português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
AVINOA PEREZ, XOSE []
Referències trobades:
34   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Emili Pujol (1886-1980), pedagog i intèrpret de la guitarra en el context de l'estètica guitarrística de mitjans del segle XIX i primera meitat del segle XX a Catalunya [Fitxer informàtic] / Maria Ribera Gibal ; [dirigida per: Xosé Aviñoa]
Ribera Gibal, Maria


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Aviñoa Pérez, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (642 p.)

La present tesi analitza l'estètica de la guitarra entre els segles XIX i XX a partir d'una figura de referència de l'època, el guitarrista català Emili Pujol Vilarrubí. Es reconstrueix, així, el periple vital del músic, contextualitzant els fets transcendents que propiciaren la seva evolució musical i ideològica. A la vegada, s'aprofundeix en el contingut dels apunts inèdits del guitarrista, els quals tracen les línies principals del seu pensament estètic. El conjunt d'aquests apunts estava dirigit a la redacció del cinquè i últim volum del mètode de Pujol, la Escuela razonada de la guitarra. És per aquest motiu que, a part de l'anàlisi dels textos, s'ha realitzat una reconstrucció del que podria haver estat el mencionat llibre inèdit.


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Ensenyament de la música ; Instruments musicals ; Músics ; Pedagogs
Matèries: Pujol i Villarrubí, Emili (1886-1980)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1886 - 1980
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/462766
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vida musical a Reus a l'època dels Mateu (1854-1973) [Fitxer informàtic] / ester Pascual Anguera ; [dirigida per:] Xosé Aviñoa
Pascual Anguera, Ester


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (670 p.)

Aquesta tesi explica i analitza la vida musical a la ciutat de Reus en el període comprès entre 1854 i 1973, època en què els compositors Estanislau Mateu Mas i Estanislau Mateu Valls van viure i van realitzar la seva activitat professional. Amb aquesta finalitat s'estudien els diversos tipus de música que eren més populars a la ciutat en aquell període: l'evolució de l'òpera i la sarsuela a la ciutat, com i qui interpretava la música en els cafès, l'aparició i desenvolupament de la música coral a Reus així com l'aparició d'entitats i espais dedicats al cultiu i difusió de la música com els Jardins d'Euterpe, la Banda Municipal o l'Associació de Concerts; entitats que van suposar un augment considerable de l'afició i cultura musical entre els reusencs, i que els va permetre gaudir de la presència de primeres figures musicals de l'època, a més de conèixer les novetats musicals del repertori europeu. S'exposa també a través de la seva biografia, les aportacions que van fer a la vida musical i cultural els mestres Estanislau Mateu Mas (1854-1911) i Estanislau Mateu Valls (1877-1973), sent el primer el que va difondre la música de Wagner a la ciutat, a més d'organitzar concerts amb una determinada periodicitat, la qual cosa fou l' origen de la futura Associació de concerts de Reus. El mestre Estanislau Mateu Mas, a més, va aconseguir augmentar la qualitat interpretativa del Cor del Centre de Lectura convertint-lo en Orfeó. La competició de l'orfeó amb una altra coral reusenc, l'Eco Republicà, va provocar que les dues s'esforcessin per tenir una excel·lent qualitat musical, arribant a guanyar prestigiosos concursos internacionals. El mestre era, a més, un excel·lent intèrpret de piano i es va dedicar a la docència i a la composició, sent populars en l'època els ballables que componia, dels quals les partitures per a piano van gaudir de certa popularitat. El seu fill, Estanislau Mateu Valls, va desenvolupar en un principi la seva carrera musical a Barcelona, estant en contacte amb les grans figures culturals de l'època i fundant l'Orfeó de Sants, coral mixta que va collir grans èxits sota la seva direcció. A la mort del seu pare, el va rellevar en la direcció del Orfeó Reusenc, convertint-la en cor mixt i entitat independent i recuperant la bona qualitat interpretativa del cor. Com a compositor es va centrar en l'harmonització de cançons populars catalanes així com en la composició de música religiosa. Finalment el treball conclou amb una anàlisi de la biblioteca musical personal de tots dos mestres conservada íntegrament al local del Orfeó Reusenc. Es va realitzar un registre de cadascuna de les partitures i documents conservats amb les seves principals característiques, i a partir d'aquí es va crear una base de dades que permet conèixer amb exactitud el contingut i localització de cada un dels documents que la integren. A través de l'anàlisi del material conservat i de les dades històriques recopilades podem saber quina música escoltaven els reusencs i qui la interpretava, sent aquesta una aportació clau per a la història musical catalana, ja que Reus era en aquest moment la segona ciutat més important de Catalunya.


