El Llobregat, la cooperativa d'habitatge / Daniel Raya Crespi
Raya Crespi, Daniel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 8-13 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 
Notes.

El rastre més antic de cooperativisme a la nostra comarca data de finals de 1869, relacionat amb una cooperativa de consum creada a Berga, la qual significaria el començament d'un fenomen que tindria una trajectòria que arriba fins a l'actualitat. Entre les múltiples cooperatives que s'han creat des d'aleshores, n'hi ha una que destaca per ser un cas singular i extraordinari, no només en el marc berguedà, sinó també en el català i, inclús, l'espanyol. Aquesta entitat a la qual ens referim és la cooperativa d'habitatge El Llobregat, que va crear- se a Gironella el 1903.

Colònies industrials de l'Alt Llobregat, avui / Ramon Viladomat Ballarà
Viladomat Ballarà, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 14-20 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Després de més de quaranta anys del tancament de les empreses, la majoria de les colònies s'han estabilitzat i normalitzat tant pel que fa a la situació legal i administrativa de la propietat i el seu funcionament com a nucli segregat del poble, però en algun cas, aquesta situació encara no s'ha resolt.

El Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat com a eina de regeneració d'un paisatge excepcional: possibilitats i limitacions / Pere Vall Casas
Vall i Casas, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 21-24 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

El Pla Director Urbanístic (PDU) de les colònies del Llobregat forma part de la primera generació de plans directors urbanístics impulsada pel Govern de la Generalitat durant la legislatura 2003-2006 (Nel·lo, 2006), i es va redactar amb la finalitat de preservar i revitalitzar les colònies industrials del riu Llobregat situades per damunt de la sèquia de Manresa, un dels conjunts d'arquitectura industrial del segle XIX més important i millor conservat d'Europa (Sabaté & Shuster, 2001). El pla estableix un marc urbanístic de referència general per a la coordinació del planejament dels municipis riberencs integrats en aquest tram fluvial excepcional, on el paisatge de les colònies industrials catalanes es manifesta amb la màxima potència.

Identitat i memòria de les colònies industrials / Pep Espelt Farràs
Espelt Farràs, Pep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 25-26 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Comprendre les colònies és viure-hi i explicar-les. La identitat del poble és la suma de cada persona, de cada època i de cada mirada. Les diferents capes i la persistència. La memòria històrica i la visió futurista. Les mans per construir i els vincles per continuar-.

El Llobregat, entre la memòria de les colònies industrials i la restauració ecològica / Aura Vidal Carrasco
Vidal Carrasco, Aura


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 27-28 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Els rius són molt més que aigua en moviment; són elements vertebradors del territori, la història i l'economia. Al Berguedà, el Llobregat n'és un clar exemple. Gran part de l'organització territorial de la comarca s'ha desenvolupat al voltant del riu, que ha impulsat la indústria i ha connectat comunitats. Ha estat font d'energia i motor de transformació social. Avui, però, la gestió del riu planteja preguntes urgents sobre sostenibilitat, patrimoni i futur energètic. El debat sobre la transició energètica és central, i inclou la qüestió de les minicentrals hidroelèctriques.

Colònies i habitatges / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 29-39 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 
Notes.

Les colònies industrials són un fenomen que ha marcat la historia industrial de les conques fluvials del Llobregat i del Ter i dels seus afluents però també d'àmplies zones del país: a la Garrotxa hi havia les colònies tèxtils de la Majem i la Dusol (Planes d'Hostoles); les tres del terme municipal de Puigcerdà (Cerdanya), molt petites, la Salvadó coneguda també com a Simón o Samperí, la Balira o Valira i la Teixidor-Naudon; la colònia obrera de can Bertrand, absorbida pel creixement urbà de Sant Feliu de Llobregat; la colònia la Fàbrica del Pont d'Alentorn, a Artesa de Segre (Noguera) i les del canal de Pinyana (Segrià), la colònia d'Alcanís (Rosselló), la colònia Casals d'Alfarràs i la Mata de Pinyana a l'Alguaire. Sense oblidar les agrícoles, hidroelèctriques pirinenques, les mineres del carbó, de la potassa, del plom i del ciment, i les químiques i les ferroviàries. És una realitat estesa per tot el món industrial.

La Història dels noms dels carrers de Berga / Andreu Comas i Gardner
Comas i Gardner, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 40-45 : il. (Articles) 
Notes.

En gran part, les constants baralles polítiques sobre els noms de carrer al llarg del s. XX afectaven poc al poble comú, que seguia fent ús dels topònims tradicionals. Encara avui, de fet, els berguedans de més edat segueixen utilitzant-los.

Els Retaules de Sant Martí de Riner. Patrimoni viatger entre el Solsonès i el Berguedà / Nil Boix Besora, Pol Navarro Costa
Boix Besora, Nil


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 46-53 : il. (Articles) 
Notes.

