português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
INDICADORS ECONOMICS []
Referències trobades:
407   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 21
anar a la pàgina                         


1 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Model productiu i la productivitat a Catalunya [Fitxer informàtic] / Apunt de Joan Antoni Santana

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.


Barcelona : Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2019
1 recurs electrònic

El present informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) analitza l'evolució del model productiu català entre els anys 2000 i 2016 i se centra en l'evolució dels nivells de productivitat dels factors de producció -el treball i el capital- tant a escala internacional com des d'una perspectiva microeconòmica a partir de la informació comptable d'una mostra d'empreses catalanes. (Editorial).


Matèries: Informes ; Indicadors econòmics ; Productivitat ; Treball ; Mercat de capitals ; Economia ; Empreses
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2001 - 2016]
Autors add.:Santana, Antoni
Accés: http://ctesc.gencat.cat/doc/doc_85056556_1.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya : 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltas i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltas i Montoro, Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Població ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Demografia ; Pesta Negra ; Crisi de subsistència ; Preus agraris ; Indicadors econòmics ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 407
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Potencial econòmic del sistema de ciutats de Catalunya ; Ripoll : un nucli industrial en procès de reconversió / [director de l'equip: Pere Lleonart ; equip de treball: Àlvar Garola, [et al.]]



[Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General de Política Territorial : Banca Catalana, DL 1988
VIII, 91, 24 p. : gràf., map. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 8485344367



Matèries: Indicadors econòmics ; Economia ; Transports i comunicacions ; Indústries ; Reconversió industrial ; Estructura econòmica ; Ciutats
Àmbit:Ripoll
Cronologia:[1950 - 1988]
Autors add.:Lleonart Llibre, Pere (Dir.) ; Garola Crespo, Àlvar
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Territorial ; Banca Catalana
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dinàmica econòmica dels municipis berguedans : una perspectiva comparada / Jordi Boixader i Solé, Guillem Subirachs i Mancebo, Adrià Lomas i Ramon
Boixader Solé, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 37, núm. 137 (tardor 2018), p. 60-67 : il. gràf. (Articles
Notes.


Matèries: Economia ; Indicadors econòmics ; Població ; Dades estadístiques ; Municipis
Àmbit:Berguedà
Cronologia:[1900 - 2017]; (esp. 2007 - 2017)
Autors add.:Subirachs i Mancebo, Guillem ; Lomas i Ramon, Adrià
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/341721
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Economia empordanesa millora, les desigualtats socials creixen / Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 201-224 : il. graf. (Actualitat
Notes. Resums en català i anglès.

La crisi econòmica, iniciada l'any 2008, posava fi a uns anys de bonança i creixement econòmic, impactant de forma desigual a les economies locals i comarcals. A partir de l'anàlisi dels indicadors econòmics i socials es fa un diagnòstic de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, tant de l'impacte de la crisi com dels efectes ara, quan l'economia expressa uns primers símptomes de millora. La crisi econòmica ha comportat un augment de la pobresa i de les desigualtats socials, provocant una bretxa social i econòmica a l'Empordà tant a escala interna com en la comparativa territorial dins el rànquing de les comarques catalanes. A partir de la situació socioeconòmica actual, es planteja la necessitat d'un canvi de model productiu, minimitzant les febleses i guanyant les oportunitats.


Matèries: Economia ; Indicadors econòmics ; Crisi econòmica ; Mercat de treball ; Immigració ; Problema social
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[2008 - 2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.246
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Land-use and rural inequality profiles in the province of Barcelona in mid-nineteenth century = Perfiles de la desigualdad rural y los usos del suelo en la provincia de Barcelona a mediados del siglo XIX / Enric Tello, Marc Badia-Miró
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 76 (Diciembre 2018), p. 157-188 (Estudios
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'impacte sobre la desigualtat d'ingressos dels processos d'especialització comercial agrícola és un tema de recerca obert. Diversos enfocaments i models econòmics difereixen, mentre els historiadors subratllen el caràcter contingent de les trajectòries seguides en diferents contextos. Estudiarem com l'especialització vitivinícola catalana es correlaciona amb la distribució de l'ingrés agrari en els municipis de la província de Barcelona a mitjan segle XIX, mitjançant indicadors de desigualtat habituals com l'índex de Theil, juntament amb altres nous com la frontera de màxima desigualtat possible (IPF) i les taxes d'extracció de la desigualtat (IER). Apliquem aquesta anàlisi a una base de dades amb més de 86.000 contribuents de 292 municipis registrats en la Distribució Personal de la Riquesa Territorial a la província de Barcelona en 1852, combinats amb dades de població i ús del sòl de l'Estadística territorial de la província de Barcelona, de 1858. Els resultats confirmen que la desigualtat en la distribució de l'ingrés agrari era menor en els municipis vitícoles que en els principalment forestals o cerealícoles, encara que l'especialització i major densitat de població de les zones vitícoles podrien haver ampliat la frontera de màxima desigualtat a mitjan segle XIX.


