português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ANTICLERICALISME []
References found:
370   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 19
go to page                         


1 / 370
select
print

Bookmark and Share
La Crema de Ripoll : vera narració d'aquest incomparable epissodi de la lluyta civil dels set anys / que dictà Joseph M. Pellicer y Pagès
Pellicer i Pagès, Josep Maria


Girona : Estampa y Llibreria de Pacià Torres, 1896
60 p. ; 25 cm



Matèries: Guerra carlina I ; Danys de guerra ; Incendis ; Esglésies ; Crema de convents 1835 ; Anticlericalisme ; Milícies ; Miquelets
Àmbit:Ripoll
Cronologia:[1835 - 1840]
Localització: B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share


3 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).


Matèries: Revolució 1868 ; Juntisme ; Eleccions municipals ; Corts constituents ; Republicanisme ; Federalisme ; Anticlericalisme ; Impost de consums ; Lliurecanvisme
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356242
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Bisbat de Vic durant la Guerra Civil / Oriol Casellas i Domènech
Caselles i Domènech, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 707-728 (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola, la religió catòlica fou un dels focus principals de discussió i conflicte social. El laïcisme impulsat pel govern republicà xocà frontalment amb les jerarquies eclesiàstiques, entre les quals es trobava el bisbe de Vic, Joan Perelló i Pou. Amb l'esclat de la guerra, l'Església esdevingué víctima de la repressió a la rereguarda republicana i, posteriorment, es convertí en un pilar fonamental de legitimació del règim franquista que s'anava implementant arreu de l'Estat espanyol. En aquest article veurem el cas del bisbat de Vic al llarg d'aquest període.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Diòcesis ; Bisbes ; Relacions església-estat ; Anticlericalisme ; Repressió política ; Rereguarda
Àmbit:Vic, diòcesi
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352717
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Urgell de l'odi i de la mort, 1820-1840. Un assaig de valoració / per Josep M. Planes i Closa
Planes i Closa, Josep M.


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 8 (1994) , p. 15-46
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Trieni liberal ; Dècada Ominosa ; Revolució liberal ; Anticlericalisme ; Conflictivitat social ; Insurrecció reialista ; Guerra carlina I
Àmbit:Urgell
Cronologia:1820 - 1840
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/217045
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Incendi i destrucció d'esglésies a la Guerra Civil (1936-1939) als arxiprestats de Cervera, Tàrrega i Mollerussa / per Joan Yeguas
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 8 (1994) , p. 53-62


Matèries: Guerra civil espanyola ; Esglésies ; Degradació i destrucció ; Incendis ; Anticlericalisme
Àmbit:Cervera ; Segarra, arxiprestat ; Tàrrega ; Tàrrega, arxiprestat ; Mollerussa ; Pla d'Urgell, arxiprestat
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/217047
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 370
select
print

Bookmark and Share
Comunitats religioses durant la revolució liberal : el cas dels caputxins d'Igualada / Francisco Guardia Martín i M. Carme Romero i Parcerisas
Guardia Martín, Francisco


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 2: Comunicacions. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 169-190



Matèries: Ordes religiosos ; Revolució liberal ; Comunitats religioses ; Església ; Convents ; Danys de guerra ; Anticlericalisme ; Desamortització
Matèries:Caputxins
Àmbit:Igualada
Cronologia:1808 - 1835
Autors add.:Romero i Parcerisas, M. Carme
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Bages; B. Pública de Lleida; B. Pere Anguera (Reus); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sagrat i violència. Alienacions d'objectes litúrgics i protesta popular a la Catalunya del primer noucents / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 24 (2010) , p. 207-230 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Creences religioses ; Anticlericalisme ; Objetes de culte ; Art religiós ; Esglésies ; Museus eclesiàstics
Àmbit:Maldà ; Lleida, província ; Catalunya
Cronologia:[1875 - 1920]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/199694
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Església i revolució local en 1936 / Eugeni Perea i Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any VIII, núm. 80 (juliol-agost 1986), p. 12-17 : il.
Número dedicat a: La guerra civil a Riudoms. Notes. En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.


