La Vallmoll i la via Morisca / Ignasi M. Muntaner
Muntaner i Pascual, Ignasi MariaEn:
Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 20 (estiu 2009), p. 61-72 : il (
Miscel·lània Penedesenca)
Notes. Inclou apèndix. Resum en català i anglès.
Quan en la documentació es parla de Vallmoll, hi ha qui la identifica només amb la Vallmoll més coneguda, un municipi de l'Alt Camp, tocant al riu Francolí, documentat des del segle XI. Però hi ha també una Vallmoll penedesenca, citada entre els segles X i XII, nom que poc a poc va caure en oblit, de manera que avui difícilment hi ha qui pugui donar raó d'aquines terres correspon. L'any 1985 Antoni Massanell i Esclasans, encara que no volia tractar directament la localitªzació de la Vallmoll ja que el títol del seu article era Dues capelles [penedesenques] no inventaªriades 1, donava la situació aproximada d'aquesta vall. Com que una de les dues capelles de què parlava era la de Sant Pau de Vallmoll, apuntava que podria ser una capella de Sant Pau Apòstol que l'any 1366 hi havia en el terme de Sant Pere Molanta. I en relació a això recorda que les terres per on passava la carretera que va de Vilafranca a Barcelona eren conegudes com Vallmoll, i repeteix el que ja havia dit en un article anterior 2, que la creu que hi havia al començament d'aquesta carretera, la creu dels Cirerers, també tenia el nom de creu de Vallmoll. Massanell diu, finalment, que els termes de Vilafranca i Sant Pere Molanta, tenen límits comuns per la banda de Vallmoll. La localització general de la Vallmoll que fa Massanell és, doncs, prou clara, però no explica quins són els límits i l'extensió de la Vallmoll. Amb la documentació medieval, però, es poden determinar amb força exactitud.
