português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
PATRIMONI HISTORIC I ARTISTIC []
Referències trobades:
3538   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 177
anar a la pàgina                         


1 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Castell de Guardiola, la porta de Catalunya / Berta Sellas Boixader ; tutor: Marius Moneo Vilalta
Sellas Boixader, Berta


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 180-181 : il. (Tribuna jove
Resum del treball presentat al Ins. Alt Berguedà.

El Castell de Guardiola està situat sobre l'actual túnel de la carretera C-16, al Collet d'Eina, molt a prop del nucli de Guardiola de Berguedà. És una construcció del segle X, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, que va arribar a ser la frontera entre dos regnes i que dona nom al poble de Guardiola; tanmateix, ha estat ignorada durant molts anys.


Matèries: Castells ; Patrimoni històric i artístic
Àmbit:Guardiola de Berguedà
Cronologia:[938 - 2022]
Autors add.:Moneo Vilalta, Marius (Dir.)
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/418549
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Llegat artístic d'Evarist Arnús : la Torre Arnús de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas / Anna Hernández Tudela
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 81-118 : il.
Notes.

En aquest article pretenem explicar el patrimoni artístic que va deixar Evarist Arnús a Badalona, partint dels estudis que s'han publicat al llarg dels anys i incorporant les noves aportacions que han sorgit fruit de la nostra investigació. Els protagonistes d'aquest text són l'asil de Sant Andreu de Pere Falqués (1885), el bust de marbre d'Arnús d'Andreu Aleu i Teixidor (1885), l'escultura de bronze de Pere Carbonell i Huguet a la plaça del Doctor Niubó (1891), el Monument d'Evarist Arnús a la Rambla (1895) i molts especialment la Torre Arnús i el seu jardí romàntic, obra de l'arquitecte acadèmic Josep Oriol Mestres i Esplugas (1859).


Matèries: Banquers ; Arquitectura ; Cases ; Monuments ; Parcs i jardins ; Arquitectes ; Artistes ; Patrimoni històric i artístic
Matèries: Arnús i de Ferrer, Evarist (1820-1890) ; Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895) ; Aleu i Teixidó, Andreu (1829-1900) ; Carbonell i Huguet, Pere (1854-1927)
Matèries:Torre Arnús de Badalona ; Asil de Sant Andreu
Àmbit:Badalona ; Barcelona
Cronologia:[1859 - 1891]
Accés: https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/402204
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dades sobre el salvament i el retorn del retaule de Vallmoll 1936-1940 / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 655 (gener-febrer 2005), p. 20-23



Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Ermites ; Retaules
Matèries:Ermita del Roser de Vallmoll
Àmbit:Vallmoll
Cronologia:1936 - 1940
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Quarter de Valls (II) / Francesc Murillo Galimany
Murillo Galimany, Francesc


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXV], Núm. 641 (octubre 2003), p. 4-11



Matèries: Edificis ; Monuments ; Patrimoni històric i artístic
Matèries:Quarter de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2003]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Quarter de Valls (I) / Francesc Murillo Galimany
Murillo Galimany, Francesc


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXV], Núm. 640 (setembre 2003), p. 4-9



Matèries: Edificis ; Monuments ; Patrimoni històric i artístic
Matèries:Quarter de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[2003]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Construccions agràries / text i fotos: Josep M. Buqueras Bach, arquitecte tècnic
Buqueras i Bach, Josep M.


En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, Núm. 96 (2n quatrimestre 2023), p. 29-30 : il. (Patrimoni


Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Edificis ; Cellers
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:[1900 - 1930]
Accés: https://raco.cat/index.php/TAG/article/view/417745
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Muralla de Sant Antoni de Valls, exemple de convivència del passat i la ciutat actual



En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, Núm. 95 (1r quatrimestre 2023), p. 23-24 : il. (Edificis singualrs


Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Muralles ; Restauració i conservació ; Arquitectes
Matèries: Tomàs, Joan M.
Àmbit:Valls
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/TAG/article/view/412718
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Modernisme a Tarragona / text i fotos: Josep M. Buqueras Bach, arquitecte tècnic
Buqueras i Bach, Josep M.


En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, Núm. 95 (1r quatrimestre 2023), p. 25-27 : il. (Patrimoni


Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Edificis ; Modernisme
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/TAG/article/view/412719
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Patrimoni arquitectònic vallenc : en quin estat de conservació es troba?



