português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
NUCLIS DE POBLACIO []
Referències trobades:
1844   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 93
anar a la pàgina                         


1 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
Sant Pere de Graudescales i l'enclavament de Montmajor / Joan Capdevila i Subirana
Capdevila i Subirana, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 8-13 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Notes, fonts i bibliografia.

En aquest treball es farà, en primer lloc, una aproximació geogràfica al lloc de Sant Pere de Graudescales i, en segon, s'aclarirà l'origen de la delimitació de l'enclavament durant la configuració dels municipis contemporanis.


Matèries: Medi geogràfic ; Nuclis de població ; Termes territorials ; Municipis
Matèries:Església de Sant Pere de Graudescales
Àmbit:Graudescales - Navès ; Montmajor
Cronologia:[1200 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/980000001730
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Masos del Quer, a la parròquia de Sant Pere d'Escales (segles XIII-XVIII) : per una interpretació de la demarcació mderna del terme municipal de Montmajor i l'enclavament de la caseta de Sant Pere a Graudescales / Andreu Galera
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 14-23 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia i notes.

Amb el present treball volem donar continuïtat a l'estudi precedent de Joan Capdevila relatiu al minúscul enclavament que el municipi de Montmajor té en el terme de Navès i l'indret de Graudescales. L'objectiu és oferir una explicació a l'enrevessat trencaclosques que és aquest termenat municipal.


Matèries: Esglésies ; Nuclis de població ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Termenals ; Parròquies
Matèries:Església de Sant Pere de Graudescales
Àmbit:Graudescales - Navès ; Montmajor
Cronologia:[1200 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/980000001732
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
Anàlisi de la viabilitat de repoblació d'un micropoble : Sant Jaume de Frontanyà / Isaac Anselmo ; tutora: Gillian Connor
Anselmo, Isaac


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 70-71 (Tribuna jove
Resum del treball de recerca presentat a l'Institut Alt Berguedà.

Aquest treball de recerca s'ha centrat a comprendre per què molts pobles petits, coneguts com a micropobles, han estat patint un despoblament continu i com es pot revertir aquesta situació. En particular, l'estudi es focalitza en el cas de Sant Jaume de Frontanyà, un poble amb una història rica i una identitat única, però ara davant el repte de mantenir-se viu. Per això, l'objectiu principal del treball és demostrar que, tot i les dificultats actuals, els micropobles poden potenciar-se amb les estratègies adequades, així com convertir aquest treball en una guia per a altres pobles en situació similar.


Matèries: Treballs escolars ; Nuclis de població ; Despoblament ; Projectes
Àmbit:Sant Jaume de Frontanyà
Cronologia:[2024]
Autors add.:Connor, Gillian (Dir.)
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/980000001713
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Nuclis de població
Matèries:Jaciment del Serrat de Castellar
Àmbit:Fontanals de Cerdanya
Cronologia:[2004 - 2024]
Autors add.:Morera i Camprubí, Jordi ; Olesti i Vila, Oriol
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-19.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
On eren Súbur i Tolibis / Ignasi M. Muntaner
Muntaner i Pascual, Ignasi Maria


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXIII, núm. 178 (juny 2023), p. 1-6: il.
Notes.


Matèries: Epoca romana ; Nuclis de població ; Arqueologia ; Historiografia ; Toponímia
Àmbit:Sitges ; Garraf ; Subirats
Cronologia:[2023]
Accés: https://www.ges-sitges.org/app/download/12476158412/202306_178.pdf?t=1734679330 [exemplar complet]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.


Matèries: Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Temples ; Arqueologia ; Nuclis de població
Matèries:Poblat ibèric del Puig de Can Cendra
Àmbit:Estanyol - Bescanó
Cronologia:[2024]
Autors add.:Oliver Vert, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/980000000931
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
El Conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d'intervencions arqueològiques / Roser Arcos López, Cristina Belmonte
Arcos López, Roser


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 72-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2019 es va celebrar el 15è camp de treball al conjunt arqueològic de les Guixeres, un projecte de poble, que involucra des de l'institut a diverses institucions i associacions municipals. Durant aquest temps s'ha excavat i documentat el mas de la Vilella Vella, l'església preromànica de Sant Pere del Puig i la Torre del Puig de Sant Pere. La singular geologia de la zona, molt rica en pedra de guix, en propicià l'assentament, i el conjunt documentat s'ha erigit en el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle xiii.


