português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
DOSSIER : ACTIVITAT PRODUCTIVA I TRANSFORMACIO DEL MEDI EMPORDANES []
Referències trobades:
11   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 11   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentació Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 11-16 (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès

Aquest dossier s'ha plantejat com un recordatori de la publicació de dues obres de referència de la geografia i el paisatge de l'Empordà: El Alto Ampurdán, 1963-1964, d'Albert Compte i Le paysage humain de la Costa Brava, 1966, d'Yvette Barbaza. Cinquanta anys després, la geografia humana i el paisatge de l'Empordà, que n'és la conseqüència, tornen a ser estudiats.


Matèries: Economia ; Geografia ; Paisatge
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[2015]
Autors add.:Gifre i Ribas, Pere (Intr.)
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/304091
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dels orígens de l'agricultura a l'agricultura exportadora d'època romana. Producció i transformació / Joaquim Tremoleda i Trilla
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 17-46 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El coneixement de la producció agrícola en les cultures antigues es basa en la recuperació dels establiments i dels artefactes i de les eines que s'usaven per aquesta funció, així com de l'estudi de les restes arqueobotàniques, que defineixen el sistema agrari, entès com un conjunt coordinat de treballs i tècniques de producció usats per tenir millors rendiments del sòl. En aquest treball es dóna una ràpida visió d'aquests sistemes agraris, que van des dels inicis de l'agricultura, en època neolítica, fins al sistema productiu d'època romana i com la gestió de la producció ha anat definint els diversos models de control del poder.


Matèries: Neolític ; Epoca romana ; Agricultura ; Conreus ; Sistemes de conreu ; Explotacions agràries ; Vil·les romanes ; Producció agrària ; Objectes arqueològics ; Estructures arqueològiques
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2015]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.171
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Molins i les salines de la plana altempordanesa a finals del segle XIII i primera meitat del XIV / Josep Maria Gironella
Gironella i Granés, Josep Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 47-62 : il. map. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Inclou llista i cronologia dels molins documentats. Resums en català i anglès.

En aquest article s'hi recullen les dades més rellevants de la conferència titulada La manufactura medieval: salines, molineria i draperia en el segle XIV, realitzada pel mateix autor a Figueres el 27 de febrer del 2014, i dedicada a certes qüestions sobre la mòlta de cereals, el batanatge de teixits i l'obtenció de sal a la plana altempordanesa a les darreries de l'edat mitjana, especialment pel que fa a les infraestructures amb què comptaren els molins i salines existents.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Molins ; Salines
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1250 - 1350]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.172
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De la farga a l'alt forn. L'obtenció del ferro empordanès / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 63-98 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Malgrat que la comarca de l'Alt Empordà es presenti de vegades com un paradís idíl·lic de sirenes i pastors, la indústria de la transformació del ferro, des de la mineria als alts forns, hi ha tingut una presència important al llarg de la seva història. Per a il·lustrar-ho, es presenten evidències de l'ús del ferro autòcton de l'Empordà des de l'antiguitat; es revisen els diferents procediments de producció de ferro que hi ha hagut a la comarca, com les fargues de Maçanet de Cabrenys o els alts forns de Sant Sebastià de la Muga; i es comenta la veritable "febre minera" que s'hi donà a mitjan segle XIX. Per acabar, es presenten algunes reflexions sobre la conservació del patrimoni històric industrial, moltes vegades menystingut, i en perill de desaparició.


