português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
TIO I PUNTI, PERE []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 4   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció dels mites, dels grups i dels espais literaris (a propòsit de la font del Desmai i l'Esbart de Vic) / Pere Tió i Puntí
Tió i Puntí, Pere


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 415-439 : il. (
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La literatura sovint és reflex d'un entorn o de comportaments de persones representatives d'un lloc determinat. En aquesta exposició primer es tracta la figura de l'Estudiant de Vic, fent referència a altres figures de la tradició popular per tractar com neix el mite, l'apropiació que en fa la col·lectivitat i com s'expandeix a la literatura culta. Després es tracta de l'Esbart de Vic i la font del Desmai, tot mencionant altres grups i espais literaris, per plantejar les raons de la tria del lloc, l'ideari, el ritual i la pervivència en el temps. Finalment es tracta el cas de Vic com a ciutat literària, amb exemples d'altres ciutats europees.


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Poesia ; Fonts ; Ciutats ; Tradicions populars
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Font del Desmai ; Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1867 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342313
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Castells d'Osona en la novel·la històrica / Pere Tió
Tió i Puntí, Pere


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 179 (2017) , p. 187-212
Número monogràfic: Castells i fortaleses medievals d'Osona. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La novel·la històrica té avui una gran popularitat, tant en la literatura catalana com en la universal. Però, de fet, neix a l'època de laRenaixença, quan es volia recuperar la tradició literària i el gloriós passat de l'època medieval. L'objectiu d'aquest estudi és tractar la presència d'alguns castells, i també monestirs o casals fortificats, de la comarca d'Osona en la novel·la històrica i en algunes llegendes populars. També, a través de l'argument de les novel·les, es comprovarà la versemblança del rerefons històric, les relacions de vassallatge feudal i els passos d'armes cavallerescos, i alguns fets i personatges del context de la Guerra de Successió.


Matèries: Castells ; Fortificacions ; Cases ; Monestirs ; Novel·la històrica ; Llegendes ; Edat mitjana ; Guerra de Successió
Àmbit:Osona
Cronologia:[1000 - 1714]; [1850 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/335981
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ruta literària de la ciutat de Vic / Pere Tió Puntí ; fotografies: Gabriel Salvans
Tió i Puntí, Pere


Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, 2018
221 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788494552021

Vic és una ciutat literària perquè en conjunt formalitza un concepte i la literatura recull la seva essència en una imatge determinada. Normalment hi ha d'haver una obra significativa que la sintetitzi, com és el cas del Dublín de l'Ulisses de Joyce, la Berlín de Döblin (Berlin Alexanderplaltz), la Trieste de Magris (Microcosmos), la Nova York de J.Dos Passos o de La foguera de les vanitats de Tom Wolfe, que en el nostre cas, salvant les distàncies, seria la Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor. Les ciutats literàries també solen anar associades a l'esplendor dels seus carrers i edificacions, causat per les estructures culturals del poder, com passaria a les capitals dels imperis i al lluïment de les jerarquies que motiven les recreacions literàries. Per exemple: la Roma dels Cèsars, la Còrdova dels Califes, la Viena dels Habsburg, el París borbònic, el Londres victorià, i moltes d'altres. Certament Vic respondria al llunyà poder eclesiàstic i cultural del Bisbat i de les institucions que se'n deriven, que ha propiciat l'indubtable concepte de ciutat levítica que la defineix i que els escriptors han recollit, ja sigui els vinculats a l'església i al Seminari o els que no hi tenen res a veure. Per això la ruta literària conté punts d'interès com el Temple Romà (en el trànsit de l'Ausa romana cap al poder comtal), l'Arxiu i Biblioteca Episcopal, i moltes esglésies com la Catedral, Sant Miquel, Sant Felip, la Pietat, o les Sagramentàries. I també en són mostra les referències a mites populars com el de l'Estudiant de Vic en indrets com el Seminari Vell, el Seminari Nou, o la plaça de l'Estudiant; o en Bac de Roda, semblantment amb textos del romancer i de la literatura culta. Per altra banda visions literàries de barris d'oficis (les Adoberies), de la universitat dels nostres dies i zones d'esbarjo (Parc dels Estudis, Prat de la Riera, El Cantarell). I, com no pot ser d'altra manera, l'harmonia arquitectònica i el colorisme del mercat, o les festes i esdeveniments històrics, de la plaça del Mercadal, que han recollit fins a 16 autors des del segle XIX fins l'actualitat. Es tracta d'una guia que pretén incloure tant els autors que en parlen des del pintoresquisme dels llocs, com des de l'experiència humanística i intel.lectual. És així que s'inclouen tant els autors de la tradició del XIX, amb Verdaguer al capdavant, com els del segle XX (amb Mª Dolors Orriols, Eduard Junyent,, Mª A. Anglada, Joan Sunyol, Josep Pla, Pere Ramírez-Molas, J.Mª de Sagarra, Adrià Gual, Miquel Salarich. Però també els de la més estricta contemporaneïtat (S. Serrallonga, E. Teixidor, Pilar Cabot, Lluís Solà, Víctor Sunyol, Jacint Sala, Fr. Codina, Jordi Lara, Najat El Hacmi, Gerard Guix, L. Karrouch, etc). En resum, el llibre es proposa reflectir la literatura de la ciutat, sense caure, només, en una relació d'autors de tipisme local. Si fins ara s'han editat algunes rutes basades en una obra o un autor, la que ens ocupa té un caire global. En l'estil de presentar cada lloc i l'autor hi predominen explicacions interpretatives. En conjunt volem remarcar el concepte de Vic-Ciutat Literària, amb l'objectiu de poder vendre, des d'un punt de vista cultural, la ciutat de Vic al nostre país i al món. (Editorial).



Matèries: Literatura ; Escriptors ; Guies
Àmbit:Vic
Cronologia:[1800 - 2018]
Autors add.:Salvans, Gabriel (Il·l.)
Autors add.:Patronat d'Estudis Osonencs
Localització: B. Joan Triadú (Vic); B. Municipal de Manlleu BBVA; B. Pompeu Fabra (Sant Quirze de Besora); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Sagrada Família en Verdaguer i Gaudí", de Ricard Torrents / [ressenya de] Pere Tió i Puntí
Tió i Puntí, Pere


En: Ausa. Vic. Vol. XXII, núm. 158 (2006) , p. 651-655
Inclou resum bilingüe català-anglès.
Ressenya de:
- Torrents, Ricard. Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i Gaudí. Barcelona : Proa, 2006 (Perfils, 69)

Les afinitats de Verdaguer i Gaudí, i la seva representativitat emblemàtica en una mateixa època històrica, han portat a Ricard Torrents a tractar les bases socials i ideològiques que permeteren l'eclosió dels dos personatges, i a un estudi comparatiu de les seves obres i biografies. La coincidència, el 2002, del centenari de la mort del poeta i del cent cinquantenari del naixement de l'arquitecte, va fer avinent a Torrents la publicació de diversos treballs sobre el tema i l'últim resultat és el llibre que ressenyem: Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i Gaudí.


Matèries: Art religiós ; Ressenyes ; Arquitectes ; Poetes ; Biografia ; Crítica artística ; Crítica literària ; Església ; Classe alta ; Famílies ; Teologia ; Pensament polític
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902) ; Gaudí i Cornet, Antoni (1852-1926)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1845 - 1926]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/73138/83512
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); B. Municipal de Manlleu BBVA; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3