português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
TERRES DE L'EBRE []
Referències trobades:
464   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 24
anar a la pàgina                         


1 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Terres de l'Ebre davant el PHN : dimensions polítiques i territorials en la defensa de l'aigua: el cas de les Terres de l'Ebre. Jesús Sorribes: sociòleg / Ricard Gili
Gili Ferrer, Ricard


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXI, núm. 171 (gener-agost 2002), p. 4-6 (Opinió


Matèries: Política hidràulica ; Rius ; Recursos hídrics ; Moviments socials ; Protecció del medi ambient
Matèries:Plan Hidrológico Nacional
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2001 - 2002]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310946
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Energia eòlica : un conflicte d'interessos / Jordi Forcadell Corts ; ilustracions: Lluís Albert Arufat, fotografies: Òscar Gallïsà
Forcadell Corts, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XX, núm. 162 (octubre-desembre 1999), p. 4-9 : il, (Finestra a l'actualitat
Bibliografia i fonts.


Matèries: Energia eòlica ; Parcs eòlics ; Espais naturals ; Paisatge ; Política del medi ambient ; Impacte ambiental ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya ; Terres de l'Ebre ; Alt Camp ; Baix Camp ; Conca de Barberà ; Priorat
Cronologia:[1999]
Autors add.:Arrufat, Lluís Albert (Il·l.) ; Gallisà, Òscar
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310401
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer catalanisme a les terres de l'Ebre : Francesc Mestre i Noè [Fitxer informàtic] / Maria Mestre i Pratdepàdua ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer]
Mestre i Pratdepàdua, Maria


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (392 p.)

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d'Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d'aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L'escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l'alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d'aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d'enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d'ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les "Veus" de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d'ordre i d'honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d'enteniment i d'implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d'aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d'un imaginari col·lectiu de país, al costat d'Enric Prat de la Riba, i la d'un intent d'encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d'assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l'acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s'ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l'adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d'esperança.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Escriptors ; Periodistes ; Catalanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Premsa local
Matèries: Mestre i Noè, Francesc (1866-1940)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:1866 - 1940
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
100 paraules ebrenques :agafades al vol / Teresa Tort Videllet
Tort Videllet, Teresa


Valls : Cossetània, 2019
224 p. ; 24 cm
ISBN 9788490348703

Al llarg d'aquestes pàgines es descriuen escenes de vida que prenen com a protagonista una paraula concreta, generalment ebrenca o particular d'alguna altra contrada. Cada paraula, agafada al vol, constitueix l'oportunitat per a reflexionar sobre la comunitat de parlants, sobre com s'aprèn una llengua o sobre algun fenomen lingüístic específic. Les paraules particulars triades per a aquest recull també reivindiquen el poder estètic del llenguatge. Altres vegades, un mot és simplement el fil que estira cap al present una experiència que havia quedat adormida en algun lloc remot de la memòria. Encara ara la variació lingüística continua bategant amb vigor a les Terres de l'Ebre. Les maneres de dir distintes se sustenten en unes raïls que s'enfonsen en la profunditat dels segles i que s'enllacen sovint amb les de les terres aragoneses i valencianes. Aquest recull és una oda a la parla col·loquial d'una terra que ha sortit de la invisibilitat per sempre. (Editorial).



Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals ; Vocabularis
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2019]


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carles Duarte : "El tren és un pont entre pobles i persones" / text: Carme Escales ; fotos: Enrique Marco
Escales, Carme


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 7 (juny 2019), p. 52-57 : il. (Visita guiada

Pugem al tren en un viatge a l'encontre d'històries que llisquen sobre rails. El poeta, net de ferroviari, ens acompanya al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova.