En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXX], Núm. 583 (maig 1998), p. 7-11



Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Edificis ; Arquitectura
Àmbit:Valls
Cronologia:1998
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Parlem de la Torratxa / P. Altès i Serra
Altès i Serra, Pere


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 481 (gener 1989), p. 15-16



Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Edificis ; Camins
Matèries:Torratxa, la
Àmbit:Valls
Cronologia:[1989]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Valls enderroca el seu patrimoni històric / Daniel Ventura i Solé
Ventura i Solé, Daniel (Davensol)


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 481 (gener 1989), p. 21-24



Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Edificis ; Camins
Matèries:Torratxa, la
Àmbit:Valls
Cronologia:[1989]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fonts per a l'estudi de l'església de Santa Maria de Conesa, l'inventari parroquial de 1924 i un manuscrit de Mn. Tomàs Capdevila i Miquel de l'any 1935 / Joan Maria Quijada Bosch
Quijada i Bosch, Joan Maria


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 191-224 (Història contemporània
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes.

L'article presenta dos documents; l'inventari parroquial de l'any 1924 i un manuscrit inèdit de Mn. Tomàs Capdevila i Miquel sobre l'església de Conesa l'any 1935, en els quals hi trobem una gran quantitat de notícies de caire històric i artístic que ens permeten fer-nos una idea de com era l'església de Conesa abans de la desfeta del juliol de 1936.


Matèries: Esglésies ; Patrimoni històric i artístic ; Art religiós ; Fonts documentals ; Inventaris ; Manuscrits ; Clergues
Matèries: Capdevila i Miquel, Tomàs
Matèries:Esglesia de Santa Maria de Conesa
Àmbit:Conesa
Cronologia:1924; 1935
Accés: https://raco.cat/index.php/Aplec/article/view/412994
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Girona monumental / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
184 p. : pral. il. ; 22 cm (Catalunya Monumental
ISBN 9788419736048

A Girona, el visitant concentra la seva mirada en la ciutat històrica: el clos emmurallat de la ciutat romana i carolíngia, i l'ampliació del perímetre fortificat al segle xiv pel rei Pere III el Cerimoniós. Amb poc menys de 21 segles d'història, la ciutat fundada pels romans s'ha concentrat en el seu recinte històric a banda i banda del riu Onyar. En època contemporània, la ciutat s'ha estès cap al sud i l'oest. En aquest llibre posem la mirada en la petjada històrica i ens fixem en els itineraris monumentals, eclesiàstics i civils. (Editorial).



Matèries: Guies monumentals ; Patrimoni històric i artístic ; Crònica gràfica ; Fotografies
Àmbit:Girona
Cronologia:[0000 - 2023]


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Girona monumental / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
184 p. : pral. il. ; 22 cm (Catalunya Monumental. Espanyol) 
ISBN 9788419736055

A Girona, el visitant concentra la seva mirada en la ciutat històrica: el clos emmurallat de la ciutat romana i carolíngia, i l'ampliació del perímetre fortificat al segle xiv pel rei Pere III el Cerimoniós. Amb poc menys de 21 segles d'història, la ciutat fundada pels romans s'ha concentrat en el seu recinte històric a banda i banda del riu Onyar. En època contemporània, la ciutat s'ha estès cap al sud i l'oest. En aquest llibre posem la mirada en la petjada històrica i ens fixem en els itineraris monumentals, eclesiàstics i civils. (Editorial).



Matèries: Guies monumentals ; Patrimoni històric i artístic ; Crònica gràfica ; Fotografies
Àmbit:Girona
Cronologia:[0000 - 2023]


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Girona monumentale / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
184 p. : pral. il. ; 22 cm (Catalunya Monumental. Francès) 
ISBN 9788419736062

A Girona, el visitant concentra la seva mirada en la ciutat històrica: el clos emmurallat de la ciutat romana i carolíngia, i l'ampliació del perímetre fortificat al segle xiv pel rei Pere III el Cerimoniós. Amb poc menys de 21 segles d'història, la ciutat fundada pels romans s'ha concentrat en el seu recinte històric a banda i banda del riu Onyar. En època contemporània, la ciutat s'ha estès cap al sud i l'oest. En aquest llibre posem la mirada en la petjada històrica i ens fixem en els itineraris monumentals, eclesiàstics i civils. (Editorial).



