El Pont Nou de Manresa (Bages) i la implementació de l'arqueologia de l'arquitectura / Anna Gómez Bach
Genera i Monells, Margarida


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 545-552 : il


El Pont Nou és una de les infraestructures aixecades per travessar el riu Cardener a Manresa (Bages) que va ser construït seguint l'estil gòtic, a partir de 1323, segons les directrius de Berenguer de Montagut. La seva unitat estilística, malgrat les nombroses reformes i reparacions a les quals ha estat sotmès al llarg dels segles, el dota d'un gran interès arquitectònic així com històric i arqueològic. Els resultats de la primera intervenció arqueològica efectuada entre 2002 i 2003 per la Diputació de Barcelona van permetre establir una successió cronològica de les diverses fases de construcció i funcionament del pont. Aquesta intervenció va permetre la implementació de l'estratigrafia arqueològica i l'estudi de parament propis de l'arqueologia de l'arquitectura.

Anàlisi estratigràfica del Pont Vell de Montblanc (Conca de Barberà) / Josep M. Vila i Carabasa
Vila i Carabasa, Josep M.


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 535-543 : il


El Pont Vell de Montblanc està situat a l'extrem nord de la població, sobre el riu Francolí. És d'origen medieval però ha tingut diverses reconstruccions al llarg del temps, la darrera de les quals després de la seva voladura parcial al final de la Guerra Civil de 1936-39. L'any 2016, en el marc dels treballs de recerca previs a la redacció d'un projecte de condicionament de l'entorn del pont, es va dur a terme un estudi arqueològic de la totalitat de l'estructura que ha permès determinar una sèrie de fases històriques i establir la seva evolució constructiva. En la present comunicació ens proposem desenvolupar els resultats d'aquesta anàlisi contextualitzant-los amb l'evolució històrica de la població i amb les dades documentals disponibles.

La Torre de Burjassénia (l'Aldea, Baix Ebre). Un centre de colonització agrària (segles XII-XIII) / Marina Mateu, Antoni Virgili
Mateu, Marina


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 527-533 : il


En aquesta contribució es descriu el context documental i arquitectònic de la torre de Burjassénia (l'Aldea, Baix Ebre). La torre presidia un petit assentament i un espai de conreu adjacent que es van formar els segles XII i XIII sota l'impuls del llinatge Montcada i de la comanda de l'Orde del Temple de Tortosa, en el marc dels primers processos de colonització del prat, en el sector que en aquelles dates constituïa l'inici del delta de l'Ebre.

El Castell de Puig-Reig (segles IX-XVI) / Eudald Serra Giménez
Serra Giménez, Eudald


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 519-526 : il


Després de dècades d'abandonament, l'Ajuntament de Puig-reig , amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, ha decidit recuperar el Castell de Puigreig, un espai que restava molt degradat i oblidat per bona part de la població. Conscients de la història que hi ha vinculada, relacionada amb els vescomtes de Berguedà, l'orde del Temple i més tard de l'Hospital, el Castell de Puig-reig és un cas únic a la Catalunya Vella. Des de l'any 2014 s'hi han realitzat 4 campanyes d'excavació, les quals han permès conèixer a nivell material quines han estat les diferents etapes d'ús de la fortificació, les quals ja s'havien començat a estudiar a nivell documental des dels anys 80 del segle passat. El Doctor Albert López Mullor va participar com a arqueòleg supervisor de les tres primeres campanyes, les quals van permetre elaborar una hipòtesi ben fonamentada sobre els usos de la fortificació al llarg dels segles.

