Tarraco y Barcino en el Alto Imperio / Isabel Rodà de Llanza
Rodà de Llanza, Isabel


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 245-272 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou addenda. Resum en castellà i anglès.

L'article se centra en les dues úniques colònies romanes del territori de l'actual Catalunya, en el nord-est d'Hispània citerior: la capital provincial Tarraco (Tarragona) i la fundació augusta de Barcino (Barcelona). S'intenta fer un estat de la qüestió i balanç de la recerca, posant l'accent en les hipòtesis recents, algunes d'elles mancades de base, com l'existència d'un amfiteatre a Barcino i l'improbable canvi d'orientació del seu temple en el fòrum.

Tarraconenses e "Hispani/-ae Tarraconenses". En torno a la memoria epigráfica cívica y provincial en la Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco / Estíbaliz Ortiz de Urbina Alava
Ortiz de Urbina Alava, Estíbaliz


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 160-170 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix: "Corpus Epigráfico". Resum en castellà i anglès.

La informació aportada pel corpus epigràfic de Tarraco, colònia romana, capital de l'extensa província Hispània citerior i primera seu d'un emperador fora de Roma, ens permet observar els processos d'integració política que estaven experimentat en època imperial les seves cives, així com les comunitats cíviques adscrites a la seva administració provincial. En aquesta contribució analitzem aquests processos a partir de les referències relatives a Tarragonines i "Hispani/-ae Tarraconenses" aportades per 73 inscripcions d'aquest corpus epigràfic i 5 evidències externes, amb esment de la procedència cívica (origo) i/o conventual (ex conventu), de la residència o domicili (domus), o del lloc de naixement (natio).

La Temprana importacion de mármoles blancos en Tarraco / Julio C. Ruiz Rodríguez
Ruiz Rodríguez, Julio C.


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 49, núm. 1 (2018) , p. 99-123 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball s'examinen en el seu conjunt les peces arqueològiques en marbres importats més antics de Tarraco, amb l'objectiu de conèixer les circumstàncies i les motivacions de l'inici del fenòmen de la importació de materials lapididaris forans. Per a això, es reflexiona sobre aspectes com els tallers que van elaborar aquests elements, els seus contextos topogràfics i la seva funcionalitat. També es reprenen qüestions relacionades amb els problemes de datació que han plantejat quasi totes les inscripcions i escultures considerades. Com a resultat, queda demostrat amb claredat el paper pioner d'aquesta ciutat, en el context d'Hispània, per a la introducció de roques ornamentales extrapeninsulars.

Officia portuensia : vida i treball al port a través de l'epigrafia i les fonts textuals : una aproximació a Tarraco / [ressenya de:] Javier Salido Domínguez
Salido Domínguez, Javier


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2017) , p. 163-165
Ressenya de:
- Terrado Ortuño, Patrícia. Officia portuensia : vida i treball al port a través de l'epigrafia i les fonts textuals : una aproximació a Tarraco / Patricia Terrado. Tarragona : Port de Tarragona, 2016

Las Fuentes monumentales como elementos estructuradores del urbanismo antiguo. El ejemplo de la ciudad de Tarraco / Ana Costa Solé
Costa Solé, Ana


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 50, núm. 1 (2019) , p. 123-147 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès. Short text in English.

El món romà va estructurar una sèrie d'elements, alguns dispersos pel territori, altres estructurats dins de la trama de les urbs amb una finalitat molt concreta: fixar una sèrie de punts rellevants sobre el territori, marcar aquestes fites com a elements de control territorial i social, i generar espais públics ben delimitats dins de les ciutats, buscant transmetre una sèrie de valors i missatges propagandístics, així com evidenciar el poder de l'Imperi i de la classe política dins del seu territori.