Matèries: Aixecament juliol 1936 ; Anticlericalisme ; Esglésies ; Objectes de culte ; Degradació i destrucció
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/299602
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 370
select
print

Bookmark and Share
Frares i capellans assassinats durant el Trienni Liberal / Àlvar Maduell
Maduell, Àlvar


Barcelona : Claret, 2015
174 p. ; 20 cm (Maduixer, 20) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788498465709



Matèries: Clergues ; Persecucions religioses ; Assassinats ; Trienni Liberal ; Anticlericalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1820 - 1823
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Ideal : órgano de las juventudes revolucionarias de los distritos de Tortosa y Roquetas / [dir. José Andreu]



1915-
Tortosa : [la Redacción], 1915-
33 * 23 cm. Setmanal.
Tendència republicana, i era a més, un diari sensacionalista i anticlerical. Vuit pàgines a dos columnes. Conté: 1916 (5 agosto-30 diciembre), 1917 (6 enero-29 diciembre), 1918 (12 enero-28 diciembre), 1919 (1-22 marzo). Descripció basada en: Año II, núm. 46 (1916, 5 d'agost).


Matèries: Revistes ; Premsa política ; Esquerra política ; Anticlericalisme
Àmbit:Tortosa ; Roquetes ; Baix Ebre
Autors add.:Andreu, José (Dir.)
Accés: http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=1484
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 370
select
print

Bookmark and Share
Viure l'anticlericalisme : una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) / Albert Palà Moncusí
Palà Moncusí, Albert


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018
335 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 89) 
I Premi d'Assaig Ateneu Barcelonès. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416260461

El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l'analitza des d'una perspectiva d'història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritualitats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d'alguna manera en tot el magma de tendències que s'integraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals col·laboraren en un moviment que els oferia possibilitats d'actuació complementàries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc d'una societat majoritàriament catòlica, l'activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l'Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica "guerra cultural" contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de l'oblit permet, també, situar en la llarga durada l'anàlisi de l'anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi. (Editorial).



Matèries: Anticlericalisme ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Vida política ; Moviments socials ; Pensament polític ; Oposició política ; Associacions polítiques ; Maçoneria
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1923
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 370
select
print

Bookmark and Share
El Col·legi de Sant Antoni i els fets de la Setmana Tràgica / Maria Gemma Rubí i Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 175487 L'Escola Pia de Sant Antoni : dos-cents anys al barri i a Barcelona ; Canet, Enric; Fernández Terricabras, Ignasi (Dirs.). Barcelona : Escola Pia de Catalunya : Ajuntament de Barcelona, 2016. p. 150-183



Matèries: Escola religiosa ; Barris ; Centres d'ensenyament ; Setmana Tràgica ; Anticlericalisme
Matèries:Escola Pia Sant Antoni de Barcelona ; Escolapis
Àmbit:Sant Antoni - Barcelona
Cronologia:1909
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Sant Antoni-Joan Oliver (Eixample)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Salvaguarda del patrimoni artístic del Vallés Occidental durant la Guerra Civil i Postguerra / Patxi Ocio Casamartina
Ocio Casamartina, Patxi


En: 175472 El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2017. p. 189-202

Notes.

Visió àmplia sobre què va succeir amb el patrimoni artístic del Vallès Occidental durant la Guerra Civil: crema d'esglésies, museus i col·leccions particulars. Com va reaccionar el poble? Què es va poder salvaguardar? Com?


Matèries: Guerra civil espanyola ; Patrimoni històric i artístic ; Esglésies ; Incendis ; Anticlericalisme ; Danys de guerra ; Art religiós ; Museus municipals ; Política municipal
Àmbit:Sabadell ; Terrassa ; Vallès Occidental
Cronologia:[1936 - 1945]
Accés: https://ddd.uab.cat/record/187267?ln=ca
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; B. Montserrat Roig (Martorelles); B. Vapor Badia (Sabadell); B. Pública Frederic Alfonso i Orfila (Sentmenat); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Biblioteca de. Mira-sol - Marta Pessarrodona (Sant Cugat del Vallès); B. Miquel Batllori; Biblioteca Josep Jardí (Santa Perpètua de Mogoda)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pins del Vallès, 1936-1939 : la Guerra Civil a Sant Cugat del Vallès / José Fernando Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: 175472 El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2017. p. 109-126

Notes.

