Les Capelles de la vila de Castellbò al segle XVIII / Lluís Obiols Perearnau, Climent Miró i Tuset, Carmen Xam-mar Alonso
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 7 (2022) , p. 111-130

Les Respostes de la vall de Castellbò al qüestionari de Francisco de Zamora (1789) / Carmen Xam-mar Alonso, Lluís Obiols Perearnau
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 7 (2022) , p. 155-186

A finals del segle XVIII, Francisco de Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, envià un qüestionar, articulat en sis apartats, a diverses poblacions catalanes. Les respostes al qüestionari s'han anat editant en diferents publicacions, agrupades per àmbits geogràfics. De tot l'Alt Urgell, però, només es conserven les respostes de la vall de Castellbò, inèdites fins a l'actualitat, i que ara editem de forma íntegra.

Un Ressò de modernitat a la Seu d'Urgell: la indústria del tèxtil de cotó (1772-1803)
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 7 (2022) , p. 187-201

Aquest article no pretén res més que fer una primera aproximació a aquest subjecte d'estudi en un àmbit restringit a la Seu d'Urgell i el seu entorn més immediat. Així doncs, en aquesta anàlisi deixem de banda l'estudi d'altres activitats econòmiques comarcals innovadores lligades al tèxtil com el manteniment del molí draper d'Antoni Pal de Castellnou de Carcolze, les filatures de cànem a Oliana, i la introducció de les filatures de cotó a Organyà i Oliana enquadrades dins la factoria que la Real Compañía de Hilados de Barcelona tenia a Solsona.

La Ciutat d'Urgell i el patronatge municipal del culte a Sant Ot / Lluís Obiols Perearnau, Carmen Xam-mar Alonso
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 20 (2019-2021) , p. 379-425
Exemplar dedicat a Mossèn Enric Moliné i Coll. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

El Bisbe Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros, 1797-1817, i la fundació amb els primers anys de vida de la Casa d'Expòsits d'Urgell / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 20 (2019-2021) , p. 703-738
Exemplar dedicat a Mossèn Enric Moliné i Coll. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

La Repressió de la bruixeria als Pirineus centrals. L'Alt Urgell, 1613-1629 / Carmen Xam-Mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 87-108 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Fonts documentals. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta recerca proposa un recorregut analític en quatre apartats per l'estudi de la bruixeria a l'Alt Urgell entre 1613 i 1629. Primer, dibuixa el perfil de la bruixa en el seu context familiar i social més enllà de l'estereotip de gènere. Segon, defineix els mecanismes socials i culturals col·lectius de creació i consolidació de la fama de bruixa d'una veïna. Tercer, analitza les capacitats malignes de fer emmalaltir atribuïdes a la bruixa i els recursos de la comunitat per a contrarestar-les. I, ja per acabar, reconstrueix la praxi judicial i les experiències culturals i subjectives de les acusades davant la justícia.

Seducidas y abandonadas : el incumplimiento de la palabra de matrimonio en el Alt Urgell (s. XVII) / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-mar i Alonso, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 165-192
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article planteja un primer estudi d'orientació microhistòrica i qualita-tiva de l'estupre a l'Alt Urgell, als Pirineus catalans, a partir de tretze processos judicials del tribunal secular i senyorial del capítol catedralici d'Urgell, al segle XViI. Analitzarem seduccions, promeses de matrimoni o de dotació amb accés carnal, desistiments de la paraula donada en la més estricta intimitat i estratègies femenines, judicials o no, orientades a forçar el compliment d'aquests contractes o a obtenir compensacions per la pèrdua de la seva honra. Donarem veu als protagonistes i als entorns veïnals que ens parlen de violència sexual, relacions de gènere, desigualtats socials i sentit de l'honra des de la pers-pectiva dels usos i els costums comunitaris. Així, releguem a un segon pla la visió que la tradició jurídica romana, el dret canònic i els tractats morals defensaven sobre aquestes qüestions.