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) / Núria Romaní Sala
Romaní i Sala, Núria


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Autònoma de Barcelona : Institut Català d'Arqueologia Clàsica, 2019
401 p. : il., taules, plàn. ; 30 cm + 1 disc d'ordinador (Forma conventus tarraconensis. Serie studia archaeologica, 2) 
Conté: part 1. Evolució urbanística i tècniques constructives -- part 2. Vestigis arqueològics de la xarxa diària. A la part supertior de la portada: Union académique internationale, Tabula Imperii Romani / Forma Orbis Romani. Text en català, pròleg en italià, resums en català i anglès.
ISBN 9788499654713

El volum planteja un estudi aprofundit sobre les vies urbanes romanes dins l'àrea que engloba des de l'antiga Emporiae fins a Valentia. Recull i contrasta dades en un catàleg descriptiu de cadascuna de les ciutats investigades. La primera part fa referència a l'evolució urbanística i a les tècniques constructives. La segona part, presentada en format CD-ROM, tracta de vestigis arqueològics de la xarxa viària. L'estudi demostra com una aproximació arqueològica acurada als carrers de la ciutat antiga pot enriquir enormement el seu coneixement, ja que, en definitiva, són una part essencial i indissociable de l'urbs: els seus eixos de comunicació interna i un dels grans escenaris de la seva vida pública. (IEC).

Notícia sobre un possible dipòsit votiu d'època romana documentat durant la intervenció arqueològica al Mercat Central de la ciutat de Tarragona / Josep Francesc Roig Pérez
Roig Pérez, Josep Francesc


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 23 (2013) , p. 227-236 : il. (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Documentació i descripció d'un conjunt de recipients ceràmics. i de bronze amb una cronologia de mitjan segle i dC, trobats a. l'interior d'un pou proper al fòrum de la ciutat de Tàrraco.

Obsessa Terrachona marithimas urbes obtinuit : l'impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco per Euric segons les fonts escrites i l'arqueologia / Meritxell Pérez Martínez
Pérez Martínez, Meritxell


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 23 (2013) , p. 237-248 : il. (Documents) 
Fonts i bibliografia. Resums i títols en català i anglès.

Les fonts escrites situen a l'últim terç del segle v la conquesta visigoda de Tàrraco pels exèrcits del rex Euric i, amb ella, la del conjunt de la província romana. La historiografia tradicional va interpretar aquests episodis com l'inici d'una fase de decadència irreversible que hauria portat com a conseqüència una pèrdua significativa de les antigues atribucions de la ciutat en tant que capital de la Tarraconense romana. L'objectiu d'aquest article és proporcionar una relectura de les fonts convencionals que permeten afrontar l'estudi històric de l'impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco d'acord amb els paràmetres renovadors de la historiografia recent, desenvolupada en àmbit europeu. L'estudi de les fonts tex- tuals, amb una perspectiva actual, revela un impacte limitat dels inicials episodis de conquesta, així com una preservació significativa de l'antic entramat social pels visigots. Les conclusions provinents de l'estudi arqueològic ocupen un lloc fonamental en la superació d'antigues interpretacions, alhora que avalen una continuïtat im- portant de les dinàmiques de transformació urbanística iniciades per la ciutat tardana en un moment anterior.

Eratóstenes, Artemidoro y el puerto de Tárraco. Razones de una polémica / Joaquín Ruiz de Arbulo
Ruiz de Arbulo Bayona, Joaquín


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 11-12 (2001-2002) , p. 87-107 : il. (Estudis) 
Bibliografia.

El Proceso de urbanización de la Tarraco Republicana : los niveles constructivos del colector municipal de la ciudad / Moisés Díaz, Josep M. Puche
Díaz García, Moisés


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 11-12 (2001-2002) , p. 291-319 : il. (Documents) 
Bibliografia.

Les Ceràmiques calenes a Tarraco. Les decoracions en relleu i avanç de les produccions del segle II aC / Josep M. Puche
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 8 (1998) , p. 107-127 : il. (Documents) 
Bibliografia. Inclou annèx. Resums en català i anglès.

