Història del Parc Nou d'Olot / Oriol de Bolòs
Bolòs i Capdevila, Oriol de


Olot : Miquel Plana, 1979
[16] p., 1 làm. : il. ; 36 cm (El Burí i la ploma, 15) 
Sense relligar, tot en un portafolis. Tots els números de la col·lecció guardats en tres capses numerades de l'1 al 3, corresponents una a cada any. Inclou: aiguafort de Miquel Plana "Natura".

Torre i parc Sureda / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


En: 267294 Història d'Olot. Volum XVIII. Olot : Ajuntament d'Olot, 1977. p. 3341-3347

Parque de Olot



En: 266041 Notas históricas de Olot. Vol. III. Olot : Impr. y Librería de Juan Bonet, 1899. p. 23-24

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

40è aniversari de la plantada de mil pins al Parc del Guinardó / Isabel Busquets Corbera
Busquets i Corbera, Isabel


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 81-83 : il.
Referècies bibliogràfiques.

La Muntanyeta de les Tres Creus / Maria Antònica Carrasco Martí, Josep Umbert Serra
Carrasco i Martí, Maria Antònia


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 12 (novembre 2022), p. 20-37 : il.
Notes.

La muntanya de les Tres Creus, actualment és un parc urbà situat entre els termes municipals de Mont-meló i Montornès del Vallès format per tres petits turons on, al capdamunt del central, hi ha tres creus de ferro, símbol de l'escut del municipi, però per als montmelonins i montmelonines és molt més que això. La muntanya i les seves creus formen part de la història del poble des de molt antic, del seu imaginari col·lectiu i social. En aquest escrit fem un recull de la documentació que en parla, alguna ja publicada, per tal de tenir una visió més completa. Expliquem com han anat evolucionant al llarg del temps i estudiem on s'han utilitzat les Tres Creus com a símbol.

Evolució del Parc Central de Girona / Carles Ribas i Gironès, Josep M. Arjona i Borrego
Ribas i Gironès, Carles


En: Punxa. Girona, núm. 54 (2018) , p. 7-57: il. (Monongràfic) 

Els Espais lliures de Girona / Joan M. Gelada i Casellas
Gelada i Casellas, Joan M.


En: Punxa. Girona, núm. 11 (desembre 1990), p. 2-8 : il.
Bibliografia.

La Recuperació de la Devesa / Joan Gaya i Fuertes
Gaya i Fuertes, Joan


En: Punxa. Girona, núm. 11 (desembre 1990), p. 90 : il.

La Devesa, paradoxa ciutadana / Narcís-Jordi Aragó
Aragó i Masó, Narcís Jordi


En: Punxa. Girona, núm. 11 (desembre 1990), p. 10 : il.

Projecte Tècnic d'un parc urbà a Les Planes d'Hostoles [Fitxer informàtic] / Tània Virgili Caritg
Virgili Caritg, Tània


2015
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

L'objectiu d'aquest treball és la realització del Projecte Tècnic d'un parc urbà a les Planes d'Hostoles. Per a la realització del Projecte, s'ha tingut en compte l'opinió de la població de les Planes d'Hostoles, els seus habitants han participat directament amb la decisió de molts aspectes del parc. El procés de participació s'ha escollit mitjançant les tècniques més utilitzades i tenint en compte el processos escollits en altres Projectes Tècnics d'aquesta categoria en la zona. També s'ha contactat amb els arquitectes que van dur a terme els esmentats projectes, per tal de conèixer la seva experiència, i també amb professors de la Universitat de Girona, experts en aquest tema. A partir d'aquí, es va elaborar una estratègia per desenvolupar la participació ciutadana, i llavors amb les diferents propostes, l'elaboració definitiva del projecte.

El Trenet de la Vall d'Aro / Glòria Jara Albertí
Jara i Albertí, Glòria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 35 (desembre-març 2011-2012), p. 79-84 : il. (Equipaments) 

Reforma del Parc de la Sauleda / Nayara Valencia Carmona
Valencia Carmona, Nayara


Palafrugell : Ajuntament de Palafrugell, Pla de Barris, 2019
49 p. : il. col. ; 30 cm
Premi escolar Mestre Josep Sagrera i Corominas. Edició XXXIV (2018-2019).