Una Nova visió del conjunt monumental del castell de Besora (Santa Maria de Besora, el Bisaura). Un exemple de projecte patrimonial pluridisciplinari / Cesc Busquets i Costa, Marta Fàbregas i Espadaler
Busquets i Costa, Cesc


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 511-518 : il


Des de l'any 2005 s'està duent a terme un projecte de recerca, conservació del patrimoni edificat i posada en valor patrimonial del conjunt monumental del castell de Besora (Bé Cultural d'Interès Nacional). Així, gràcies a la recerca documental, arqueològica, antropològica i arquitectònica, s'ha pogut constatar que: l'indret va estar ocupat des de l'edat del ferro; que hi va existir un hàbitat a l'època ibèrica; que en època visigòtica es convertí en un castellum amb un edifici cultural; que s'hi establí una fortificació d'època carolíngia que continuà durant els primers moments de la independència dels comtes catalans dels francs; que aquest castell es monumentalitzà en ple segle XI quan el senyor de Besora era un dels consellers més ben considerats dels comtes de Barcelona; i, finalment, que el recinte castral s'anà transformant en plena època medieval i fins i tot durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX en una fortificació estratègica en els diferents vaivens bèl·lics del país.

El Castell d'Eramprunyà (Gavà, Baix Llobregat). Hipòtesi general d'evolució històrica / Àlvar Caixal, Javier Fierro
Caixal i Mata, Àlvar


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 501-509 : il


El castell d'Eramprunyà, documentat per primera vegada l'any 957 en una donació de terres al monestir de Sant Cugat, està situat estratègicament en un dels contraforts més inaccessibles del massís del Garraf. El 2007, l'Ajuntament de Gavà va adquirir el castell. Dos anys més tard, l'octubre del 2009, es va signar un conveni de col·laboració entre el consistori i la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de garantir l'estabilitat de les estructures, la seguretat dels visitants i el coneixement i la difusió del monument. L'any 2011, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) es va fer responsable d'aplegar el màxim d'informació possible per poder redactar el Pla Director que marcarà en un futur els criteris de restauració i utilització del conjunt. D'ençà d'aleshores, s'han dut a terme intervencions urgents de consolidació i rehabilitació i s'han efectuat dues campanyes de recerca arqueològica vinculades a aquests treballs de recuperació del castell.

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

L'Arqueologia de l'arquitectura aplicada a les esglésies de Santa Margarida i Sant Genís del Priorat de Rocafort (Martorell) / Alfred Mauri Martí, Pablo del Fresno Bernal, David Baena Asencio, Josep Socorregut Domènech, Rosario Navarro Sáez, Montserrat Farreny Agràs, Esther Travé Allepuz



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 477-486 : il


El desenvolupament metodològic de l'arqueologia ha dut a transcendir la seva identificació amb l'excavació, per a projectar-se de forma integral sobre els conjunts estudiats i, en conseqüència, fent-la aplicable a l'estudi de les estructures arquitectòniques. Això fa possible que per una banda les intervencions de consolidació i restauració es portin a terme sobre la base d'una anàlisi i documentació prèvies i, alhora, que les intervencions que es duguin a terme siguin documentades de forma sistemàtica, utilitzant els instruments que proporciona la metodologia arqueològica i, més concretament, l'arqueologia de l'arquitectura. L'exemple que presentem aquí és un primer pas en un procés que ara tot just s'ha iniciat a l'entorn d'aquests dos monuments: Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida.

La Ceràmica medieval de l'Esquerda : aproximació tipològica i arqueomètrica / Imma Ollich, Esther Travé, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 289-299 : il


L'estudi de la ceràmica medieval procedent del jaciment arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) no ha estat objecte encara d'una sistematització tipològica completa. Les campanyes d'excavació dutes a terme al jaciment des del 1977 al poble medieval han proporcionat una gran quantitat de ceràmica grisa que abasta del segle IX fins el segle XIII dC. D'ençà el 2010, les campanyes realitzades a la zona de la muralla han documentat la presència de ceràmiques més antigues, concretament d'espatulades corresponents a temps carolingis, finals s.VIII - inicis s. X. Com a homenatge al Dr. Alberto López Mullor, que ens havia ajudat en la classificació de la ceràmica grisa de l'Esquerda, en aquest article es proposa una definició tipològica formal i tecnològica de les ceràmiques medievals de l'Esquerda, des del segle VII al XIV, incloent-hi les últimes troballes i els resultats dels darrers estudis arqueomètrics realitzats.