La Cronologia de les muralles de Tarraco / X. Aquilué, X. Dupré, J. Massó , J. Ruiz de Arbulo



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 1 (1991) , p. 271-301 : il. (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Tarraco : guía arqueológica / Jordi Rovira Soriano, Òscar Martín Vielba, [et al.]



Tarragona : Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 2012
348 p. : il. col. ; 23 cm
Bibliografia. A coberta: La Tarragona romana. Museus, monuments, art, història.
ISBN 8461728505

Hereus de Tarraco : Tarragona : patrimoni mundial : una nova visió / Ricardo Mar, [et al.]



Tarragona : Arola : Fundació Privada Mútua Catalana, 2018
287 p. : il. col. ; 23 cm (El Mirall, 1) 
ISBN 9788494862908

L'any 2000 la UNESCO va reconeixer els monuments romans de Tarragona, l'antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. Es tracta d'un merit excepcional en que es va tenir en compte els esforços fets per una ciutat contemporania per conviure amb les restes del seu passat d'una forma equilibrada. Hereus de Tarraco... és una obra destinada a donar a coneixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d'una analisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots. Es presenten noves i espectaculars reconstruccions arquitectoniques realitzades a partir de restitucions fotogrametriques que asseguren una total fiabilitat. Els textos presenten per a cada monument una descripció amplia pero també nous suggeriments sobre la seva interpretació fruit de les recerques d'un equip de professors i investigadors arqueolegs, arquitectes i historiadors de l'art. (Editorial).

Los Retratos imperiales de Tarraco : talleres y técnicas de producción / Julio César Ruiz Rodríguez
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid, núm. 11 (2018) , p. 75-100
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Gran part dels retrats imperials procedents de Tarragona han estat objecte d'atenció per part de diversos investigadors en els últims anys, encara que sempre per separat. La resta no han estat tinguts en compte en la crítica arqueològica. Aquestes raons fan necessària una valoració global relacionada amb la posada al dia d'aquest nodrit conjunt. En aquest treball s'aporta una primera recopilació. Així mateix, s'ofereix una revisió sobre els tallers de producció d'aquest conjunt de retrats, enquadrant-los en el marc de la producció escultòrica de *Tarraco en general. A més, en estreta relació amb l'aspecte anterior, s'ha prestat una especial atenció a diverses peculiaritats que permeten constatar determinades tècniques d'elaboració. Aquestes consideracions han permès relacionar aspectes tècnics concrets amb períodes específics, la qual cosa permetrà aprofundir en aspectes com el lloc d'exposició original i fitar les datacions.

El suburbi portuari de Tarraco a l'Antiguitat tardana (segles III-VIII dC) [Fitxer informàtic] / Ada Lasheras González ; [dirigida per: Josep Anton Remolà Vallverdú, Joaquín Ruiz de Arbulo]
Lasheras González, Ada


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2018
Dirigida per: Remolà Vallverdú, Josep Anton; Ruiz de Arbulo, Joaquín. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (761 p.)

Aquesta tesi té com a objectiu principal l'estudi de l'urbanisme i els models d'ocupació del suburbi portuari de Tarraco entre els segles III i VIII dC. Davant la manca d'informació arqueològica directa sobre el port romà, l'anàlisi d'aquest extens sector de la ciutat ens permet conèixer de manera indirecta la seva evolució. Així, s'ha identificat la xarxa viària que va vertebrar i organitzar l'urbanisme del suburbi fins ben avançat el segle VII dC, amb dos eixos principals en sentit nord-est sud-oest i diversos carrers secundaris. Igualment. s'ha constatat una gran diversitat d'edificis, els quals s'erigeixen especialment a partir del segle V dC, en una etapa de creixement i bonança econòmica de la ciutat. En primera línia de costa s'ubicaven les naus d'emmagatzematge, mentre que en un punt més septentrional s'hi trobaven els edificis residencials. Paral·lelament, sorgeixen diverses zones funeràries i, especialment durant els darrers segles de l'Antiguitat tardana, s'edifiquen també tallers de producció artesanal. Tot plegat mostra el dinamisme d'un suburbi amb una clara funció principal, la portuària, que va ser el centre econòmic de Tarraco.