Parc de l'abreda, Begur, Girona, España : RCR arquitectes



En: Paisea : revista de paisajismo = landscape architecture review, N. 7 (Dic. 2008), p. 16-21
Fotografies, plantes i dibuixos. Text bilingüe castellà-anglès.

Cloaca a cielo abierto versus Parque periurbano : el caso del río Ripoll / Carme Carcaño Zapata
Carcaño Zapata, Carme


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 13 (desembre 2022), p. 192-207 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els Horts de Vilabertran (Figueres, Catalonia) / Michele & Miquel architects & landscape designers



En: In touch : landscape architecture Europe. Basel etc. ; Wageningen : Birkhäuser : Blawdruk, cop. 2012

Referències bibliogràfiques.

Objetivos y estrategias para el proyecto territorial de los espacios abiertos metropolitanos : hacia una ecología regional / Lorena Maristany Jackson
Maristany Jackson, Lorena


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 11 (desembre 2021), p. 21-39 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'Eix Besòs : una mirada desde las soluciones basadas en la naturaleza / Nancy Andrea Ramírez Agudelo, Roger Porcar Anento, Míriam Villares Junyent, Elisabet Roca Bosch



En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 11 (desembre 2021), p. 40-54 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

10+1 principios para el espacio público de la era post-coronavirus : a través de un proyecto : La Campa de La Teixonera / Javier Zaldívar
Zaldívar, Javier


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 11 (desembre 2021), p. 257-275 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Proposta de passeig fluvial a Sant Pere de Ribas (Garraf) [Fitxer informàtic] / Paula Mila Cabezas ; [dirigit per: Luis Maldonado Rius]
Mila Cabezas, Paula


2016
Dirigida per: Maldonado Rius, Luis. Universitat Politècnica de Catalunya, 2016
1 recurs electrònic

En aquest treball es proposa crear un camí que doni continuïtat de pas al llarg de la Riera de Ribes que està més a prop del nucli urbà. Aquesta riera envolta el poble i exerceix de límit natural entre terrenys agrícoles i urbanitzats. Segons el planejament municipal, el poble ha de créixer travessant la riera, de manera que aquesta quedarà com un passadís o corredor verd. Aquesta riera té a prop una zona de timbes que tenen un valor paisatgístic elevat. Actualment els habitants de Ribes utilitzen els terrenys al voltant de la riera de manera anàrquica. S'utilitza com a parc o espai d'oci. A més a més hi ha molta gent que camina i que està creant camins aleatoris per on poder passar. Sant Pere de Ribes no té grans zones verdes interiors. Per aquest motiu, donada la seva mida i les característiques del seu entorn (envoltat d'agricultura), els habitants que busquen espais verds els troben al voltant del poble (Riera). Donats aquests fets la riera està exposada a una gran pressió humana. L'objectiu és poder traçar un camí que permeti crear una continuïtat al llarg de la Riera. Que la gent pugui gaudir de l'entorn però mantenint la conservació d'aquest. Per poder prendre decisions sobre com regularitzar aquest ús, s'ha realitzat un extensiu treball de camp al llarg de la riera. S'han estudiat els camins existents i els antics que ja no estan en ús, la vegetació i els seus diferents orígens, antics conreus, enjardinaments o vegetació espontània del lloc. Al ser un espai fluvial, també s'ha de tenir en compte que es treballa en una zona majoritàriament inundable de manera, que la hidrologia en l'àmbit del projecte és important. Finalment, després de valorar tots aquests condicionants, es proposa un camí que passi per totes aquelles zones més degradades, permetent veure i mantenir les zones de més valor. Al fer passar el camí per aquelles zones amb més problemes ens permet anar actuant al llarg d'aquest per habilitar el pas i fer les intervencions necessàries de restauració. El recorregut final engloba camins actuals no regularitzats, antics camins tancats, nous trams i passos regularitzats per creuar la riera a peu.