Les Dones a la ràdio 100 anys després / Sílvia Espinosa Mirabet, Mònica Puntí Brun, Jordi Serra Simón
Espinosa i Mirabet, Sílvia


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 50 (octubre 2024), p. 19-30 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La ràdio: memòria, resiliència i transformació. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

L'article evidencia la presència important de dones a la ràdio catalana cent anys després del naixement del mitjà. A partir d'una metodologia quantitativa, s'ha rastrejat la tendència femenina al sector. S'ha descobert una presència remarcable de dones directives a la ràdio generalista catalana (12 dones dirigint ràdios no locals) destacant-ne RAC1. Es detecta un canvi quantitatiu important al departament tècnic. Així, a Ràdio 4 hi ha actualment 5 dones exercint de tècniques de so, mentre que a Catalunya Ràdio n'hi ha 6 de distribuïdes com a tècniques de control central, tècniques d'estudi i tècniques d'exteriors. La majoria de les dones que treballen a la ràdio generalista ho fan com a redactores. L'evolució en els primers cents anys de la ràdio a Catalunya posa en evidència que malgrat tenir una presència significativa, les dones no han tingut mai la mateixa rellevància que els homes dins d'aquest mitjà.

Protagonistes del treball ferroviari. Les guardabarreres a la demarcació de Girona / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 483-515 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

La incorporació de la dona al treball ferroviari data de la segona meitat del segle XIX. La tasca de guardabarrera de passos a nivell va ser dura i mal pagada. Estalvià diners a les companyies i complementà l'economia de famílies lligades al tren. En aquest article traiem de l'oblit el nom d'un centenar de dones que protagonitzaren aquesta ocupació, a la demarcació de Girona, tant en les línies del tren gros com la dels carrilets de via estreta.

El Rol de les dones en el mercat de treball i en les explotacions familiars : la Catalunya rural del segle XVIII = El rol de las mujeres en el mercado de trabajo y en las explotaciones familiares : la Cataluña rural del siglo XVIII / Dignoris Mateo Mateo
Mateo Mateo, Dignoris


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXVI, núm. 56 (desembre 2024), p. 26-27 (Recerques) 
resum de la tesi doctoral del Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura de la Universitat de Girona. Direcció Rosa Congost Colomer. Data de defensa: 17 de juliol de 2024.

Criades a la Selva del Camp en el primer terç del segle XIX / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 128 (2017) , p. 14-17

Anar a servir : les minyones del Priorat a Reus, un exemple de l'emigració rural femenina / Laura Poblet Estivill
Poblet i Estivill, Laura


2a ed. corregida.
Falset ; [Reus] : Arxiu Comarcal del Priorat : Carrutxa, 2015
154 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788487580666

El llibre estudia un aspecte prou important de l'emigració per anar a treballar i guanyar-se la vida des del punt de vista femení ja que eren poques les possibilitats de trobar una feina assalariada per aquest col·lectiu, sobretot en comarques rurals, com el Priorat, on les possibilitats eren menors. Anar a servir a la ciutat, en aquest cas l'exemple de Reus, però en altres ciutats com Barcelona, oferia a les noies un canvi important, moltes de les quals ja no tornaven a les seves viles. Era una possibilitat d'adquirir nous coneixements i visions a través d'una feina dura. L'estudi està ple de vivències i records de persones que ho visqueren de primera mà, ja sigui com a treballadores o com a familiars propers.

El Subsidi de maternitat i la protecció a la dona que treballa : Conferència donada en el Teatre Bartrina, el 23 de març pel Dr. Alexandre Frias



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any V, núm. 101 (abril 1924), p. 75-77

La Dona, en les feines del camp / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 3 (desembre 2000), p. 4-7 : il.

Una Llibreta de costura



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 8 (març 2006), p. 2-4 (El document protagonista) 

Entre la sorra i la mar : dones de la comunitat pesquera de Cambrils



Cambrils : Camins, 2024
99 p. : pral. il. ; 26 cm (Camins : revista de patrimoni cultural de Cambrils, 3) 
Monogràfic de la revista: Camins, número 3 (octubre 2024).

Publicació en format monogràfic dedicat al paper de les dones a la comunitat pescadora de Cambrils.

Els Rentadors de Montbrió del Camp : Patrimoni i espai de memòria femenina i col·lectiva



Montbrió del Camp : Ajuntament de Montbrió del Camp, [2022]
92 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788409421763

El Lavadero de Pratdip : En este pueblo del Baix Camp las mujeres siguen lavando la ropa en el fregadero público como antaño / Isabel Olesti
Olesti, Isabel


En: El Periódico de Cataluña. Barcelona. Any XXIII, Núm. 7786 (8 de setembre 1998), p. 5

Bordadoras profesionales en la Barcelona gótica / Guadaira Macías Prieto
Macías Prieto, Guadaira


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 18 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Conviure en la desigualtat : situació de la dona de la Garrotxa en els darrers 10 anys / [autors: Xavier Casademont i Falguera, Jordi Feu i Gelis, Francesc Guinart i Baus, Coralí Las Heras i Arnau, Òscar Prieto i Flores, Jordi Pujol i Puigdemont, Estanis Vayreda i Puigvert]



Olot : Alba, Associació de Dones de la Garrotxa, [2005]
152 p. : il. ; 22 cm
ISBN 8496444309

""Cosas de mujeres" / Norma Véliz Torresano
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 105-123 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Aquest article tracta del reconeixement a les dones per tots els segles dedicats a cuidar d'altres persones i de mantenir la vida, així com de les lluites dels col·lectius de dones migrants per aconseguir una equitat de tracte, tenint en compte les diferències que ens travessen en relació a les dones autòctones que també es van dedicar a la feina de les cures no remunerades.