Matèries: Museus especialitzats ; Ferrocarrils ; Escriptors ; Poetes ; Famílies ; Ferroviaris
Matèries: Duarte i Montserrat, Carles (1959-....)
Matèries:Museu del Ferrocarril de Móra la Nova
Àmbit:Móra la Nova ; Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:[1921 - 2019]
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: https://mnactec.cat/revista-eix/eix-7/
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Copsar els grans canvis econòmics... de fa 300 anys / per Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Butlletí informatiu : Arxiu Històric de Tarragona. Tarragona, núm. 19 (Desembre 2016), p. 17-18 : il. (Amb personalitat pròpia


Matèries: Metodologia històrica ; Arxius històrics ; Fonts documentals ; Industrialització ; Canvi econòmic
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1750 - 1808]; 2015
Accés: http://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_tarragona/06_publicacions_aht/publicacions_periodiques_aht/static_file/Butlleti-AHT-Catala-19-www.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolució dels models de poblament a l'àrea del baix Ebre durant la Protohistòria / Jordi Diloli Fons, David Bea
Diloli i Fons, Jordi


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 15 (2005) , p. 79-96 : il. (Estudis
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Prehistòria ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Poblament ; Arqueologia ; Investigació científica ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[700 aC - 1 aC]
Autors add.:Bea i Cataño, David
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251742
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Generació #LoRiuÉsVida : biografia del jovent en temps de lluita a les Terres de l'Ebre / Àlex de la Guiam Núria Caro
Guia, Àlex de la


Valls : Cossetània, 2019
144 p. ; 24 cm (Prisma, 50) 
ISBN 9788490348253

Fa 18 anys va néixer la Plataforma en Defensa de l'Ebre, un fet que va marcar un abans i un després en la gent de l'Ebre. Gràcies a la lluita de la PDE es va despertar un sentiment de territori, un orgull ebrenc i una identitat ebrenca, que fins aquell moment no s'havia vist. La PDE va ensenyar als ebrencs i les ebrenques que existien i que si s'unien podrien aconseguir els seus objectius. Tot i això, la lluita a l'Ebre no s'ha limitat a defensar el riu; els darrers 18 anys s'hi han patit moltes altres agressions. De fet, un bon resum del llibre seria la frase de Pepet i Marieta "No arriben les subvencions, ni trens a les estacions, només grues, parcs eòlics, nuclears i camps de golf". Aquest llibre és el relat de la majoria d'aquests atacs a les Terres de l'Ebre i la lluita que es va dur a terme per frenar-los, és la biografia i la mirada d'una generació que va créixer enmig de les protestes socials. Així mateix, aquest llibre vol aportar una mica d'esperança per al futur del territori i el seu jovent, que és la principal riquesa de tots els territoris i ha de ser el seu motor. (Editorial).



Matèries: Moviment ecologista ; Joventut ; Campanyes cíviques ; Protecció del medi ambient ; Rius ; Política hidràulica ; Associacions reivindicatives ; Associacions ecologistes
Matèries:Plataforma en Defensa de l'Ebre
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:[2001 - 2019]
Autors add.:Caro, Núria


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Burgesia de les Terres de l'Ebre en el marc de les companyies arrendatàries i comercials de les acaballes de l'Antic Règim / per Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 283-296



Matèries: Burgesia ; Empreses ; Comerç
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1750 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Conflictivitat del pas de ramats aragonesos de la Batllia Hospitalària d'Aliaga per terres valencianes al segle XV : 1436-1440 / Josep Ramon Sanchis Alfonso
Sanchis Alfonso, Josep Ramon


En: Actes de les Primeres Jornades d'Història d'Amposta. Amposta : Institut d'Estudis Comarcals del Montsià : Ajuntament d'Amposta, 2001. p. 253-278



Matèries: Edat mitjana ; Transhumància ; Ramaderia ; Vies pecuàries
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Aragó ; País Valencià
Cronologia:1436 - 1440


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arquitectura militar de les Ordes del Temple i de l'Hospital a les Boques de l'Ebre / Joan Fuguet i Sans
Fuguet i Sans, Joan


En: 147495 Actes de les Primeres Jornades d'Història d'Amposta. Amposta : Institut d'Estudis Comarcals del Montsià : Ajuntament d'Amposta, 2001. p. 41-103



Matèries: Edat mitjana ; Ordes militars ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Castells
Matèries:Orde del Temple ; Templers ; Hospitalers
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1000 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Popular (Ulldecona); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Lleidatà, un parlar en recessió : aspectes fonètics i fonològics / Esteve Valls
Valls, Esteve


