Manual de recerca etnològica per a l'elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial / [Elena Ramírez Boixaderas, Rafel Folch Monclús (Eds.)]



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, 2021
101 p. : il. col. ; 30 cm (Materials d'etnologia de Catalunya, 4 ) 
Bibliografia.

Aquest nou volum vol ser una guia que, des del marc de l'etnologia, proporcioni algunes orientacions teòriques i tècniques per al desenvolupament de projectes d'inventari, documentació i/o recerca del que coneixem com a patrimoni cultural immaterial (PCI). Així doncs, aquesta nova publicació també vol ser una eina de reivindicació i visibilització d'una línia de treball, la de l'estudi, divulgació, promoció i protecció del patrimoni etnològic, que aprofitant la puixança del patrimoni cultural immaterial caldria reforçar.

El Patrimoni etnològic i immaterial. Un estat de la qüestió a Catalunya / Rafel Folch Monclús
Folch Monclús, Rafel


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 171 (Novembre 2018), p. 2-4 : il. (temes-1) 
Bibliografia.

Miserere mei, Deus. Música, tradició i actualitat a la Setmana Santa d'Alcarràs / Rafel Folch Monclús
Folch Monclús, Rafel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 121-127 : il. (Cultura Popular) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

A la població d'Alcarràs, en les processons de Dijous i Divendres Sant, pròpies de la Setmana Santa, un grup masculí de cantaires tanquen la processó entonant el cant del miserere. El miserere és un càntic que té el seu origen en el Llibre dels Salms de l'Antic Testament bíblic i que ens ha arribat avui en dia com una mena d'expressió de dolor i plany col·lectiu que s'interpreta en moltes poblacions d'arreu acompanyant els oficis fúnebres propis de la Setmana Santa. En aquest article entrarem en el sentit penitencial, musical i tradicional d'aquest cant, per veure com la celebració processional de la Setmana Santa conviu avui amb un altre tipus de celebracions allunyades de les consignes de les institucions religioses.

Aigua salada en una terra de frontera. Paisatge i cultura a la Clamor Amarga / Rafel Folch Monclús
Folch Monclús, Rafel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 120-128 : il. (Geografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La clamor Amarga és un petit torrent, un curs bastant estable d'aigua, que transcorre els límits de la Franja, entre el nord de la comarca del Segrià i les comarques aragoneses de la Llitera i el Baix Cinca, i que tradicionalment ha tingut un ús d'aprofitament agrícola. Té el seu naixement prop del canal d'Aragó i Catalunya, al municipi d'Alfarràs, i la seva desembocadura al riu Cinca, entre les poblacions de Saidí i Fraga. L'objectiu del treball és el de presentar una anàlisi al voltant dels principals trets identificatius del paisatge de la zona i la història i la cultura locals de l'itinerari i el traçat que dibuixa la clamor.

De creus, fites i cordes. Alta muntanya i símbols religiosos als Pirineus / Rafel Folch Monclús
Folch Monclús, Rafel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2012-13, núm. 8 (novembre 2014), p. 331-347 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

L'article tracta sobre els orígens i l'evolució dels símbols religiosos que coronen bona part de les muntanyes i cims més alts o emblemàtics dels Pirineus, entenent aquesta manifestació com un exemple més d'un procés de més abast històric que ha consistit en la sacralització de l'alta muntanya pirinenca. Es tractaran alguns casos concrets de la geografia pirinenca: Canigó, Puigmal, Pica d'Estats, el massís de la Maladeta, així com altres indrets situats a la zona més occidental de la serralada. En primer lloc, caldrà assenyalar l'origen de la consideració de les alçades dels cims i de la bellesa de certs itineraris muntanyencs com a santuaris de devoció d'algun tipus de divinitat, ja sigui una divinitat associada a un gran corrent religiós formal o bé a algun tipus de creença local, grupal o personal (.).

Treball pagès i gestió de l'aigua en l'espai dels horts del Callet i horts del Barceloní de Tàrrega / Rafel Folch Monclús, Oriol Saula Briansó
Folch Monclús, Rafel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 18 (2005) , p. 230-254 : il.
Notes. Resum en anglès i castellà.

En aquest article es recullen els resultats d'una investigació del Museu Comarcal de l'Urgell sobre la zona coneguda com els Horts del Barceloní de Tàrrega.

Balanç de catorze anys de l'inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya / Manel Català Viúdez, Roger Costa Solé, Rafel Folch Monclús



En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 33 (2008) , p. 118-141 : il., gràf. (Recerques finalitzades) 
Notes. Inclou apèndixs.

Els Horts del Barceloní i del Callet de Tàrrega: horts urbans i canvi social / Rafel Folch Monclús
Folch Monclús, Rafel


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 27 (2005) , p. 143-147 : il.
Notes.

La Muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec / [Ressenya de:] Rafel Folch
Folch Monclús, Rafel


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 24 (2004) , p. 134-135 : il. (Publicacions IPEC - Ressenya) 
Ressenya de:
- Solà, Jordi. La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Barcelona : Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2003 (Temes d'Etnologia de Catalunya, 7)

Els Moviments neorurals als Pirineus / Rafel Folch Monclús
Folch Monclús, Rafel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2006-07, núm. 5 (octubre 2008), p. 385-398 : il.
Notes i bibliografia. Resum i paraules clau en anglès i català.

L'objectiu de la comunicació és dur a terme una aproximació general al moviment neorural als Pirineus. A més de veure els trets generals de l'evolució del moviment i llurs característiques principals, la comunicació tracta de copsar la repercussió social, econòmica i cultural d'aquesta realitat, concretament en la zona coneguda com la Terreta, una petita vall de la comarca del Pallars Jussà. El fenomen del neoruralisme ha de ser emmarcat en un procés general de transició social vers la terciarització de l'economia rural. A fi d'abordar aquest fenomen, l'autor considera que cal reparar en l'evolució recent de les societats pirinenques quant els processos demogràfics i socioeconòmics esdevinguts, marcats, principalment, per la despoblació de la segona meitat del segle passat i la crisi del sector agroramader.