Matèries: Usos del sòl ; Propietat de la terra ; Renda ; Fonts d'informació ; Economia ; Impostos-exaccions ; Composició socioeconòmica ; Discriminació social ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:1852; 1858
Autors add.:Badia i Miró, Marc
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.076e05b
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estrategias de expansión de una empresa familiar catalana: Agrolimen, 1937 - 2007 / Javier Moreno Lázaro
Moreno Lázaro, Javier


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 41 (2009) , p. 49-89
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix gràfic. Resums en castellà i anglès.

El propòsit d'aquest treball és identificar les claus de l'èxit d'Agrolimen en la seva curta història. La integració vertical, el màrqueting i el canvi gerencial expliquen el prodigiós creixement d'aquesta empresa, nascuda com un modest negoci de guerra que es va convertir a la fi del segle XX en una de les més importants empreses dedicades a la fabricació d'aliments i productes d'higiene d'Europa. El text posa l'èmfasi en la seva exploració contínua de nous productes, l'ajuda de la publicitat, la separació entre propietat i gerència i en l'ús de l'experiència adquirida a Espanya en la seva presència en mercats emergents.


Matèries: Empreses industrials ; Empreses familiars ; Economia de l'empresa ; Indicadors econòmics
Matèries: Carulla, família
Matèries:Agrolimen ; Gallina Blanca
Àmbit:Barcelona ; Sant Joan Despí ; Catalunya
Cronologia:1937 - 2007
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/184063
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi econòmica de la Conca de Barberà : entre la definició d'una nova ruralitat i l'aprofitament d'una localització estratègica / Miquel Ángel Bové, Juan Antonio Duro, Josep M. Piñol
Bové Sans, Miquel Àngel


En: Podall. Montblanc, núm. 5 (2016) , p. 386-398 : il. (Economia
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball presenta els resultats d'una anàlisi estratègica de la situació econòmica de la Conca de Barberà. La seva posició i característiques geogràfiques potencien el seu atractiu per a la localització de determinats establiments industrials i, al mateix temps, li permeten incrementar noves formes de desenvolupament rural, basat en el seu atractiu com a destinació de turisme rural i cultural (al voltant de la Ruta del Cister) i en l'especialització en determinats sectors agroalimentaris, com és el del vi i el cava. La Comarca ha d'aprofitar els seus factors de competitivitat i adaptar les seves estratègies de desenvolupament a una visió territorial més amplia.


Matèries: Economia ; Geografia ; Indicadors econòmics
Àmbit:Conca de Barberà
Cronologia:[2001 - 2016]
Autors add.:Duro Moreno, Juan Antonio ; Piñol i Alabart, Josep Maria
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/321957


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 407
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Memoria comercial y estadística correspondiente al año ... / Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Tortosa



[19??]-
Tortosa : Impr. Heraldo de Tortosa, [19??]-. Periodicitat desconeguda.
Variant del títol: Memoria comercial correspondiente a los ejercicios ...; Memoria comercial y estadística correspondiente a los ejercicios ... Descripció feta a partir de: 1929.



Matèries: Revistes ; Cambres de comerç i indústria ; Indicadors econòmics ; Economia ; Dades estadístiques
Àmbit:Tortosa
Autors add.:Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Terra Alta, una comarca agrària que potència la difusió dels seus productes de qualitat i el turisme rural / Miquel A. Bové Sans, Maria Llop Llop
Bové Sans, Miquel A.


En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 32 (2000) , p. 32-35 : gràf. (Temàtica històrica, social, i de costums
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Indicadors econòmics ; Població ; Agricultura ; Turisme rural
Àmbit:Terra Alta
Cronologia:[1981 - 1998]
Autors add.:Llop i Llop, Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216641/295213
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Dinamisme econòmic d'un territori : les comarques de Tarragona / [ressenya de:] K.C.
Carreté i Bisbal, Kildo


En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 29 (1999) , p. 37-38 (L'Aparador bibliogràfic del CETA
Ressenya de:
. El Dinamisme econòmic d'un territori : les comarques de Tarragona / dirigit per Joaquim Margalef i Llebaria i Agustí Segarra Blasco. Tarragona : Diputació de Tarragona, 1998


Matèries: Ressenyes ; Economia ; Estructura econòmica ; Sectors econòmics ; Indicadors econòmics
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:[1900 - 1988]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216615/295179
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Economia a la Terra Alta. Recull estadístic / Equip de recerca del Centre d'Estudis de la Terra Alta



