Un Episodi de la Guerra de Successió a la Selva del Camp el 1714 : L'ordre d'enderrocament de les muralles / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 104 (2007) , p. 18

Josep Peirí i Pastor. Cap dels Mossos d'Esquadra de Cambrils / David Hidalgo Cela
Hidalgo Cela, David


En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 30 (abril 2018), p. 2-3 : il.
Notes i bibliografia.

Cambrils i la Guerra de Successió : 300 anys de l'esclat del conflicte / Manel Tarés i Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 7 (desembre 2005), p. 2-4 : il.
Notes. Fonts i bibliografia.

La Construcció de la modernitat a Montgai i Butsènit d'Urgell : del feudalisme tardà a l'arribada del capitalisme (1714-1931) / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, [2024]
111 p. : il. col., taules, gràf. ; 24 cm (Espai/Temps, 83) 
Bibliografia.
ISBN 9788491445029

Aquest llibre analitza l'evolució de Montgai i Butsènit d'Urgell durant un període clau per a la construcció històrica del municipi contemporani. Així mateix, vol servir també per explicar unes dinàmiques generals que sobrepassen llurs límits.El recorregut històric s'inicia després de la Guerra de Successió, quan es creen les bases dels nous ajuntaments i s'acceleren uns canvis, iniciats el segle anterior, que van ser claus per a la transformació econòmica del país.La lenta i llarga crisi del sistema feudal, la reconfiguració dels drets de propietat, les desamortitzacions de terres impulsades els segles XVIII i XIX, o l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell van suposar un canvi econòmic crucial per a la transformació de tota la comarca.Ambdós pobles van viure en primera persona els canvis socials que van portar a la configuració d'una nova societat civil; la desintegració de l'estructura estamental d'Antic Règim, amb la seva llarga reacció agònica, la participació en la democràcia liberal, l'eclosió de l'associacionisme i el republicanisme, o els ecos dels conflictes a les perifèries de l'Imperi, ens permeten anar resseguint un camí que ens deixa a les portes de la II República. (Editorial).

Ànima de república : crònica política de l'estat català (1409-1714) / Aleix Sarri
Sarri, Aleix


Barcelona : Editorial Comanegra, 2025
430 p. ; 22 cm
ISBN 9788410161801

És una crònica política de la Catalunya que va de principis de segle XV a principis del XVII; de la caiguda de l'última dinastia catalana a la derrota de 1714. Ja se n'ha dit que és "una brillant crònica política d'un gran lector d'història", "una de les millors mostres de divulgació històrica dels últims anys", "un estil narratiu sorprenent", o que "no hauria ser tan estrany que un polític sigui capaç d'escriure un llibre com aquest"... Un llibre que sorprèn per la seva ambició i tremp narratiu, que sense ser un llibre especialitzat és un cant d'amor a la feina de tants i tants especialistes, que liquida prejudicis i ens fa mirar uns segles presumptament obscurs de la història del país amb uns altres ulls. (Editorial).

La Introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils : de la Guerra de Successió a les reformes dels anys seixanta del segle XVIII / [Manel Tarés Lagunas]
Tarés Lagunas, Manel


2010
376 p. ; 30 cm
Treball d'investigació ajudat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya: I702/2010. Text imprès per ordinador. Bibliografia.

La Nissaga riudomenca antiborbònica dels Nebot Font herois catalans destacats dse la guerra de Successió / Joan Ramon Corts Salvat i Josep M. Toda Serra
Corts i Salvat, Joan Ramon


En: Om : revista de Riudoms. Any XXXIV, Núm. 354 (octubre 1999), p. 12-16

Els Nebot herois oblidats / Joan- Ramon Corts i Josep Maria Toda
Corts i Salvat, Joan Ramon


En: El Punt : Edició Tarragona. Any IV, Núm. 1149 (12 de novembre 1999), p. 25

Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou, Bràffim, Dosaigües, Montbrió, Renau, les Voltes, Castellvell, el Papiol, la Llacuneta, Mascalbó, Banyeres [Fitxer informàtic]



1713-1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Colldejou al 1714 / Joan Llorens
Llorens, Joan


En: Collet. Any XV, núm. 60 (abril 2014), p. 6-7

Denúncia d'un cas de segrest i assassinat per part dels miquelets partidaris de Carles III
Subietas, Anna


1714
[4] f. ; 31 cm
Datat a Tarragona 20 d'abril de 1714. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya.

Documents sobre una persona ennoblida per Carles III (arxiduc Carles) durant la guerra de successió i que es nega a pagar impostos o a premsar les olives a Mont-roig del Camp [Fitxer informàtic]
Alberich, Jaume


1713
1 recurs electrònic (13 f.)
Edició digital: Universitat Pompeu Fabra. Documents datats a Tarragona entre el 10 i el 18 de novembre de 1713.

Comunicació per part dels jurats de Mont-roig del Camp explicant que Pere Peyrí d'Escornalbou es nega a pagar impostos dient que ha estat ennoblit per Carles III (arxiduc Carles) i la posterior investigació i enquesta per part de la Capitania General de Tarragona.

Inventaris dels béns dels sediciosos de les Borjas del Camp [Fitxer informàtic]
Lagos, Francisco de los


1720
1 recurs electrònic (32 p.)
Edició digital: Universitat Pompeu Fabra.