Un Crim de sang i la forca del Firal del quadre Hèrcules i la Ciutat (1699-1700) / Carme Xam-Mar Alonso, Climent Miró Tuset
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 6 (2021) , p. 105-126

Hèrcules i la Ciutat : un document visual de la Seu d'Urgell vers l'any 1701 / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 5 (2018) , p. 71-88 : il.
Notes a peu de pàgina.

Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553 / Carmen Xam-Mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 141-167 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d'Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l'Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d'Urgell i la ciutat d'Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d'Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s'inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle xvii. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d'aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d'aquestes persecucions.

Diversió, violència i devoció. El jovent d'Oliana de festa (1622, 1627 i 1632) / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 4 (2016) , p. 209-220 : il.
Notes a peu de pàgina.

Alt Urgell : una visió de conjunt / [coordinació: Elvira Gené, Isidre Domenjó i Isabel Rodríguez]



[La Seu d'Urgell] : Centre de Recursos Pedagógics de l'Alt Urgell : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2001-2010
3 vols. : il. ; 24 cm
Autors del vol. 1: Gemma Escribà, [et al.] ; dibuixos: Mercè Garcia i Pilar Pérez ; cartografia: Miquel Prat. Autors del vol. 2: Carmen Xam-Mar i Alonso, Mercé Grau i Prat. Autors del vol. 3: Sol Gasch i Duran, Mercè Grau i Prat i Amadeu Gallart i Sort.
ISBN 8460630854 (vol.1)
ISBN 8460778339 (vol. 2)
ISBN 9788487900020 (vol. 3)

La Población de la Seu d'Urgell (segles XVII i XVIII) / memòria de llicenciatura presentada per Carmen Xam-mar i Alonso ; directora: Maria José Vilalta i Escobar
Xam-Mar i Alonso, Carmen


1995
Dirigida per: Vilalta i Escobar, María José. Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Història, 1995
397 p. : gràf., taules ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Dos episodios de brujería en la Seu d'Urgell. Primer tercio del siglo XVII / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 34 (2016) , p. 63-86 : il. (Articles) 
Notes. Fonts documentals. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article analitzarem dos processos per bruixeria de la justícia ordinària dels anys 1616 i 1629 fins ara desconeguts, que es van jutjar a la cúria criminal de la Seu d'Urgell, jurisdicció compartida per la Mitra d'Urgell i el Consell de la ciutat. L'objectiu principal d'aquesta investigació és definir mitjançant els ulls dels seus protagonistes els trets principals d'aquest fenomen en l'esfera local i el paper rellevant que van tenir rumors i assenyalaments en el procés comunitari de construcció d'una metzinera i en la seva condemna. Com demostrarem al llarg d'aquestes pàgines, les declaracions dels testimonis van perfilar un model de bruixeria del tipus "popular" definit per autors como Macfarlane, Briggs, Kieckhefer, Tausiet, Lisón, Rublack, Castell, Pastor, Levack, etc.

Introducció a la demografia de la Seu d'Urgell dels segles XVII i XVIII / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 3 (2014) , p. 181-202 : il.
Notes a peu de pàgina.

Festa, imatge i poder : les celebracions per l'entronització de Carles III a la Seu d'Urgell (1760) / Carmen Xam-Mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 179-204 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'estudi de les festes de l'exaltació al tron de Carles III, celebrades a la Seu d'Urgell els dies 20, 21 i 22 de gener de 1760, ens permeten fer una anàlisi del poder i de la representació pública d'aquest poder en les vessants monàrquica i municipal. Hem centrat aquesta anàlisi en la funció predominantment social de la festa i dels significats dels retrats reials i ho hem fet a partir de conceptes bàsics de la sociologia, com ara el guió (argument, elements i significats), els subjectes i els receptors socials i el missatge que es tenia intenció de reforçar.1 Aquest estudi aporta a la historiografia catalana el perfil d'un model festiu d'entronització en una ciutat intermèdia i perifèrica, que segueix les ordres arribades de la Cort de Madrid i que adapta el guió festiu barceloní als recursos locals.