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Músics ; Música clàssica ; Música popular ; Concerts musicals ; Vida cultural ; Agrupacions musicals ; Opera ; Associacions culturals
Matèries: Mateu Mas, Estanislau (1854-1911) ; Mateu Valls, Estanislau (1877-1973)
Àmbit:Reus
Cronologia:1854 - 1973
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/430849
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Òpera i sarsuela a Tarragona de 1850 a 1900 [Fitxer informàtic] / Maria Josep Nadal Querol ; [dirigida per: Xosé Avinoa]
Nadal Querol, Maria Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Avinoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (748 p.)

El propòsit d'aquest projecte de tesi ha estat fer un estudi de camp sobre la vida lírica a la ciutat de Tarragona al llarg de la segona meitat del segle XIX. Posant en relleu la importància que van tenir les diverses activitats musicals: òpera, sarsuela, concerts i balls, en una capital provincial, que tot i ser de dimensions reduïdes, va veure passar pels seus escenaris gran part del repertori operístic i de sarsuela més destacat en aquells anys. En aquells temps van arribar a convergir temporades líriques en quatre sales de teatre al mateix temps. Tarragona al segle XIX era una ciutat molt activa culturalment, les diversions públiques arribaven a àmplies capes de la societat, on a més dels teatres, diversos cafès i associacions culturals també proporcionaven actuacions selectes, que anaven a càrrec dels músics locals o amb músics i cantants d'altres ciutats. En aquesta tesi s'ha estudiat el període 1850-1900. Per això s'ha seguit una metodologia basada en el paradigma interpretatiu, de caràcter descriptiu i exploratori que ha combinant dades qualitatives i quantitatives i implicant la recol·lecció, anàlisi i vinculació d'aquestes dades. En aquests anys podem afirmar que la vida cultural i, especialment, la lírica ha quedat documentada a través d'uns 2.500 retalls de premsa ordenats cronològicament per dia, mes i any, conjuntament amb la seva capçalera. Tota la informació recollida s'ha complementat, sempre que s'ha pogut, amb evidències externes extretes dels diferents arxius històrics locals consistents en imatges, cartes, documents i escrits de l'època referents a qüestions administratives o d'organització relatives a temes teatrals i / o lírics. Hem pogut constatar l'existència de més de 400 estrenes d'òpera, opereta i sarsuela, que suposen més de 1.800 representacions en 51 anys, algunes d'elles poc després de la seva estrena absoluta a Madrid, Barcelona o altres teatres internacionals, en el cas de l'òpera. Els resultats obtinguts en la recollida de dades s'exposen en quadres sinòptics creats expressament per fer evident la magnitud de les dades recollides.


Matèries: Tesis doctorals ; Opera ; Sarsuela ; Concerts musicals ; Vida social ; Sales de teatre ; Vida cultural
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1850 - 1900
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/399672
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Piano en Barcelona (1790-1849) : construcción, difusión y comercio [Fitxer informàtic] / Oriol Brugarolas Bonet ; [dirigida per: Xosé Aviñoa]
Brugarolas Bonet, Oriol


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Aviñoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2015
1 recurs electrònic

Entre 1790 i 1849 es va generalitzar l'ús del piano a Barcelona. Proves d'això són el desenvolupament de l'activitat constructiva de pianos, l'augment de l'edició i la venda de partitures i la publicació de mètodes pedagògics per a aquest instrument, l'increment de la demanda de l'ensenyament musical privat, així com l'augment de la compravenda de pianos i fins i tot de la introducció de novetats industrials en la fabricació de plànols. El piano en tant objecte musical sintetitza tots els canvis de la societat moderna: va participar en els processos industrials més actius i alhora es va imposar musicalment amb un immens poder social; per aquest motiu, per comprendre en el seu conjunt l'evolució del piano no solament és necessari endinsar-se en aspectes culturals o estrictament musicals, sinó també tenir en compte factors econòmics, socials i fenòmens globals, com l'avanç de la ciència i la tecnologia. Així doncs, la present tesi doctoral té dos propòsits bàsics: d'una banda, indicar els fets musicals, culturals i socials que van justificar la difusió del piano i la normalització de la seva utilització en la Barcelona de finals del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX; per un altre, determinar la penetració social del piano en la societat barcelonina de 1790 a 1842, és a dir, dilucidar els tipus de pianos que es construïen i es venien, quins preus es pagaven per ells i qui els adquiria i per què. Aquest procés d'implantació i difusió del piano a Barcelona s'emmarca en un context més ampli, ja que va anar un fenomen de gran impuls europeu i nord-americà i va definir les característiques del piano romàntic, convertint a aquest instrument en el més representatiu d'aquest moviment.