Matèries: Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Nuclis de població ; Esglésies ; Edat mitjana
Matèries:Església de Sant Pere del Puig de Súria
Àmbit:Súria
Cronologia:2004 - 2019
Autors add.:Belmonte Santisteban, Cristina
Accés: http://hdl.handle.net/10687/452736
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Vil·les romanes ; Estructures funeràries ; Cultura dels Ibers ; Epoca romana
Matèries:Jaciment de Vilardida
Àmbit:Vilardida - Montferri
Cronologia:2017
Autors add.:Morera i Camprubí, Jordi ; Piza Ruiz, Tatiana
Accés: http://hdl.handle.net/10687/452740
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l'extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo / Iñaki Moreno i Exposito
Moreno Exposito, Iñaki


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 310-331 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Arran de la intervenció arqueològica efectuada entre els anys 2016 i 2017, vinculada a la construcció del lateral nord de l'autopista C-31 al seu pas per Badalona, s'ha pogut ampliar la ciutat romana de Baetulo en dues illes més en direcció muntanya a banda i banda del cardo maximus. Aquestes noves troballes obliguen a replantejar la planta i morfologia de la ciutat romana en el seu conjunt.


Matèries: Arqueologia urbana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Epoca romana
Matèries:Ciutat romana de Baetulo
Àmbit:Badalona
Cronologia:2016 - 2017
Accés: http://hdl.handle.net/10687/452748
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
Pagesos vora la mar : Vilafortuny abans de la urbanització / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 5 (juny 2002), p. 3-9 : il.
Notes. Bibliografia.


Matèries: Nuclis de població ; Agregació de municipis ; Masos ; Estiueig ; Vida quotidiana
Àmbit:Vilafortuny - Cambrils
Cronologia:1842 - 2000
Accés: https://www.cambrils.cat/ca/serveis/arxiu/patrimoni-cultural/hemeroteca-digital/anjub-quadern-de-cultura-tradicional-i-popular/anjub-05 [exemplar complet]
Localització: B. Municipal (Cambrils); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1844
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Arxiu del Brugar el 1743 / Ezequiel Gort
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Butlletí Informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus. Reus, núm. 13 (hivern 2006), p. 6-8
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Arxius municipals ; Nuclis de població ; Fonts documentals
Àmbit:Brugar, el - Riudoms
Cronologia:1743
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000164948 [Exemplar complet]
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1844
seleccionar
imprimir
La Vil·la romana de l'Espelt : Òdena, Anoia : un establiment agrícola en el marc de l'ocupació del territori a la Catalunya interior, i la seva contribució a la creació del nucli de població premedieval d'Igualada / Jordi Enrich Hoja
Enrich i Hoja, Jordi


Igualada : Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 2025
227 p. : il. col. ; 30 cm
ISBN 9788409718245



Matèries: Arqueologia ; Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Vil·les romanes ; Nuclis de població ; Agricultura
Matèries:Vil·la romana de l'Espelt
Àmbit:Odena
Cronologia:[0000 - 2025]
Autors add.:Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada
Localització: Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Central d'Igualada; B. de Santa Margarida de Montbui


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1844
seleccionar
imprimir
Evolució constructiva i material arqueológic de la casa núm. 3 del poblat ibéric de Darró (Vilanova i la Celtrú), segles II-I aC / Alberto López Mullor
López i Mullor, Albert


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 367-391
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material
Bibliografia.