Matèries: Indústria minera ; Mines de ferro ; Producció minera ; Indústria del metall ; Farga catalana ; Producció industrial ; Patrimoni històric i artístic
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1801 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.173
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Producció agrícola i formació del paisatge agrari. Les grans etapes de l'ocupació del sòl empordanès (1486-1879) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 99-134 : il. gràf. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La formació històrica del paisatge agrari empordanès entre 1486 i 1879 passa per diferents etapes d'ocupació del sòl: expansió, aturada i retrocés i, de nou, expansió. Aquestes etapes obeeixen a un conjunt divers de factors, entre els quals el creixement de la població, però també l'oferta de terra, primer en mans de senyors directes, i, després, de senyors útils i propietaris de masos que, guiats pels preus de la producció agrària, empenyen la posada en conreu de terres no conreades (boscos, erms, terres inundables o dessecades), o de poc rendiment. Un factor extern incidirà en l'aturada del procés d'expansió: les guerres, que afectaran la població i la producció agrària, conseqüència de la situació de frontera de l'Empordà. El contracte emfitèutic serà la fórmula habitual per fer possible l'expansió. Els senyors útils i propietaris de masos accediran a la terra a través d'un contracte d'establiment fins a mitjan segle XVIII, i d'aquesta manera augmentaran la superfície de conreu. Des de mitjan segle XVIII, seran els propietaris de masos els que subestabliran terres dels masos a petits pagesos i jornalers.


Matèries: Producció agrícola ; Paisatge ; Usos del sòl ; Tinença de la terra ; Canvi ambiental ; Emfiteusi ; Indicadors econòmics
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1486 - 1879
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.174
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesca a l'Empordà durant l'Antic Règim (segles VIII-XIX) : una visió sintètica / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 135-160 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La pesca com a activitat econòmica quedà subjecta des de l'alta edat mitjana al control dels diferents senyors feudals del comtat d'Empúries, fos el comte o els abats dels monestirs, que cobraven el delme del peix i altres exaccions. La pesca amb arts professionals es practicà amb l'art (xàvega o bolig), evolucionant amb la incorporació de nous arts, com la tonaira al segle XIV, el sardinal al segle XVI, i l'almadrava i el bou al segle XVIII. Durant el segle XVIII, el poder reial intervindrà en el món de la pesca, atorgant llicències per als nous arts de pesca, creant la matrícula de mar, prenent el control de les universitats i fent present el delegat de marina, un conjunt de factors que afebliran progressivament el poder senyorial local fins a la seva desaparició a la dècada del 1830-1840.


Matèries: Pesca ; Pesca marítima ; Sistemes de pesca ; Antic Règim ; Impostos-exaccions ; Delmes
Àmbit:Empúries, comtat
Cronologia:[1300 - 1840]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.175
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Figueres, una ciutat a l'època de la industrialització, 1840-1936 / Jaume Santaló Peix
Santaló i Peix, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 161-180 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Figueres creix demogràficament entre 1840 i 1936 al mateix ritme de les ciutats industrials catalanes. En la classificació per nombre d'habitants de les ciutats catalanes, Figueres se situa en aquestes dates entre els llocs 13 i 16. No obstant això, no tenir grans indústries, bàsicament per manca de combustible (carbó i aigua), manté la continuïtat amb la manufactura d'època moderna de l'adoberia, a la qual s'afegeixen altres sectors, com el del sabó, i, ja entrat el segle XX, amb l'electricitat, nous, com el de la foneria o la maquinària agrícola, entre altres. D'aquesta etapa queden, encara, testimonis arquitectònics que valdria la pena preservar.


Matèries: Transformació urbana ; Industrialització ; Creixement demogràfic
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1840 - 1936
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.176
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Canvis socials en els cortals empordanesos durant la primera meitat del segle XX / Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 181-206 : il. gràf. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article reprodueix la conferència presentada dins el cicle "Activitat productiva i transformació del medi empordanès" organitzat el 2014 per l'IEE. En ell es reconstrueixen alguns dels punts de tensió que varen enregistrar els cortals empordanesos al llarg de la primera meitat del segle XX, en un context de forta pressió sobre la terra i de caiguda dels preus agraris, especialment dels cultius més tradicionals (blat, vi i oli). Es contraposa l'empitjorament de la situació dels jornalers agraris, que va desembocar en un conflicte entorn del subarrendament de terres dels cortals, amb la trajectòria d'acumulació enregistrada per algunes famílies masoveres. També es contraposa amb l'evolució que començava a enregistrar el grup de grans terratinents, amb una presència notable a la zona, i que, a mig termini, va potenciar l'enfortiment d'una classe d'agricultors mitjans.


