português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
DOSSIER : ELS MONESTIRS DE L'ALT EMPORDA []
Referències trobades:
11   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 11   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La museïtzació dels monestirs a l'Alt Empordà / Clara Poch Gardella
Poch Gardella, Clara


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 221-239 (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest article està dedicat a la museïtzació dels monestirs visitables de l'Alt Empordà, que actualment són: Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria de Roses i Sant Quirze de Colera. L'anàlisi de la museologia aplicada a aquests monestirs s'ha precedit d'una breu introducció a les característiques i la història del monument com a bé patrimonial, i d'un apunt bibliogràfic on es destaquen les principals publicacions centrades en la museologia de monuments.


Matèries: Monestirs ; Museus ; Patrimoni històric i artístic ; Museologia
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes ; Monestir de Santa Maria de Vilabertran ; Monestir de Santa Maria de Roses ; Monestir de Sant Quirze de Colera
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2012]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263154/358840
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notes sobre la desamortització a Figueres : el destí dels béns mobles / Lluís Buscató i Somoza
Buscató i Somoza, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 199-219 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

La desamortització de Mendizábal de 1835 comportà la nacionalització momentània dels béns, mobles i immobles del clergat regular. En principi, aquests béns havien d'aplicar-se a l'extinció del deute públic. Tanmateix, des del primer moment, la legislació desamortitzadora preveié la conservació d'un seguit d'objectes mobles: arxius, biblioteques, pintures i altres útils a les ciències i les arts. Aquests objectes havien de ser recollits i catalogats, per passar, posteriorment, a formar els fons de museus i biblioteques provincials. Malauradament, el procés recol·lector fou caòtic i bona part d'aquests béns es perderen o es feren malbé. En aquest treball s'estudia el cas concret de la vila de Figueres, que és un exemple clar d'aquest procés.


Matèries: Desamortització de Mendizábal ; Propietat eclesiàstica ; Bens mobles ; Ordes religiosos
Matèries:Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1835
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263153/358839
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El monestir de Santa Maria de Roses (1592-1835) : l'annexió a Amer, la militarització i l'extinció / Xavier Solà Colomer, Anna M. Puig Griessenberger
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 177-198 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu . de pàginaBibliografia. Resum en català i anglès.

Al darrer quart del segle XVI un seguit d'esdeveniments marquen la suposada fi del monestir benedictí de Santa Maria de Roses. El més important és l'annexió a l'abadia de Santa Maria d'Amer, el 1592, dins el programa de reforma de les ordes de Felip II. La proximitat amb la ratlla de França i l'escalada de tensió bèl·lica envers la monarquia espanyola faran que la vida monacal se'n ressenti totalment. El monestir s'esllangueix en el segle XVIII, quan entra en competència amb la nova parròquia de Roses, fins que desapareix amb les desamortitzacions de 1835. L'article aporta novetats documentals i arqueològiques sobre aquest període.


Matèries: Edat moderna ; Monestirs ; Organització de l'església ; Contrareforma ; Relacions internacionals ; Administració reial ; Frontera ; Conflictes internacionals ; Desamortització
Matèries:Monestir de Santa Maria de Roses ; Benedictins
Àmbit:Roses ; França ; Espanya
Cronologia:1592 - 1835
Autors add.:Puig i Griessenberger, Anna M.
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263152/358837
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els molins dels monestirs empordanesos a la primera meitat del segle XIV / Josep Maria Gironella i Granés
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 167-176 : map. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Els monestirs empordanesos disposaren, al llarg de l'edat mitjana, de diversos drets de propietat o d'ús sobre un nombre important dels molins de la seva zona d'influència. En el següent article veurem quines eren les instal·lacions d'alguns d'aquests cenobis a la primera meitat del segle XIV, així com els principals aspectes de la seva localització, característiques i explotació. Les dades per a la redacció d'aquest article han estat extretes del treball La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d'Empúries a finals del segle XIII i primera meitat del XIV, projecte de tesi doctoral del mateix autor.


