português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
NUCLIS DE POBLACIO []
Referències trobades:
1618   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 81
anar a la pàgina                         


1 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Primers pagesos i ramaders del Vallès fa 6.500 anys, a Canovelles / text i fotografies: Jord Roig Buxó ; l'Espai Museogràfic del Poblat Neolític de Ca l'Estrada-2/Ajuntament de Canovelles
Roig i Buxó, Jordi


En: Vallesos. Santa Eulàlia de Ronçana, N. 25 (estiu-tardor 2023), p. 124-127 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 



Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Neolitic
Matèries:Jaciment de Ca l'Estrada de Canovelles
Àmbit:Canovelles
Cronologia:2000 - 2023
Autors add.:Ajuntament de Canovelles. Espai Museogràfic del Poblat Neolític de Ca l'Estrada-2
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Can Pedrals (Granollers); B. Can Mulà (Mollet del Vallès); B. de La Llagosta; Biblioteca Central de Terrassa; B. Vapor Badia (Sabadell); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); Biblioteca Núria Albó (La Garriga); B. Frederica Montseny (Canovelles)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1618
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noves troballes al jaciment de la Mota de Sant Pere / Àngels Fuster
Fuster, Àngels


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2022 (2023) , p. 98

Durant el mes de juny la cooperativa Arqueovitis va descobrir noves troballes al jaciment de la Mota de Sant Pere. Es tracta de dos nous recintes, un forn de pa i una llar de foc. Aquesta actuació correspon a la tercera excavació arqueològica que afectava la fase 2, encarregada per la regidoria de Patrimoni local de l'Ajuntament, per un import de 18.000 euros.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers
Matèries:Jaciment de la Mota de Sant Pere de Cubelles
Àmbit:Cubelles
Cronologia:2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Anuari/article/view/418573
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Es confirma que el poblat ibèric del Vilar de Valls correspon a la ciutat ibera més important de l'antiga Cessetània / Francesc Murillo Galimany
Murillo Galimany, Francesc


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 847 (juny 2022), p. 4-9



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2022]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nous materials del tester K de Fontscaldes : la donació de Pere Barrabeig / Samuel Burguete Recasens
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 738 (juliol-agost 2012), p. 10-15



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Forns ; Llegats i donatius
Matèries: Barrabeig Cortés, Pere
Matèries:Poblat ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2012]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nous materials del tester K de Fontscaldes : la donació de Pere Barrabeig / Samuel Burguete Recasens
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 737 (juny 2012), p. 14-20



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Forns ; Llegats i donatius
Matèries: Barrabeig Cortés, Pere
Matèries:Poblat ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2012]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nous materials del tester K de Fontscaldes : la donació de Pere Barrabeig / Samuel Burguete Recasens
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 735 (abril 2012), p. 12-19



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Forns ; Llegats i donatius
Matèries: Barrabeig Cortés, Pere
Matèries:Poblat ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2012]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vil·la romana del Vilar, una troballa inoportuna / Noemí Bofarull Balanyà
Bofarull Balanyà, Noemí


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXIII], Núm. 620 (desembre 2001), p. 4-7



Matèries: Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Vil·les romanes
Matèries:oblat ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2001]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Vilar un gran desconegut : caldria revisar antigues hipòtesis sobre el poblament ibèric i l'entensió del jaciment / Elisenda Amat i Francesc Murillo
Amat Sans, Elisenda


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXII], Núm. 606 (juny 2000), p. 31-33



Matèries: Cultura dels ibers ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població
Matèries:Poblat ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2000]
Autors add.:Murillo Galimany , Francesc
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Jaciment del Vilar : a l'entorn de la troballa d'un Kalathos / Samuel Burguete i Recasens i Ester Fabra Salvat
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 432 (juliol-agost 1984), p. 15-17



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics
Matèries:Poblat Ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[1984]
Autors add.:Fabra i Salvat, M. Ester
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Jaciment del Vilar : estudi d'una àmfora púnica / Ester Fabra Salvat, Samuel Burguete i Recasens
Fabra i Salvat, M. Ester


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 430 (maig 1984), p. 18-19



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques
Matèries:Poblat Ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[1984]
Autors add.:Burguete i Recasens, Samuel
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Jaciment del Vilar, una qüestió inconclosa / Samuel Burguete i Recasens i Ester Fabra Salvat
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 417 (març 1983), p. 24-29



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers
Matèries:Poblat Ibèric del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[1983]
Autors add.:Fabra i Salvat, M. Ester
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1618
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolució del poblament de la foia de Móra des del Bronze final a l'Antiguitat Tardana, anàlisi i evolució del territori [Fitxer informàtic] / Jaume Noguera Guillén : [dirigida per: Joan Sanmartí]
Noguera Guillén, Jaume


1997
Dirigida per: Sanmartí, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1997
2 vols. (109, [17], [116] f.) : il., map., gràf.
Tesi de llicenciatura. També disponible en versió digital. Bibliografia. Índexs.


Matèries: Arqueologia ; Nuclis de població ; Medi geogràfic ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Bronze final ; Edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Poblament
Àmbit:Móra d'Ebre
Cronologia:[s. IV aC - s. I aC]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2445/185872
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Algunos hallazgos de tintinnabula en el asentamiento de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d'Ebre). Notas sobre musicología prerromana en el Ebro final / Margarida Genera, Fernando Guarch, Joan Alberich y José Ramón Balagué



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 359-365 : il

Bibliografia.

