Dòlmens, Coves i Menhirs : monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva / Pau Roig Ros, Xavier Niell Ciurana : pròleg del Dr. Josep Tarrús i Galter
Roig Ros, Pau[Sant Joan de Palamós] : Revista del Baix Empordà, 2017
254 p. : il. ; 24 cm (
Edicions de la Revista del Baix Empordà, 6)
Es tracta d'un inventari rigorós i exhaustiu que s'estructura en nou capítols, corresponents a nou zones geogràfiques ben delimitades i les seves respectives àrees d'influència: I) Fitor, Sant Pol, Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura (termes municipals de la Bisbal d'Empordà, Forallac i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura); II) Panedes, Puig d'Arques, Romanyà, Vallrepòs i Solius (Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura); III) Ruàs, Can Mont, Fanals, Creu del Castellar, Roca Rovira, S'Agaró i Vallvanera (Calonge i Castell-Platja d'Aro); IV) Castell, Puig ses Forques, Bell-lloc i Puig Montagut (Calonge, Palamós i Vall-llobrega); V) Torrent, Muntanya Seca, Quermany i Clots de Sant Julià (Forallac, Pals i Torrent); VI) Montagut, Cadiretes i Montllor (Llagostera i Tossa de Mar); VII) Riera de les Comes, Puig Romaguer i Puig Gros (Sant Feliu de Guíxols); VIII) Llofriu, Ses Felugues, Sant Sebastià i?Ermedàs (Begur i Palafrugell); i IX) Puig del Castell, Serra Llarga, Puig Gros, Era de la Llaca i Solells d'en Barril (Cassà de la Selva i Santa Cristina d'Aro). Tanca el llibre un annex que aborda de manera succinta els caus del massís del Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, anteriors en molts casos a l'aparició de les primeres construccions megalítiques. Cada capítol consta de les fitxes corresponents a tots monuments megalítics que formen part de la zona geogràfica en qüestió, enumerats no per ordre alfabètic sinó per ordre de proximitat entre ells, així com d'un apartat final en el qual, sota el títol genèric "Altres jaciments" s'enumeren de forma més resumida els (possibles) monuments megalítics de la mateixa zona que encara no han estat recollits a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, en l'actualitat només poden ser considerats com a possibles i / o dubtosos. Cada fitxa consta de les coordenades geogràfiques del monument, una breu explicació de la seva localització per poder-hi arribar i, finalment, una descripció sintètica de la seva història i les seves característiques principals i, si s'escau, dels materials arqueològics que es van trobar durant la seva excavació. (Editorial).
