La Expedición catalana contra Córdoba del 1010 / Amancio Isla Frez
Isla Frez, Amancio


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 31 (2022) , p. 52-56 : il
Número dedicat a " Ejércitos medievales hispánicos (III). Condes, reyes y califas (929-1031)".

L'any 1010, i enmig d'una guerra civil en al-Ándalus entre àrabs i berbers pel domini del califat, els primers van cridar en el seu auxili als comtes Ramón Borrell de Barcelona i Armengol d'Urgell, perquè els assistissin amb els seus exèrcits. Així va començar un dels episodis més cridaners i sorprenents del període.

De Gallípoli a Céfiso: desarrollo militar, político e ideológico de la compañía catalana (1303-1312) [Fitxer informàtic] / Alessio Cardinali ; [dirigida per: Amancio Isla Frez, Maria Bonet Donato]
Cardinali, Alessio


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Isla Frez, Amancio; Bonet Donato, Maria. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (315 p.)

La companyia catalana és coneguda sovint com una host de mercenaris que acabà per determinar el destí de l'imperi bizantí i la entrada de la corona aragonesa en l'escenari oriental. Els estudis relacionats amb aquesta temàtica son nombrosos, tot i que poques vegades s'ha entrat en les qüestions lligades amb la propia realitat de la host. En la present tesi, estem interesats en estudiar el fenòmen de la host des de dins, partint de les cròniques i contraposant-les a les recopilacions documentals i altres estudis. Presentem així una realitat molt complexa en relació amb la composició de la tropa, les seves expectatives, les seves técniques, la financiació de l'expedició i la seva evolució interna que donà peu a l'enfrontament entre l'aristocràcia i els estrats no nobiliaris de la companyia. En aquest punt, cróniques i ideologia dels autors i la seva concepció del món resulten ser fonamentals per poder entendre aquest desenvolupament intern i, finalment, fins a quin punt el lligam amb Aragó i Sicília era tan fort com Ramon Muntaner volia fer creure als seus lectors.