Matèries: Edat mitjana ; Administració de l'església ; Propietat eclesiàstica ; Rendes eclesiàstiques ; Monestirs ; Molins ; Drets i privilegis
Àmbit:Empúries, comtat
Cronologia:[1250 - 1350]
Autors add.:Gironella i Granés, Josep Maria
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263151/358836
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El monestir de Sant Miquel de Fluvià i l'estructura del complex abacial / Andrea Ferrer Welsh, Joaquim Tremoleda Trilla
Ferrer Welsh, Andrea


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 147-166 : il. ; plàn. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Fins fa ben poc, del monestir de SantMiquel de Fluvià en coneixíem només l'església, que fa funcions de parròquia, i la torre campanar. Essent comés un delsmonumentsmés significatius per conèixer l'arquitectura altmedieval dels comtats del nord-est de la Marca Hispànica, es desconeixien la resta de les dependències que formaven l'abadia, com passa en altres casos, com ara Sant Pere d'Albanyà. Les darreres excavacions arqueològiques han permès posar al descobert i conèixer l'estructura del claustre i d'alguns àmbits que propers treballs sobre el terreny hauran de completar. En aquest treball es presenta el complex com un tot i la seva evolució històrica. Des de la fundació va patir enormes canvis que, a manca de conèixer a partir de la documentació escrita, les evidències materials ajuden a precisar.


Matèries: Edat mitjana ; Monestirs ; Romànic ; Excavacions arqueològiques ; Arquitectura religiosa ; Elements arquitectònics ; Claustres ; Capitells
Matèries:Monestir de Sant Miquel de Fluvià
Àmbit:Sant Miquel de Fluvià
Cronologia:1045 - 1613
Autors add.:Tremoleda i Trilla, Joaquim
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263150/358835
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Resultats arqueològics de les primeres intervencions a la canònica de Santa Maria del Roure, Pont de Molins / Dolors Codina i Reina
Codina i Reina, Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 131-145 : il. ; plàn. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Santa Maria del Roure apareix per primera vegada en les fonts textuals a la fi del segle XII. El conjunt es converteix en canònica agustiniana en el segle XIII, moment en què gaudeix d'una gran importància en el territori. Aquesta comunitat va mantenir el control del recinte fins al segle XVI, període en què només quedava un canonge. L'any 1592, Climent VIII va secularitzar l'esglésiamitjançant una disposició general. A les darreries del segle XVIII el conjunt va passar a mans dels preveres de Llers. Les intervencions arqueològiques, iniciades l'any 2009, ens han permès documentar, per una banda, les restes de l'església romànica i una construcció anterior, i, per altra, realitzar una topografia inicial del conjunt.


Matèries: Edat mitjana ; Comunitats religioses ; Esglésies ; Romànic ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques
Matèries:Canònica de Santa Maria del Roure de Pont de Molins
Àmbit:Llers ; Pont de Molins
Cronologia:[1190 - 1592]; 2009 - 2012
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263149/358834
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Miquel Sescloses, el monestir oblidat / Sònia Masmartí i Recasens
Masmartí i Recasens, Sònia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 113-129 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Sant Miquel Sescloses va ser un priorat de monges benedictines situat dins l'antiga parròquia i a poca distància de l'església de Sant Joan Sescloses. No coneixem ni el moment ni les circumstàncies de la seva fundació, tot i que podempensar que fou durant la segonameitat del segle XIII i en tot cas anterior a 1285. En aquest article es planteja que el priorat fou una fundació de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, dins el marc del moviment monàstic femení que té lloc arreu de Catalunya en el segle XIII. La seva existència fou molt curta, de prop d'un segle, perquè fou abandonat l'any 1374, quan les darreres monges de la comunitat s'afegiren a les del monestir veí de Penardell.


Matèries: Edat mitjana ; Religioses ; Monestirs ; Congregacions religioses ; Dona
Matèries:Monestir de Sant Miquel Sescloses ; Església de Sant Joan Sescloses ; Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Peralada ; Port de la Selva, el
Cronologia:[1250 - 1374]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263148/358833
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Parroquians contra rectors i canonges. La fixació dels costums de la parròquia de Lladó l'any 1319 / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 85-111. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Tot i que va ser publicada el 1930 per Pere Vayreda, la sentència arbitral que va resoldre, l'any 1319, el conflicte entre el prior de Santa Maria de Lladó i els clergues parroquials de Sant Feliu de Lladó, d'una banda, amb els representants de la universitat de Lladó, permet aproximar-se a una qüestió poc destacada per la historiografia medieval: l'existència d'un "costum de la parròquia", que regulava molts aspectes de la vida quotidiana de les comunitatsmedievals. Del centenar d'ordinacions de la sentència, ens fixem en les que recullen els drets corresponents a l'església parroquial de Sant Feliu: els delmes i les primícies, els pagaments vinculats a la il·luminació del temple, els donatius per a les celebracions festives i per a l'administració dels sagraments i el salpàs. Amb aquest cas podem comprovar com el costum local va servir de guia per resoldre pacíficament una situació econòmica crítica a inicis del segle XIV.


