Veus sobre les cures a la ciutat. Feminització, migracions i temps de crisi / La Col·lectiva, Ateneu Cooperatiu de l'Hospitalet



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 13-27 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

A l'Hospitalet gran part de les dones que van migrar a finals del franquisme, així com les dones provinents de les migracions actuals, s'han dedicat i es dediquen a les cures. Recollim veus diverses, a partir d'extractes de converses, perquè ens expliquin què entenen per les cures i com han viscut la seva experiència a la ciutat.

Cinc anys situant la petita infància i la criança al centre de la vida de barri. Entrevista a la Vocalia d'Infància de l'AViV Som Santa Eulàlia / LaFundició des de La Col·lectiva



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 29-42 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Fa cinc anys, un conjunt de famílies del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet van impulsar de manera autogestionada un grup de criança: l'Espai Canalla. Més endavant, aquest es va vincular a l'Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia, des d'on impulsarien una Vocalia d'Infància. Entrevistem l'Anna, l'Arantza i l'Esther, que ens parlen dels seus inicis, de la feminització de les cures, la precarietat, l'activisme i la necessitat que l'espai públic pensi de manera urgent en la infància. A la conversa també participa en Khristian, membre de la Vocalia d'Infància.

Cures i suport mutu des de la gitanitat. Una conversa entre Mercedes Giménez i Pastora Filigrana / LaFundició des de La Col·lectiva



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 43-58 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Mercedes Gómez, de Lacho Baji Cali, en conversa amb Pastora Filigrana, subratllen la importància del Poble Gitano com a referent vital per a sostenir la vida davant d'un sistema-món blanc, paio, capitalista i neoliberal imperant. Teixeixen idees per a sostenir el bé comú, els vincles comunitaris i combatre l'antigitanisme.

Cures i treball social a l'Hospitalet. El testimoni de Pilar Massana / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 59-78 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) és una figura molt important en el desenvolupament a Catalunya del treball social. Ha treballat en aquest sector a l'Hospitalet i ha participat en la creació dels serveis públics de cures a la població desfavorida. Ha estat, a més, protagonista de molts moviments veïnals, socials i polítics en les darreres dècades.

Qui cuida les que cuiden? / Brotes, cures cooperatives



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 79-103 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Tenir cura de nosaltres mateixes és imprescindible per tenir cura d'altres persones i viure una vida plena i equilibrada. L'autocura és un dret, una pràctica de resistència i transformació que s'enfronta a les pressions socials i econòmiques que prioritzen la productivitat per sobre de la salut i el benestar. Proposa contextos de relació saludables i afectuosos que afavoreixen la creació de vincles de suport mutu i l'apoderament de persones i comunitats. Volem transmetre la importància de facilitar espais d'autocura comunitària, especialment adreçats a persones cuidadores; és a dir, fonamentalment a dones, revertint d'aquesta manera el deute de cures. A això ens dediquem la cooperativa Brotes des del 2013 per mitjà de metodologies que parteixen del cos, duent a terme activitats i acompanyaments terapèutics vinculats a la salut comunitària a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. Amb resultats molt positius per a totes les dones que han passat per aquests espais.

""Cosas de mujeres" / Norma Véliz Torresano
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 105-123 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Aquest article tracta del reconeixement a les dones per tots els segles dedicats a cuidar d'altres persones i de mantenir la vida, així com de les lluites dels col·lectius de dones migrants per aconseguir una equitat de tracte, tenint en compte les diferències que ens travessen en relació a les dones autòctones que també es van dedicar a la feina de les cures no remunerades.

El Mutualisme en l'època contemporània a l'Hospitalet / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 125-144 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

En el procés de transició de l'Antic Règim al capitalisme, les mutualitats van ser la forma associativa que van adoptar les classes treballadores i de petits propietaris per ajudar-se mútuament. El mutualisme va ser la forma més important de cuidar-se els col·lectius de persones, locals o professionals, més enllà de la família.

Les Cures a les persones amb discapacitat intel·lectual. Evolució / Mario Gavilan Fernández
Gavilan Fernández, Mario


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 145-170 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

L'article és el testimoni d'una realitat viscuda des de l'experiència del treball fet com a professional dels serveis socials. Comença definint les cures a les persones, incloent les peculiaritats en el cas de la discapacitat intel·lectual. S'hi exposa el paper de la família com a proveïdor fonamental de les cures, aporta també una perspectiva de gènere en destacar la figura de la dona com a mare i com a dona amb discapacitat. Aborda l'origen i desenvolupament a Catalunya del sistema de cures per a les persones amb discapacitat atenent els diferents moments evolutius: l'escola a la infància, i la integració laboral i l'habitatge a la joventut i la maduresa. Assenyala l'esforç fet pel teixit associatiu per assolir un canvi social i descriu l'experiència de Tallers Bellvitge. Com a conclusió es reclama un canvi en el model de finançament públic que garanteixi un sistema de cures accessible per a tothom, que permeti atendre el benestar de les persones amb la dignitat i la qualitat suficients.

