Cinemes, balls i altres coses / Josep Dalmau Moix
Dalmau Moix, Josep


En: El Foradot. Montblanc, núm. 130 (juny 2022), p. 24-25

Cal Trist : història, records i vivències a la Palma d'Ebre : 1930-1970 / Elisabet Escolà Sales
Escolà Sales, Elisabet


La Palma d'Ebre : Associació Cultural l'Espona, 2012
51 p. : il. ; 23 cm
ISBN 9788461588794

L'Aliança i l'Ateneu Colón : bressols de ciutadania / Maria Favà
Favà i Compta, Maria


Barcelona ; Catarroja : Afers, 2023
179 p. : il. ; 22 cm (Terra d'ateneus) 
ISBN 9788418618543

L'Aliança i l'Ateneu Colón són els dos casals més longeus i amb més influència del barri del Poblenou de Barcelona. La Societat Recreativa i Cultural L'Aliança es va fundar el 19 de setembre de 1869 quan començava a caminar el Sexenni Revolucionari. El Casino Colón va néixer el 28 de setembre de 1889 i va desaparèixer el 2014. Ambdues entitats es van crear per ser societats "recreatives i culturals". Però aviat van ampliar els objectius i van ser pioneres a posar en marxa iniciatives solidàries i assistencials; mutualitats per socórrer els socis en cas de malaltia, mort i atur; escoles diürnes i nocturnes i, en el cas de L'Aliança, una caixa d'estalvis privada que va ser una de les primeres de Catalunya. Juntes van defensar el territori de Sant Martí contra l'agregació de Barcelona. L'Ateneu va mantenir viva la lluita contra els arbitris barcelonins vint-i-cinc anys després de l'agregació. Juntes es van enfrontar al Pla de la Ribera que pretenia convertir el Poblenou en Copacabana. Les dues van patir la mateixa davallada de socis a conseqüència del canvi de costums a partir dels anys seixanta del segle XX. L'estocada definitiva va ser la competència per part dels centres cívics i casals de barri que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el 1979. (Editorial).

Funció i ball : de quan Vilanova i la Geltrú tingué el seu primer teatre / Albert Virella i Bloda
Virella i Bloda, Albert


En: Gran Penya : revista sòcio-cultural. Vilanova i la Geltrú. Vol. 1, núm. 9 (agost 1991), p. 10-12 : il. (Història vilanovina) 

La Festa com a expressió de contra-posicions polítiques. L'exemple de la "La Societat" i dels sindicats agrícoles de Vila-rodona / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: 061377 . Festa a Catalunya : la festa com a vehicle de sociabilitat i d'expressió política : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. p. 190-198

El Paper de l'associacionisme d'esbarjo a Catalunya a les primeres dècades de l'Estat liberal (1833-1874) pel que fa a la "producció" de la festa moderna / Pere Solà i Gussinyer
Solà i Gussinyer, Pere


En: 061377 . Festa a Catalunya : la festa com a vehicle de sociabilitat i d'expressió política : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. p. 175-189

Cultura plebea de la festa, del treball i de l'organització del temps a Sabadell a tombant del segle XVIII al XIX / Mercè Renom i Pulit
Renom i Pulit, Mercè


En: 061377 . Festa a Catalunya : la festa com a vehicle de sociabilitat i d'expressió política : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. p. 50-72

Annex.

Sant Feliu de Guíxols anys 60. Una festa permanent / Jaume Garcia Vall-llosera, Josep Taberner i Puig
Garcia i Vall-llosera, Jaume


Sant Feliu de Guíxols : Associació d'Amics de la Música dels Anys 60, 2020
180 p. : il.
ISBN 9788409192687

La salsa en Barcelona : de la onda layetana a las radios latinas, del estilo cubano a la salsa en línea / Isabel Llano Camacho ; prólogo de José Arteaga
Llano Camacho, Isabel


Lleida : Milenio, 2018
182 p., 36 làm. : il. ; 21 cm (Ensayo / música, 10) 
ISBN 9788497438391

Aquest llibre ofereix una anàlisi retrospectiva de la disseminació, consum i producció de la música i el ball de la salsa des de 1980 fins a l'actualitat a Barcelona. Partint dels antecedents del ball de la salsa, la seva emergència als Estats Units i la seva posterior internacionalització, s'aborden els músics i agrupacions precursors de la música salsa en la capital catalana, el desenvolupament de la producció discogràfica, les més rellevants discoteques i sales de ball, les escoles, companyies i congressos de ball i la seva connexió amb reconeguts professors internacionals dels diferents estils, la proliferació d'emissores de ràdio llatines, la labor destacada de representants i programadors, per a finalment reflexionar sobre l'oposició entre "ball d'escola" i "ball de carrer", tot això considerant que el fenomen de la salsa i la música llatina a Barcelona forma part del fenomen de la salsa i la música llatina al voltant del món. (Editorial).

El Cortijo de Roses / Cristina Masanés, text ; Jordi Puig, fotografia
Masanés, Cristina


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 18 (tardor-hivern 2017), p. 104-107 : il. (Una mirada en el paisatge) 

Una Gran pista de ball / Xavier Castillón, Sebastià Roig, Ramon Moreno, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 291 (juliol-agost 2015), p. 56-95 : il. (Dossier) 

L'Ateneu Colón, cent deu anys de ballaruga / Jordi Montaner i Montejano
Montaner i Montejano, Jordi


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 6 (2001) , p. 34-37 : il (Temes) 
Notes.

