português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SOLANO BUDE, ALEXANDRE []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 1   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 1
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió de l'Ajuntament de Barcelona republicà (1931-1936) [Fitxer informàtic] / Alexandre Solano Budé ; [dirigida per Andreu Mayayo i Artal]
Solano Budé, Alexandre


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (838 p.)

L'objecte d'estudi de la present tesi doctoral és l'Ajuntament de Barcelona entre la proclamació de la República i l'inici de la Guerra Civil. La capital catalana havia superat el milió d'habitants, representant el 36 per cent de la població catalana, sent també la ciutat de l'Estat més poblada. La institució era indubtablement l'administració més important a Catalunya i la segona de l'Estat només per darrere l'administració estatal, especialment en el període preautonòmic, però també quan es va posar en marxa la Generalitat de Catalunya, amb un clar valor simbòlic però centrada a assolir els traspassos per començar a desenvolupar l'autonomia i que va gaudir d'un pressupost i d'una plantilla menor que no pas l'administració local barcelonina. La tesi es centra principalment en fonts històriques, la documentació generada pel mateix consistori i la premsa coetània, delimitat per quatre grans bloc, més enllà del marc introductori i annexos diversos. Un primer bloc explica les resistències als canvis que tenen intenció d'aplicar els nous dirigents republicans, amb l'oposició de sectors beneficiats en períodes anteriors com són les grans companyies que monopolitzaven serveis bàsics per la població, el cobrament d'impostos als més rics o a l'església, l'intent de depuració en el personal, on es pot concloure que el canvi de governants va comportar una substitució en els dirigents de l'administració política però no en l'estructura de poder, amb una gran oposició i com en casos com les companyies elèctriques, enfront de la falta d'alternatives, el monopoli es va mantenir malgrat el nou règim. El segon bloc és un relat cronològic de l'evolució de la majoria consistorial, els principals successos, crisis i polèmiques, els canvis que provoquen que regidors deixessin d'assumir les seves tasques consistorials, a més dels canvis dins de les mateixes formacions, principalment del Partit Republicà Radical, d'un perfil revolucionari a formar part del bloc de les dretes, que ajuda a explicar la pèrdua de la majoria d'Esquerra Republicana de Catalunya, ja que els radicals eren un suport necessari. També s'analitza la situació de la Generalitat de Catalunya en els traspassos i en aquest bloc s'aporta a més un relat a un període poc tractat, com és el dels governs gestors (octubre de 1934 - febrer de 1936), amb els debats i les desavinences internes, on habitualment s'havia centrat en la recomposició del bloc d'esquerres, malgrat haver estat poc tractat representa un quart del període de pau republicà. El tercer és sobre l'organització del consistori i l'evolució dels regidors que assumien les tinences i presidien les diferents comissions al llarg del període, amb constants canvis a causa dels regidors que abandonaven les tasques consistorials, també s'explica el funcionament de l'ajuntament en els plens, comissions, el paper de l'alcalde i els diferents càrrecs i amb una menció especial als canvis produïts per la Llei Municipal de Catalunya i la creació d'una comissió de govern, que transforma el funcionament, on els plens, per on s'havia d'aprovar qualsevol decisió fins al moment, passaven a ser mensuals en comptes de setmanals i es crea una Comissió de Govern amb capacitat decisòria. Finalment trobem un quart bloc sobre la gestió i projectes de l'ajuntament que podrien haver transformat la ciutat de Barcelona tal com és actualment, plans com un subsidi pels obrers en atur forçós, el pla de sanejament, la creació de desenes de grups escolars, una ciutat modelada a partir de les necessitats de la població i no simplement adaptada per intentar donar els millor serveis, el debat ja existent sobre la creació d'un Barcelona Gran, són qüestions, en moltes ocasions ja dotades de pressupost. La tesi analitza l'evolució de la política municipal en diversos aspectes, que van quedar inconcluses a causa de l'inici de la Guerra Civil.


Matèries: Ajuntament ; República espanyola II ; Política municipal ; Vida política ; Partits polítics ; Alcaldes ; Regidors ; Administració local ; Tesis doctorals
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1936
Autors add.:Mayayo i Artal, Andreu (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666306
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3