Matèries: Canvi social ; Propietat rural ; Contractes de masoveria ; Explotacions agràries ; Obrers agrícoles ; Renda de la terra ; Economia agrària
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Alt Empordà
Cronologia:[1900 - 1950]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.177
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Yvette Barbaza a la Costa Brava / Joan Vicente i Rufí
Vicente i Rufí, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 207-218 ; il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Resums en català i anglès.

El coneixement personal d'Yvette Barbaza, que freqüentava casa seva quan estudiava el paisatge i la seva gent, i anys després, porta l'autor a traçar la relació que la geògrafa va establir, al llarg de la seva vida, amb el litoral empordanès i la seva gent. La Costa Brava, just el moment en què començava la transformació, va ser observada per la geògrafa com a objecte d'estudi de la seva tesi doctoral. A Le paysage humain de la Costa Brava, 1966, presentava el passat i el present del litoral durant els anys cinquanta i seixanta i alertava del que podia passar si no s'actuava de manera preventiva: les formes humanes i l'espai físic litoral podien canviar. Vint-i-cinc anys després es mostrava decebuda per com s'havia transformat el paisatge que havia vist i estudiat.


Matèries: Turisme ; Litoral ; Degradació del medi ambient ; Paisatge ; Incidència del turisme ; Turisme de masses ; Geògrafs ; Dona
Matèries: Barbaza, Yvette (1914-2009)
Àmbit:Costa Brava
Cronologia:[1966 - 2000]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.178
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Turisme : fenomen transformador del litoral empordanès / Rosa Maria Fraguell Sansbelló
Fraguell i Sansbelló, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 219-236 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El turisme de sol i platja i la construcció ha transformat el litoral empordanès des dels anys seixanta del segle XX. En plena etapa del desenvolupament franquista, sense planificació i amb la política de fets consumats, el turisme serví d'excusa a la construcció, i proliferaren: en primera línia, les edificacions en vertical (edificis pantalla i alta densitat), i, en segona línia, les urbanitzacions de segona residència en horitzontal (disperses i de baixa densitat). El resultat ha estat una forta depredació i degradació del paisatge litoral. Amb els ajuntaments democràtics, a partir dels vuitanta, i amb la pressió popular, s'ha començat a reconduir la situació, en alguns casos, amb polítiques de desurbanització, a fi de potenciar el col·lectiu sobre els interessos particulars.


Matèries: Turisme ; Litoral ; Platges ; Incidència del turisme ; Turisme de masses ; Urbanisme ; Franquisme ; Transició democràtica ; Política turística
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1960 - 2014]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.179
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Població empordanesa i la immigració (1960-2014) / Josep Playà Maset
Playà i Maset, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 237-252 : il. gràf. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'Alt Empordà és la comarca que compta amb més població estrangera en l'actualitat. L'Empordà és terra d'acollida. El 1973, hi havia un 27,3[per cent] de nascuts fora de Catalunya que procedien de diferents regions espanyoles, actualment hi ha un 28,27[per cent] de població estrangera. Una tercera part de la qual és d'immigració econòmica, amb el Marroc com a principal país emissor, però també hi ha una important població de la Unió Europea, francesos i alemanys, sobretot, que representa una altra tercera part, la resta es reparteix entre les més de cent nacionalitats de procedència. La distribució comarcal és desigual,mentre que la zona del litoral i Figueres i el seu entorn reben molta immigració, fet que comporta el seu creixement poblacional, l'interior no en rep i trenta municipis perden població en els darrers anys.


Matèries: Població ; Immigració ; Població estrangera ; Evolució demogràfica
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:1960 - 2014
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.180
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3