Matèries: Edat mitjana ; Administració de l'església ; Parròquies ; Documentació eclesiàstica ; Sentències ; Rendes eclesiàstiques ; Monestirs ; Comunitats religioses ; Pobles ; Vida quotidiana ; Dret consuetudinari
Matèries:Monestir de Santa Maria de Lladó
Àmbit:Lladó
Cronologia:1319
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263147/358832
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El monestir de Sant Llorenç del Mont / Josep M. Vila i Carabasa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 65-83 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Després de gairebé 30 anys d'intervencions arqueològiques, el monestir de Sant Llorenç del Mont o de Sous és a punt de ser museïtzat i recuperat per a la visita pública. L'actuació ha permès recuperar elements que van des de la fase inicial preromànica fins a la parròquia contemporània, passant, evidentment, pel període de major esplendor del monestir, entorn als segles XII-XIII. Els treballs arqueològics han permès estudiar la totalitat de les edificacions que componien el perímetre delmonestir, que el 1984 es trobava pràcticament colgat per la runa. A l'estructura claustral clàssica que se li intuïa, al començament, s'han pogut afegir altres construccions que han palesat la gran complexitat constructiva d'aquest monestir, així com les grans transformacions que va patir a partir del segle XVI.


Matèries: Edat mitjana ; Monestirs ; Parròquies ; Excavacions arqueològiques ; Arquitectura ; Romànic ; Desamortització
Matèries:Monestir de Sant Llorenç del Mont o de Sous ; Parròquia de Sous ; Benedictins
Àmbit:Albanyà
Cronologia:801 - 1611; 1753 - 1936 ; 1984 - 2011
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263146/358831
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Quirze de Colera. Un jaciment arqueològic excepcional / Dolors Codina i Reina
Codina i Reina, Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 39-63 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme al monestir de Sant Quirze de Colera entre els anys 1997 i 2010 ens han permès documentar l'evolució de les diverses fases constructives i localitzar les restes de les antigues dependències monàstiques. Els resultats confirmen l'existència, ja en el segle VIII, d'una petita estructura religiosa,molt vinculada a la població de l'entorn. Aquesta s'amplia i evoluciona per convertir-se, sota el domini dels francs, en un gran cenobi carolingi. El monestir assoleix la seva màxima expansió entre el segle XII i final del XIII, moment en què és ocupat per les tropes franceses. A mitjan del segle XV el recinte monàstic dóna clares mostres de decadència, que culmina, en el segle XVI, amb un abandonament de les dependències i amb la marxa de la comunitat cap al monestir de Sant Pere de Besalú.


Matèries: Epoca carolíngia ; Monestirs ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries
Matèries:Monestir de Sant Quirze de Colera ; Benedictins
Àmbit:Rabós
Cronologia:[701 - 1600]; 1997 - 2010
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263145/358830
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La cel·la abans del monestir : Sant Pere de Rodes als segles VIII i IX / Anna Maria Puig Griessenberger, Montserrat Mataró i Pladelasala
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 21-38 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

A la fi de la romanitat i durant el període visigot, la cristianització s'estengué cap als àmbits rurals i va portar aparellada una primera organització eclesiàstica en el marc de les diòcesis. Aquesta tasca va deixar sobre el territori una xarxa d'esglésies i cenobis, que la invasió sarraïna es va ocupar de destruir i que no es va poder recuperar, tot i que parcialment, fins a la reorganització i la repoblació de territori impulsada pelsmonarques carolingis, cap a la fi del segle VIII. No tenimdades fefaents de l'existència d'aquesta xarxa en el territori de l'antiga diòcesi d'Empúries. Alguns escassos documents aporten referències indirectes que la donarien per existent, però la manca d'intervencions arqueològiques no permet corroborar-ho. Sant Pere de Rodes n'és l'excepció: les campanyes portades a terme entre els anys 1989 i 1995 posaren al descobert les restes de l'antiga cel·la de Sancti Petri.


Matèries: Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Monestirs ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Port de la Selva, el
Cronologia:[701 - 900]
Autors add.:Mataró i Pladelasala, Montserrat
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263126/358829
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3