Entre octubre de 1936 i gener de 1939 la vila de Sant Cugat del Vallès va canviar el seu nom per Pins del Vallès. En aquest període de Guerra Civil el poble viurà sobtats canvis polítics i una revolució social. Abordarem aquests temes i incidirem en d'altres com la repressió a la rereguarda, l'acollida de refugiats, els problemes alimentaris o la presència militar a la població vallesana.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Ajuntament ; Política municipal ; Abastament d'aliments ; Vida política ; Col·lectivització ; Propietat de la terra ; Finances municipals ; Repressió política ; Rereguarda ; Anticlericalisme ; Assassinats ; Milícies populars ; Entrada de les tropes franquistes
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://ddd.uab.cat/record/187263?ln=ca
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; B. Montserrat Roig (Martorelles); B. Vapor Badia (Sabadell); B. Pública Frederic Alfonso i Orfila (Sentmenat); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Biblioteca de. Mira-sol - Marta Pessarrodona (Sant Cugat del Vallès); B. Miquel Batllori; Biblioteca Josep Jardí (Santa Perpètua de Mogoda)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bombers i defensa passiva al Vallès durant la Guerra Civil / Marc Ferrer i Murillo
Ferrer i Murillo, Marc


En: 175472 El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2017. p. 91-108

Bibliografia i fonts.

En aquesta ponència es veurà com es van estructurar les ciutats del Vallès, fent especial referència a Terrassa, Sabadell i Granollers, en l'aspecte de la Defensa Passiva, les mesures preventives que es van prendre, la construcció de refugis i quina va ser l'organització dels seus cossos de bombers i altres cossos d'emergència, ja des de l'inici de la guerra, tant en la crema d'esglésies, com per fer front als bombardejos i com van actuar quan es van produir. A més a més, es veurà l'evolució dels cossos de bombers vallesans, i com va afectar la guerra, al seu personal, si també es van mobilitzar al front, o si van ser depurats per la seva ideologia, tant per les autoritats revolucionàries, com per les autoritats franquistes a partir de 1939 i quina va ser la repressió que van patir.


Matèries: Servei de bombers ; Guerra civil espanyola ; Esglésies ; Incendis ; Anticlericalisme ; Depuracions polítiques ; Empleats públics ; Reclutament ; Ajuntament ; Protecció civil ; Bombardeigs aeris ; Entrada de les tropes franquistes ; Repressió política
Àmbit:Sabadell ; Terrassa ; Granollers ; Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://ddd.uab.cat/record/187262?ln=ca
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; B. Montserrat Roig (Martorelles); B. Vapor Badia (Sabadell); B. Pública Frederic Alfonso i Orfila (Sentmenat); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Biblioteca de. Mira-sol - Marta Pessarrodona (Sant Cugat del Vallès); B. Miquel Batllori; Biblioteca Josep Jardí (Santa Perpètua de Mogoda)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Destrucció de l'església parroquial de Sant Joan i altres símbols religiosos a Viladecans, juliol de 1936 / Manel Luengo
Luengo Carrasco, Manuel


En: 175413 Capelles, ermites, esglésies : IX Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà : Museu de Viladecans, 12 de novembre de 2016 : actes. Gavà : Associació d'Amics del Museu de Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2017. p. 179-182


Matèries: Esglésies ; Incendis ; Degradació i destrucció ; Guerra civil espanyola ; Anticlericalisme ; Incontrolats ; Anarcosindicalisme
Matèries:Església de Sant Joan de Viladecans
Àmbit:Viladecans
Cronologia:1936
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2017/04/Poster4-Viladecans-IX-Trobada-Eramprunya-2016-16.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Central de Castelldefels; B. Josep Soler Vidal (Gavà); B. Maria Aurèlia Capmany (Sant Boi de Llobregat); Biblioteca de Viladecans


