Millor mobilitat, més metròpoli / Irene Navarro Solé
Navarro Solé, Irene


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 9-12 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

El Baix Llobregat és una comarca plenament metropolitana, definida per un eix fluvial i travessada per infraestructures, viàries i ferroviàries, de gran capacitat paral·leles a la línia de costa. Una comarca connectada amb l'exterior, especialment amb Barcelona, però també amb una majoria de desplaçaments interns. L'anàlisi dels desplaçaments de la comarca, tant els interns com els que van més enllà dels límits comarcals, expliquen un model territorial no només relacionat amb les infraestructures de gran capacitat, sinó (i especialment) a les relacions entre els municipis comarcals i fins hi tot dins del propi municipi. Son aquests dos nivells territorials, un relacionat amb les dinàmiques de proximitat i l'altre expressat pels desplaçaments més allunyats, els que expliquen la comarca. I, potser, la disfuncionalitat entre uns i els altres, els problemes de connectivitat que avui té la comarca.

El Baix Llobregat : un eix i una cruïlla, en un entorn metropolità / Carme Miralles-Guasch
Miralles-Guasch, Carme


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 13-18 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

El Baix Llobregat és una comarca plenament metropolitana, definida per un eix fluvial i travessada per infraestructures, viàries i ferroviàries, de gran capacitat paral·leles a la línia de costa. Una comarca connectada amb l'exterior, especialment amb Barcelona, però també amb una majoria de desplaçaments interns. L'anàlisi dels desplaçaments de la comarca, tant els interns com els que van més enllà dels límits comarcals, expliquen un model territorial no només relacionat amb les infraestructures de gran capacitat, sinó (i especialment) a les relacions entre els municipis comarcals i fins hi tot dins del propi municipi. Son aquests dos nivells territorials, un relacionat amb les dinàmiques de proximitat i l'altre expressat pels desplaçaments més allunyats, els que expliquen la comarca. I, potser, la disfuncionalitat entre uns i els altres, els problemes de connectivitat que avui té la comarca.

Transició energètica i transport / Carles Riba Romeva
Riba Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 19-36 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball fa una reflexió sobre la transició energètica i el transport. A causa de la diferent naturalesa de les noves energies renovables respecte dels combustibles fòssils, la transició energètica comportarà un veritable canvi de paradigma i la construcció d'una nova civilització. La gran majoria de la població no percep la transcendència d'aquest canvi. Malgrat la implantació creixent d'energies renovables, no estem fent la veritable transició energètica (substituir fòssils per renovables), sinó que estem afegint renovables als fòssils. En els darrers 200 anys, a redós dels fòssils (i, especialment del petroli, el vector energètic més intensiu), les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s'ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre si com l'impuls del turisme i l'oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable. Amb la transició energètica, els derivats del petroli destinats al transport (gasolina, gasoil, querosè, fueloil), fàcils d'embarcar en vehicles i de densitats energètiques molt elevades, esdevenen els vectors energètics més difícils de substituir. L'article analitza algunes de les tendències actuals insostenibles que la transició energètica en el transport obligarà a canviar i algunes de les possibles alternatives als derivats del petroli.

El Futur del transport intracomarcal al Baix Llobregat / Lluís Carrasco Martínez
Carrasco Martínez, Lluís


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 37-48 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

Aquesta ponència analitza l'estat actual i el futur del transport intracomarcal al Baix Llobregat, una comarca amb alta autocontenció de mobilitat però amb un sistema majoritàriament radial i dependent del vehicle privat. Es posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d'autobusos derivades dels diferents models de gestió. La presentació aborda les barreres físiques i de coordinació, i proposa un pla d'acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l'objectiu de cohesionar el territori, millorar l'accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Plan director aeropuerto de Reus : aprobado por O.M. de 16 de julio de 2001 (BOE de 8 de agosto de 2001) [Fitxer informàtic]

Ministerio de Fomento.


Madrid : Ministerio de Fomento. Centro de Publicaciones, 2001
1 disc òptic (CD-ROM) : il. col. ; 12 cm. ; en contenidor 13 *19 *1 cm
Requeriments del sistema: Pentium, 32 Mb Ram, Windows 95/98. Inclou: 1.Memoria 2.Planos 3.Estudio de la incidencia del aeropuerto y de las infraestructuras aeroportuarias en el ámbito territorial circundante 4.Estimación económica del desarrollo previsible del aeropuerto.
ISBN 8449805554

Abans i ara / Josep Umbert Serra
Umbert Serra, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 15 (novembre 2025), p. 58-82 : il.