Els Edificis portuaris tardoantics de l'àrea fluvial de Tarraco i les seves tècniques constructives / Moisés Díaz García, Josep Francesc Roig Pérez
Díaz García, Moisés


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 78-92 : il. (Construint a l'antiguitat tardana) 
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Presentem, de manera preliminar, les dades proporcionades per les darreres excavacions urbanes fetes al sector portuari fluvial de Tàrraco. En aquest indret vora la desembocadura del riu, durant el període visigòtic es va produir una intensa ocupació. En són testimoni diversos magatzems portuaris -horrea- bastits en la segona meitat del segle VI i altres a la segona meitat del VII dC, que es caracteritzen per l'ús de l'opus caementicium per als murs i per emprar paviments d'opus signinum. Al final d'aquesta centúria o potser al principi del segle VIII dC, una gran reforma comporta la desaparició d'aquests horrea i la construcció de diversos àmbits, entre els quals destaca un gran edifici de funcionalitat productiva i un dipòsit construït també amb parets d'opus caementicium i revestit en opus signinum.

Seria factible avui dia atribuir aquells temps tan intel·ligibles de l'antiguitat / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 33 (2017) , p. 5-53 : il
Notes a peu de pàgina. Inclou reproducció facsímil de l'auca.

Portus Tarraconis. El puerto de Tarraco en época tardorrepublicana y altoimperial. Fuentes, historiografía y arqueología / Patricia Terrado Ortuño ; [dirigida per: Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona, Diana Gorostidi Pi]
Terrado Ortuño, Patricia


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2018
Dirigida per: Ruiz de Arbulo Bayona, Joaquín; Gorostidi Pi, Diana. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (449 p.)

L'objectiu d'aquesta tesi és presentar un estudi sobre el port de Tarraco en època tardorepublicana i altimperial des d'una visió diacrònica i interdisciplinària que permeti observar l'evolució del port romà i comprendre el seu ús, fisonomia i activitats. La delimitació d'aquesta zona a la nostra investigació es deu a diversos factors. D'una banda, els treballs sobre el port romà són fragmentaris i s'han realitzat des de perspectives diferents, sense tenir en compte altres disciplines que permetin la conjunció de les dades. D'altra banda, un factor que sovint limita l'estudi d'aquesta zona es que no s'hi han conservat restes de les principals estructures del port romà, com el moll. Per aquesta raó, el tractament monogràfic permetrà centrar l'estudi a la zona concreta del port per analitzar-la amb detall. Tot i que anteriorment molts treballs han aprofundit en aquesta temàtica des de diferents camps d'estudi, queda pendent encara una actualització en conjunt de tota aquesta informació. Per això ens hem centrat en l'estudi de les fonts clàssiques, la historiografia i l'arqueologia.

El Culto a Minerva en Tarraco / Julio César Ruiz Rodríguez
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua. Madrid, núm. 30 (2017) , p. 323-350
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Es presenta una síntesi sobre el culte a Minerva aTarraco a través dels testimoniatges arqueològics disponibles. Es tenen en compte preferentment les inscripcions per la riquesa informativa que aporten, però també s'examinen les evidències escultòriques i la documentació arquitectònica relacionada amb santuaris consagrats a la divinitat. És notable l'elevat nombre d'evidències relacionades amb Minerva en aquesta ciutat -explicant especialment amb un nodrit conjunt epigràfic- destacant la varietat de grups socials adeptes d'aquesta divinitat. Tarraco representa la ciutat hispanorromana d'on procedeix un major nombre de testimoniatges relacionats amb el culte a Minerva, com a conseqüència de tres factors principals: l'arribada de soldats per a la conquesta d'Hispània i el seu posterior establiment a la ciutat per a gestions relacionades amb el officium del governador provincial, el caràcter estatal i capitolino de la deessa, i l'esplendor de les arts i els oficis al segle II d. de C.