor patrimonial suficient per ser restaurat. Cal tenir en compte que no existia cap documentació gràfica sobre aquesta masia. Un altre objectiu, de caire més indirecte, és la conservació de part del nostre patrimoni arquitectònic, veritable testimoni de la nostra història, i que moltes vegades queda abandonat degut a que el seu ús original queda obsolet en els nostres dies. Crec que el coneixement d'aquest és el primer pas de cara a una conservació adequada i, quan faci falta, com en el cas de Mas de Font, de cara a una restauració que respecti l'edifici, però n'asseguri el seu ús. El treball ha seguit la metodologia que Antoni González Moreno-Navarro exposa al seu llibre "La restauración objetiva". El present estudi s'estructura de manera que primerament s'estudia l'entorn més immediat de la masia, on es troba situada, el Delta de l'Ebre, per saber-ne les característiques actuals i la història d'aquest territori. Veure com l'habitatge més abundant a l'època de construcció de la masia era la barraca, habitatge típic tradicional. S'analitzarà com es construïen, amb quins materials, i com hi vivia la gent. S'ha analitzat el punt de l'història en què es va produir la construcció de la masia, sent aquest el moment en què s'inicia el cultiu de l'arròs a la zona un cop construït el canal de la dreta de l'Ebre. A partir d'aquí la zona experimentà un gran creixement econòmic i social. D'aquesta manera es tindrà contextualitzada la masia, tant geogràficament com històricament, a més de saber les característiques (clima, vegetació, etc) de l'entorn del Mas de Font. Posteriorment es fa un anàlisi de l'evolució que han experimentat les masies de Catalunya des del seu inici fins a l'actualitat, per tal d'establir a quina etapa d'aquesta evolució pertany la masia d'estudi, arribant a la conclusió que es tracta d'una masia de tres cossos, de l'anomenada per l'arquitecte Danés i Torras estructura clàssica. Arribats a aquest punt, s'analitzen les tipologies de masia que trobem en tot el territori català i les que trobem al Delta de l'Ebre, per tal de comparar la masia d'estudi en els diferents contextos i establir les característiques comuns i diferents en cada cas. S'estructura de la manera següent: ! Anàlisi de les tipologies de les masies a Catalunya, per tal de veure quines característiques comuns, i quines diferents, té la masia respecte d'altres masies de Catalunya. Veurem que la tipologia d'aquesta masia és típica de zones de mitja muntanya, sobretot a les comarques de l'Anoia, La Selva i Osona, amb les teulades inclinades, estructura basilical i construccions auxiliars annexionades. Segons la classificació de Danés i Torras, el Mas de Font pertany al grup de masies de planta basilical, encabits dins el grup II, corresponent a les masies amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. ! Anàlisi de les construccions pròximes a la masia mitjançant un inventari delimitat per dues sèquies que es construïren en el mateix període de temps, entre els anys 1860 i 1870. Es veuran les característiques comuns i les peculiaritats del Mas de Font amb les masies del Delta de l'Ebre. S'han trobat alguns punts en comú, com les motllures de les façanes, i els materials utilitzats en la construcció (maó ceràmic, teula àrab, i morters de calç). Per acabar analitzarem detalladament la masia objecte de l'estudi: ! Quin era el seu ús original, qui i com hi vivia. S'ha conclòs que hi vivien diverses famílies: els propietaris, els quals només hi vivien a l'estiu, i els masovers, que treballaven les terres tot l'any. ! Quins sistemes constructius es van emprar. Hi trobem bàsicament estructura de parets de càrrega de fàbrica de maó, sostres amb biguetes vistes de fusta i cobertes amb biguetes de fusta i teula àrab. ! Amb quins materials es va construir, veient la seva provinença i procés de fabricació. ! En quin estat es troba en l'actualitat. Després de fer l'aixecament de lesions es conclou que la masia necessita una urgent actuació, ja que la seva estabilitat estructural està molt disminuïda a causa de robatoris de maons dels murs verticals i del mal estat d'algunes de les bigues de fusta. Per realitzar aquest anàlisi de la masia s'ha realitzat un aixecament gràfic en el que s'han creat plànols de les plantes de l'edifici, les cobertes, les façanes, i diverses seccions verticals, ja que no hi ha cap documentació gràfica d'aquesta masia; un estudi constructiu, per entendre com funciona la masia; i un aixecament de lesions. El mètode seguit per realitzar l'aixecament en planta ha estat realitzar un itinerari exterior tancat, que després es relaciona amb uns eixos interiors a la planta baixa. A les plantes primera i segona s'ha triangulitzat cadascuna de les sales per separat. Val a dir que s'ha trobat la dificultat que no teníem accés a la totalitat de les estances ni a bona part de les que sí permetien l'accés degut al mal estat de l'estructura. D'aquesta manera es conclou què fa "especial" aquesta masia, què la fa un monument, un testimoni molt important de la història del Delta de l'Ebre, de l'inici del creixement demogràfic i econòmic d'aquesta zona. Per últim, i valorant tota la informació recollida, es fa una reflexió sobre una possible restauració. Com s'hauria de fer, què s'hauria de tenir en compte, i en cas de voler aplicar-li un canvi d'ús, com hauria de ser per a que l'edifici no perdés la seva essència, però alhora donant-li una funcionalitat contemporània i així assegurar-ne la seva continuïtat en el temps, tal com recomanen les cartes internacionals sobre el patrimoni. En aquest apartat s'arriba a la conclusió, entre d'altres, que l'ús que els propietaris li volen donar, allotjament rural, no seria molt "agressiu" per a la masia, ja que des d'un inici hi vivien diverses famílies, i la distribució d'espais així ho facilita. En quant a la intervenció de la masia, s'indica que s'haurien de realitzar assajos per tal de determinar en quin estat es troba la paret de fàbrica de maó i les biguetes de fusta que segons l'anàlisi anteriorment esmentat i només basant-nos en un estudi organolèptic, podríem conservar, ja sigui la totalitat de cada element o una part. A aquesta memòria l'acompanyen diversos annexos que faciliten i justifiquen les conclusions obtingudes al llarg del treball: documentació gràfica de la masia, els documents escrits que existeixen sobre ella i un aixecament detallat de totes les lesions de l'edifici.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Masies ; Arquitectura popular ; Patrimoni històric i artístic ; Modernisme ; Noucentisme
Matèries:Mas de Font d'Amposta
Àmbit:Amposta
Cronologia:[0000 - 2011]
Autors add.:Loewe Baranger, Sonia (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/16020
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 732
select
print

Bookmark and Share
Desenvolupament d'un projecte executiu de la reforma i canvi d'ús de la masia del Català [Fitxer informàtic] / Jordi Alcàzar Bel ; [dirigit per: Enrique Capdevila Gaseni]
Alcàzar Bel, Jordi


2008
Dirigida per: Capdevila Gaseni, Enrique. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2008
1 disc òptic (CR-ROM)
Treball final de carrera.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Masies ; Arquitectura popular
Matèries:Mas del Català d'Amposta
Àmbit:Amposta
Cronologia:2008
Autors add.:Capdevila Gaseni, Enrique (Dir.)
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 732
select
print

Bookmark and Share
Els Paisatges de pedra seca, un univers ple de vida : Exposició / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 265 (abril 2024), p. 70-73 : il. (Sàpiens per a la Generalitat de Catalunya



Matèries: Exposicions culturals ; Arquitectura popular ; Instal·lacions agràries ; Barraques de vinya ; Pedra seca ; Pagesia
Matèries:Palau Robert de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:2024
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 37
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3