La Política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 42 (2024) , p. 324-350 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "La reacción ante el desastre durante la Edad Moderna: protocolos de intervención, circulación de la información y construcción de discursos". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

A principis de 1707 la ciutat de Manresa protestava a Carles III, l'arxiduc, perquè havia manat insacular a la ciutat a persones que no tenien les qualitats requerides per les constitucions municipals. Seguint el parer de la Real Audiència, el monarca reconeixia el seu error i acceptava les indicacions del municipi sobre les llistes, reservant-se únicament "la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios". Aquest episodi mostra que la capacitat que tenia de manipular els nomenaments de la primera insaculació dels municipis catalans no era absoluta, perquè estava limitades per les normatives municipals. Això, alhora, sembla qüestionar la visió tradicional que s'ha tingut sobre la política municipal que va dur a terme Carles III durant els anys del seu regnat a Catalunya. Josep M. Torras Ribé considerava que, malgrat la falta d'estudis, les dades recollides semblaven mostrar l'existència d'una "decidida política intervencionista" del monarca austríac en les insaculacions municipals catalanes. L'objectiu d'aquest treball és avançar en la línia de treball plantejada per Torras Ribé: aportar noves dades sobre la política insaculatoria de Carles III l'arxiduc a Catalunya per a conèixer millor el seu abast, el seu funcionament i algunes particularitats. Això és possible a partir de la documentació conservada en l'Archivio di Stato de Nàpols i en l'Arxiu Històric Nacional, poc treballada fins al moment i que proporcionen una llum nova.

Militarización, destrucción urbana y asimilación forzada de ciudades de la Corona de Aragón (1707) / Gerard Pamplona Molina
Pamplona Molina, Gerard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 41 (2023) , p. 419-444 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder, prestigio e influjo de las mujeres en la modernidad". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Arran de la guerra de Successió de la Monarquia Hispànica, els territoris de la Corona d'Aragó van ser ocupats militarment i, jurídicament, van perdre les seves constitucions i furs. En 1707, el context militar sortit després d'Almansa es va tornar favorable als interessos de Felip V. En les operacions posteriors, Xàtiva i Lleida van ser arrasades i remodelades per part dels exèrcits felipistes per a adaptar-les a les noves necessitats militars i sociopolítiques, la qual cosa va generar una nova realitat que va facilitar el sotmetiment dels naturals d'aquests regnes "rebels" A partir de les fonts arxivístiques procedents d'Espanya i França, complementades per memòries dels coetanis i documentació britànica, en aquest treball analitzarem els mecanismes de dominació social i control polític efectuats en les poblacions de Lleida i Xàtiva després de les seves conquestes en 1707. Aprofundirem en la comprensió dels mecanismes repressius i càstig que van afavorir la consolidació de Felip V en el tron i obtenir el control de les zones hostils, a més de constatar l'impacte que van tenir les seves directrius per a l'esdevenir de totes dues urbs. Complementarem l'anàlisi mitjançant una comparació internacional de diferents casos paradigmàtics del període per a emmarcar-los dins d'uns fenòmens repressius d'abast internacional. En el seu conjunt, això ens permetrà obtenir una visió més precisa sobre les estratègies de control que, mitjançant la construcció de grans fortaleses i unes guarnicions militars permanents, van intentar eliminar qualsevol indici de dissidència social i van obrir la porta a un procés d'assimilació sociopolític.

Janet de Pira, combatent i guerriller antiborbònic (1679-1728) / [ressenya:] Montserrat Rumbau
Rumbau i Serra, Montserrat


En: El Foradot. Montblanc, núm. 147 (abril 2025), p. 32 : il.
Ressenya de:
. Janet de Pira, combatent i guerriller antiborbònic (1679-1728) / Valentí Gual Vilà. Pira : Ajuntament de Pira, 2024

Els Habsburg i el Maresme / Pau Salvat
Salvat, Pau


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 47-51


L'any 1700 va morir Carles II sense descendència, el darrer Habsburg espanyol. El rei francès va proclamar, el 1701, el seu nét Felip V com a rei d'Espanya. Els austríacs, els holandesos i els anglesos, no hi van estar d'acord. Va començar llavors la Guerra de Successió. El 1705 va morir l'Arxiduc Leopold I, pare de Carles d'Habsburg i li va succeir el seu fill primogènit, Josep I. Josep era germà de Carles d'Habsburg. El 2 de juliol de 1706, Carles III d'Habsburg va ser proclamat, a Madrid, rei d'Espanya. El 25 d'abril del 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa (Albacete), que va ser clau per decantar les forces a favor de la monarquia borbònica.

Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat / [ressenya] David Ferré i Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 476-479 (Reseñas) 
Exemplar dedicat a: "Mediar con la palabra. Secretarios y traductores de lenguas en la monarquía de España (1516-1714)".
Ressenya de:
- Jurado Riba, Víctor J.. Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat. Barcelona : Associació Antic Gremi Revenedors, 2023 (Colección Beca de Investigación núm. 2)

Mieres Edat Moderna III : la Guerra de Successió / Carles Guillot, text ; Lluís Fernández, fotografia
Guillot, Carles


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 9 (maig 2024), p. 6-9 : il.

L'Edat moderna : de la guerra civil catalana a la guerra de Successió / Andreu Carrascal Simon, Lourdes Pinyol Selva
Carrascal Simon, Andreu


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 92-127 : il

Bibliografia.