La memòria que conservem de com era un paisatge és sovint molt imprecisa. La memòria dels canvis també ho és. Per això hem volgut comparar imatges antigues amb imatges actuals d'alguns llocs destacats de Montmeló. Hem procurat fer les fotos actuals, sempre que físicament fos possible, des del mateix punt i amb el mateix angle que la foto antiga, de manera que es puguin comparar prou bé. No sempre ha estat possible perquè han aparegut noves construccions (un clar exemple és la llosa del ferrocarril), o uns arbres que impedeixen la vista, o inclús uns cotxes que no permetien situar-se bé.

Del túnel de Toses al túnel del Cadí en una década (1970-80) / Joan Peixt
Peitx, Joan


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 37 (hivern 2025), p. 21-29 : il.

Nova estació d'autobusos a Cambrils : nou andanes, terminal de viatgers, enllaços multimodals



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques : GISA, 2000
4 p. 1 díptic : il. ; 21 cm (Inauguracions) 

Inauguració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

El Túnel de l'Argentera / Josep M. Guix Sugranyes
Guix i Sugranyes, Josep M.


En: Festa Major de l'Argentera : agost 1983. L'Argentera : Comissió de Festes, 1983. p. 4-5

Transformació d'infraestructures obsoletes: el cas del Tramcamp [Fitxer informàtic] / Antoni Walton de Atela ; [dirigit per: Àlvar Garola Crespo]
Walton de Atela, Antoni


2018
Dirigida per: Garola Crespo, Àlvar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2018
1 recurs electrònic
Projecte final de màster.

L'objectiu principal del treball és estudiar com replantejar una infraestructura que s'ha tornat obsoleta per tal d'acomodar-se a les noves necessitats. L'enfocament és bàsicament de planejament, en el sentit d'analitzar quins són els factors que fan obsoleta una infraestructura, els elements de modelització que poden utilitzar-se per preveure els canvis i facilitar la seva adequació a les noves circumstàncies, i la viabilitat de l'adequació. Es farà una aplicació a un cas d'estudi en el corredor Cambrils-Tarragona.

Urbanización del Paseo del Ferrocarril en Cambrils [Fitxer informàtic] / Lydia Alonso ; [dirigit per: Adriana Haydée Martínez Reguero]
Alonso, Lydia


2012
Dirigida per: Martínez Reguero, Adriana Haydée. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2012
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Cambrils es un municipio de Cataluña, España; situado en un rincón privilegiado del Mediterráneo, en el centro de la Costa Dorada (provincia de Tarragona). Se trata de una ciudad ampliamente conocida por su majestuosa costa, con una restauración de gran calidad; y un importante componente cultural, en tanto que emplazamiento de valiosos restos testimonios del gran esplendor de la Imperial Tárraco. El término municipal de Cambrils consta de una superficie de 34,76 km2 y describe una forma curiosa ya que la zona central de la ciudad es penetrada por una cuña triangular perteneciente al término municipal de Vinyols i els Arcs. Su población, según datos de 2010, es de 32.422 habitantes.Actualmente se están llevando a cabo en el T.M de Cambrils las obras pertenecientes al proyecto ferroviario "Corredor del Mediterraneo", que tras la inauguración de la nueva Estación de ADIF (en la parte más septentrional del municipio) y el nuevo tramo de línea, conllevarán la liberación de los terrenos ocupados por la actual infraestructura ferroviaria entre Barcelona y Tortosa, a su paso por el municipio. Numerosas han sido las especulaciones llevadas a cabo en torno a la futura utilidad de esta gran porción de suelo urbano liberado; uno de las más importantes, es el conocido como "Projecte tramviari de Rodalies de Tarragona", que recientemente ha sido desechado por su inviabilidad económica. Por este motivo, el presente proyecto denominado "Urbanización del Paseo del Ferrocarril en Cambrils" en honor a la infraestructura que tanto ha aportado a la ciudad durante sus más de 150 años de vida, opta por el desarrollo de un corredor destinado a la movilidad blanda, que con un presupuesto más modesto, contribuirá a mejorar la calidad de vida de la sociedad Cambrilenca y Vinyolenca (incremento de los sistemas) y el desarrollo de su turismo, gracias a la impulsión de una conciencia social ecológica y sostenible.El "Proyecto del paseo del Ferrocarril del T.M de Cambrils" discurre a lo largo de la plataforma ocupada por la infraestructura de Adif y su zona de dominio público (franja de terreno que se extiende desde el carril exterior hasta las aristas de las explanaciones un mínimo de 5m), correspondiente con la antigua línea Barcelona-Tortosa. Más concretamente, en el tramo comprendido entre "El Barranc de la Mare de Déu del Camí" (lado Tortosa de la antigua Estación de ADIF) y la "Riera de Riudoms" (lado Tarragona).