Matèries: Guies monumentals ; Patrimoni històric i artístic ; Crònica gràfica ; Fotografies
Àmbit:Girona
Cronologia:[0000 - 2023]


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI : anàlisi dels fets en el seu context / Flocel Sabaté ; traducció d'Anna-Maria Corredor
Sabaté i Curull, Flocel


La Bisbal de l'Empordà : Edicions Sidillà, 2023
127 p. : il. ; 17 cm (Busca-raons, 15) 
Títol original: Assaut militaire dans un musée de Catalogne au XXIe siècle. Analyse des faits dans leur contexte.
ISBN 9788412574739

La matinada de l'onze de desembre de 2017, una vuitantena de guàrdies civils, amb l'uniforme d'assalt i metralleta en mà, van entrar en el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, davant la mirada atònita dels treballadors, que havien obert la porta sense cap manifestació o insinuació de resistència que justifiqués aquest desplegament de força. Portaven una ordre d'un jutjat de primera instància d'Aragó que els autoritzava a endur-se'n quaranta-quatre obres d'art. La notícia va provocar una consternació enorme en els àmbits culturals europeus i nord-americans, que no entenien com era possible un comportament d'aquesta mena a Europa en el segle XXI. Flocel Sabaté, catedràtic de la Universitat de Lleida, va assumir el repte d'explicar-ho per a la revista Écrire l'histoire. L'objectiu era detallar-ne els fets, tenint present un fenomen molt actual: l'ús de la història i del patrimoni cultural en el foment d'identitats col·lectives sota el lideratge d'autoritats publiques, amb la finalitat de construir noves identitats a partir del conflicte. Aquí trobareu totes les respostes al perquè de l'assalt al Museu de Lleida. (Editorial).



Matèries: Museus d'art ; Museus eclesiàstics ; Art religiós ; Patrimoni històric i artístic ; Crònica ; Confiscació ; Església ; Procés judicial ; Objectes de museus ; Vida política
Matèries:Museu Diocesà de Lleida
Àmbit:Lleida ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:2017
Autors add.:Corredor i Plaja, Anna Maria (Trad.)
Localització: B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); Biblioteca de Guissona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3538
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Generalitat destina 523 MPTA a obres de restauració i rehabilitació als nuclis antics de les comarques de l'Ebre : Ulldecona, 2 de juny de 2000



Barcelona : el Departament, 2000
8 p. ; 31 cm (Dossier de premsa, 278 ) 



Matèries: Restauració i conservació ; Patrimoni històric i artístic ; Obres públiques
Matèries:Mas de la Coixa de Móra la Nova ; Casa O'Connor d'Alcanar ; Castell d'Ulldecona ; Esglèsia de Sant Pere de Corbera d'Ebre
Àmbit:Móra la Nova ; Alcanar ; Ulldecona ; Corbera d'Ebre
Cronologia:2000
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Investigació històrica al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local / David Galí
Galí Farré, David


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 597-603 : il


Durant més de cent anys i especialment en les últimes tres dècades, els estudis previs realitzats per l'equip pluridisciplinari de tècnics i col·laboradors de l'SPAL ha donat fruit en nombroses restauracions de monuments. En el camp de la història hi ha hagut un contrast de parers entre arqueòlegs, historiadors documentalistes i historiadors de l'art, que ha portat a revalorar esglésies, ponts, castells o palaus. Per exemple, el castell de Callús (Bages), destruït a causa d'un atac efectuat el 1464 i que ha restat com a testimoni d'aquell temps; la rectoria de Castellnou de Bages, una ruïna aparentment sense valor després de cremar-se el 1936, però amb origen en el castell medieval que va donar nom a la població, o l'església de Sant Pere de Madrona (Berga), on es van identificar els parroquians enterrats a l'interior i les restes de l'antic castell de Madrona, fins aleshores situat prop del santuari de Queralt.


Matèries: Diputació provincial ; Patrimoni històric i artístic ; Restauració i conservació ; Metodologia històrica ; Historiadors ; Arqueologia ; Arquitectura
Matèries:Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
Àmbit:Barcelona, província ; Berguedà ; Osona ; Bages ; Vallès Oriental ; Vallès Occidental ; Maresme ; Barcelonès ; Baix Llobregat ; Anoia ; Alt Penedès ; Garraf ; Moianès
Cronologia:[1900 - 2018]
Accés: https://www.diba.cat/documents/429042/344129343/LA+INVESTIGACIO+HISTORICA+AL+SERVEI+DE+PATRIMONI+ARQUITECTONIC+LOCAL.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Nova visió del conjunt monumental del castell de Besora (Santa Maria de Besora, el Bisaura). Un exemple de projecte patrimonial pluridisciplinari / Cesc Busquets i Costa, Marta Fàbregas i Espadaler
Busquets i Costa, Cesc