Un Espai públic que ens cuida / Emma Cortés Maurel
Cortés Maurel, Emma


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 171-198 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

L'espai públic no només s'ha de planificar perquè sigui funcional, s'ha de dissenyar tenint en compte com d'influent i de decisiu és en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que hi habiten, fins i tot en les seves dinàmiques comunitàries. Aquest article, a partir d'una revisió documental i de les dades disponibles en línia sobre l'Hospitalet de Llobregat, fa una aproximació diagnòstica de la ciutat per a posar en evidència com és d'urgent que el municipi aposti per a polítiques urbanes que posin les persones al centre i mitiguin les desigualtats i el dèficit de benestar que actualment proporciona l'espai públic de la ciutat. A partir de la revisió de models d'un urbanisme per a les persones s'identifica cap a on hauria d'avançar la ciutat i quines actuacions farien de l'Hospitalet de Llobregat una ciutat millor per a viure.

Un Análisis crítico y propuestas radicales para la transformación del sistema sanitario / Entrar Afuera



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 199-223 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

L'article posa en relació l'anàlisi històrica del sistema sanitari amb el de les lluites veïnals i moviments socials que van influir en el seu desenvolupament, contextualitzant així diverses tensions actuals i les hipòtesis de transformació que planteja, basades en la desinstitucionalització. Aquesta estratègia implica obrir les institucions sanitàries per a fer-les més poroses i adaptables a les realitats i necessitats de les persones en els territoris. Enfront de la inèrcia i l'autoreferencialitat a la qual tendeixen les institucions, que sovint ignoren l'impacte de les seves accions, s'examinen formes perquè es deixin afectar per les persones i els seus entorns. En definitiva, es tracta de posar en valor la diversitat com a eina per a enfrontar la desigualtat. La proposta radical se centra en reemplaçar la lògica productivista per la cura comuna i la responsabilitat compartida en l'atenció sanitària.

Una Revisió crítica sobre la relació entre els indicadors de la qualitat de vida i els nous sistemes de polítiques públiques de cures a l'Hospitalet de Llobregat / Irene Quintans Pintos, Cristóbal Jaume Ortega Adell
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 225-264 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Aquest article ofereix l'evolució dels indicadors relacionats amb la qualitat de vida i les cures i, a partir d'una revisió crítica dels seus fonaments teòrics i implicacions pràctiques, planteja la necessitat d'incorporar indicadors sensibles a l'impacte de la ciutat construïda. Es proposa abandonar el model passiu-negatiu d'indicadors, basat en una visió de la seguretat centrada en la criminalitat, i adoptar un model actiu-positiu que consideri altres dimensions de l'espai urbà. L'Hospitalet de Llobregat és mostrat com a exemple paradigmàtic dels avantatges de fer servir nous indicadors. Finalment, es proposa un indicador propi relacionat amb els espais de descans a les ciutats.

Immigració del Baix Penedès a l'Hospitalet de Llobregat (1910) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 89-98 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels immigrants originaris del Baix Penedès que residien a l'Hospitalet de Llobregat, segons el padró d'habitants de 1910, pocs anys després de l'impacte de la fil·loxera. Es detalla la procedència geogràfica, on sobresurten la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, la dedicació professional dels caps de casa, que en la seva majoria (61 per cent)eren jornalers i la naturalesa dels cònjuges (marits i mullers), la cronologia d'arribada i l'edat en fer-ho.

Cultura de pau : el llegat de Jaume Botey i Vallès / Joan Camós i Cabecerán (coordinador)



Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2024
155 p. ; 21 cm (Josefina Gómez Olivares, 15) 
ISBN 9788494823695

El Centre d'Estudis de l'Hospitalet ha publicat el tercer volum editat conjunta-ment amb l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès, dedicat a reconèixer la personalitat, l'activitat i els escrits, és a dir, el llegat, de l'hospitalenc Jaume Botey. En aquest llibre trobarem diferents articles que desenvolupen el tema de la cul-tura de pau entesa com un instrument imprescindible per arribar a un altre món possible. Per a això cal conèixer, treballar, desenvolupar, implicar-se i lluitar per fer possible la cultura de pau. Així, l'obra vol ser una eina per comprendre i empoderar-se de la cultura de pau i entendre que es requereix implicació individual i col·lectiva, especialment en el moment actual. (PLECS).

Immigració del Camp de Tarragona a l'Hospitalet de Llobregat segons el padró d'habitants de 1910 / Joan Camós Cabecerán, Josep M. Grau Pujol
Camós i Cabecerán, Joan


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 233-257 : il.