Cosint vides, peça a peça. Testimoni de dues cosidores a la indústria tèxtil de Sabadell / Paula Solé i Mañas
Solé i Mañas, Paula


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 38-49 : il. (Dossier temàtic. Història de Sabadell des de la perspectiva de gènere - dones) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Fonts orals.

Les cosidores de peces van ser, juntament amb les altres dones treballadores del tèxtil, un pilar de la indústria de Sabadell. En aquest article, a través de l'entrevista a dues antigues cosidores, fem un repàs de la seva experiència en aquest ofici, en què consistia i en quines condicions el desenvolupaven. Des dels seus inicis, quan es formaren a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, passant per la seva joventut a la fàbrica, i els anys treballant a domicili, intentem donar veu a una generació de dones que van haver de combinar la feina i la maternitat en un país en dictadura, en una societat que definia i limitava profundament el rol de la dona.

Pa i roses. Píndoles per a una altra història del segle XX / [ressenya] Sara Masalias Palou
Masalias Palou, Sara


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 37 (2024) , p. 223-228 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Pa i roses : píndoles per a una altra història de la Catalunya del segle XX / Montserrat Duch o Plana. Barcelona : Editorial Base, 2023

Mujeres y participación laboral en el Ayuntamiento de Barcelona, 1925-1950 / Marc Gil Garrusta, Joana Maria Pujadas-Mora
Gil Garrusta, Marc


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 85-109 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

"Anar a servir a Figueres", o el treball domèstic femení del 1930 i el 1940 / Erika Serna Coba
Serna i Coba, Erika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 341-354 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El servei domèstic femení a la ciutat de Figueres ocupava als anys 30 i 40 del segle passat poc més del dos per cent del padró d'habitants. Eren dones invisibilitzades, la majoria joves i de l'Alt Empordà, la feina de les quals, com a empleades internes dins de famílies benestants, suposava una mà d'obra molt barata, amb pocs drets laborals que portava a terme totes les tasques domèstiques.

El Trabajo de las taponeras de corcho en Calonge, Cataluña (1881) / Margarita López-Antón
López Antón, Margarita


En: Historia agraria. Murcia, 94 (Diciembre 2024), 101-132 (Estudios) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La hipòtesi que defensem és que les dones van constituir una important força de treball en la indústria rural tapera catalana, fins i tot abans de la seva mecanització. Ens basarem en un estudi de cas, Calonge, per a evidenciar el subregistre de les fonts oficials -principalment en dones casades- i reconstruir les taxes d'activitat femenines, indicador econòmic de vital importància per a determinar en quina etapa de creixement o endarreriment es troba una economia. El padró d'habitants (1881) ha estat la principal font utilitzada, juntament amb altres fonts (matrícula de contribució industrial, llibres matrimonials, protocols notarials, etc.). La taxa d'activitat femenina deduïda (24,4 per cent) està per sobre dels percentatges calculats pels censos oficials i d'altres poblacions del Baix Empordà.

Conflicte i gènere en el món rural : fonts per al seu estudi als segles XVIII-XX / [a cura de: Sana Cabana, Josep Colomé Ferrer ; Dignoris Mateo Mateo]



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2024
189 p. : il., taules, gràf. ; 20 cm
Bibliografia. Conté: El rol de las trabajadoras rurales en los pactos y las negociaciones laborales en la región de Girona durante el siglo XVIII / Dignoris Mateo Mateo -- Deixar el camp per buscar-se la vida: gènere i xarxa assistencial a Catalunya al segle XVIII / Céline Mutos-Xicola, Montserrat Carbonell-Esteller -- Sociabilitat informal femenina i conflictivitat quotidiana en el món rural català, 1850-1920 / Josep Colomé-Ferrer -- Sanciones comunitarias contra el maltrato de mujeres en la España rural (1890-1936) / Óscar Bascuñán Añover -- La fotografía como fuente para la historia rural en clave de género: mirar y leer consentimiento y conflictividad durante el franquismo / Ana Cabana Iglesia. Textos en català i en castellà.
ISBN 9788499846781

En l'àmbit de la història agrària cada vegada han anat agafant major rellevància els estudis que consideren les dones pageses actors determinants en els diferents processos de producció, en la gestió de les explotacions agràries i en les xarxes de veïnatge o en la vida social i política de les comunitats pageses. En aquest marc, el 4 de novembre de 2022 l'Associació d'Història Rural en col·laboració amb el Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona, va organitzar un seminari que, sota el títol Conflicte i gènere en el món rural, segles XVIII-XX, analitzava les fonts que permetien un millor coneixement del dia a dia d'aquelles dones pageses i els conflictes quotidians que condicionaven les relacions de parentiu i els seus vincles amb la comunitat, així com la divisió sexual del treball i els conflictes de classe. El llibre que teniu a les mans recull bona part de les aportacions que es van fer en aquell seminari. Al llarg d'aquestes pàgines es destaquen les fonts documentals que permeten copsar millor els diferents rols i conflictes que van afrontar aquelles dones en les comunitats pageses, fent referència a la premsa d'època, als llibres de comptes dels jornalers de diferents patrimonis rurals, a la documentació corresponent a diferents establiments de caritat, la documentació d'origen judicial o la fotografia com a font històrica. Mitjançant aquesta documentació es dona visibilitat a les dones rurals, considerant les relacions socials i de poder a la llar i a la comunitat rural, la seva capacitat d'agència i el paper jugat per les xarxes de veïnatge, així com les relacions que s'establien en els espais feminitzats dels nuclis rurals. (Editorial) .