La ràpida transformació econòmica, demogràfica i social que va experimentar el Berguedà durant la segona meitat del segle XX va alterar considerablement la geografia humana que configurava la seva xarxa parroquial. Uns canvis que, al seu torn, també van tenir conseqüències en el patrimoni cultural de la comarca i dels territoris veïns. En són un clar exemple les esglésies de Sant Jordi de Cercs i de Sant Isidre de Graugés.

Els Marquesos de Gironella, una nissaga aristocràtica compromesa amb el carlisme (1833-1939) / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 54-55 : il. (Articles) 
Notes.

Foren justament els interessos feudals els que animaren a una part de la noblesa espanyola, inclosos els marquesos de Gironella, a donar suport a la reivindicació dinàstica de Carles Maria Isidre de Borbó, el 1833, i a implicar-se en una guerra civil que va durar set anys.

Joan Prat Pons (Manresa 1893-1973), dues vegades alcalde



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 56-57 : il. (Història gràfica) 

Safareigs (part 2) / Fotografies: Pere Ribera Costa
Ribera Costa, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 58-60 : il. (Mirades) 

Un Tresor en perill / Abril Santasusagna Ranz ; tutor: Aida Vila Casau
Santasusagna Ranz, Abril


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 61-62 (Tribuna jove) 
Resum del treball presentat al Institut Puig-reig.

Al Berguedà tenim rius, rieres i torrents, però som realment conscients dels problemes que amaguen? Sabem que una espècie autòctona, essencial per a l'equilibri dels nostres ecosistemes, corre el perill de desaparèixer?

La Fi d'una sequera / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 63-65 (Parlem del temps) 

Llibres / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 66 (Actualitats) 

Sant Pere de Graudescales i l'enclavament de Montmajor / Joan Capdevila i Subirana
Capdevila i Subirana, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 8-13 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Notes, fonts i bibliografia.

En aquest treball es farà, en primer lloc, una aproximació geogràfica al lloc de Sant Pere de Graudescales i, en segon, s'aclarirà l'origen de la delimitació de l'enclavament durant la configuració dels municipis contemporanis.

Els Masos del Quer, a la parròquia de Sant Pere d'Escales (segles XIII-XVIII) : per una interpretació de la demarcació mderna del terme municipal de Montmajor i l'enclavament de la caseta de Sant Pere a Graudescales / Andreu Galera
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 14-23 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia i notes.

Amb el present treball volem donar continuïtat a l'estudi precedent de Joan Capdevila relatiu al minúscul enclavament que el municipi de Montmajor té en el terme de Navès i l'indret de Graudescales. L'objectiu és oferir una explicació a l'enrevessat trencaclosques que és aquest termenat municipal.

La Restauració de l'església romànica de Sant Pere Graudescales : l'actuació de la Diputació de Barcelona entre 1956 i 1962. Context i obra / Joan Closa Pujabet
Closa Pujabet, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 24-28 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia.

Conversa amb Jaume Capdevila Rial, paleta restaurador de l'església i Trini Pons Riu, neta i filla dels darrers estadants de la casa de Sant Pere.

Records de la vida a Sant Pere de Graudescales / Ramon Viladomat Ballarà
Viladomat Ballarà, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 29-31 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 

Conversa amb Jaume Capdevila Rial, paleta restaurador de l'església i Trini Pons Riu, neta i filla dels darrers estadants de la casa de Sant Pere.

El Berguedà poètic, mirall de catalunya / Jordi Valls
Valls, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 34-36 : il. (Articles) 

Aus policromes. Antologia poètica. Del 1940 al 2000 és una antologia de poesia escrita per autors del Berguedà. Curada i introduïda per Montserrat Butxaca i Quirze Grifell, i amb un pròleg de Vicenç Altaió. Convé recordar que la tradició literària de la comarca és antiquíssima i representa una visió de país en un tram geogràfic significatiu i singular. Una mirada que comença visiblement amb el trobador del segle XII Guillem de Berguedà. També, cal tenir en compte, com manté Enric Casasses al recent Notícia de la poesia catalana, 2024, la poesia popular i anònima, en molts casos en forma de cançó que ha arribat fins avui.

Els Claris i la vila de Berga / Joan Escobet Casals
Escobet Casals, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 37-49 : il. (Articles) 
Notes i bibliografia.

Durant aquell any i mig, vaig tenir la sort de poder anar amb regularitat a l'arxiu parroquial de Berga. Allà vaig revisar la major part de la documentació, descobrint uns documents extraordinaris que en Jaume estava digitalitzant i indexant des de feia anys. Els seus comentaris i aportacions m'han ajudat enormement a donar una gran consistència al meu arbre genealògic i a documentar la història familiar dels Escobet, i ara també la dels Claris.