Estela i cementiri sarraïns de Riba-Roja : Ribera d'Ebre / Dolors Cabré i Francesc Cugat
Cabré i Montserrat, M. Dolors


En: Butlletí arqueològic. Tarragona, Núm. 8-9 (1986-1987) , p. 235-240

Darreres intervencions a Santa Magdalena. Palau-solità i Plegamans 2002-2003 / Natàlia Boya, Núria Oms, Marta Urbiola, Jordi Morera, Daniel Gutiérrez



En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 487-505 : il., plàn
 (Comunicacions) 

M.C. Marín Ceballos. Una nueva interpretación de la pátera de Tivissa / José Sánchez Real
Sánchez Real, José


En: Butlletí arqueològic, Núm. 8-9 (1986-1987) , p. 255-256

Els Castells templers de Barberà, Gardeny i Miravet : darreres intervencions / Joan Fuguet i Sans
Fuguet i Sans, Joan


Barcelona : Cercle d'Investigació i Documentació Medieval de Catalunya, 2018
29 p. : il. ; 30 cm
Separata de: L'Edat mitjana, número 56, 2018. Bibliografia. Text del resum en català, castellà i anglès.

Abric de Baridana II. Un conjunt de grafies rupestres medievals (Montblanc-Tarragona) : 200 anys després del seu descobriment / Ramon Viñas, M. Serra Orpinell, Albert Rubio, Guillem Ollé, Jaume Felip



En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 34-54 : il. (Història Medieval) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Les grafies rupestres de l'abric de la Baridana II comparteixen, amb les de l'abric del Portell de les Lletres, la primera notícia sobre l'existència d'art rupestre a Catalunya. La cita pertany a un manuscrit de mossèn Fèlix Torres Amat, redactat l'agost de 1819, i presentat el 4 de juny de 1830 a la Real Academia de Historia. Després de 200 anys del seu descobriment, les Muntanyes de Prades -on es situen aquests dos conjunts- s'han configurat com un dels escenaris més significatius de l'art rupestre del territori català. En aquest article presentem una primera revisió, més completa, del panell de la Baridana II per tal de poder valorar el paper desenvolupat per aquest enclavament assignat a una etapa prehistòrica o protohistòrica, i posteriorment a l'Edat Mitjana. Tanmateix, volem aprofitar l'ocasió per commemorar aquest assenyalat aniversari.

L'Excavació de la granja cistercenca d'Ancosa / Jordi Bolòs i Mesclans
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VII, núm. 59-60 (1984) , p. 65-76 : il.

Dos clàustres i un arquitecte / per Cèsar Martinell
Martinell i Brunet, Cèsar


En: 010829 Homenatge a Josep Vives i Miret. Santes Creus. Vol. I : Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic, 1970. p. 199-201

850 Monestir de Santes Creus : un conjunt monàstic excepcional : les claus de la restauració de les tombes reials ... [diversos articles]



Barcelona : Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables, [2010]
15 p. : il. col. ; 27 cm
Separata de: Sàpiens : descobreix la teva història, núm. 94 (agost 2010).

Restauració de les tombes reials : 850è aniversari del Monestir de Santes Creus : dossier de premsa



Barcelona : Museu d'Història de Catalunya, [2010]
25 f. : il. col. ; 31 cm

Itinerari històrico-arqueològic de Santes Creus / J. Vives i Miret
Vives i Miret, Josep


En: 016622 I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Vol. I : Santes Creus, 1966. Santes Creus : Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 1967-1969. p. 333-357

Algunas interpretaciones de la arqueología de Santes Creus / J. Vives i Miret
Vives i Miret, Josep


En: Yermo : cuadernos de historia y de espiritualidad monásticas. Vol. 5 (1967) , p. 77-87