Estación de autobuses en Cambrils Baix Camp / Javier Nogués de Haro
Nogués de Haro, Javier


1990
Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1990
[17] plàn. d'arquitectura ; 60 * 84 cm + 1 memòria (142 f. ; 30 cm)
Projecte final de carrera. Les escales varien.

1974: Olot demana l'eix transversal per Bracons (i 2) / Joan Antoni Solans Huguet
Solans Huguet, Joan Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 99 (desembre 2016), p. 7 : il. (Memòries urbanístiques olotines) 

1974: Olot demana l'eix transversal per Bracons (1) / Joan Antoni Solans Huguet
Solans Huguet, Joan Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 98 (novembre 2016), p. 7 : il. (Memòries urbanístiques olotines) 

Infraestructura viària i sistema territorial. Identitat, natura, economia i participació la variant d'Olot i l'encaix a les Preses i la Vall d'en Bas [Fitxer informàtic]

Workshop IntraScapeLab Infraestructures i Territori (1r : 2012 : Barcelona )


Barcelona : Iniciativa Digital Politècnica, 2015
1 recurs electrònic (104 p.) (UPCPostgrau. Medi ambient, sostenibilitat i recursos naturals, 7) 
ISBN 9788498805406

Aquest llibre exposa les reflexions i propostes per al traçat viari de l'eix Bracons al seu pas pels municipis de les Preses i de la Vall d'en Bas, considerant especialment la seva comptabilitat amb la continuïtat de l'activitat agrícola i la necessària reordenació de la seva travessera urbana. Es tracta d'una oportunitat per explorar noves metodologies i instruments per al planejament i projecte d'infraestructures. Es presenten els resultats del Workshop organitzat de forma coordinada entre un grup de recerca de la universitat (IntraScapeLab-EXIT-UPC) i una entitat del tercer sector ambiental (CST). L'objectiu és analitzar les interaccions entre infraestructura i territori des d'una lògica de projectes transversal que integri i articuli visions enginyeres, arquitectòniques, ambientals i patrimonials.

Finalització obres de construcció del pont d'accés a l'Estació d'Autobusos d'Olot : Olot, 1 d'abril de 2000



Barcelona : el Departament, 2000
1 plàn. pleg. ; 31 cm (Dossier de premsa, 247) 

Nou pont sobre el Fluvià : inauguració del pont d'accés a l'estació d'autobusos d'Olot sobre el Fluvià



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques : GISA, 2000
4 p. 1 díptic : il. ; 21 cm (Inauguracions) 
A la coberta: Generalitat de Catalunya.

Díptic d'inauguració del nou pont sobre el Fluvià d'accés a l'estació d'autobusos d'Olot.

Olot : prototipus de dinamisme industrial autòcton / [director de l'equip: Pere Lleonart ; equip de treball: Àlvar Garola, [et al.]]



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General de Política Territorial : Banca Catalana, [1988]
VIII, 91, 24 p. : il. ; 23 cm (El Potencial econòmic del sistema de ciutats de Catalunya) 
Bibliografia.
ISBN 8485344308

Perspectives econòmiques de la ciutat d'Olot / Pere Lleonart, Ferran Sicart, Joan Capdevila
Lleonart i Llibre, Pere


[S.l.] : Ajuntament d'Olot : Banca Catalana : Banc Industrial de Catalunya. Servei d'Estudis, [1980]
127 p. : gràf. ; 24 cm

La Revisió del Pla general d'ordenació de Girona de l'any 2002 i el tren d'alta velocitat / Camil Cofan Amiel
Cofan i Amiel, Camil


En: Punxa. Girona, núm. 37 (2004) , p. 6-13 : il. (Monogràfic. El TGV al seu pas per Girona)