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2018) , p. 151-157 : il. (Filologia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball s'analitzen una vintena de trets propis de la fonètica i la fonologia del lleidatà per delimitar, des d'una perspectiva qualitativa -tret per tret-, l'abast del procés d'accentualització a què s'han vist abocades en els darrers anys les varietats nord-occidentals de Lleida i la seva àrea d'influència. L'anàlisi permet diferenciar entre aquells trets que es mantenen, aquells que retrocedeixen per convergir amb l'estàndard de la llengua catalana i aquells que ho fan per convergir amb l'estàndard de la llengua castellana. Finalment, es constata de nou que l'impacte de la frontera autonòmica en l'evolució divergent de les varietats del Segrià i el Baix Cinca ha contribuït a afeblir el contínuum nord-occidental.


Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals
Àmbit:Lleida ; Segrià ; Lleida, província ; Franja, la ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350582
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Lloc de Flix a les Terres de l'Ebre / Xavier Vega Castellví
Vega i Castellví, Xavier


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 117-128 (Història

Flix forma part, indubtablement, de les Terres de l'Ebre, però la seva relació amb la regió i amb la seva capital, Tortosa, ha estat peculiar al llarg dels darrers sis-cents anys d'història, per tres raons: la seva situació excèntrica a l'extrem nord de la regió, la seva vinculació política i administrativa a la ciutat de Barcelona durant més de tres segles i la seva condició industrial en un territori eminentment agrícola. La tardana incorporació mental a la regió ebrenca es produeix a partir d'un projecte de futur després de la lluita contra el transvasament, més que des d'una tradició secular compartida.


Matèries: Història general ; Medi geogràfic ; Pobles ; Comarques
Àmbit:Flix ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1400 - 2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349023
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pol energètic a les comarques del sud de Catalunya : oportunitats a la fi de les nuclears / Carles Riba Romeva, Eduard Furró Estany
Riba i Romeva, Carles


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 131-144 (Desenvolupament econòmic

Les tres centrals nuclears de les comarques del sud de Catalunya són una font de riquesa i d'activitat per al territori i alhora cobreixen el 50 [per cent] del subministrament elèctric deCatalunya. Per altre costat, la fi de la vida d'aquestes centrals arriba en la dècada de 2020 en un context mundial de crisi de les energies no renovables (entre les quals, l'energia nuclear de fissió) i de la necessitat d'una transició total vers les energies renovables en un horitzó no més enllà de 2050. Davant d'aquesta cruïlla, aquest article proposa explorar una alternativa consistent a mantenir el pol energètic de les comarques del sud de Catalunya clausurant els reactors nuclears i reutilitzant la resta d'instal·lacions (sistema termoelèctric amb les turbines, estacions transformadores i línies elèctriques de transport), primer com a centrals de gas natural (preferiblement, de cicle combinat) amb aprofitaments termosolars i eòlics, i més endavant, amb un relleu del gas natural per hidrogen i altres combustibles renovables. Aquesta transformació del pol energètic, a més de ser un factor tractor de noves activitats, és coherent i es reforça mútuament amb la declaració de l'ONU de 2013 de Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre.


Matèries: Recursos energètics ; Plantes productores d'energia ; Centrals nuclears ; Energies renovables ; Canvi econòmic
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2018 - 2050]
Autors add.:Furró Estany, Eduard
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349024
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Comerç, poder, aristocràcia. La formació del món ibèric a les Terres de l'Ebre / Jordi Diloli Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 179-202 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre

Presentem en aquest article els resultats més actualitzats sobre la recerca arqueològica efectuada els darrers anys a les Terres de l'Ebre, referent a l'època protohistòrica, ambl'objectiu de generar un estat de la qüestió sobre les formes d'ocupació del territori i els models sociopolítics que conviuen i se succeeixen en aquesta regió durant un període d'aproximadament dos-cents cinquanta anys, per donar pas, sense traumatismes, al que hom ha anomenat cultura ibèrica. Així mateix, s'exposa la importància que van tenir els contactes entre les comunitats indígenes i els comerciants fenicis procedents del sud peninsular, en la gestació, el desenvolupament i l'evolució d'aquestes transformacions.