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 511-518 : il


Des de l'any 2005 s'està duent a terme un projecte de recerca, conservació del patrimoni edificat i posada en valor patrimonial del conjunt monumental del castell de Besora (Bé Cultural d'Interès Nacional). Així, gràcies a la recerca documental, arqueològica, antropològica i arquitectònica, s'ha pogut constatar que: l'indret va estar ocupat des de l'edat del ferro; que hi va existir un hàbitat a l'època ibèrica; que en època visigòtica es convertí en un castellum amb un edifici cultural; que s'hi establí una fortificació d'època carolíngia que continuà durant els primers moments de la independència dels comtes catalans dels francs; que aquest castell es monumentalitzà en ple segle XI quan el senyor de Besora era un dels consellers més ben considerats dels comtes de Barcelona; i, finalment, que el recinte castral s'anà transformant en plena època medieval i fins i tot durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX en una fortificació estratègica en els diferents vaivens bèl·lics del país.


Matèries: Arqueologia medieval ; Castells ; Patrimoni històric i artístic ; Restauració i conservació ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Castell de Besora ; Templers
Àmbit:Santa Maria de Besora
Cronologia:[0000 - 2018]
Autors add.:Fàbregas i Espadaler, Marta
Accés: https://www.diba.cat/documents/429042/344129343/UNA+NOVA+VISIO+DEL+CONJUNT+MONUMENTAL+DEL+CASTELL+DE+BESORA+SANTA+MARIA+DE+BESORA+EL+BISAURA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3538
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Patrimoni sacre : el marc urbà / Jordi Segura Torres
Segura Torres, Jordi


En: XXXVIIè Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. "Patrimoni sacre: permanent innovació". Barcelona : AADIPA : COAC, 2014. p. 1-3


La ponència es centra en els criteris per l' anàlisi i la intervenció en l' entorn en el que s'ubica o pertany el patrimoni sacre, es a dir el seu espai públic exterior immediat. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat, potenciem una política de recuperació dels Centres Històrics basada en la renovació i millora del seu espai públic, com el pla horitzontal comú, contemplant la ciutat amb una visió de conjunt. De l' anàlisi i l'estudi de l'evolució històrica i urbana de cada lloc, que és clau per poder plantejar-hi el seu llenguatge urbà més adient, es desprèn la importància i el protagonisme del patrimoni sacre - l' església- , tant en l' origen, el creixement i l'organització de les viles i conjunts urbans. El criteri de tractament dels paviments respondrà a les necessitats, constructives i funcionals, de cada conjunt urbà s' adaptarà a la seva morfologia i serà l' expressió de la seva identitat. Però hi haurà també d' incorporar la presència i funció dels elements singulars, com l' església , que té, històricament, un rol principal en la vida urbana. L'edifici de l'església no sols té aquest paper social, sinó que es converteix en el símbol del lloc, en el monument més representatiu, tant a escala urbana com a escala de la imatge exterior del poble o ciutat dins del paisatge , destacant la subtil i rotunda presència del campanar. Qualsevol poble o nucli urbà compte amb la seva plaça o amb un espai exterior clarament vinculat a l'edifici de l' església, de configuració i morfologia molt diversa, segons les particularitats del lloc, però que cal entendre per trobar com resoldre o emfatitzar el diàleg d' aquesta dins de l' entorn urbà que l' acull i per poder integrar-se en ell. Presentem dos casos concrets d' urbanització de "la plaça de l'església" La plaça de la Baranova de Tivissa, amb una església formada en diferents fases constructives en el temps, que s'han anat sumant i sobreposant ; l'última a mitjans del XVIII, i la plaça de la Catedral de Vic, amb la nova catedral neoclàssica de principi del XIX. Son dos exemples d' intervenció, en els que, el fet de tenir èpoques , premisses , circumstàncies , evolucions i solucions diferents, no és obstacle per compartir uns mateixos criteris d' entendre la ciutat , com el marc on es reflexa la seva pròpia evolució històrica, a la que l' edifici de l' església hi pertany.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Esglésies ; Catedrals ; Urbanisme ; Places ; Patrimoni històric i artístic ; Reforma del casc antic
Matèries:Plaça de la Baranova de Tivissa ; Plaça de la Catedral de Vic
Àmbit:Catalunya ; Vic ; Tivissa
Cronologia:[1750 - 2014]
Autors add.:Curset jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic (37e : 2014 : Barcelona )
Accés: http://hdl.handle.net/2099/16412


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 177
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3