En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 26 (1997) , p. 16-20 : il. graf. (Temàtica històrica, social, i de costums


Matèries: Economia ; Població ; Dades estadístiques ; Indicadors econòmics
Àmbit:Terra Alta
Cronologia:1975 - 1996
Autors add.:Centre d'Estudis de la Terra Alta. Equip de recerca
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216588/295152
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Gandesa); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Figueres, l'estat de la ciutat : la crisi eixampla la bretxa econòmica i social / Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 273-293 : il. gràf. (Actualitat
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La crisi econòmica, iniciada l'any 2008, posava fi a uns anys de bonança i creixement econòmic, impactant de forma desigual a les economies locals. A partir de l'anàlisi dels indicadors econòmics i socials es fa un diagnòstic de la ciutat de Figueres, tant de l'impacte de la crisi com dels efectes ara quan l'economia expressa uns primers símptomes de millora. La crisi econòmica ha comportat un augment de la pobresa i de les desigualtats socials, provocant una bretxa social i econòmica tant a nivell intern com en la comparativa territorial dins la xarxa de ciutats catalanes. A partir de la situació socioeconòmica actual es planteja la necessitat d'un canvi de model productiu.


Matèries: Economia ; Indicadors econòmics ; Mercat de treball ; Crisi econòmica ; Canvi econòmic ; Dinàmica social ; Pobresa ; Immigració
Àmbit:Figueres
Cronologia:[2008 - 2017]
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335789
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximación a la desigualdad económica a través de fuentes fiscales bajomedievales : Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478) / Luis Almenar Fernández, Guillermo Chismol Muñoz-Caravaca, Lledó Ruiz Domingo
Almenar Fernández, Luis


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 8 (2017) , p. 91-105 (Monográfico. Desigualdad
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'interès per la desigualtat en la riquesa entre les societats preindustrials s'ha reavivat amb força en la història econòmica. Els historiadors consagrats al període baixmedieval, i més concretament de la Península ibèrica, tenen per davant el repte de posar-se a l'altura dels seus companys modernistes. Alguna cosa possible gràcies a l'existència de mètodes d'anàlisis ja desenvolupades en la disciplina econòmica, i de fonts fiscals basades en una estimació del patrimoni dels contribuents. Amb la finalitat d'aproximar el tema, aquest treball analitza tres casos concrets, procedents de diverses poblacions peninsulars baixmedievals: Valls (1378), Sevilla (1384) i Palma (1478). En el cas de Valls i Sevilla, s'ha recorregut a transcripcions o material ja publicat, mentre que per al cas de Palma s'ha estudiat un registre original inèdit. La primera part planteja els límits i possibilitats de l'ús d'aquestes fonts per a l'estudi de la desigualtat en el context baixmedieval. La segona explica els fonaments de la nostra metodologia, basada en el càlcul de coeficients de Gini i l'anàlisi de la distribució de la riquesa per decils, aplicada a aquesta font concreta. La tercera i última part mostra alguns resultats provisionals, fonamentalment, des de la perspectiva de les desigualtats entre grups socials, entre poblacions rurals i urbanes i, finalment, entre homes i dones.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts d'informació ; Fiscalitat ; Economia ; Grups socials ; Composició socioeconòmica ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Valls ; Sevilla ; Palma de Mallorca
Cronologia:1378; 1384; 1478
Autors add.:Chismol Muñoz-Caravaca, Gullermo ; Ruiz Domingo, Lledó
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6157999


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Avaluació del pes econòmic de l'esport a la demarcació de Barcelona el 2013 : Setembre de 2016



Barcelona : Diputació de Barcelona. Gabinet de Premsa i Comunicació, 2017
1 recurs electrònic (81 p.) (Eines

A més d'una important repercussió social, l'esport té una vessant econòmica ja que les activitats del sector generen producció de béns i serveis, distribueixen rendes i creen ocupació, a més d'inversió en infraestructures. En aquest estudi es presenta una valoració econòmica del sector de l'esport, des de la perspectiva de l'oferta (producció) i seguint les pautes dels comptes satèl·lit. L'enfocament metodològic es basa en l'estimació dels principals agregats econòmics del sector de l'esport: producció, consum intermedi, valor afegit brut, remuneració dels assalariats i excedent brut d'explotació. A més a més, es mostren els resultats de l'any 2013 per la demarcació de Barcelona, amb el detall de la contribució dels diferents agents implicats -sector privat amb ànim de lucre, institucions sense ànim de lucre, sector públic i educació esportiva- i es comparen les dades amb les d'altres territoris, s'analitza l'evolució des de l'any 2006 (primera edició de l'estudi, també promogut per la Diputació de Barcelona) i s'apunten tendències i línies de futur.