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Instruments musicals ; Partitures musicals ; Ensenyament de la música ; Indústria cultural ; Comercialització ; Hàbits culturals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1790 - 1849
Autors add.:Avinoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/362654
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Francesc Viñas i Dordal, de Bayreuth a Moià / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum IX, núm. 50 (1r semestre 2014), p. 7-20 : il.
Notes.

La memòria de Francesc Viñas és fruit del treball, la veu i la carrera artística del tenor moianès. En l'article s'analitzen i es posen en qüestió, per a valorar-los en la seva justa mesura, l'evolució formativa i professional de l'artista wagnerià, contextualitzant-ho amb la vida artística i cultural del moment.



Matèries: Biografia ; Músics ; Opera ; Cantants
Matèries: Viñas i Dordal, Francesc (1863-1933)
Àmbit:Moià ; Barcelona ; Catalunya ; Món
Cronologia:[1863 - 1933]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Moià; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aproximación a la tendencia del gusto musical en Lleida durante la segunda mitad del siglo XIX / Sandro Machetti ; prólogo de Xosé Aviñoa
Machetti Sánchez, Sandro


Lleida : Universitat de Barcelona. Estudi General de Lleida, DL 1993
105 p. : il.; 24 cm (Espai/Temps, 15) 
Bibliografia.

El present treball, sorgit d'una investigació paral·lela a la duta a terme per l'autor sobre els espectacles públics a Lleida en la segona meitat del segle XIX, s'endinsa en l'estudi del passat del fet musical des d'una perspectiva sociològica aplicant els seus esforços a l'àmbit local mentre que representatiu també d'unes tendències històriques generals.



Matèries: Música ; Hàbits culturals
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1850 - 1900]
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cant coral als segles XIX i XX / Xosé Aviñoa Pérez
Aviñoa Pérez, Xosé


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 203-212
Notes i bibliografia.

El cant coral és un dels factors identitaris de la cultura catalana d'ençà de la seva creació de part de Josep Anselm Clavé el 1850. La creació el 1891 de l'Orfeó Català generà un moviment associatiu fonamental en la vida cultural del país gràcies a la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1917). La Guerra Civil espanyola frenà transitòriament aquesta enorme empenta, que recuperà l'alè en les primeres dècades del franquisme i esdevingué no només una activitat musical, sinó, i sobretot, una excusa per articular culturalment el país gràcies a la creació d'entitats federatives que fomentaren la trobada i les activitats. Personalitats de relleu foren, a més de Clavé, Lluís Millet, Joan Balcells, Antoni Pérez Moya, Enric Ribó, Oriol Martorell, Manuel Cabero, Pep Prats, Jordi Casas, Pep Vila o Pere Artís en el camp de l'estudi i la divulgació del moviment.


Matèries: Agrupacions corals ; Agrupacions musicals ; Patrimoni històric i artístic ; Patrimoni cultural ; Associacionisme ; Associacions artístiques
Matèries: Clavé i Camps, Josep Anselm (1824-1874)
Matèries:Orfeó Català
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1850 - 2009
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/220091/300867
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Chorals singing in the 19th and 20th Centuries / Xosé Aviñoa Pérez
Aviñoa Pérez, Xosé


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 83-93
Notes i bibliografia.

Since Josep Anselm Clavé created choral singing in Catalonia in 1850, it has become one element of identification of Catalan culture. When the "Orfeó Català" was set up in 1891 it generated an associative movement that was fundamental to the cultural life of the country thanks to the creation of the "Germanor dels Orfeons de Catalunya" (Brotherhood of Catalan Choral Societies), 1917. The Spanish Civil War put a temporary brake on this huge undertaking, but there was a recovery during the first decades of Franco's regime, when it became not just a musical activity, but also an excuse to give a cultural cohesion to the country through the creation of federative bodies, encouraging gatherings and activities. As well as Clavé, there were other people of note, such as Lluís Millet, Joan Balcells, Antoni Pérez Moya, Enric Ribó, Oriol Martorell, Manuel Cabero, Pep Prats, Jordi Casas, Pep Vila or Pere Artís in the field of the study and spreading of the movement.