Els Bars de nit al Poblenou / Yolanda Pirla i Luna
Pirla i Luna, Yolanda


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 4 (1999) , p. 38-44 : il. (Temes) 

Els balls de saló al nostre país / Eva Sierra Vila
Serra Vila, Eva


Barcelona : Base, 2014
166 p. : il. ; 22 cm (Base Imatges) 

Per primera vegada es presenta al públic la història del ball social i del ball de saló esportiu al nostre país, una història oblidada que l'autora del llibre, Eva Serra, ha tret a la llum. Personatges com Salvador Font, Artur Cruz de la Fuente, Antoni Cardona, Enrique Catalán o Antonio Gómez varen destacar com a ballarins internacionals i alguns es van proclamar campions del món. La seva fama els portà a actuar com a artistes en el cinema de l'època i a les sales de festes més importants d'Europa. El llibre també dóna a conèixer els diferents Campionats de Catalunya i els grans campions, com Miquel Barbarà i Pilar Ledesma o Ysern i Yolanda, així com l'origen i l'evolució dels balls que coneixem avui i d'altres anteriors. L'obra s'acompanya d'un gran nombre de fotografies inèdites de ballarins de casa nostra i sales de ball de la primera meitat del segle XX. Un autèntic tresor que s'ha conservat al llarg d'aquest anys, sobretot, en mans privades. (Editorial).

Guia de butxaca Més marxa / Direcció Julio Palazón ; redacció Jordi Marsal
Marsal, Jordi


Tarragona : PRM Edició i Publicitat, 1997-1999
2 vol. : il. ; 15 cm (Guies Parsifal de Barcelona) 
Conté: 1997, 1998, 1999.

L'Odeon / Narcís Sureda Daunís; fotografia: Pere Duran
Sureda Daunís, Narcís


En: Revista de Girona. Girona, núm. 270 (gener-febrer 2012), p. 110-111 : il

La Constitució i la construcció del Casal de Vila-rodona. Entre l'herència i la modernitat / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: 136246 1960 - 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Museu d'Història de Catalunya : Cossetània, 2012. p. 647-660
 (Associacionisme i sociabilitat) 

Barcelona balla : dels salons aristocràtics a les sales de concert / Ferran Aisa
Aisa i Pàmpols, Ferran


Barcelona : Base : Ajuntament de Barcelona, 2011
347 p. : il. ; 24 cm (Base Imatges, 2) 
Bibliografia.
ISBN 9788415267355

Barcelona balla presenta dos segles de societats, balls i músiques a la capital catalana, i ho fa desenvolupant l'esperit lúdic dels barcelonins. Al llarg del llibre som testimonis de com la societat civil organitza els seus saraus per damunt de les classes socials, des de l'aristocràcia fins als hortolans i de la burgesia a la classe treballadora. Barcelona balla fa un recorregut pels salons aristocràtics, els primers envelats, els cafès-concert, els cabarets, les sales de ball, les discoteques i, entre altres espais, les sales de concert. El llibre també és testimoni de les modes musicals i dels balls que apareixen al llarg dels segles XIX i XX: vals, rigodon, cancan, xarleston, jazz, swing, bolero, mambo, rock and roll, twist... I dels artistes que ofereixen el seu do musical en directe als espais lúdics de la ciutat, com ara Carlos Gardel o els Beatles i tants i tants músics i cantants que han ajudat a posar la banda sonora a la vida de diverses generacions de barcelonins.

L'Abans : recull gràfic 1960-1979 / Roland Sierra
Sierra i Farreras, Roland


El Papiol : Efadós, 2013
839 p. : il. ; 31 cm (L'Abans. Garraf) 
Bibliografia. Índexs. A la part inferior de la portada: Hi col·labora l'Ajuntament de Sitges. Altre títol: Sitges yeyé, recull gràfic 1857-1980.
ISBN 9788415232544

És un nou volum de L'Abans dedicat a la Sitges yeyé, la dels anys seixanta i setanta, un dels períodes més dinàmics i fascinants de la vila reflectit en fotografies a tot color, cartells, etiquetes i objectes de tota mena. Són els anys del boom turístic, de les urbanitzacions Vallpineda i Aiguadolç, de les discoteques Pachá, Galaxy i Yuca, dels primers festivals de cinema i de teatre, dels projectes que preveien la construcció d'un port sota la Punta i d'una autopista sobre el mar, de grups musicals com els Ricky's, Los 5 Escorpiones i l'Orquestra de Janio Martí, dels canvis de costums en el vestir, del "carrer del Pecat", del Gall Groc, del Ral·li de cotxes d'època, de les festes de la verema i de les primeres eleccions democràtiques.

Boîtes, clubs, raves: metamorfosis de la festa juvenil / Carles Feixa, Joan Pallarès
Feixa i Pàmpols, Carles


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 13 (1998) , p. 88-103 : il. (Dossier. La festa. Entre la tradició i el canvi) 
Notes. Bibliografia. Resum en català i anglès.

En l'univers de la cultura juvenil, "fer festa" s'identifica amb l'experiència de sortir, escoltar música i ballar en locals nocturns durant tot el cap de setmana. L'article explora diversos escenaris de la festa juvenil, en particular aquells associats a la música tecno, i posa en evidència el procés de "carnavalització" que ha experimentat el ritual de divertir-se de nit.