Botigues de tota la vida / Ester Carreras i Guerau Palmada, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 17 (primavera-estiu 2016), p. 34-74 : il. (Dossier) 

Sempre n'hem dit 'botigues de tota la vida', no només per la seva història, sinó també per posar a l'abast allò més essencial per a la vida, queviures sobretot, i per formar part durant dècades, de la quotidianitat dels pobles i ciutats. En queden ben poques. Amb el pas dels anys, moltes han baixat persianes i tancat per sempre més les portes a causa dels canvis que, com en molts altres àmbits, han sacsejat el comerç tradicional. Canvis d'hàbits a l'hora de proveir el rebost i procurar per la intendència familiar, falta de relleu generacional per trobar algú que es posi rere el taulell, i un competidor gegantí, les grans superfícies comercials, expliquen les causes de la seva desaparició. Guarnides amb prestatgeries i taulells de fusta, equipades primer amb balances de plats i després amb les Berkel o Mobba, obertes de dilluns a diumenge, batejades algunes com a colmados, venien gairebé de tot. Arròs i farina, espardenyes i arengades, oli i vi a granel, Aromes del Montserrat, cigrons i sidral... I moltes duien noms de dona, perquè eren dones les que les regentaven. Per sort, el temps no ha sigut impecable amb totes i, ben combatents, encara en trobem algunes, fins i tot de centenàries.