português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
PREMI RAFAEL PATXOT I JUBERT []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 4   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Del silenci a la represa : la censura en la traducció catalana durant el franquisme



[Barcelona] : [Diputació de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans], 2021
407 p. : il·l. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 5) 
ISBN 9788498039665

En acabar la Guerra Civil, el 1939, va iniciar-se un llarg període de repressió que va interrompre la continuïtat de la tradició cultural catalana per mitjà, sobretot, de la implantació de la censura. Des de les acaballes del conflicte, la llengua va ser relegada de la vida pública i la traducció es va convertir en una activitat prohibida, considerada fins i tot subversiva. Les directrius del règim pel que fa a la política editorial es van mantenir fermes i, en pocs anys, el llibre català es va convertir en un objecte pràcticament obsolet. A l'inici de la dècada de 1960, tanmateix, després de més de vint anys de prohibicions, l'activitat editorial va experimentar un augment sense precedents Nombrosos editors i escriptors es van immergir en la tasca de recuperar el fons literari, per mitjà de la creació d'obra autòctona i, sobretot, de la traducció. Un dels gèneres que més es va beneficiar de l'auge de l'activitat traductora va ser el de la narrativa, la qual cosa va permetre, per primera vegada en molts anys, l'entrada d'un bon nombre d'obres estrangeres. Al mateix temps, va significar un primer pas per assolir la normalització d'un país, d'una llengua i d'una cultura que es trobaven devastats pels mètodes absolutistes de la immediata postguerra. (Editorial).



Matèries: Franquisme ; Cultura ; Llengua catalana ; Censura ; Traductors ; Indústria editorial i impremta
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1939 - 1975]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Espai Patxot ; Diputació de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Patum de Berga : festa, guerra i política / Albert Rumbo Soler
Rumbo i Soler, Albert


Barcelona : Diputació de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
197 p. : il. col. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 4) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2018.
ISBN 9788498039054

De sempre i arreu, aquells qui han ostentat el poder han intentat utilitzar la cultura en general, i la cultura popular en particular, per a posar-la al servei de la seva ideologia, tot procurant influir d'aquesta manera en el pensament del poble i, en bona part, adoctrinar-lo. La Patum de Berga, una de les principals manifestacions festives catalanes, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és un bon exemple de la utilització política d'una festa popular al llarg de la història. Des del seu mateix moment fundacional, gestat a partir d'un cert enfrontament entre el poder civil i el religiós, i fins a la dictadura franquista, la pràctica totalitat de règims han procurat que la festa estigués, en major o menor mesura, al seu servei. I això s'ha vist plasmat en grans muntatges i en petits detalls insignificants. Catòlics i ateus, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, carlins i liberals. Tots, absolutament tots els règims, han utilitzat la festa en un sentit o un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics com a símbol identitari. (Editorial).



Matèries: Festa del Corpus ; Festes populars ; Tradicions populars ; Festes religioses ; Vida política ; Església
Matèries:Patum de Berga
Àmbit:Berga
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Diputació de Barcelona ; Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Marina catalana a la Baixa Edat Mitjana : Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


[Barcelona] : Diputació de Barcelona], 2018
203 p. : il. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 2) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Glossari.
ISBN 9788498038200

La vila de Sant Feliu de Guíxols va viure un període d'enorme prosperitat a la Baixa Edat Mitjana gràcies a les immillorables condicions nàutiques del seu port. Això va permetre que es convertís en un excel·lent port de refugi per a tota mena d'embarcacions, fins i tot per les grans naus mercants. A més, fou un port d'escala el primer ordre, el principal port de la costa de llevant catalana, entre Barcelona i Cotlliure. Es convertí també en el port comercial de Girona, per on circulaven tots els productes arribats d'arreu de la Mediterrània i els productes de Girona i de l'interior que s'exportaven per via marítima. Aquests factors són els que afavoriren la presència contínua de grans vaixells mercants (coques, naus i naus grosses) al seu port.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Jaume I el Conqueridor ; Ramon Berenguer III el Gran ; Ports ; Comerç ; Transport marítim ; Fusters ; Vaixells ; Indústria naval ; Construcció ; Armadors ; Marina mercant ; Drassanes ; Creixement econòmic
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols ; Catalunya
Cronologia:[1300 - 1500]
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santuaris, ermites i capelles a l'època del barroc :geografia sagrada de la muntanya catalana / Maria Garganté Llanes, Xavier Solà Colomer
Garganté i Llanes, Maria


Barcelona : Diputació de Barcelona. Gabinet de Premsa i Comunicació, 2017
244 p. : il. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 1) 
ISBN 9788498037708

Durant l'època moderna, santuaris, capelles i ermites es distribueixen pels Pirineus i Pre-Pirineus -territori fronterer durant els nombrosos conflictes bèl·lics entre les monarquies hispànica i francesa-, formen un conjunt ben travat que arrela la comunitat pagesa i ramadera amb el seu entorn i consoliden un tipus "d'ocupació espiritual" de la muntanya, i també una certa idea de "frontera" religiosa, que no es correspon necessàriament amb la frontera política.



Matèries: Edat moderna ; Santuaris ; Ermites ; Capelles ; Barroc ; Església ; Societat rural ; Muntanyes ; Poder local ; Pràctica religiosa
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Solà i Colomer, Xavier
Autors add.:Diputació de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3