Estudi dels immigrants originaris de les tres comarques del Camp de Tarragona, que habiten a l'Hospitalet de Llobregat segons el padró d'habitants de 1910, s'analitzen els períodes d'arribada, l'edat, l'origen geogràfic, la distribució professional, a més dels seus cònjuges i fills. Per millorar la qualitat de les dades, s'han contrastat individualment amb els padrons de 1900 i 1915.

José Corbacho. Entrevista a l'actor i director, en el Centre Catòlic de l'Hospitalet : "La comèdia t'obre la ment i rius de coses que, d'una altra manera, no et farien gràcia" / text: Víctor Porres ; fotografies: Toni Galitó
Porres, Víctor


En: Ateneus. Barcelona, Núm. 26 (abril 2022), p. 4-9 : il.

La Tràgica odissea d'un puig-regenc pels camps nazis : Lluís Arnau i Vima / Pere Barreda i Massó
Barreda i Massó, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 22-31 : il. (Dossier. Històries familiars) 
Bibliografia.

El cas de Lluís Arnau és un exemple de patiment extrem. Amb només divuit anys es trobà submergit en una guerra que s'estava perdent i forçat a l'exili a França, quan començava a conèixer la vida i amb prou feines havia sortit de la llar familiar.

Com s'ha fet l'Hospitalet? : ubanisme i lluita per l'espai a l'àrea metropolitana de Barcelona / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 37 (desembre 2023), p. 13-64 : il.
Bibliografia i notes. Títols i resums en català, castellà i anglès.

L'Hospitalet s'ha transformat de poble a ciutat en els darrers dos segles, com moltes poblacions dels països que van fer la Revolució Industrial. La situació suburbial respecte a Barcelona i la manca de democràcia hi han afegit uns factors que han provocat una morfologia urbana complexa i una situació poc favorable al veïnatge. Això ha provocat una lluita social per l'ús de l'espai en molts moments de la nostra història.

Aportacions a la història de la fàbrica Tecla Sala a l'Hospitalet de Llobregat / Josep Botella, Pilar Riera
Botella Espejo, Josep


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 37 (desembre 2023), p. 65-90 : il.
Bibliografia i notes. Títols i resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball aporta informació, en alguns casos inèdita, relacionada amb els antecedents de l'empresa "T. Sala e hijos" a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta aportació procedeix, fonamentalment d'arxius familiars, alguns dels quals tenen un cert valor documental. El treball s'estructura, bàsicament, en dos blocs: en primer lloc els antecedents abans de la compra de la fàbrica del Torrent Gornal a la família Basté per part de Tecla Sala i els detalls de la venda, i a continuació l'evolució posterior de l'empresa així com la descripció de les instal·lacions existents tot just acabada la Guerra Civil.

La Monumentalitat oblidada : rememorar el "gratacel de Collblanc" / Roser Piñol Bastidas
Piñol Bastidas, Roser


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 37 (desembre 2023), p. 91-136 : il.
Bibliografia i notes. Títols i resums en català, castellà i anglès.

El gratacel de Collblanc és un edifici singular de l'Hospitalet que avui dia no té el reconeixement que es mereix. Inaugurat el 1933, va ser concebut com un símbol d'una població que volia demostrar al món que era una ciutat moderna. Per a l'arquitecte, Ramon Puig Gairalt (1886-1937), va representar la pedra angular d'una utopia, el somni de la lluita de l'arquitecte municipal que tenia el cor dividit entre el desig de millora de les condicions de vida de la hiperpoblació i l'especulació immobiliària, la contradicció d'un arquitecte que es movia a mig camí entre el racionalisme i la tradició. La intenció d'aquest article és analitzar les diferents valoracions que s'han fet de l'edifici, des de la pretesa monumentalitat inicial fins a la desmemoriada actualitat.

Disputas por el patrimonio de l'Hospitalet : entre la urbanización y las demandas ciudadanas / María Gabriela Navas-Perrone
Navas-Perrone, Maria Gabriela


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 37 (desembre 2023), p. 137-156 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català, castellà i anglès.

S'analitza el rol que ha tingut el patrimoni en la transformació urbanística de l'Hospitalet de Llobregat per a convertir-lo en una centralitat econòmica. Les pressions immobiliàries, demogràfiques i urbanístiques que experimenta en els últims vint-i-cinc anys, el converteixen en un cas d'estudi paradigmàtic per a analitzar com es produeix i es disputa el patrimoni a la ciutat neoliberal. L'article planteja un recompte dels principals plans urbanístics implementats des dels anys noranta i el protagonisme que va adquirir el patrimoni després de la desindustrialització. Com a resposta als efectes depredadors d'aquest urbanisme neoliberal, també exposa els reclams del col·lectiu associatiu veïnal de l'Hospitalet, caracteritzat per un creixent interès pel patrimoni. Amb això es pretén aportar claus analítiques per a entendre al patrimoni com un camp de disputa entre els criteris tècnics institucionals, els interessos de rendibilitat del sector immobiliari i les demandes i imaginàries de la ciutadania.