Matèries: Esport ; Indicadors econòmics ; Informes ; Economia
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:2006 - 2013
Autors add.:Bosch, J. ; García, J. ; Murillo, C.
Autors add.:Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis d'Esports
Accés: http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/58847.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Atur i la contínua recessió auguren un Nadal en crisi / Marc Vilanova, Carles Claret
Vilanova, Marc


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 249 (desembre 2009), p. 14-21 : il. (El tema del mes


Matèries: Crisi econòmica ; Indicadors econòmics ; Atur ; Economia
Àmbit:Manresa
Cronologia:[2008 - 2009]
Autors add.:Claret, Carles
Accés: http://www.elpou.cat/uploads/pou-desembre-09.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. Sant Fruitós de Bages; B. Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada); B. d'Artès; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mercat de treball i ocupació a Tona el 2012 / María José Arrebola
Arrebola, María José


En: Llibre de Tona. Tona. 2013 (2013) , p. 21-25 : il. (Actualitat


Matèries: Mercat de treball ; Atur ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Tona ; Osona ; Osona
Cronologia:[2002 - 2012]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/LlibreTona/article/view/307606/397586
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Caterina Figueras (Tona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Turismo, motor fundamental de la economía de Cataluña (1951-2010) / Jordi Maluquer de Motes
Maluquer de Motes i Bernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 42 (2011) , p. 347-402 : il. gràf.
Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Aquest treball presenta les dimensions bàsiques de les activitats productives associades al turisme receptor a Catalunya des de 1951 fins a 2010. Analitza les seves característiques des d'una perspectiva macroeconòmica i amb un enfocament comparatiu. Demostra que s'ha anat transformant des del model de sol i platja, que va definir la fase d'instal·lació del turisme de masses, fins a convertir-se en una destinació turística molt diversificat, amb un protagonisme creixent de la conurbació de Barcelona. Aquesta transformació ha facilitat una positiva adaptació a la segmentació de la demanda turística internacional. El turisme estranger ha proporcionat a Catalunya el lideratge espanyol i europeu i s'ha convertit en motor fonamental del creixement econòmic.


Matèries: Economia ; Turisme de masses ; Creixement econòmic ; Incidència del turisme ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1951 - 2010
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/4717
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Empreses gasela de la Catalunya Central : rellevància d'Osona / Núria Arimany Serrat, Petra Nylund, Xavier Ferràs Hernández, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 175 (2015) , p. 5-44
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La nostra investigació pretén posar de manifestles característiques diferencials de les empreses més dinàmiques de la Catalunya Central identificant-ne els factors d'èxit (mitjançant un qüestionari respost per les empreses de la mostra) per determinar l'estratègia que segueixen aquestes empreses tractores de l'economia de les comarques del Bages, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, Osona, el Ripollès i el Solsonès. També s'han analitzat els indicadors financers, que permeten diagnosticar la seva salut econòmica i financera. El treball pretén donar pautes del comportament empresarial de les empreses gasela de la Catalunya Central per facilitar el desenvolupament i la promoció empresarial de la zona objecte d'estudi.


Matèries: Economia ; Empreses ; Indústries ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Osona ; Bages ; Berguedà ; Garrotxa ; Ripollès ; Catalunya
Cronologia:[2010 - 2012]
Autors add.:Arimany Serrat, Núria ; Nylund, Petra ; Ferràs Hernández, Xavier
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/298341
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX / Pere Pascual Domènech, Carles Sudrià Triay
Pascual i Domènech, Pere


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 04, núm. 12 (Febrero 2008), p. 45-77 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou apèndix. Resums en castellà i anglès.

L'article tracta de la necessitat, inherent a tot procés d'industrialització, d'incrementar l'oferta monetària a fi d'evitar tensions deflacionarias. S'estudia el cas d'una important plaça comercial i financera: la Barcelona de mitjan el segle XIX. Es precisa el volum dels diferents tipus de moneda fiduciaria en circulació (bitllets, talons, ordres de pagament, obligacions) i les seves característiques com a mitjans de pagament. La finalitat de l'estudi és mostrar que, en un context de free banking sense curs forçós de moneda fiduciaria, existia un procés automàtic cap a l'equilibri entre oferta i demanda de diners, i que qualsevol possible excés d'oferta era eliminat per un efecte "expulsió" En aquests sistemes, l'expansió de l'oferta monetària no sembla tenir repercussions notables sobre els preus; però, en canvi, les seves sobtades contraccions tenien intensos efectes alcistes sobre el tipus d'interès.


Matèries: Finances ; Sistema bancari ; Industrialització ; Creixement econòmic ; Mercat de capitals ; Indicadors econòmics ; Moneda ; Emissió de moneda ; Política monetaria
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1850 - 1900]
Autors add.:Sudrià i Triay, Carles
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90097949-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 21
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3