Matèries: Agrupacions corals ; Agrupacions musicals ; Patrimoni històric i artístic ; Patrimoni cultural ; Associacions artístiques ; Associacionisme
Matèries: Clavé i Camps, Josep Anselm (1824-1874)
Matèries:Orfeó Català
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1850 - 2009
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/220100/300876
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
A propòsit del consum musical tardoromàntic barceloní / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 35 (novembre 1989), p. 79-97 : gràf (Revista de les Arts



Matèries: Música ; Opera ; Sales de teatre
Matèries:Teatre del Liceu de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1847 - 1899
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sobre crítica i crítics musicals vuitcentistes / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 15 (gener 1988), p. 105-119 (Revista de les Arts



Matèries: Música ; Crítica musical ; Crítics ; Premsa ; Edat contemporània
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1840 - 1901
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Existeix una música modernista? / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 2 (novembre 1986), p. 117-127 (Revista de les Arts



Matèries: Música ; Modernisme ; Músics ; Agrupacions musicals
Matèries:Societat Catalana de Concerts ; Societat Filharmònica de Barcelona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1888 - 1910
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Món musical de la Barcelona de principis de segle, segons la revista "Joventut" / Xosé Aviñoa; dirigida per Santiago Alcolea Gil
Aviñoa Pérez, Xosé


Dirigida per: Alcolea i Gil, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1978
241 f. : il.
Tesi de llicenciatura. Bibliografia. Índex.



Matèries: Revistes ; Música ; Músics ; Modernisme
Matèries:Joventut. Revista
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1888 - 1910]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fet musical a la Barcelona Modernista [1888 - 1910] / per Xosé Aviñoa; dirigida per Santiago Alcolea Gil
Aviñoa Pérez, Xosé


Dirigida per: Alcolea i Gil, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, [1983]
2 vol. 1046 f. : il. ; 27 cm
Exemplar fotocopiat. Bibliografia.



Matèries: Música ; Tesis doctorals ; Modernisme ; Músics ; Moviments culturals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1888 - 1910
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Música: modernització en els projectes compositius i en el fet concertístic / Xosé Aveñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 111404 1898: Entre la crisi d'identitat i la modernització, Vol. 2. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. p. 41-57 : gràf

Notes a peu de pàgina.



Matèries: Música ; Modernisme ; Opera ; Sarsuela ; Sales de teatre ; Agrupacions musicals ; Música clàssica
Matèries:Orfeó Català ; Associació Wagneriana de Barcelona ; Coral Catalunya Nova ; Societat Filharmònica de Barcelona ; Societat Catalana de Concerts ; Orquestra Simfònica de Barcelona
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:[1880 - 1910]
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Activitat concertística a la resta de Catalunya / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 099237 Història de la música catalana, valenciana i balear IV ; Aviñoa, Xosé. Barcelona, 2000. p. 84



Matèries: Música ; Músics ; Concerts musicals ; Agrupacions musicals
Matèries:Centre Badaloní
Àmbit:Badalona ; Catalunya
Cronologia:1927
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Música de participació i música tecnològica / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 099237 Història de la Música Catalana i Balear VII ; Aviñoa, Xosé. Barcelona : Edicions 62, 2001. 1 enregistrament sonor

Núm. 216 (març 2002)
Conté 4 CD.



Matèries: Música
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Balears, illes
Cronologia:1970 - 2001
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Societat Catalana de Concerts / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 099237 Història de la música catalana, valenciana i balear III ; Aviñoa, Xosé. Barcelona, 2000. p. 127



Matèries: Música ; Músics ; Mecenatge ; Concerts musicals ; Banquers
Matèries: Arnús i de Ferrer, Evarist (1820-1890)
Matèries:Societat Catalana de Concerts
Àmbit:Badalona
Cronologia:1850 - 1890
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Moviment concertístic de la fi de segle / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 099237 Història de la música catalana, valenciana i balear III ; Aviñoa, Xosé. Barcelona, 2000. p. 124



Matèries: Música ; Músics ; Mecenatge ; Concerts musicals ; Banquers
Matèries: Arnús i de Ferrer, Evarist (1820-1890)
Àmbit:Badalona
Cronologia:1850 - 1890
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tercer període: de 1874 al final del segle / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 099237 Història de la música catalana, valenciana i balear III ; Aviñoa, Xosé. Barcelona, 2000. p. 122



Matèries: Música ; Músics ; Mecenatge ; Banquers
Matèries: Arnús i de Ferrer, Evarist (1820-1890)
Àmbit:Badalona
Cronologia:1874 - 1890
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Creació d'altres empreses teatrals / Xosé Aviñoa
Aviñoa Pérez, Xosé


En: 099237 Història de la música catalana, valenciana i balear III ; Aviñoa, Xosé. Barcelona, 2000. p. 63



Matèries: Música ; Músics ; Mecenatge ; Companyies de teatre ; Banquers
Matèries: Arnús i de Ferrer, Evarist (1820-1890)
Àmbit:Badalona
Cronologia:1850 - 1890
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3