La casa número 3 era un edifici d'ús mixt. D'una banda, es feia servir com a taller, amb instal·lacions per a l'obtenció de ferro a través de la cocció de l'argila local dins d'uns forns situats a la planta baixa, i d'altra banda s'utilitzava com a habitatge familiar, amb algunes cambres al nivell del carrer i les altres al pis alt. Aquesta construcció estava situada dins un barri artesanal del poblat ibèric, que s'estenia als peus del turó de Sant Gervasi, al cim i els vessants del qual se'n trobava el nucli original, establert cap al segon quart del segle v aC. El barri dels ferrers va començar a funcionar al segle iv aC, però va ser remodelat profundament cap als primers decennis del segle ii aC. És llavors quan s'hi va bastir de bell nou la casa 3, la qual va tenir una activitat remarcable i va ser objecte de fins a nou reformes entre circa 195 i 80/70 aC, segons que va palesar l'excavació duta a terme.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Habitatge ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Restes ceràmiques
Matèries:Jaciment de Darró de Vilanova i la Geltrú
Àmbit:Vilanova i la Geltrú
Cronologia:[s. II - I aC]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1844
seleccionar
imprimir
Archeologie de la haute et moyenne vallée du Vidourle, de l'âge du Fer á l'an mille / Maxime Scrinzi
Scrinzi, Maxime


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 269-277
 (El poblament
Bibliografia.

De la source à la mer, sur plus de 80 kilomètres, la vallée du Vidourle traverse les différents aspects du géo-système bas-languedocien. Cévennes, collines calcaires, garrigue et Camargue s'y juxtaposent en un paysage diversifié. Cet "amphithéâtre naturel" constitue donc un terrain d'étude privilégié pour l'étude spatio-temporelle du peuplement de l'Âge du Fer au haut Moyen-Âge. Cette étude s'appuie sur de nombreux travaux archéologiques (fouilles, prospections, ...) ayant permis de constituer une importante base de données. L'association de ces recherches permettrait de comprendre le comportement de l'homme vis-à-vis d'un fleuve à travers ses déplacements et sa façon d'aménager le territoire, mais également d'apporter des éléments de réponse sur le rôle du cours d'eau dans cet aménagement.



Matèries: Prehistòria ; Edat del ferro ; Edat antiga ; Edat mitjana ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Poblament ; Medi geogràfic ; Muntanyes ; Arqueologia
Àmbit:França
Cronologia:[0000 - 1000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1844
seleccionar
imprimir
Romanisation et développement Approche comparée des territoires de la partie occidentale du Conventus Bracarensis (Tarraconaise) et de la Civitas Arvernorum (Aquitaine). Une perspective de longue durée (IIe s. av.J.-C. IIe s. ap. J.-C.) / Frédéric Trément, Helena Carvalho
Trément, Frédéric


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 247-267
 (El poblament
Bibliografia.

Bien que situés dans deux provinces différentes et fort éloignés l'un de l'autre, les territoires de Bracara Augusta (province de Tarraconaise) et des Arvernes (Aquitaine) présentent de nombreuses similitudes qui justifient une étude comparée des modalités de leur "romanisation", rendue possible par l'intensité des investigations archéologiques dont ils ont fait l'objet au cours des quinze dernières années. Parmi ces similitudes, on soulignera leur caractère non méditerranéen, l'intrication d'espaces de plaines et de moyenne montagne, la densité élevée de leur occupation durant la Protohistoire récente et l'époque romaine, la présence, dans les deux cas, d'une importante ville romaine (portant le nom d'Auguste) ainsi que la chronologie, à peu près synchrone, de leur intégration dans l'Empire romain. L'objectif de cet article est d'analyser, de manière comparative et dans la longue durée (IIe s. av. J.-C. - IIe s. apr. J.-C.), le processus de "romanisation" de ces deux territoires en utilisant le concept de développement.



Matèries: Epoca romana ; Romanització ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Poblament ; Romanització ; Xarxa viària ; Arqueologia
Àmbit:França ; Portugal
Cronologia:[s. II aC] - s II dC]
Autors add.:Carvalho, Helena
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1844
seleccionar
imprimir
El Ager Cordubensís: aproximación al territorium de Colonia Patricia Corduba / María del Carmen Rodríguez Sánchez
Rodríguez Sánchez, María del Carmen


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 231-246
 (El poblament
Bibliografia.