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics : nacionalismes i republicanismes al segle XIX [Fitxer informàtic] / Gemma Peralta Ruiz ; [dirigida per: Pere Gabriel]
Peralta Ruiz, Gemma


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Gabriel, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (759 p.)
ISBN 9788449073489

En aquesta tesi s'analitzen els imaginaris simbòlics a través de la iconografia de premsa durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya a través d'una triple vessant: la història política i social, la història de la premsa i la història de l'art. Els imaginaris dels republicanismes i de les relacions entre Catalunya i Espanya són els que aquesta tesi intenta desvetllar. Les cultures polítiques configuren corpus simbòlics formats per banderes, himnes, monuments i símbols, entre tants d'altres. La codificació d'un imaginari simbòlic compartit és necessària i evident en qualsevol cultura política, i en aquest cas es tracta en els republicanismes i els nacionalismes, posant atenció en la premsa republicana, progressista i popular del segle XIX. La premsa satírica il·lustrada és el mitjà pel qual veiem quina simbologia s'usava i quin tractament es feia d'elements clau per determinar l'imaginari de cada cultura política: la major o menor presència de l'anticlericalisme, quines commemoracions celebraven, com representaven i jutjaven el moviment obrer i els drets dels treballadors, quins referents ideològics i polítics tenien i reivindicaven o com creien que havien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya. El catalanisme és també un element fonamental, treballat amb anterioritat a l'hegemonia d'un catalanisme conservador, en el qual el catalanisme d'esquerres defensà la seva singularitat, els seus referents i mites històrics diferenciats i la llengua. Periodistes i directors de les publicacions emprades, com Josep Roca i Roca, director de La Campana de Gràcia i de L'Esquella de la Torratxa, i Josep Llunas i Pujals, director de La Tramontana, van esdevenir figures de gran influència política, i són exemples de compromís amb el republicanisme, el moviment obrer, el catalanisme o la llibertat de premsa. També la presència i treball de grans il·lustradors com Josep Lluís Pellicer o Tomàs Padró van fer possible que la premsa satírica il·lustrada barcelonina aconseguís un gran nombre de lectors, influís en les seves opinions, i mantingués la línia de les seves referents europees, sobretot les franceses.


Matèries: Tesis doctorals ; Republicanisme ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Simbologia política ; Iconografia ; Premsa política ; Premsa satírica ; Moviment obrer ; Anticlericalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/459157
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 370
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Manresa en temps de guerra / Gemma Ribalta Rosell ; tutor: Pere Gasol i Pujol
Ribalta Rosell, Gemma


2016
1 recurs electrònic (135 p.)
Premi Dovella Treball de Recerca per a Joves, concedit pel Centre d'Estudis del Bages.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Bombardeigs aeris ; Refugis antiaeris ; Anticlericalisme ; Esglésies ; Degradació i destrucció ; Danys de guerra
Àmbit:Manresa
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Gasol i Pujol, Pere (Dir.)
Autors add.:IES Lluís de Peguera de Manresa
Accés: http://www.memoria.cat/sites/default/files/manresa-en-temps-de-guerra2.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 370
select
print

Bookmark and Share
La Violència antireligiosa al Priorat l'estiu de 1936 / Pere Audí Ferrer
Audí i Ferrer, Pere


En: La Portadora : Revista d'Estudis Socials i Humanístics del Priorat. Falset, núm. 1 (2016) , p. 27-58 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.

Un cop iniciada la Guerra Civil en la zona republicana es desfermà una forta persecució contra l'església. Tant en relació als edificis religiosos i objectes de culte, com també contra els sacerdots que les regentaven o que estaven pel territori. El Priorat no fou aliè a aquesta violència anticlerical i aquest article ho explica fil per randa.



Matèries: Guerra civil espanyola ; Esglésies ; Objectes de culte ; Danys de guerra ; Víctimes de guerra ; Clergues ; Persecucions religioses ; Anticlericalisme ; Fonts d'informació
Àmbit:Priorat
Cronologia:1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 19
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3