Estudiamos los hallazgos de tres campanillas que tuvieron lugar entre los años 2005 y 2007 en el asentamiento de Sant Miquel de Vinebre (II-I a.C.) y el de un cascabel en el Racó d'Aixerí o Racó de Sant Miquel (siglos IV-II a.C.), en la misma población, comarca de la Ribera d'Ebre. Aparte del análisis tipológico de las distintas piezas, se ha procedido al estudio del hipotético sonido mediante el procedimiento experimental. Por su proximidad, tanto cronológica como territorial, hemos incluido, también, dos campanillas descubiertas en un contexto funerario de la Carrova, en los alrededores de la ciudad de Amposta, comarca del Montsià.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Objectes arqueològics ; Música ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de Sant Miquel de Vinebre ; Poblat ibèric de Sant Miquel de Vinebre ; Jaciment de la Carrova d'Amposta
Àmbit:Vinebre ; Amposta
Cronologia:s. IV - I aC
Autors add.:Genera i Monells, Margarida ; Guarch i Bordes, Fernando José ; Alberich i Mariné, Joan ; Balagué, José Ramon
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tortosa durante la protohistoria. Las excavaciones del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV entre los años 2004 y 2011 / Jordi Diloli, Ramon Ferré y Jordi Vilà
Diloli i Fons, Jordi


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 247-256 : il

Bibliografia.

Hasta fechas muy recientes, la ocupación prerromana de la ciudad de Tortosa no había pasado de mera hipótesis, a pesar de las informaciones proporcionadas por los autores clásicos, los estudios numismáticos o las reflexiones de la historiografía moderna, que intentaban localizar en este enclave un asentamiento ibérico que hubiese participado en la ordenación del territorio ilercavón. En este contexto, la investigación arqueológica, que ha alcanzado una importancia crucial los últimos años, ha propiciado el hallazgo por vez primera en el casco urbano tortosino de restos estructurales de época ibérica, en la calle de Sant Domènech, a los pies de la colina de la Zuda. Se trata de un gran muro de mampostería, interpretado como una muralla de aterrazamiento, datado entre finales del siglo III e inicios del II a. n. e. Es así que la relectura de los datos conocidos y las intervenciones llevadas a cabo en las calles de Sant Domènech (2007), Sant Felip Neri (2008-09), La Mercè (2010) y Montcada (2006-10), han permitido definir un esquema cronocultural sobre la ocupación protohistórica de la ciudad, que se iniciaría durante el Bronce Final / Primera Edad del Hierro en la colina de la Zuda, perdurando hasta la fundación de la ciudad de Dertosa.



Matèries: Bronze final ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Muralles ; Fortificacions ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Àmbit:Tortosa
Cronologia:s. III - II aC; 2004 - 2011
Autors add.:Ferré Anguix, Ramon ; Vilà Llorach, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Ilercavons ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Exèrcit ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:200 aC
Autors add.:Asensioi Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafael
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Estructura social ; Arquitectura ; Urbanisme ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:s. V - 200 aC
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Sanmartí i Grego, Joan ; Jornet i Niella, Rafael ; Miró, Maite
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Fortificacions ; Pesos i mesures ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet ; Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Jaciment de Sant Miquel de Vinebre ; Jaciment de Perengil de Vinaròs
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Benifallet ; Tivissa ; Vinebre ; Vinaròs - Castelló
Cronologia:s. V . II aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Fortificacions ; Estructures arqueològiques ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:s. V - s. III aC
Autors add.:Bea i Castaño, David ; Belarte Franco, M. Carme ; Diloli i Fons, Jordi ; Noguera Guillén, Jaume ; Sardà Seuma, Samuel
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Periodo del Ibérico Pleno en el territorio de los iberos del Ebro / Francisco Burillo
Burillo Mozota, Francisco


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 103-110

Bibliografia.

El periodo conocido como Ibérico Pleno surge en el territorio de los iberos del Ebro tras la crisis del Ibérico Antiguo, caracterizada por la desaparición de una elite emergente que residía en las casas torre, destrucción y abandono de pequeños asentamientos y desaparición de los enterramientos tumulares. Tras este periodo de colapso, encontramos la pervivencia del modelo social campesino de tendencia igualitaria, con sus precedentes más inmediatos en los poblados de calle central, surgidos en la cuenca sedimentaria del Ebro hacia el año 1100, como lo muestran los poblados de El Taratrato o la primera fase de San Antonio de Calaceite. Pero lo que más caracteriza a esta etapa es la aparición del modelo político del Estado, que se manifiesta en el surgimiento de los oppida por proceso sinecista. Tres ciudades articularan el territorio, en su extremo oriental, Ilerca / Dertosa, identificada con Tortosa; en el occidental, Osicerda, en El Palao de Alcañiz y, entre ellos, El Castellet de Banyoles, en Tivissa, que acuñó dracmas de imitación emporitana con leyenda kuti y tikirskine-ku. La desaparición de Tivissa en el 195 sin sustitución por otro centro urbano da lugar a que el territorio se nuclearice en las otras dos ciudades estado, dando nombre a las etnias de los ilercavones y los ausetanos del Ebro u ositanos, respectivamente.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Cultura ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa ; Tivissa ; Aragó
Cronologia:s. V aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1618
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre, Tarragona) / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 95-102 : il.

Bibliografia.

Presentamos en este trabajo el resultado de las intervenciones efectuadas en el yacimiento de Sebes entre los años 2010 y 2011, donde hemos podido documentar la existencia de un asentamiento ibérico de nueva planta fechado en la segunda mitad del siglo VI a.C., poco tiempo después del abandono del asentamiento del Hierro I, ubicado en la parte más alta de la colina de Sebes. La proximidad entre los dos asentamientos y los restos materiales recuperados parecen indicar un ligero traslado poblacional, dentro de una dinámica interna de cambio en la sociedad ibérica, en una etapa de transición previa a la consolidación de un nuevo modelo poblacional durante el siglo v a.C.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de Sebes de Flix
Àmbit:Sebes - Flix
Cronologia:s. VI aC
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Olmos Benlloch, Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 81
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3