El presente artículo tiene por objeto dar a conocer los límites administrativos del ager Cordubensis, así como la distribución de los asentamientos que lo integraron a lo largo del período romano. Para ello analizaremos, por un lado, las fuentes históricas, geográficas, epigráficas y arqueológicas que nos permiten aproximarnos a la definición de su frontera colonial, y, por otro, las características generales de los hábitats rurales, atendiendo a su ubicación, funcionalidad y evolución diacrónica en el contexto que estudiamos.



Matèries: Epoca romana ; Medi geogràfic ; Epigrafia ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Poblament ; Divisió político-administrativa ; Arqueologia
Àmbit:Còrdova
Cronologia:[s. II aC - s. V dC]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1844
seleccionar
imprimir
L'Estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viária de l'ager Iessonensis / Esther Rodrigo i Requena
Rodrigo i Requena, Esther


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 201-216
 (El poblament
Bibliografia.

Aquest treball és una aproximació a l'evolució del poblament rural i de la xarxa viària del territori de la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra) des d'època republicana fins al baix Imperi. Aquesta evolució ve marcada per la fundació d'una ciutat ex novo i la implantació d'un parcel·lari centuriat, amb la introducció de nous sistemes d'explotació del camp que representen un canvi substancial respecte del món ibèric.



Matèries: Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Societat rural ; Poblament ; Evolució demogràfica ; Xarxa viària ; Estructura urbana ; Desenvolupament urbà ; Romanització ; Arqueologia
Matèries:Ciutat romana d'Iesso
Àmbit:Guissona
Cronologia:[s. III - s V dC]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1844
seleccionar
imprimir
Aportacions de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-V dC) / Marta Flórez i Santasusana, Arnau Trullén, Arnau Garcia i Molsosa
Flórez i Santasusana, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 183-199
 (El poblament
Bibliografia.

Des de l'any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d'un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d'aquest projecte, s'ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.



Matèries: Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Poblament ; Societat rural ; Medi geogràfic ; Sistemes d'informació geogràfica ; Bases de dades ; Arqueologia
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[s. V aC - s. V dC]
Autors add.:Trullén, Arnau ; Garcia i Molsosa, Arnau
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1844
seleccionar
imprimir
El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.



Matèries: Epoca romana ; Epoca visigòtica ; Alta edat mitjana ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Despoblament ; Poblament ; Arqueologia
Àmbit:Camp de Tarragona ; Terres de l'Ebre ; País Valencià
Cronologia:[s. III - s. V]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1844
seleccionar
imprimir
El Poblament en época antiga a l'Argilaga i els seus voltants (segles V aC-V dC) / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 105-117
 (El poblament
Bibliografia.

És l'estudi d'un territori situat a 12 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, a l'interfluvi entre el riu Francolí i el riu Gaià, a partir dels diferents assentaments que el configuren. L'estudi dels assentaments ha permès recrear el poblament d'aquesta zona en quatre fases cronològiques (ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial) i estudiar les relacions d'aquests assentaments entre si a partir de la teoria els polígons de Thiessen. A més a més, també ha estat possible estudiar la seva posició sobre el territori a partir de l'anàlisi geogràfica i geològica, la jerarquia que ocupaven a partir de la seva extensió, la seva ubicació a partir de la fertilitat del sòl i l'adopció del model romà d'establiment a partir de les restes constructives conservades. D'aquesta manera s'han obtingut dades que han permès conèixer millor el poblament d'aquesta zona entre els segles que van del V aC al VI dC.



Matèries: Cultura dels ibers ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Poblament ; Medi geogràfic ; Epigrafia ; Arqueologia ; Economia
Àmbit:Argilaga, l' - Secuita, la ; Camp de Tarragona
Cronologia:s. V aC - V dC
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 93
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3