El Fracaso de Goded. La sublevación en Barcelona y Levante / Luis Antonio Ruíz Casero
Ruíz Casero, Luis AntonioEn:
Desperta Ferro : Contemporánea. Madrid, núm. 752 (2026)
Número dedicat a "Julio de 1936. Del Golpe de Estado a la Guerra Civil (I)".
Barcelona ostentava, a mitjan juliol de 1936, el títol de ciutat més poblada d'Espanya en una competència cada vegada més ajustada amb Madrid. Una metròpoli oberta al Mediterrani, industrial, plena de desigualtats, però moderna i cosmopolita; i coneguda per la seva combativitat obrera, en gran part monopolitzada pels anarcosindicalistes de la CNT -FAI. L'Estatut d'autonomia català s'havia aprovat durant el primer bienni republicà, i a la ciutat es gaudia d'unes cotes d'autogovern mai vistes en els últims dos-cents anys. Barcelona era també, des del punt de vista dels qui conspiraven contra la Segona República, una peça clau. Era la capçalera de la 4a Divisió Orgànica, que comprenia les quatre províncies catalanes, comptava amb una guarnició nombrosa així com abundants forces d'ordre públic -tres comandàncies de la Guàrdia Civil, una de Carabiners i quinze companyies de Seguretat i Assalt, a més dels Mossos, numèricament molt menys rellevants- i dues bases d'aviació. A la ciutat se situaven també els principals centres de poder civil de Catalunya, amb la Presidència de la Generalitat com a element central.