Matèries: Cultura dels ibers ; Arqueologia ; Societat ; Comerç ; Estructura social
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[100 aC - 200 dC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349030
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Hàbitat rural, sistemes agraris i dinàmiques de la romanització a les Terres de l'Ebre / Víctor Revilla Calvo
Revilla Calvo, Víctor


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 247-262 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre

L'article analitza els trets fonamentals de l'organització del poblament rural al curs inferior de l'Ebre. Es defineixen la tipologia i distribució de l'hàbitat, amb particular atenció als exemples coneguts d'arquitectura residencial, i s'analitza la relació entre el model d'ocupació del territori i un sistema agrari definit per l'organització racional d'inversions i de recursos, la integració d'activitats complementàries a l'agricultura desenvolupat entre finals del segle I a.C i els segles I-II. Es valoren, igualment, aspectes de l'estructura de la propietat i la condició de certs grups socials.


Matèries: Epoca romana ; Romanització ; Poblament ; Nuclis de població ; Arquitectura civil ; Estructura agrària
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[100 aC - 200 dC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349041
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Música en la narrativa d'Arbó, Bladé i Todó / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 27 (2017) , p. 121-134 (Lingüística i literatura
Resums en català, castellà i anglès.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Escriptors ; Música ; Societat rural ; Tradicions populars
Matèries: Juan Arbò, Sebastià (1902-1984) ; Bladé i Desumvila, Artur (1907-1995) ; Todó Cortiella, Joan (1977-....)
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1902 - 2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/331931
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 464
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Segona Guerra Mundial al mar de l'Ebre i a Tarragona : les traces del conflicte / Josep Maria Castellví i Viladegut
Castellví i Viladegut, Josep M.


Tarragona : Autoritat Portuària de Tarragona. Servei de Publicacions, 2016
255 p. : il. ; 30 cm (Saturnino Bellido, 8) 
Bibliografia.
ISBN 9788494685422

Lectura que ens transporta a imatges cinematogràfiques on la costa de l'Ebre i la de Tarragona serien l'escenari d'accidents, intrigues, col·laboracions, i tot en un moment, la Segona Guerra Mundial, on la diplomàcia espanyola se situava com a país neutral, quan la realitat era una altra de ben diferent.


Matèries: Guerra mundial II ; Operacions militars ; Litoral
Àmbit:Tarragona ; Terres de l'Ebre ; Mediterrània, mar
Cronologia:1939 - 1945
Autors add.:Autoritat Portuària de Tarragona
Accés: https://www.porttarragona.cat/ca/cataleg-publicacions?task=callelement&format=raw&item_id=20279&element=3beed8c2-15db-40af-9860-3c6e3b261cc8&method=download
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Infant Pere (Hospitalet de l'Infant); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Jaume Jardí i Gil (Vandellòs); B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Eudaldo Pedrola, el traç artístic / Albert Curto, Laura Tienda
Curto i Homedes, Albert


Benicarló : Onada, 2018
93 p. : il. ; 22 cm (Finestres al passat. Àlbums fotogràfics, 6) 
Bibliografia. A portada: Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
ISBN 9788417638054



Matèries: Fotògrafs ; Biografia ; Crònica gràfica ; Vida quotidiana ; Fotografies
Matèries: Pedrola, Eudaldo (1903-1983)
Àmbit:Tortosa ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1903 - 1983]
Autors add.:Tienda Martínez, Laura
Autors add.:Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Localització: UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 464
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fons fotogràfic de Carmel Biarnés, gestionat per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) / Gerard Mercadé i Pié
Mercadé i Pié, Gerard


En: 181148 Lo riu com a herència. Recull de ponències de la Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés d'Ascó. Ascó : Associació Cultural Lo Llaüt, [2018]

Jornada Carmel Biarnés 2017 : Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d'Ebre.



Matèries: Arxius fotogràfics ; Historiadors ; Escriptors ; Fotògrafs ; Arxius comarcals
Matèries: Biarnès i Biarnès, Carmel (1929-1992)
Matèries:Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1929 - 1992]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 24
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3