português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
JACIMENT DEL CASTELLET DE BANYOLES DE TIVISSA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 8   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l'ibèric ple (450-425 a 200 aC) : el cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / Ramon Gironès Blanch
Gironés Blanch, Ramon


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2023
300 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 23) 
XXI Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Bibliografia i webgrafia. Annexos.
ISBN 9788409539413

Ramon Gironès Blanch fa una aproximació a través de l'arqueologia i les fonts literàries a la gènesi, la pervivència i la destrucció de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles en el període de l'ibèric ple, i interpreta l'economia i societat ibè-riques a partir d'aquest exemple. En aquest context, el llibre aprofundeix en el coneixement de l'arquitectura i l'urbanisme de l'àrea ilercavona septentrional durant el període de l'ibèric ple, especialment en el jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa, i ressegueix les campanyes d'excavacions fetes des del 1930 fins a l'actualitat. Finalment, l'autor duu a terme una proposta seriosa i rigorosa de restitució arquitectònica en 3D de les zones 1 i 2 de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles. (Plecs).



Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Guerra Púnica II ; Ilercavons ; Nuclis de població ; Urbanisme ; Arquitectura ; Excavacions arqueològiques ; Datació arqueològica ; Objectes arqueològics ; Estructura social ; Estructura urbana
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[450 - 200 aC]; [1930 - 2023]
Autors add.:Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
Localització: B. Municipal (Ascó); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Municipal (Torre de l'Espanol); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guerra i conflicte en el curs inferior de l'Ebre en època romano-republicana: les intervencions arqueològiques a la Palma, Camí del Castellet de Banyoles i les Aixalelles / Jaume Noguera, Edurad Ble, Pau Valdès
Noguera Guillén, Jaume


En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 383-397 : il

Bibliografia.



Matèries: Epoca romana ; Arqueologia ; Guerra púnica II ; Estructures arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Jaciment de les Aixalelles d'Ascó
Àmbit:Tivissa ; Ascó ; Palma d'Ebre, la
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Ble Gimeno, Eduard ; Valdès, Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Excavació de la Zona 3 en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), un nou fragment de trama urbana en l'angle sud-oest de la ciutat ibèrica / David Asensio Vilaró, Rafel Jornet Niella, Maite Miró Alaix, Joan Santmartí-Grego



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 332-344 : il

Bibliografia.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[1998 - 2016]
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafel ; Miró Alaix, Maite ; Sanmartí i Grego, Joan
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Torres de l'Aldea; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Ilercavons ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Exèrcit ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:200 aC
Autors add.:Asensioi Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafael
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Estructura social ; Arquitectura ; Urbanisme ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:s. V - 200 aC
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Sanmartí i Grego, Joan ; Jornet i Niella, Rafael ; Miró, Maite
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Fortificacions ; Pesos i mesures ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet ; Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Jaciment de Sant Miquel de Vinebre ; Jaciment de Perengil de Vinaròs
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Benifallet ; Tivissa ; Vinebre ; Vinaròs - Castelló
Cronologia:s. V . II aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 8
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Periodo del Ibérico Pleno en el territorio de los iberos del Ebro / Francisco Burillo
Burillo Mozota, Francisco


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 103-110

Bibliografia.

El periodo conocido como Ibérico Pleno surge en el territorio de los iberos del Ebro tras la crisis del Ibérico Antiguo, caracterizada por la desaparición de una elite emergente que residía en las casas torre, destrucción y abandono de pequeños asentamientos y desaparición de los enterramientos tumulares. Tras este periodo de colapso, encontramos la pervivencia del modelo social campesino de tendencia igualitaria, con sus precedentes más inmediatos en los poblados de calle central, surgidos en la cuenca sedimentaria del Ebro hacia el año 1100, como lo muestran los poblados de El Taratrato o la primera fase de San Antonio de Calaceite. Pero lo que más caracteriza a esta etapa es la aparición del modelo político del Estado, que se manifiesta en el surgimiento de los oppida por proceso sinecista. Tres ciudades articularan el territorio, en su extremo oriental, Ilerca / Dertosa, identificada con Tortosa; en el occidental, Osicerda, en El Palao de Alcañiz y, entre ellos, El Castellet de Banyoles, en Tivissa, que acuñó dracmas de imitación emporitana con leyenda kuti y tikirskine-ku. La desaparición de Tivissa en el 195 sin sustitución por otro centro urbano da lugar a que el territorio se nuclearice en las otras dos ciudades estado, dando nombre a las etnias de los ilercavones y los ausetanos del Ebro u ositanos, respectivamente.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Cultura ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa ; Tivissa ; Aragó
Cronologia:s. V aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 8
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Análisis arqueométrico de elementos numismáticos argénteos en el nordeste peninsular / Rosa María Mercado Guirado ; [Maria Carme Belarte Franco, Ignacio Montero Ruiz (Eds.) ; [Pròleg: Núria Rafel i Fontanals]
Mercado Guirado, Rosa María


Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2021
112 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788494974762

Edición a título póstumo, del Trabajo de Fin de Máster (TFM) de Rosa María Mercado Guirado. La publicación examina la composición y procedencia de la plata utilizada para acuñar monedas griegas y otros objetos a los yacimientos de Mas Castellar, Puig de Sant Andreu, Castellet de Banyoles y Empúries. Para el estudio, se utilizaron técnicas de análisis arqueométrico como la fluorescencia de rayos X y los análisis de isótopos de plomo, con el objetivo de determinar el grado de impacto de los pueblos mediterráneos entre la población indígena. El libro ha sido revisado por los profesores Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) e Ignacio Montero (CSIC-CCHS), directores del TFM de Rosa M. Se incluye también un prólogo, a cargo de la profesora Núria Rafel (Universidad de Lleida), mentora de Rosa M. Mercado en su etapa universitaria. La publicación de este volumen no hubiera sido posible sin el apoyo de los codirectores del TFM, el Instituto Catalán de Arqueología Clásica, el Departamento de Historia de la Universidad de Lleida, la Asociación de Jóvenes Investigadores de Arqueología de Tarragona (AJIAT) y la empresa leridana Iltirta Arqueologia. El libro es fruto de la iniciativa de las compañeras y los compañeros de Rosa M. que, canalizando el dolor provocado por su desgraciada y excesivamente prematura muerte, decidieron rendirle este sentido homenaje. Así, y gracias al apoyo de familia, pareja y amigos, esta obra ha podido llegar a buen puerto. No se puede acabar esta presentación sin hacer un merecido reconocimiento al esfuerzo, tiempo y paciencia que Rosa M. dedicó a esta investigación.


Matèries: Moneda ; Arqueologia ; Numismàtica ; Emissió de moneda ; Jaciments arqueològics ; Edat antiga
Matèries:Jaciment de Puig de Sant Andreu d'Ullastret ; Jaciment de Mas Castellar de Pontós ; Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Ciutat Antiga d'Empúries
Àmbit:Catalunya ; Pontós ; Ullastret ; Tivissa ; Empúries - Escala, l'
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Belarte Franco, M. Carme (Ed.) ; Montero Ruiz, Ignacio (Ed.) ; Rafel i Fontanals, Núria (Pr.)
Autors add.:Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Accés: https://recercat.cat//handle/2072/450008


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3